De qui és el mèrit?

L’Ajuntament de Sitges acaba d’aprovar el pressupost del 2015, 40.4 milions d’euros, una interessant xifra, a tall d’exemple, el municipi veí, Sant Pere de Ribes, amb uns centenars més d’habitants, té un pressupost d’uns 25 milions, senyal que la capacitat de generar ingressos de l’Ajuntament de Sitges és important. Aproximadament, un 40% d’aquests ingressos provenen del famós IBI, l’impost sobre els nostres habitatges, encara que els tinguem hipotecats. La quantia d’aquest impost és la resultant de multiplicar el valor cadastral pel coeficient corrector que aprova el ple municipal i és en aquest coeficient on rau el problema.

Durant els dos primers anys de Mandat, l’equip de govern capitanejat per l’alcalde Forns va aplicar un coeficient fora del normal, calia tenir molts ingressos per tapar el forat trobat, bé, la història es repeteix, el forat trobat el 2003 també era de dimensions importants, no es va apujar l’IBI per solucionar-lo i el 2006 es va tancar amb superàvit. El govern actual tenia que solucionar ràpid el forat, atiat pel govern central, obsessionat amb el dèficit i la imatge exterior, no fos cas que deixin de rebre diners de fora, i per tal que el sistema central no pateixi, ha descarregat en els municipis i les autonomies tota la culpa del dèficit, i així ens va, és aquesta una de les raons per les que hem de marxar, no podem continuar en un estat governat per advocats del estat i buròcrates que desconeixen què passa al carrer. La solució, la fàcil, apujar impostos i reduir serveis, dit i fet, i per decret i nova llei, limitació de competències municipals deixant clar que el que altre administració ha de fer no ho pot fer el municipi, encara que no es faci, és el cas del Rusc......

I ara s’aprova una rebaixa important del coeficient, sent el nou del 0.83%, fet que provoca una reducció d’ingressos d’uns 180.000€, deixant la recaptació total propera als 18M€. Una rebaixa que farà que molta gent vegi una certa reducció en el rebut, es parla d’un 5 a 8%. La reducció és lineal, per tothom, visqui on visqui i sigui com sigui l’habitatge, quan el que cal és un bon sistema de bonificacions per afavorir que tothom pagui d’acord a les seves condicions socioeconòmiques.

I ara tothom s’atribueix el mèrit de la rebaixa. Tots els partits del govern, en una mostra més de manca de cohesió, diuen ser els pares de la proposta. Els partits de la oposició, amb excepció de la CUP, també s’atribueixen mèrits, en el cas del PP, l’amic Llombart s’autoproclama com a garant del canvi fiscal i defensor dels comerços i professionals de tota mena a Sitges en els pressupostos i sempre recordant la sort que tenim de ser encara part d’Espanya, sense comentaris. Els del PSC, del que queda, reclamen respecte per uns pactes que diuen són els que han propiciat aquests pressupostos. Només la CUP no s’atribueix cap mèrit i si els dona tots a la tasca de la Plataforma, que per cert, sembla quasi segur que presentaran llista a les municipals, una més.

El cert és que tot plegat dona una sensació de desgavell, d’improvisació i necessitat de presentar quelcom de positiu en les properes eleccions quan el carrer parla per si mateix. Les retallades per solucionar el forat han deixat petjada: s’ha perdut el Reference i ja veurem com acaba el tema, la neteja dels carrers recorda temps passats, les instàncies no reben resposta, el top manta continua envaint els carrers,.....i si, potser s’ha solucionat en part el problema dels deutes però el cost real pel veïnat, de moment, em sembla excessiu i no sembla que s’hagin albirat altres possibles maneres de solucionar-lo.  

FEM UNA LLISTA?

A Sitges s’ha encetat un nou entreteniment, fer candidatura  electoral per les municipals del 2015. La llista de candidatures d’àmbit local, normalment fruit de desavinences internes en algun partit, pot tornar a créixer. Si el 2011 vam veure aparèixer el SGI, amb una candidata anteriorment regidora de CiU, aconseguint dues places al plenari, resultat que creuen poder repetir. Aquest 2015 tot sembla indicar que ens podem trobar amb un mínim de tres noves candidatures d’àmbit local i encapçalades, previsiblement, per persones que ho han estat o són càrrec electe per un altre partit. Pel que sembla, a Sitges, quan un càrrec electe no està d’acord amb les decisions, correctes o no, del partit en el que està integrat, senzillament, fa una llista nova o busca espai en altres sigles i llestos, és evident que en el 2007 vaig fer el primo i en comptes de fer allò que em va demanar la comarcal, fer de cap de llista a Olivella per tal de fer forat i obrir camí, potser tenia que haver fet llista o acceptat alguna de les ofertes que m'haurien facilitat repetir com a regidor.

Així ens trobem amb la llista quasi segura de Necat, el partit dels socialistes sobiranistes, atès que no sembla que de moment ERC-Sitges, com tampoc fa ERC de Vilanova, estigui per la labor de fer candidatura unitària com sembla que es proposa des de la seu naciona, per tal de reunir els partits d'esquerres i sobiranistes. Llista que tot indica que encapçalarà en Jordi Serra, qui va ser alcalde pel PSC i ara principal promotor de Necat a Sitges i defensor reconegut de la sobirania de Catalunya i l’estat propi. Tot sembla indicar, que Serra tindrà la companyia d’algú que ha estat o és càrrec electe i que també s’ha posicionat pel dret a decidir. L’actual desfeta del PSC, on arribem a llegir com el seu cap de llista, Ricard Vicente, recolza el SI SI, en una mostra de diversitat però contrari al missatge general del partit que creu que el seu lloc és al costat del ppsoe i a favor d'un federalisme només volgut per una part, pot afavorir el trasbals de vots a NECAT i donar alguna sorpresa que en aquests moments no apareix a les enquestes.

En segon lloc potser cal parlar d’Entesa per Sitges, que es tenia que dir Sitges Progrés, però va veure com el PSC registrava la denominació en una acció no massa elegant. El promotor és l’Armand Paco, qui va ser regidor d’urbanisme amb en Jordi Baijet i que no va anar a la llista del PSC  el 2011 al ser arraconat per ser contrari a les directrius i interessos de la cúpula del PSC a Sitges. És una aposta molt personal i caldrà estar atents a l’equip que l’envolti, atès que aquest equip pot ser la clau del seu èxit o fracàs. La capacitat gestora de l’Armand no planteja dubtes, els dubtes venen de la capacitat per interactuar amb la gent i no només amb representants d’associacions o del món econòmic sitgetà. 

I per acabar, o no, tenim la nova proposta que ens fa en Marc Martínez, l’actual regidor de Benestar Social i fins fa poc membre de NH. Una proposta, que es diu SBC Sitges Benestar i Cultura, que neix al saber que no repetia darrera de l’incombustible Lluís Marcé, atès que serà el successor/a, el Lluís ja ha dit que aquest és el darrer cop que és cap de llista, qui farà de segon en la llista de NH. Martínez proposa una candidatura pensada per a la gent gran i el món de la cultura, els temes que domina. Ja té partit i sembla que hi haurà candidatura, ideologia? Possibilitats?suma que segueix.

Candidatures i més candidatures, diuen que C’s tornarà a presentar llista i aquest cop amb un regidor en actiu al capdavant. Diuen que ICV busca cap de llista, i sembla ser que serà una dona. Sembla ser que Podemos té pretendents. Ens podem trobar amb un mínim de 10 llistes amb possibilitats. Està clar, el 2007 en comptes de fer el que em demanava el partit, no la secció local on una parelleta difamaven atès que els hi molestava, una parelleta que torna a bellugar-s’hi al voltant la candidata, tenia que haver fet una llista? No, tanta llista pot provocar un plenari molt fragmentat, molt difícil de governar, on els personalismes tinguin massa força i on els pactes de govern no siguin programàtics, com passa amb l’actual govern, i que siguin pactes de repartiment del poder dificultant les veritables accions de millora. Difícilment el nou govern resultant el 2015 tindrà un projecte coherent de municipi.

TEMPS D’ENQUESTES

Una mostra de que vivim en temps políticament convulsos, és el fet que, constantment, es donen a conèixer enquestes per saber què pensar votar la ciutadania, com es valoren els líders de les diverses formacions polítiques i, en menor mesura, què preocupa o què es vol fer. Tanmateix, hem de ser conscients, que aquestes enquestes es fan amb una intencionalitat, potser només es vol informar, però la majoria, i per això es parla d’enquestes cuinades, busquen una finalitat més o menys sectària.

