FENT MEMÒRIA

L’any 1966, l’ONU va aprovar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L’any 1976, l’ambaixador espanyol el va signar, i l’any següent, el rei espanyol el va ratificar.

Aquest pacte reconeix que, d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, també signada i ratificada per l’estat espanyol, no es pot realitzar l’ideal de l’esser humà lliure, en el gaudi de les llibertats civils i polítiques i alliberat de la por i la misèria, sense permetre que existeixin les condicions per permetre a cada persona gaudir dels seus drets civils i polítics, tant com els seus drets econòmics, socials i culturals.

En l’articulat d’aquest Pacte podem llegit coses tant interessants com les següents:

Art 1.1 tots els pobles tenen el dret de lliure determinació, establint lliurament la seva condició política.

Art 1.3 els estats promouran i respectaran l’exercici del dret de lliure determinació.

Art 2.2 cada estat es compromet a adoptar les disposicions legislatives necessàries per fer efectius els drets reconeguts en aquest Pacte.

Art 2.3 els estats han de garantir que tota persona que vegi violats aquests drets podrà interposar un recurs efectiu.

Art 5.2 No es pot admetre restricció de cap dels drets en un estat en virtut de lleis de qualsevol mena.

Art 20.1 tota propaganda a favor de la guerra estarà  prohibida per llei.

Art 20.2 tota apologia de l’odi  que constitueixi incitació a la discriminació, a la hostilitat o a la violència estarà prohibida per llei.

Art 27 als estats no es negarà a les minories el dret a la seva pròpia vida cultural i a utilitzar la seva pròpia llengua.

Si tot això ho va ratificar en el seu moment el rei espanyol, perquè hem de suportar totes les tonteries que constantment  diuen els que ens volen negar el dret a la democràcia.  Intenten posar por, amenacen amb la misèria econòmica, amb la marginació total, però no plantegen  ni argumentes reals, ni dades econòmiques, no tenen arguments.

Constantment, tanmateix, estem escoltant que cal complir la llei, potser que comencin donant exemple i en compliment de la llei paguin els diners, uns 8.000 milions d’euros, que li deuen a la Generalitat pels incompliments vers l’Estatut i els Presupuestos Generales. Que compleixin amb allò que ratifiquen i deixin d’intentar posar pals a les rodes de la democràcia. Volem saber i ho preguntarem si el poble català vol tenir un estat propi, i si la resposta és, majoritàriament, que si, el tindrem. Els pactes internacionals ens donen la raó.

A SITGES, INVESTOR!!!

Molts cops he dit que l’actual govern municipal de Sitges, l'anomenat de la Nova Majoria, segons ells mateixos, no té projecte,  que només sembla preocupat per esborrar qualsevol record dels darrers governs d'esquerres, dels darrers dos Mandats, 2003/07 amb Entesa(PSC-ICV) i ERC i el posterior afegitó d'Unió i AxS, i 2007/11 PSC-ICV. I, tanmateix, posar al dia les finances el més ràpidament possible, encara que això es faci  a costa del sacrifici dels funcionaris, amb acomiadaments i reduccions de sou de i la butxaca dels sitgetans amb un increment fiscal desmesurat.

Però sembla que estava equivocat, ens volen fer creure que tenen un projecte, i es diu Sitges Investor. El “Gabinet d'Alcaldia" , no ho fa l'Ajuntament, no ho fa Promoció Econòmica, ho fa un arquitecte del Gabinet d'Alcaldia,  ens proposa fins a 15 projectes. Suposo que després d'uns mesos de treball obrint els calaixos on havien ficat  el projecte de l’alcalde Baijet, que tant van criticar i en molts punts van intentar aturar, i ara un cop revisat, l'han penjat al web municipal, han penjat  un conjunt “ d'oportunitats” per Sitges. 

Aixi ens parlen de l’Escola Agnès  com una oportunitat, que el cert és que ja s’hauria d'estar construint, ja s'han fet moltes fotos els membres del govern per tal de fer creure que el projecte en breu hauria de ser una realitat i rés, i ara és una oportunitat?. 

Ens proposen la venda de l’edifici de turisme, que gràcies a que el govern anterior va aconseguir diners, subvenció, per fer el magnific centre d'informació turística de l’estació i en breu ja es disposarà de l'edifici medieval de Can Milà, fruit de la negociació del desenvolupament urbanístic de La Plana Est, està buit. Diuen que poden treure poc més d'un milió d'euros, però en aquests moments qui el vol?
Ens recorden que amb el futur desenvolupament urbanístic de La Plana-Santa Bàrbara, d'acord amb el Pla General aprovat el 2006 amb el consens de totes les forces polítiques, amb l’excepció de Convergència que no el va votar, Unió sí va votar a favor, es podran arribar a construir uns 1.600 habitatges, 657 dels quals de protecció social. I, tanmateix, recorden que a Montgavina encara resta molt a fer, on gràcies al POUM del 2006, això no ho diuen, també hi és prevista l'edificació d'habitatge social. Desenvolupaments que depenen de l'iniciativa privada en un moment que no es mou rés. Fins ara, rés de nou.

