A VOLTES AMB LA SORRA

Sitges té alguns temes recurrents, un és el de la sorra. Les platges són vitals per l’economia sitgetana, no només com a reclam turístic, si no, tanmateix, com a modus vivendi d’un grapat de famílies que cada any depenen de la mida de la platja per dimensionar llurs negocis. Però la realitat és crua, les intervencions fetes al llarg del litoral, impedeixen el moviment natural de la sorra i faciliten que les platges de Sitges no en tinguin prou. L’historial d’intervencions i propostes és llarg i la realitat continua sent la que és.

Ara fa 10 anys, en aquells moments jo era el regidor de Medi Ambient en representació dels votants d’ERC, vaig portar per primer cop, hi vaig tenir que anar tres cops i per rés, el projecte d’estabilització de les platges de Sitges. Un projecte que neix d’una proposta d’ERC, ho portàvem al programa electoral del 2003, que va desenvolupar un equip d’experts  ha demanda de la comissió municipal amb representació sectorial i política. Aquest projecte plantejava fer un conjunt d’esculls submergits per tal d’aturar la sorra quan la llevantada, principalment, ataca el nostre litoral. Uns esculls que respectarien l’actual divisió de platges i l’activitat dels pescadors artesanals de Sitges, i que no entrarien en contradicció amb l’actual estatus de reserva marina del nostre litoral, reserva inclosa dins la Xarxa Natura 2000 europea.

Aquest projecte fa 10 anys que és a la taula del Ministerio, i ara també en la de la Generalitat per mor de noves competències vers el litoral i les platges. Durant aquest temps, diversos hem estat els regidors de Sitges que hem visitat el despatx de Madrid. La resposta, sembla que sempre ha estat la mateixa, és una proposta interessant i cal estudiar-la ens han dit, i sempre sentint el mateix tuf, els tècnics ministerials només pensen en moure sorra i no importa on aconseguir-la. Proper al poble del Garraf, encara hi ha un forat en el fons marí, fruit d’una extracció de sorra, que xucla tot el que es posa al seu abast. El fet de tenir la planimetria del fons marí, amb les zones on trobar posidònia, feta per la Fundació Natura i recentment actualitzada per la Diputació, ha servit per aturar la possibilitat d’una nova extracció massiva i per obligar a plantejar un actuació diferent i estable, el projecte d’estabilització de les platges de Sitges del 2004.

I ara, un cop més, hem tornat a veure la draga actuant. I un cop més, és la sorra que s’acumula al voltant de Port Ginesta la que es reparteix per algunes de les platges del municipi. I com sembla ja norma, s’ha fet tard i s’ha generat el conseqüent debat al voltant de la seva necessitat. Que les platges de Sitges necessiten sorra és un fet, però molts tenim no ja dubtes, la seguretat  que aquest sistema no és  l’adient.

S’han tingut en compte les afectacions als pescadors? Al fons marí? Calia fer-ho tant tard? Qui ho paga? El regidor Garrigó, amb bona voluntat, ha intentat explicar alguna d’aquestes qüestions, però el problema està en alguns despatxos. A Madrid, el problema de les platges de Sitges no deixa de ser un procediment administratiu, on entra el paquet del Passeig i els establiments afectats, i d’unes platges que no són on es deuen banyar els seus. Per la Generalitat, és una problemàtica per la que no té recursos ni competències clares.

Com deia, ara fa 10 anys, vaig portar a Madrid un avantprojecte per les platges de Sitges, que sembla que és el projecte que els hi cal, segons paraules de l’actual i anteriors regidors competents en el tema. Un cop més, es demostra la diferent manera d’entomar els problemes d’una administració que no ens representa i que només sembla vetllar perquè els seus interessos  com a estructura, no es vegin afectats. Et reconeixen que el projecte potser és el projecte adient però no és el que els hi interessa. Esparverat, assisteixes a veure com les persones que prenen les decisions, molts cops, no coneixen no ja el problema, no coneixen el litoral del que els hi parles i depenen del que els hi diuen uns buròcrates que només defensen el seu estatus. Inclús, un problema com aquest, ens posa en evidència la necessitat de la sobirania plena.

Esperem que el regidor Garrigó se’n surti i no tinguem que tornar a veure la draga treballant, que els pescadors i els de les platges puguin treballar amb tranquil·litat, i que deixem de patir per les llevantades.