Portem uns mesos, en els que veiem com alguns mitjans de comunicació privats d’àmbit estatal, s’han aficionat a les enquestes i només semblen tenir una intenció, fer créixer el nou fenomen de la política espanyola, el nou líder messiànic Pablo Iglesias i la seva formació Podemos. Una nova fórmula basada en vells conceptes, la justícia social i l’assemblearisme, uns principis que fa anys que formen part de l’ADN tant d’ERC com de les CUP. Deu ser que a l’estat això és una novetat? I, tanmateix, les darreres notícies, ens parlem del desig d’aquesta nova formació d’aconseguir el poder per fer els canvis que no explica, ni quins ni com, com no tinc programa no li hauré de donar compliment i no faré el ridícul com els actuals?El cert és que aquesta situació és fruit d'anys d'un sistema al poder, segles hauriem de dir, un sistema que ara està embolcallat pels principis democràtics però que no semblen massa desenvolupats, el poder real és en mans d'uns pocs i el poble és un titella que vota quan li diuen i desprès el fan callar, i això ara sembla trencat.

Enquesta important és la darrera del CEO, i no ho dic pels resultats, ho dic per la seriositat que inclús els voceros centralistes li atorguen. ERC guanyaria les eleccions, al Parlament i al Congreso, sent la minoria majoritària al Principat. El bloc sobiranista pot crèixer amb el creixement de les CUP, que pot multiplicar per tres la seva representació. I el SI SI pot guanyar el 9N i que calgui, sent aquest un fet que, tot sembla indicar, el poder central el té clar i per això, sempre parlant de donar compliment a la llei, intenta que no es faci. Un poder central que sempre parla de la llei, però que no diu quin article i de quina llei és on prohibeix votar i fer aquesta pregunta. Un poder central que incompleix sistemàticament les lleis, ho fa amb la Llei de Dependència, amb la de Finançament Autonòmic, amb l’Estatut, amb el 70% de les normatives europees o amb les Cartes dels Drets dels Pobles o de les Persones de l’ONU, cartes que com a lleis són de rang superior a la sacrosanta Constitución.

Contestar a una enquesta és el que farem el proper 9N, però una enquesta que pot ser la més important en la nostra història com a poble. Amb un valor polític que transcendeix els àmbits als que estem acostumats. Que planteja noves maneres d’exercir el dret a vot, votarà tothom que hi vulgui, només cal demostrar que hi vius a Catalunya. Amb taules amb voluntaris i no amb gent que hi és per un sorteig fet en un ple municipal extraordinari, cobrant i de mala gana. Això sí que és fer política alternativa, facilitant la participació en tots els nivells i reduint despesa. En aquesta enquesta tant important serà el resultat com la participació, millor dit, la participació serà la dada transcendental per la que el món tornarà a mirar-nos i a preguntar-se que cony està passant, que com pot ser que en un estat del primer món, en una teòrica democràcia consolidada i moderna, l’estat negui un dret fonamental com és el dret a vot, el dret a participar en les decisions que afecten a tothom, el dret a decidir quin futur volem. El cert és que aquesta manca de visió del poder central, ens diu en quin model d’estat hi vivim i no el volem. Un estat que sembla només treballar per defensar un sistema, el que ja coneixem popularment com a Llotja del Bernabeu, on no compta  el poble, només existeix una màquina que cal anar engreixant i on Catalunya és la gallina que no para de posar ous i es va aprimar per la manca de pinso. El 9N hem d’anar a votar per deixar clar que aquest no és el model d’estat que volem i que el nou estat el volem definir entre tots, per aconseguir un nou estat net, just i on tothom i visqui millor.

I, per anar acabant, també a Sitges se’n fan d’enquestes. L’Eco ha preguntat pel 9N a tots els regidors i regidores i la resposta més sorprenent és la den Ricard Vicente, cap de llista del PSC, atès que està d’acord amb el 9N i amb l’estat propi, posicionament clarament allunyat de les directrius del partit i més properes a les de NECAT, el nou partit que agrupa als socialistes que volen que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Tanmateix, interessant veure com els ara regidors independents, Marc Quero i Mercè Espada, confirmen perquè han deixat el PSC, atès que estan d’acord amb el 9N i l’estat propi, ergo, en Ricard Vicente?

Tanmateix, sembla ser, corren rumors, que l’equip de govern ha fet l’enquesta que normalment es fa uns mesos abans de les eleccions municipals. Una enquesta que es va fer el 2006 i el 2010. Diuen que els resultats insinuen l’empat dels dos partits grans CiU i PSC, en els 3-4 regidors i que la resta de partits, que aconsegueixin representació, no passaran dels 2 regidors. Es a dir, la sociovergència no aconseguirà la majoria per la que semblava estar treballant l’actual direcció del PSC a Sitges. Si l’enquesta encerta, el nou govern municipal pot estar composat per més forces polítiques que l’actual, els pactes hauran de ser sòlids i el programa consensuat clar, i ,fora bo, que les forces polítiques que accedeixin al govern, assumeixin les responsabilitats que, possiblement , el nou escenari nacional demanarà als municipis. I, tanmateix, si l’enquesta és certa, deixa clar que aquelles forces que creien que per acció divina aconseguirien ser la minoria majoritària i l’alcaldia, no han posat prous ciris, o el que és el mateix, no han fet feina de carrer i no han generat confiança, possiblement per desconeixement dels posicionaments no expressats si és que existeixen.

Diumenge 9N farem la més important de les enquestes, la que dirà al món sencer què volem, en la que hi podem participar-hi tots i ningú la podrà cuinar, el resultat serà el que sigui i tothom l’hauria d’acceptar. 

SITGES DIU SI AL 9N

El passat 24 de setembre, en un ple municipal extraordinari,extraordinari pel fet a votar i per que no era ordinari, l’Ajuntament de Sitges va aprovar donar recolzament i suport a la consulta del proper 9N, aprovant la moció proposada des de la societat civil. La sala plena a basar, nervis, cares d’il·lusió,  consciència de estar vivint moments històrics. Amb excepció dels representants del PP, els portaveus i regidors dels diversos partits van deixant clar el seu recolzament al 9N. En Marc Quero i la Mercè Espada, PSC, van deixar clar el seu recolzament sense embuts a la moció, sense haver de remarcar que ha de ser legal com sempre demana el PSC. 17 vots a favor i 4 en contra, la senadora socialista, seguidora de la Chacón, es va afegir als vots negatius del PP.

Però, hauria estat raonable un posicionament diferent al vot afirmatiu? No hem d’oblidar, que el govern municipal va votar en contra de la sobirania fiscal tot i ser Sitges municipi membre de l’AMI. No, el cert és que negar el dret a votar no és raonable, ni ètic i ens parla d’un tarannà molt poc democràtic. En cap cas es pot dir que una llei ho prohibeix, i si ho fa,que no és el cas, aquesta llei no és democràtica i cal canviar-la.

A Sitges el 9N es votarà, no crec que la policia local o els mossos ho intentin impedir, i l’estat no té prous mitjans físics per impedir-ho. I no cal que parlem del ressò internacional, precisament a Sitges i viuen molts estrangers, un 25% de la població, que hi podran dir la seva i dir al món que hi passa, que ens volen negar un dret democràtic bàsic en ple segle XXI i en un estat que es vanta de país avançat i modern, però que ens està demostrant que continua en el segle XVIII.

I, havent vist com l’alcalde actual va votar en contra de la sobirania fiscal, utilitzant un informe del secretari on deia que podia patir alguna responsabilitat penal, un fet que no dona cap confiança pensant en els temps propers, cal plantejar la possibilitat, un cop més, que davant els reptes actuals ens cal un conjunt de gent al govern municipal que tingui clar quin és el camí de la transició nacional. Ens cal que les forces de esquerres i centreesquerra que recolzen el dret a decidir i l’estat propi, plantegin una proposta unitària, oberta i transversal. Una proposta que proposi un equip de gent preparat i disposat a tot, que treballi pel poble i no per la foto.

COMENÇA EL BALL PEL 2015

Tot i tenint clar que el moment polític que vivim a casa nostra és històric, la normalitat electoral no s’atura i, en principi, i sense tenir en compte el 9N, el primer cop que serem cridats a votar per escollir els nostres representants, serà per les municipals del 2015. No hem d’oblidar, que les municipals sempre són cada quatre anys, el darrer diumenge de maig. Però a casa nostra, possiblement, aquest cop les municipals poden tenir un caire diferent, poden ser les eleccions que confirmin que una gran majoria vol representants que treballin per la Independència, i, tanmateix, poden ser les eleccions on escollir els equips de govern que hauran de gestionar la transició en els municipis a l’estat propi.

A Sitges, comencem a conèixer algunes llistes i els seus caps de llistes possibles, i tot apunta a que podem veure més de deu candidatures i que cap aconsegueixi una majoria suficient, l’intent de tupinada den Rajoy aquí es pot quedar en un no rés. En aquests moments tenim sis partits amb representació al plenari municipal, tres conformen el govern. I tenim, ja , diverses escissions que proposen noves  llistes o expulsats que poden encapçalar llistes de  partits sense representació.

Anem a pams, no sembla que en els partits a govern, és plantegin canvis al cap davant, els canvis els trobarem darrera del cap, sembla ser que alguns regidors i regidores actuals del principal partit, CiU, no repetiran. La feina real de portar algunes de les regidories no és només anar a inauguracions i assistir a algunes reunions, és llegir informes, reunir-se amb els tècnics, anar on sigui per aconseguir recursos i solucions, i és, principalment, escoltar i parlar amb la gent i proposar solucions d’acord amb un programa electoral. Sembla ser, que hi han regidors del govern actual que només volen anar a les inauguracions o jugar amb el mòbil. Segons sembla, a les juntes de govern, alguns es mengen la bateria del mòbil. Tampoc sembla que la tasca de govern els hi permeti lluir: brutal pujada de l’IBI, retallades en serveis, top manta, malestar en els barris. Ens tornaran a parlar de l’herència rebuda? O faran bandera de la reducció del deute? El cert és que hem vist com la desorganització interna a l’Ajuntament s’ha generalitzat, els treballadors municipals estan desmotivats pels constants menyspreus que reben per algun regidor o cap, l’eficiència que és l’eina per reduir part de la despesa no sembla ser una fita real. Veiem com les instàncies o les sol·licituds de reunió amb algun membre del govern, no reben resposta. Alguns regidors o regidores del govern actual no traurien gaire bona nota, segur.

On hi ha marro és en els partits de l’oposició. El PSC a Sitges segueix la dinàmica general, el tancament oficialista  està provocant trencaments, hi haurà candidatura de Necat, socialistes pel dret a decidir, i haurà la candidatura de l’Armand Paco, de caire totalment municipalista. El PSC ja ha presentat candidat però molts veuen qui mou els fils i hi ha la sensació que rés canvia. El PP s’ha trencat i és possible que veiem com el regidor expulsat ens apareixi com a cap de llista d’alguna llista ultra espanyolista, de moment veiem com l’estanquera no oneja a la seu del carrer Sant Francesc, potser és que hi ha gent del PP a Sitges que té clar què passarà el 9N? I els amics de la CUP? Tinc la sensació que estan desencisats amb la realitat del plenari, atès que volen fer més política i menys conversa de cafè, menys haver d’escoltar allò de “i tu més” o “és el que ens hem trobat” o “no hi han diners”, i per això, no deuen estar gaire preocupats per si fa llista Podemos, Procés Constituent o ......

Però, el que m’hauria agradat és veure una candidatura unitària dels partits de centre-esquerra i esquerra, que defensen el dret a decidir i l’estat propi. Ara és el moment d’actuar en conjunt, deixant de banda els personalismes. Al meu entendre, aquesta candidatura l’hauria de liderar ERC, el partit del que sóc militant i pel que vaig ser regidor. Hauria d’aplegar a Necat, ICV, AxS, Solidaritat,  a Avancem si que a Sitges en tenim. El problema és el de sempre, els personalismes, els mediocres que creuen tenir dret a figurar i per això només apareixen quan sembla que hi han possibilitats. I ara és el moment de fer política amb majúscules, de donar confiança i ser clars en el missatge. Hi ha hagut reunions, però alguns han cregut que el resultat de les europees és transferible a les municipals, errada important, i això els hi farà tenir l’alcaldia i, per tant, no cal tenir companyia en la candidatura, nova errada. Ara és el moment de unir forces,  si el SI guanya el 9N, els propers governs municipals poden patir greus problemes per la manca de seriositat del poder central, que pot mirar d’escanyar, com ja fa amb la Generalitat, els ajuntaments per tal que la ciutadania acabi rebutjant allò que creu que ha de fer, nova errada. El camí és clar, el 9N tothom a votar SISI, i a les municipals cal aconseguir equips de govern que apostin per l’estat propi. 

A VOLTES AMB LA SORRA

Sitges té alguns temes recurrents, un és el de la sorra. Les platges són vitals per l’economia sitgetana, no només com a reclam turístic, si no, tanmateix, com a modus vivendi d’un grapat de famílies que cada any depenen de la mida de la platja per dimensionar llurs negocis. Però la realitat és crua, les intervencions fetes al llarg del litoral, impedeixen el moviment natural de la sorra i faciliten que les platges de Sitges no en tinguin prou. L’historial d’intervencions i propostes és llarg i la realitat continua sent la que és.

Ara fa 10 anys, en aquells moments jo era el regidor de Medi Ambient en representació dels votants d’ERC, vaig portar per primer cop, hi vaig tenir que anar tres cops i per rés, el projecte d’estabilització de les platges de Sitges. Un projecte que neix d’una proposta d’ERC, ho portàvem al programa electoral del 2003, que va desenvolupar un equip d’experts  ha demanda de la comissió municipal amb representació sectorial i política. Aquest projecte plantejava fer un conjunt d’esculls submergits per tal d’aturar la sorra quan la llevantada, principalment, ataca el nostre litoral. Uns esculls que respectarien l’actual divisió de platges i l’activitat dels pescadors artesanals de Sitges, i que no entrarien en contradicció amb l’actual estatus de reserva marina del nostre litoral, reserva inclosa dins la Xarxa Natura 2000 europea.

Aquest projecte fa 10 anys que és a la taula del Ministerio, i ara també en la de la Generalitat per mor de noves competències vers el litoral i les platges. Durant aquest temps, diversos hem estat els regidors de Sitges que hem visitat el despatx de Madrid. La resposta, sembla que sempre ha estat la mateixa, és una proposta interessant i cal estudiar-la ens han dit, i sempre sentint el mateix tuf, els tècnics ministerials només pensen en moure sorra i no importa on aconseguir-la. Proper al poble del Garraf, encara hi ha un forat en el fons marí, fruit d’una extracció de sorra, que xucla tot el que es posa al seu abast. El fet de tenir la planimetria del fons marí, amb les zones on trobar posidònia, feta per la Fundació Natura i recentment actualitzada per la Diputació, ha servit per aturar la possibilitat d’una nova extracció massiva i per obligar a plantejar un actuació diferent i estable, el projecte d’estabilització de les platges de Sitges del 2004.

I ara, un cop més, hem tornat a veure la draga actuant. I un cop més, és la sorra que s’acumula al voltant de Port Ginesta la que es reparteix per algunes de les platges del municipi. I com sembla ja norma, s’ha fet tard i s’ha generat el conseqüent debat al voltant de la seva necessitat. Que les platges de Sitges necessiten sorra és un fet, però molts tenim no ja dubtes, la seguretat  que aquest sistema no és  l’adient.

S’han tingut en compte les afectacions als pescadors? Al fons marí? Calia fer-ho tant tard? Qui ho paga? El regidor Garrigó, amb bona voluntat, ha intentat explicar alguna d’aquestes qüestions, però el problema està en alguns despatxos. A Madrid, el problema de les platges de Sitges no deixa de ser un procediment administratiu, on entra el paquet del Passeig i els establiments afectats, i d’unes platges que no són on es deuen banyar els seus. Per la Generalitat, és una problemàtica per la que no té recursos ni competències clares.

Com deia, ara fa 10 anys, vaig portar a Madrid un avantprojecte per les platges de Sitges, que sembla que és el projecte que els hi cal, segons paraules de l’actual i anteriors regidors competents en el tema. Un cop més, es demostra la diferent manera d’entomar els problemes d’una administració que no ens representa i que només sembla vetllar perquè els seus interessos  com a estructura, no es vegin afectats. Et reconeixen que el projecte potser és el projecte adient però no és el que els hi interessa. Esparverat, assisteixes a veure com les persones que prenen les decisions, molts cops, no coneixen no ja el problema, no coneixen el litoral del que els hi parles i depenen del que els hi diuen uns buròcrates que només defensen el seu estatus. Inclús, un problema com aquest, ens posa en evidència la necessitat de la sobirania plena.

Esperem que el regidor Garrigó se’n surti i no tinguem que tornar a veure la draga treballant, que els pescadors i els de les platges puguin treballar amb tranquil·litat, i que deixem de patir per les llevantades.

CRÒNICA D’UN PLE ……..AVORRIT

Sempre que puc, assisteixo  a plenaris municipals, tant de Sitges com d’altres municipis, ho feia abans de ser regidor i ho continuo fent ara, però ara el coneixement i la experiència, possiblement, fan que tingui una visió molt crítica amb el que proposen, diuen i com ho diuen els diversos regidors i regidores, tant de govern com de la oposició i de qualsevol dels partits que tenen representació. No cal dir, que algun cop, hi assisteixo per invitació del/la representant d'ERC, que em demana una opinió crítica de la seva acció.

És interessant veure com els membres del govern municipal expliquen o defensen les seves propostes i el debat que generen aquestes propostes. Tanmateix, són interessants les mocions, que normalment són propostes de la oposició, i les preguntes que fa la oposició al govern. I, a Sitges, tanmateix, el públic pot fer preguntes i rebre alguna resposta. Fins aquí un plantejament que pot engrescar a anar-hi de públic a algun ple municipal. Però la realitat, a Sitges, és, en aquests moments, lluny de ser engrescadora.

El govern fa poques propostes i sembla seguir, amb exactitud, el manual, apujar impostos al principi i fer propostes per acontentar  a la ciutadania, al final. Primer han apujat l’IBI i s’han fet un embolic amb la taxa d’escombraries. I ara porten propostes al Ple de participació ciutadana en els pressupostos o de subvencions per la promoció econòmica. Primer et collo i desprès et dono una almoina, el PP ara no hi és al govern, però el mètode sembla calcat al del govern central.  I ara tornen a parlar d’habitatge social, de mesures per fer quelcom amb els 2.500 habitatges tancats i continuen fent bandera de les mesures caritatives per ajudar a famílies amb problemes. Però en cap dels casos, parlem d’un gran projecte articulat i amb recursos.

Però tampoc la oposició brilla. El PSC està adormit i massa sovint dona la sensació de jugar a un futur sociovergent. El regidor de la CUP és l’únic que fa d’autèntica oposició, però ser un de sol no dona massa marge.

En aquest darrer ple, l’espai de les mocions, va portar una mica de debat. Es va parlar de fer una consulta per definir el model de estat, de l’estat espanyol, de si monarquia o república. El PSC demanant una consulta quan ens intenta negar la consulta del 9N? El cert és que del que més es va parlar és de l’absència de la foto del nou monarca. El que podria fer l’alcalde, és enviar la foto a posar marc i que no torni, com en el seu moment es va fer amb l’estanquera, que va anar a la bugaderia i no va tornar, calia rentar-la molt a fons, com caldria fer-ho amb l’estat que representa.

Tanmateix, la CUP va presentar una moció per fer assemblees municipals, i els mateixos que abans s’omplien la boca amb participació ciutadania en la part d’inversions dels pressupostos, ara votaven en contra. Participació només en allò que el govern vol i de la forma pautada que no li porti problemes. Ja sabem, que les assemblees a segons qui, fan por, però és la forma per que tothom que ho desitgi parli, i si volem escoltar coses assenyades, primer s’ha d’informar i no crec que la ciutadania estigui informada de forma imparcial.

Un ple avorrit, com és la tònica d’aquest Mandat a Sitges. Mostra d’una realitat, l’Ajuntament, no només és un desgavell organitzatiu, no només a fet un pas enrere en equipaments i manteniments, si no que, no té cap projecte important, torna a no tenir projecte de poble. L’equip de govern sembla com si anar fent, el dia a dia, i a esperar que passin els quatre anys, és el principi bàsic. Diran que han reduït el monstruós deute rebut, en el 2003 també ens vam trobar amb la caixa buida i un deute fora de norma i ho vam solucionar sense apujar impostos, donant compliment a un pla de sanejament, prioritzant i cercant recursos a sota les pedres. Però no tot són els diners i encara menys quan s’ha apujat l’IBI com han fet, generant uns ingressos molt importants, ara sempre apareix la paraula superàvit. El problema és el d’una coalició que va néixer per anar en contra de l’anterior alcalde, l’alcalde Baijet, i que va pactar un repartiment de competències i no un programa de govern.

Molts, vull creure, desitgem un canvi en el 2015, i voldríem veure unes esquerres unides per tirar endavant Sitges, però hores d’ara, aquesta unitat no sembla massa factible, els personalismes d’alguns, que tenen ganes de sortir a la foto, ho poden impedir.

QUIN ÉS EL DEBAT?

Portem uns dies assistint, perplexos, al menys jo, a un debat que crec que no és el debat. Ens volen fer creure que el que importa és saber si el President Mas assistirà a l’entronament del Borbó entrant. O que si cal que el Borbó sortint estigui aforat, no fos cas que hi hagi qui li reclami quelcom que no sabem. O qui ha de ser el nou o nova secretari/a general del PSOE o del PSC, per liderar uns partits en caiguda lliure però, pel que sembla, on no es vol plantejar un debat d'idees, només de noms. O veiem com es justifiquen per recolzar la monarquia aquells que pels seus principis són republicans, tot recordant una història recent que cada cop més planteja dubtes en la seva autoria, i són els mateixos que ens demanen als catalans no mirar enrere, "lo pasado pasado está".

Però el debat real és el del model d’estat, el de l’estat espanyol, el seu, nosaltres, molts de nosaltres, tenim clar el que volem, la República Catalana. És evident, que és el debat que no volen fer, no fos cas que la ciutadania digues de canviar quelcom que desmuntés una estructura, la cort, el que coneixem com la Llotja del Bernabeu, de la que viuen, i molt bé, aquells que ara coneixem com “la casta”. Estem parlant d’un conjunt d’alts funcionaris de l’administració central, on inclús alguns d’ells fan de polítics en el PPSOE, i que creuen que la funció de l’estat és mantenir aquesta estructura central i no pas la de servir a la ciutadania. Parlem d’un conjunt d’empresaris, que no són tal, atès que són alts executius d’empreses de l’IBEX 35, de les grans constructores que tenen com a principal negoci l’obra pública i viure del crédit, empreses de serveis bàsics regulats pel BOE només preocupades per repartir dividends,  i bancs, bancs que financen aquestes empreses  i a l’estat . I parlem d’uns partits, els dos grans espanyols, en els que sembla que per aspirar a estar davant primer s’han de fer oposicions i ser funcionari d’alt nivell o haver treballat sempre pel partit. Uns partits que han rebut diners, donacions, de moltes de les empreses esmentades, on veiem molts dels antics líders col·locats en els seus consells i cobrant sous fora de tota norma i ética.

Ara el debat és qui canviem per que rés canviï. I, el cert, és que aquest estat hauria de canviar de dalt a baix. Fora bo que la ciutadania pogués dir si vol continuar tenint un Borbó o no. Ha de canviar el model econòmic, l’estat espanyol no es pot conformar en ser un estat de cambrers i ha de creure en la economia productiva i deixar de buscar on xuclar recursos, ara ho fa amb Europa i amb Catalunya. Ha de canviar el model fiscal, lluitant de veritat el frau fiscal perpetrat per les grans empreses i les grans fortunes i reduint la pressió sobre les classes mitjanes, que són les que realment mantenen l'estat. I ha de canviar, i en profunditat, l’administració central, una estructura que només serveix per mantenir-se, malbaratant recursos -els  nostres diners-, i legislant pels seus interessos.

A tall d’exemple de com funciona aquest estat, l’àrea de cultura del ministre Wert, propagandista de la FAES, la fundació que expandeix els pensaments d’un tal Aznar, el pitjor president del govern central en la història moderna de l'estat espanyol. Un ministre d'un govern que sembla entestat en legislar per preservar el pensament únic de la cort. Però,coneixem quines són les competències i recursos en Cultura del ministre Wert?

La lectura dels pressupostos estatals i la de les competències en Cultura del ministeri, informació pública que trobem a internet, ens parla d’una realitat, la estructura ministerial és excessiva i el malbaratament de recursos, en conseqüència, és real, i el centralisme en el seu marc d’actuació és aclaparador.

Les competències del ministeri del sr.Wert bàsicament són la promoció, protecció i difusió del patrimoni històric espanyol, les arts plàstiques i audiovisuals, els museus, arxius i biblioteques estatals, les arts escèniques,  les activitats cinematogràfiques,  les industries culturals i de la tauromàquia. Si, defensar la tauromàquia és una de les competències.Tanmateix, el ministeri ha de promoure i difondre la cultura en espanyol, ha de defensar la propietat intel·lectual- SGAE?- , ha de fomentar i estimular la creació literària, orientar i impulsar les relacions  internacionals en l’àmbit cultural i ha de gestionar el pla d’infraestructures culturals de l’estat.

Per desenvolupar aquestes competències, el ministre compta amb un pressupost d’uns 566 milions d’euros anuals i una plantilla de poc més de 1.900 persones, unes quantes són càrrecs de confiança. Fins aquí, rés allunyat de la “normalitat” cortesana. Molta estructura, molta burocràcia, molts recursos, molts amics ocupant càrrecs i poques competències reals. Però la crua realitat del centralisme, apareix quan parlem dels organismes adscrits al ministeri, on tenen la seu i els recursos destinats al nostre territori.

Són diversos els organismes adscrits al ministeri, així trobem la Biblioteca Nacional, l’Inst.Nac. de las Artes Escénicas, l’Instituto de la Cinematografia, el Museo del Prado, el Museo Reina Sofia, la Joven Orquesta Nacional, el Teatro de la Zarzuela, la Compañia Nacional de Danza......tot a Madrid, i només trobem com ens important fora de Madrid el Museo Nacional del Teatro a Ciudad Real. A Catalunya només trobem el museu arqueològic de Tarragona. Centralisme cultural que es constata en com es reparteixen els recursos financers, el Museo Reina Sofía rep més recursos que el MACBA, el MNAC, la Tapies i la Miró junts.

Serveix per alguna cosa aquest ministeri? O les seves funcions podrien ser de la Comunidad de Madrid, atès que pràcticament tota la seva activitat es desenvolupa a Madrid. Això és l’estat espanyol i és el que no es vol debatre. Nosaltres, en el nou estat que estem creant, hem de tenir clar, que aquest model no ha de ser el nostre, atès que hem d’aconseguir un estat on preguntar a la gent no sigui un problema, on l’administració serveixi per servir i no per ser servida.  El debat espanyol ja no és el nostre, encara que durant un temps ens afecti. 

EUROPEES A SITGES

Els resultats de les eleccions europees a Sitges es troben dins la normalitat del país, guanya ERC amb la candidatura compartida amb Necat i Catalunya Sí, i ,en segon lloc, a 11 vots, hi trobem a CiU, consolidant el bloc de partits que defensen la consulta i enviant un missatge clar a Espanya i al món, el procés no s’atura, som majoria.

ERC ha guanyat, superant el seu millor registre a Sitges, eleccions al Congreso del 2004, quan l’Aznar amb una participació del 72% i amb en Carod-Rovira de cap de llista. Val a dir que aquesta, és una victòria d’ERC, que no és mèrit de ningú, que és fruit del treball de molta gent i de molts anys, que esglaó a esglaó anem pujant cap a la Independència, sense fer un pas enrere i consolidant cada esglaó. Tanmateix, aquesta victòria sembla allunyar els temps on els independentistes era una minoria, a Sitges i a Catalunya.

A Sitges, el conjunt de partits que recolzen la consulta, voreja el 58% dels vots. Per un cop, l’abstenció no ens ha castigat, i tot dona a entendre que el creixement de la participació ens ha afavorit. Tanmateix, és segur, que ens hem beneficiat de votants que normalment voten altres partits independentistes que en aquestes eleccions no hi eren,  atès que són formacions que no creuen en Europa i no només no han presentat candidatura, si no que han demanat l'abstenció. Tanmateix, els candidats, el tàndem Terricabras-Maragall, han sorprès, s’han presentat molt en la línia d’en Junqueras, amb un missatge clar i directe, fugin del discurs buit clàssic dels polítics professionals del PPSOE. Tanmateix, els socis de candidatura de Necat, socialistes que volen la consulta i l’estat propi, tenen pes a Sitges i tenen coneixement polític, per això estan treballant per conformar una llista unitària d’esquerres, sempre d’acord amb el dret a decidir, per les properes municipals. Que aquesta lògica candidatura per les municipals frueixi, possiblement, només depèn dels actuals gestors de la secció local d’ERC, que no crec que estiguin per la labor, atès que possiblement ja deuen creure que amb aquests resultats.....

CiU ha tret un bon resultat,guanyant vots, i el mateix podem dir dels d’ICV. Les formacions que recolzen el Dret a Decidir són els que es beneficien del creixement del 9% en la participació. El bloc unionista, també a Sitges, perd força. Qui de nou surt escaldat és el PSC, en sintonia als resultats del país, a Sitges és evident la seva descomposició, no només hi ha el Necat, l’Armand Paco també fa una nova proposta i és vox populi que alguns regidors/es actuals no combreguen gens amb el camí de l’actual direcció del partit. I el cas del PP?, que perd al voltant del 40% dels vots, com per continuar dient les tonteries que diu la sra.Camacho. És possible que els resultats del PP,  ajudin a clarificar la situació actual de divorci dins el grup municipal, segons diuen un dels membres ha rebut propostes d’altres formacions més a la dreta, que ja és dir. I dins el bloc unionista, diversos partits, principalment de dretes, com C’s, UPD, Vox i altres, arrepleguen el 9% dels vots, potser són els que ha perdut el PP?

El que és evident, és que en cap cas, aquests resultats es poden trespolar a les properes eleccions municipals del 2015. Es pot entreveure una tendència, el de la consolidació del bloc sobiranista, queda clar que la gent vol anar a votar i que el procés no té aturador. Però per guanyar unes eleccions cal tenir una bona llista, amb un bon cap de cartell, un programa creïble i fer molta feina de carrer i no només els quinze dies de campanya, fer-la sempre. Massa vegades hem vist grans resultats en una escomesa electoral i una patacada en la següent votació municipal. Qui ja faci números de regidors/es en el 2015, contemplant els resultats de les europees, o és un il·lús o no vol veure la realitat i s’autoenganya.

Com a militant d’ERC, estic molt satisfet d’aquests resultats, per primer cop assaboreixo un triomf com aquest, primera força a Catalunya, vaig gaudir quan vaig sortir regidor o quan hem recuperat terreny al Parlament, però aquest cop és històric. Ara vull tornar a guanyar, ho vull fer el proper 9 de novembre, vull que guanyi el SÍ SÍ, i ho vull tornar a fer a les municipals, no només a Sitges, a tot el Garraf, al Penedès, a Catalunya, i proclamar el 2016 la República Catalana, un nou estat d’Europa.

ANEM DE CAMPANYA?

De nou ens trobem immersos en una campanya electoral, eleccions pel Parlament Europeu, unes eleccions que ens permeten votar els eurodiputats, els que després escolliran el President de la Comissió per primer cop. No cal dir que és important anar a votar, atès que el Parlament  Europeu legisla aproximadament el 75% de les normes que ens afecten, gràcies a normes europees es va aturar i es tornarà a fer, el Plan Hidrologico del Cañete i l'Aznar que hauria representat la mort del Delta de l'Ebre, per posar un exemple. Però tornem a estar de campanya, es pengen cartells, pocs, es fan mítings, reduïts, i sentim moltes, masses, declaracions i la majoria no parlen d’Europa.

Però, cal fer encara aquesta mena de campanya? Plantejo la pregunta després d’haver participat directament en diverses campanyes amb ERC, partit del que soc militant. Ho he fet com a candidat a les municipals. Ho he fet organitzant i coordinant actes, atès que durant un temps vaig ser tècnic del partit. Participant en la redacció de programes electorals, atès que soc membre d'una executiva sectorial. Inclús he estat representant d’ERC davant la junta electoral territorial. Però,  possiblement, ja ha arribat el moment de plantejar altres formes de fer arribar el missatge, atès que, és evident, la societat es comunica de moltes i diverses formes i no sembla que el cartell o el míting siguin les més seguides. Els mítings es fan per sortir als mitjans i s’omplen amb convençuts. I els mitjans només treuen aquelles frases on s’ataca al rival.

En aquesta campanya no sentim parlar d’Europa, ens parlen de que cal aturar, prohibir, de l’herència rebuda, ens envien missatges per ficar por, ens intenten fer creure que vivim en mig de la crispació social, ens omplen de mentides per aconseguir que la gent no vagi a votar? Molts creiem que als grans partits estatals sembla que no els hi interessa que la ciutadania vagi a votar, ens neguen el dret a decidir votant el nostre futur com a poble, i, tanmateix, semblen entestats en fer que la gent es quedi a casa i només votin els seus, realment creuen en la democràcia? O només són aparells de poder per mantenir un status quo, un model d’estat obsolet basat en xuclar els recursos d’altres?

El sistema de comunicació entre partits i ciutadania ha de canviar. Hauria de ser més constant, inclús eliminant, si cal, les campanyes electorals. I, tanmateix, més directe, potser, si és que cal fer campanya, es podria parlar de fer carpes on tots els partits tinguessin una taula? D’eliminar els temps controlats als mitjans públics? D’eliminar tota la despesa en cartells que només afavoreix als grans, alguns amb ingressos dubtosos?

Però cal recuperar el fet que la política és una eina pel benestar de la gent, per administrar el present però ,principalment , per planificar un cert futur. Cal tornar a escoltar a la gent i no només en campanya, sempre. Cal tenir un discurs assenyat i deixar de fer de l’atac a l’adversari, la gran estratègia. I cal donar compliment als programes electorals que són molt més que una declaració d’intencions o un conjunt de propostes per tenir a tothom content, haurien de ser autèntics contractes amb la ciutadania. Quan vaig ser regidor a Sitges, 2003-07 tenia que donar compliment a 10 punts del programa i així es va fer excepte amb un, el que parlava de la estabilització de les platges, el meu projecte és el que es discuteix a la taula del Ministerio hores d’ara.......

Ens cal regenerar la política, alguns ho intentem des de dins, atès que massa gent hi veu en ella un problema, quan hauria de ser la solució. Hauríem de tenir professionals fent política i no professionals de la política; eliminar les donacions als partits i fundacions; clarificar el sistema salarial dels càrrecs electes, han de cobrar un sou just amb les seves responsabilitats,però cal tancar la possibilitat de dietes i de certes prebendes innecessàries; cal trencar els ponts entre les empreses que depenen del BOE i el poder polític; i cal fer realitat la separació i independència dels tres poders. Ara, a l’estat espanyol, aquesta regeneració sembla impossible, i ens ensenya el que no hem de fer en el nou estat que els catalans estem creant. Hem de votar, volem votar, i ho volem fer per crear un nou estat d’Europa, una Europa igualitària on el poder és de la gent i no dels poders fàctics, la Europa dels pobles.

SRA REGIDORA, LES INSTÀNCIES, S’HAN DE CONTESTAR

Quan els ciutadans de a peu, volem tenir informació d’algun tema relacionat amb l’Ajuntament, fem una instància amb el paper oficial i seguint el protocol marcat per l'Ajuntament, amb el corresponent registre d'entrada i esperem resposta. 

Segons normativa, el ciutadà ha de rebre resposta abans de trenta dies, qualsevol resposta, i per escrit, amb registre de sortida. Jo m’ho creia, atès que quan vaig ser regidor,2003-07, vaig intentar que així fos, i que, al menys, el ciutadà rebés notificació que la seva consulta, la que fos, en la mesura del possible rebria contestació, tenint clar que no sempre es podia donar resposta i que molts cops la resposta no era la desitjada. La realitat actual contradiu el que jo creia, atès que hi ha alguna àrea de l’Ajuntament que no contesta, concretament l'àrea de Territori. aquesta àrea és en aquests moments una ombra del que va ser.

Al gener vaig entrar una instància per demanar cadenats al camí del Bosc d’en Bruguera, el camí que uneix Santa Bàrbara i Can Pei, un cadenat que ja s’havia posat, trencat en diverses ocasions i que ara ja fa massa temps que no hi és. Els vehicles ja circulen massa sovint, i ho fan per un camí on els veïns anem a passejar, a fer esport, a passejar amb la bicicleta i que no és un camí obert a la circulació. El problema es va generar quan, durant l’anterior mandat, es va arranjar el camí per facilitar el pas de vehicles en cas d’incendi,  una acció feta sense massa criteri, una errada important.

Passats els 30 dies no havia rebut resposta, però vaig rebre una trucada, passat el temps marcat per contestar. La trucada era del tècnic, ens coneixem, i em va comentar que no creia poder fer-hi rés, via pública es rentava les mans i ell no podia actuar, no té pressupost ni autoritat, i no semblava que a la regidora aquest tema l’importés. En realitat, no sembla que a la regidora li importi massa cap qüestió relacionada amb els temes mediambientals.

El febrer vaig entrar una nova instància, aquest cop per demanar informació al voltant d’una pedrera, la López Font, la que explotava Eacsa fins el gener del 2013 i de la que ja no es pot treure pedra, d’acord amb els convenis signats en la decada dels noranta i ratificats per l'Ajuntament de Sitges quan jo era regidor de Medi Ambient, 2003-07. En aquesta instància, demanava si en les converses entre empresa i Ajuntament, el gerent d’EACSA s’ha reunit amb l’alcalde Forns i la regidora Redondo en diverses ocasions, com em va confirmar el mateix gerent, s’havia parlat per aconseguir ser monodipósit de runa, i així reomplir en part el forat amb la runa tractada, fet que permetria a l'Ajuntament cobrar una bona taxa. Això és el que s'ha fet al forat de Monsolven, la pedrera petita que està just darrera del Rat Penjat. Tanmateix, demanava si s’havia estudiat el pla de restauració aprovat per la Generalitat i quan es començaria a executar. Si ens creiem l’espai natural del Garraf i en aplicació dels convenis signats, ara l’Ajuntament hauria d’estar treballant per fer quelcom amb aquest espai, aconseguir que la seva restauració sigui una realitat i així saber quan aquell espai esdevindrà un espai més del Parc. No he rebut resposta, desconec si l’Ajuntament s’ha interessat pel tema, potser la regidora té massa feina amb l’oficina de l’habitatge?

L’Ajuntament ha de contestar les instàncies en 30 dies, encara que sigui dient que.....però ha de dir i ara, al menys l’àrea de territori, no ho fa. La regidora sembla que no ha entès que  part de la seva feina és respondre als ciutadans. 

SITGES DIU NO A LA SOBIRANIA FISCAL

En el ple municipal de Sitges del mes de març d'enguany, 2014, la CUP va presentar una moció per tal que l’Ajuntament de Sitges fes la liquidació dels seus impostos, IRPF i IVA, a l’Agència Tributària Catalana, com ja fan una setantena de municipis de Catalunya, entenen que en realitat és  un acte simbòlic a favor de la sobirania fiscal i quen és un primer pas per enfortir l'hisenda pròpia. Cal tenir clar, que l’Agència, de moment, només fa d’intermediària, recapta per posteriorment enviar la recaptació a l’agència estatal, d’acord amb la sacrosanta Constitució, que en el seu article 156.2 diu: “las Comunidades Autónomas podrán actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos tributarios de aquél, de acuerdo con los estatutos y las leyes”.  Aquest article de la Constitució ens diu que tots aquells que cridaven dient que era il·legal la recaptació per l’agència catalana, senzillament, menteixen, com en tantes altres qüestions al voltant del procés per aconseguir l’estat propi, i se’ns presenten com els grans defensors del sacrosanto document, potser no l’han llegida?

En el Ple, fet per primer cop a Les Botigues, això representa que els que van anar per l’autopista van haver de pagar peatge sense sortir del municipi, vam tenir que escoltar com el regidor Mas, que ara ja no és el d’hisenda, ara ho és el mateix alcalde, va fer un discurs, com sempre, inintel·ligible. Un discurs on semblava que justificava la negativa del govern municipal per por a possibles denúncies. Vam escoltar al secretari municipal, fent un discurs totalment fora de lloc, atès que va donar la sensació de voler fer política, intentant justificar, tanmateix,  el no de l’equip de govern per evitar la possibilitat que algú, suposo que deurien pensar en la delegada del govern central que sembla tenir com a única feina perseguir ajuntaments que es posicionan a favor del procés per la consulta i l'estat propi, els hi posi una denúncia. No fos cas que l’alcalde acabés imputat i tingués que declarar davant el jutje, preocupació un mica incoherent en un govern que en les seves primeres accions, va demostrar tenir gran interès en aconseguir imputar l’alcalde Baijet, pel cas Reference, o a l’anterior regidor d’urbanisme, Armand Paco, pel cas Atlàntida. El primer, retirat de l’activitat política, i el segon, un dels candidats pel 2015 encara que no sabem amb quines sigles, atès que ha vist com el PSC de Sitges a registrat el nom de la proposta inicial, Sitges Progrés, una d’aquelles accions que fan pudor, que fan que la gent del carrer malfií dels partits polítics.

I, encara més incoherent, és que l’equip de govern d’un municipi membre de l’AMI, l'Associació de Municipis per la Independència, voti no a la sobirania fiscal. Que un govern amb un alcalde de CiU, el partit majoritari de la coalició de govern, on el PP ja no hi és, hi va ser a l’inici, però van marxar pels canvis de noms del carrer i la plaça Espanya, i per els seus enrenous interns. Un alcalde d’un municipi membre de l’AMI, hauria de votar a favor de la sobirania fiscal, per coherència. L’alcalde hauria d’haver defensat la sobirania fiscal, i ho va fer el PSC, que es va votar favorablement, posant en evidència un fet, la Diputació recapta els impostos i taxes municipals en nom de l’Ajuntament de Sitges i la moció proposava el mateix en un altre àmbit, el món al revés.

Mala senyal, s’arronsarà l’alcalde quan li demanin el cens per fer la consulta? O ens trobem davant de la clàssica i mesurada ambigüitat convergent?

TRAM 337

Ja tenim gigafoto, ara si hi ha qui tingui temps i paciència, podem saber fil parranda, quants vam anar per agafar-nos les mans i fer.nos una foto per que el món s'assabentés de la nostra realitat. Ho vam fer abans, vam omplir els carrers de Barcelona, la meva ciutat, la capital del meu país,  Catalunya, per dir que no acceptàvem que un tribunal escapcés el que el poble, nosaltres, havíem aprovat, l'Estatut. No cal parlar de la poca credibilitat d'aquest tribunal totalment polititzat, que hauria de vetllar per l'estricta respecte i aplicació de la sacrosanta Constitución.

Vam tornar a sortir massivament per la Diada, i no per recolzar el pacte fiscal com volia llavors el President Mas, ho vam fer, omplint d'estelades el centre de Barcelona, per demanar la INDEPENDÈNCIA. I ho vam fer sempre en un entorn festiu, de reivindicació pacífica, no buscant la confrontació. En totes aquestes manifestacions, Via Catalana inclosa, el poble català va demostrar el seu tarannà, va deixar clar que aquest és un procés transversal i que vol el bé per tothom a casa nostra.

El problema és que el poder central, no parlo d'Espanya, parlo del poder central, la estructura administrativa secular que viu de xuclar recursos i no generar, no vol deixar  de cap manera que marxi la gallina dels ous d'or. El problema és que aquest poder central fa massa anys, segles, que viu de l'esforç d'altres. En el seu moment va espoliar les colònies, recentment els recursos europeus, que han servit, cal dir-ho, per fer el metro de Madrid, molts kilòmetres d'AVE que no tenen viatgers, ampliar el port de València......Però principalment, el poder central de l'estat espanyol, ha xuclat recursos de la perifèria, de València, Mallorca i, no cal dir-ho, de casa nostra. Només cal mirar les xifres macroeconòmiques,  les dades d'exportacions, els percentatges de mercat, d'aportacions a la seguretat social, fiscals, de producció industrial, turisme...... El problema és que el poder central és un poder basat en la burocràcia i en el poder d'una élite cortesana, que abans ballava al voltant d'un rei i ara ho fa al voltant del BOE i el govern.

I el poble català, la gent que hi vivim a Catalunya, ha dit prou, hem dit prou, volem decidir, volem votar, volem gestionar els nostres recursos. Com un dia li vaig dir a un company del rugbi dels meus fills, no volem que algú ens cobri la nostra nòmina, ens doni una part i ens digui com ens ho tenim que gastar, i això és el que fa massa anys ens fa el poder central espanyol. Fa massa anys que el poder castellà ens diu com hem de viure. 

La Via Catalana, les manifestacions, les accions dels diversos partits sobiranistes, són un reflex del que el poble vol, viure en pau i amb el benestar que ens pertoca, ser solidaris no vol dir donar un xec en blanc. I, tanmateix, tothom vol respecte, prou d'escoltar lliçons de Monagos i altres, prou d'escoltar dades que no són reals, prou de mentides i amenaces. Volem decidir i ho farem, i si decidim ser un estat, marxarem i prou. Al tram 337, ens vam agafar les mans i vam cridar INDEPENDÈNCIA!!!!!! 

2015, COMENÇA EL BALL ELECTORAL

A catorze mesos de les properes eleccions municipals, les del maig del 2015, a Sitges comencen els primers moviments en les possibles i diverses candidatures. Hi ha qui parla, de que ens podem arribar a trobar fins a quinze candidatures, i després diran que la política ja no interessa a la gent. Tanmateix, es parla de possibles candidatures on ens podríem trobar agrupades diverses sigles. Tanmateix, es parla d’escissions en algun dels partits tradicionals. Hi han moviments, trobades, reunions, sopars.

Anem per parts. El principal partit de l’oposició, i partit més votat el 2011, el PSC, es troba  en hores baixes. Ja han escollit cap de llista, però ni la situació nacional, ni la resposta del aparell del partit al moviment sobiranista,  ni la poca acció d’oposició a Sitges, els ajudaran, de moment, a recuperar part del terreny perdut. En aquests moments, semblen més preocupats per la possible sociovergéncia el 2015 que per intentar recuperar terreny. Clar que amb les darreres escissions, Necat i Sitges Progrés, bé, Sitges Progrés com a tal no, atès que aquest nom ja l’ha registrat algú que hi  viu a Llevantina, el PSC de Sitges ha vist minvar dràsticament la seva militància i part dels noms importants.

Segons sembla, Sitges Progrés, la proposta de l’Armand Paco, haurà de canviar de nom, però sembla clar que presentarà candidatura amb una proposta molt localista. Caldrà veure qui l’acompanya en el viatge, de moment només sonen noms que han trencat el carnet socialista. En cap cas, es pot dubtar que la proposta de l’Armand serà interessant, té coneixement i capacitat, però ho pot esgarrar amb les companyies.

Tanmateix, Necat s’ha constituït a Sitges, una nova escissió del PSC, que defensa l’estat propi, però que possiblement conscient de la dificultat del vot, està treballant per una possible candidatura amb diversos grups d’esquerres, inclús es comenta que han parlat amb ERC, el partit de moda? el meu partit, encara que jo soc de la secció de Ribes per mig carrer. Difícil veig aquesta possible unitat d’esquerres, em consta que certa gent d’ERC, precisament els mateixos que la van fer el 2007, que van fer les trampes, i que ara envolten a la candidata, no estan per la labor, possiblement perquè deuen ser conscients que en una llista ben feta no hi tenen lloc.  ERC hauria de ser el pal de paller d’aquesta interessant proposta i liderar les esquerres que volen votar per decidir si fem un nou estat d'Europa. ERC ja ha escollit candidata, sense sorpreses, com ho havien de fer, calia repetir i consolidar, però els dubtes venen amb la llista, amb qui hi haurà darrera la candidata, no han de repetir errades anteriors.

He parlat de tres candidats, de moment no en tenim més de coneguts, corren rumors. Diuen que l’actual portaveu d’un partit que ara està a l’oposició, podria encapçalar una nova llista encara més a la dreta. I dels partits del govern poques notícies, se suposa que l’alcalde voldrà repetir, com també ho farà l’amic Lluís. A Sitges han començat els moviments pel 2015, esperem no tenir quinze candidatures i que els programes no siguin paper mullat com han estat els del 2011.

EN DEFENSA DE L'AUTOCONSUM ENERGÈTIC

Generar un model energètic propi, un model allunyat de l’actual de l’estat espanyol, és imprescindible en la creació del nou estat. La societat moderna i avançada té necessitat de tenir un sistema energètic segur, i , a ser possible, assequible.  A Catalunya vivim en un territori modern i avançat, però, en un principi i segons ens diuen, energèticament dependent.

No tenim ni petroli ni gas, encara que pels nostres ports hi entra el 80% del que es consumeix en tot l’estat. Som productors d’electricitat gràcies als salts d’aigua,els cicles combinats i, principalment, a les centrals nuclears, unes instal·lacions que ja hauríem de saber quan tancaran. I tenim algunes implantacions d’energies alternatives, tant eòliques, fotovoltaiques, com de biomassa.

És evident, que un país modern  que vol ser energèticament eficient, ha d’apostar per les energies alternatives i per la no dependència. Un país modern té en compte que les energies alternatives faciliten l’autoconsum, que l’usuari produeixi la energia que necessita. És precisament aquest concepte, el de l’autoconsum, el que la llei del ministre Soria es vol carregar, atès que és una llei que s’ha fet per afavorir els interessos de les cinc grans companyies elèctriques, les de l’IBEX 35, que viuen del BOE i negocien en la Llotja del Bernabeu.

La llei de la energia que haurem de fer pel nou estat, ha de promoure, recolzar i defensar l’autoconsum, atès que fa més lliure a l’individu, atès que pot arribar a no dependre de cap empresa distribuïdora i de la inestabilitat dels preus.  Fa que el territori sigui menys dependent energèticament de l’exterior i dels combustibles fòssils. I,tanmateix, facilita el creixement d’un sector econòmic, el de les energies renovables, molt interessant per l’alt valor afegit dels seus llocs de treball, i la possibilitat de la creació d’empreses tant per la fabricació, com per la instal·lació o pel manteniment, i tant pel consum intern com per exportar.

A Esquerra creiem en l’autoconsum i per això ho diem en el programa marc aprovat en la Conferència Nacional. Des de la Sectorial de Medi Ambient i Energia, de la que soc vocal de la seva executiva, treballem per tal que en tots els programes electorals, debats parlamentàries o iniciatives municipals, es tingui en compte aquest principi. Creiem que amb el sol, el vent o la biomassa podem fer la electricitat que necessitem per les nostres llars, industries i vehicles, i fer-ho de forma neta i sostenible. Podem ser autosuficients com a territori i com a individus, i, per tant, més lliures.

CANVIS, ALGUNES ABSÈNCIES I CERTES INCOHERÈNCIES.

En poc més d’un any i ja ens hi trobarem en mig d’una nova precampanya i campanya electoral per les eleccions municipals, les del 2015, les que poden ser, haurien de ser, les darreres a Catalunya com a autonomia, com a part d'aquest estat anomenat España, o potser poden ser les primeres com a nou estat d’Europa, membre o no de l'UE, però estat europeu com ho és Suïssa o Noruega.

En tot cas, els equips de govern resultants d'aquestes eleccions municipals, equips que molts analistes diuen que majoritàriament seran equips de coalicions o de partits en minories, hauran de gestionar, possiblement, aquest és el desig de molts, un moment històric, el de la transició i creació del nou estat.

Ara comença aquell temps on veurem com, molts dels que poden ser candidats, inclús caps de llista, ens posen la millor de les cares, es converteixen en amics, i, a Sitges, el seu missatge ens intentarà fer oblidar la garrotada de l’IBI, ens continuaran fer creure que era l'única solució per solucionar el deute heretat. Ens voldran fer oblidar els incompliments programàtics com els incompliments amb els sous, hi havia un dels partits del govern de Sitges que deia que els baixaria el 30% i que no hi haurien càrrecs de confiança, quan la realitat és que els sous no han baixat i hi han dos càrrecs de confiança, i una guanya més que l'alcalde. Ens voldran fer oblidar la pèrdua de qualitat en molts dels serveis, com el tancament del Rusc....i ens voldran fer oblidar el trencament del govern amb la sortida del mateix d’un dels socis, el PP, per raons identitàries, per l’enrenou  de les plaques del carrer i la plaça Espanya promogut per la CUP i aprovat gràcies a l'abstenció del PSC. I ens voldran amagar el possible, factible, començament de la sociovergència a Sitges, com ja es va veure en la foto pel pacte pels pressupostos. El pacte de les minories majoritàries que poden ser davant de la quantitat de candidatures que es pressuposen pel 2015.

El canvi que anuncio ha estat el del fins ara regidor d’hisenda, el regidor d'Unió, i ara nou regidor de competitivitat, el polític municipal que ara ens farà creure que aconseguirà futur o feina o vés a saber què per la gent de Sitges. El cert és que, suposo que un cop aprovat el pressupost 2014 i pactat per la foto amb el PSC, pactat amb una part del PSC per ser més concrets, el sector oficialista, el sector que en aquests moments és l'aparell d'un partit que està d'acord amb el PSOE i que vol fer que la Chacón esdevingui la líder d'un estat decadent, el regidor ha demanat un temps pel lluïment, les fotos i els actes agraïts. El regidor deu voler intentar aconseguir fer oblidar que ha estat el regidor de la pujada de  l’IBI i el que ha plantejat el sistema que posa molt per endavant retornar els diners als bancs, a assegurar que els serveis siguin de qualitat i en la quantitat de que té menester la ciutadania. I ara hisenda ho portarà el mateix alcalde, rememorant temps passats, quan un alcalde del mateix color es va fer càrrec d’urbanisme, aleshores va ser motivat pel viatge del motorista que li va notificar al llavors regidor d'urbanisme, l'amic Lluís, que el feien fora del govern, juny del 2001 crec.

Les absències remarcables, que cal tenir en comte, les absències de regidors i regidores del PSC. En els darrers plens municipals estem assistint a un constant de cadires buides, de forma total, per tot el ple, o parcial, atès que s'aixequen abans de les mocions, i ho fan per raons personals, i marxen, i ho fan regidors i regidores del grup socialista. El cert és que cada cop que hi ha alguna moció en relació al dret a decidir, la consulta, el dret a exercicir la democràcia que estem reclamant a Catalunya, o algú ha de marxar abans per raons personals o algú no hi assisteix com va fer en el darrer ple la senadora chaconista. Els fets ens parlen de divisió interna i de tacticisme pensant en la possible coalició municipal, la sociovergencia, del 2015 i ens parlen de cap respecte pel que no fa tant de temps deien els seus programes electorals, que era dir sí a una consulta legal, com deia el programa electoral del PSC per a les eleccions darreres al Parlament de Catalunya. 

Ens queixàvem de les ambigüitats convergents, però els canvis de parer del PSC segons el que diuen els seus socis de Madrid, estan fora de norma, potser que redueixin el logo o s'estableixin com a franquícia del partit espanyolista i esborrin la C.

I d’incoherències en vam sentir en el darrer ple municipal de Sitges. Vam tenir que escoltar un diàleg entre l’alcalde i el portaveu del PP, el portaveu provisional atès que segons sembla té els dies comtats, parlant que cal modernitzar l’administració municipal. I ho diuen, quan s’han tret de sobra l’edifici del Reference, s'han carregat un dels projectes d'en Baijet, però aquest cop amb un resultat econòmic molt  possiblement negatiu per l’Ajuntament, encara desconegut i la possible querella del soci en la societat, querella que podria ser molt dolenta per l'alcalde Forns, atès que el president d'una societat no pot promoure la fallida de la mateixa. En aquest edifici es concentrava la part administrativa de l’Ajuntament, fent allò que tothom recomana  per tal de modernitzar i fer més eficient l’administració, concentrar en un sol espai, edifici, tots els departaments. I vam haver d’assistir a les floretes entre el PSC i CiU pel pacte dels pressupostos, sembla que ja no importa que de les primeres accions de l’actual govern van ser els intents per enviar al jutjat a l’anterior alcalde, Jordi Baijet, pel Reference o a l’anterior  regidor d’urbanisme, Armand Paco, per l’Atlàntida. La proximitat amb les festes nadalenques deurien estovar als adversaris abans irreconciliables, i ara propers, i ja en parlarem el 2015?. Potser cal assegurar algunes cadires?

El paper d’oposició ha quedat en mans d’un, l’Oscar. El PP, en una intensa lluita interna pel poder i el PSC intentant trobar el camí per no acabar sent residual, estant donant aire al govern en minoria i sense idees. Llàstima no tenir representació.