Tanmateix, la proposta del Gabinet d'Alcaldia, ens tornar a parlar de l’aprofitament del Pou Perdut, l'Aquatic, amb la possibilitat d'un espai hoteler i d'oci, però oblidant les reserves pel tren orbital i les afectacions pel Pla Director Urbanístic Costane, sembla que el redactor es va quedar en el POUM del 89 anul·lat pel jutjat.  I ens parla  dels equipaments a Vallpineda, al costat de l'escola privada, un projecte pràcticament tancat a principis del 2011, amb papers fets. I ens tornen a plantejar la necessitat d'un nou espai per l’Escola Pia, quants anys fa que se'n parla?

Ens proposen fer a La Plana Oest un centre universitari i altres equipaments relacionats amb les arts escèniques i aprofitar el Centre de Disseny, com ja s’ha fet, com ha centre de congressos. Cal tenir barra, tant que ho van criticar, llàstima que en el seu moment, any 2009-11, els hi van entrar les presses per ensenyar i tancar un projecte, jo diria EL projecte per Sitges, i van deixar en mans equivocades, l’anterior regidora dels diners, la responsabilitat de tirar endavant el projecte Qualia.  Tinc el convenciment que calia una persona d'empresa i van posar una buròcrata,  una persona que no va fer que algunes regidories donessin  compliment al Pla de Sanejament i va permetre molta despesa sense pressupostar, provocant el forat en factures sense pagar i que va fer pressupostos virtuals sense contemplar la baixada real d'ingressos, al capdavant del projecte, la que jo considero la gran errada de l'amic Jordi Baijet.
La proposta Investor continua, són 15 propostes, i ho fa parlant de treure rendiment al camp de l’Aiguadolç.... Els mateixos que van posar el crit al cel quan es va parlar de fer-hi un centre hoteler i d’Spa, i aixi amb els diners de la concessió fer el segon camp de Pins Vens i un nova i moderna biblioteca a sobre del Parc de Can Robert, ara ho proposen. Si en el seu moment haguessin ajudat en comptes de posar pals a les rodes, mirant de posar tota la població en contra, potser ara la biblioteca seria una realitat i el debat fora a què destinar com equipament cultural la Santiago Rusiñol.
Durant el Mandat 2003-07 neix el projecte que dona forma a Qualia, el seu concepte és un projecte de futur que ara ja s’hauria de començar a veure, i ho hauria de fer amb la complicitat de tothom a Sitges, aquesta va ser una de les errades, no es va saber o no es va voler implicar a la població d'una forma real i directa. Ara, pel que sembla, es comença a bellugar, potser si alguns dels que ara governen quan eren oposició haguessin actuat amb visió de poble i de futur, en comptes de ser una proposta començaria a ser una realitat, obrint una nova via de feina i prosperitat a Sitges lligada a la cultura i el pensament. Potser en Baijet tenia raó.

Sento dir-ho, el govern actual no té projecte. De moment només s’ha dedicat ha intentar esborrar els vuit anys Baijet, en els que la gent d’Esquerra i vam ser en els primers quatre compartint un projecte de futur, revenja. S’han dedicat a fer fora a tothom que semblava sospitós, sectarisme. I s’han dedicat a no donar compliment a cap dels programes electorals dels diversos grups que conformen aquesta Nova Majoria, hipocresia. Potser ara, recuperant el projecte dels governs d'esquerres  i amb els recursos de la pujada de l’IBI, aquest govern farà alguna cosa, no nomes fotos  per justificar el magnífic sou de la cap de premsa, i potser deixarà de culpar als anteriors, el que sigui, per desviar l’atenció, com van fer amb el tema de l’Atlàntida, intentant presentar a l'Armand Paco com un corrupte, per desviar l’atenció de la pujada de l’IBI, que lluny de la realitat, atès que la pujada de l'IBI podia no haver estat tant elevada i, tanmateix, l'honorabilitat de l'Armand és inqüestionable.
La feina del Gabinet d’Alcaldia recupera sense embuts, sense complexes, el gruix del projecte d’en Jordi Baijet i els seus, i diferents, dos governs locals. Com a regidor en nom d'Esquerra, vaig tenir l'honor, ser regidor és un honor,  en el primer dels governs Baijet, del 2003 al 2007, conec el projecte inicial i hi estic d'acord, és el futur per Sitges, i és llàstima que el seu desenvolupament sense control abans de les eleccions del 2011, l'esgarrés. 

El projecte de futur per Sitges, que va néixer en el Mandat 2003-07, era i és un gran projecte. Com desenvolupar la seva possible execució és la qüestió. 

L'FMI S'HA EQUIVOCAT.....

Vaja, ara resulta que els grans gurus del pensament neoliberal, els economistes de l’FMI, Fons Monetari Internacional, també s’equivoquen. Des de les seves torres d'ivori i els seus sous de sis xifres, no van ser capaços de preveure les repercussions reals de les recomanacions als governs europeus per tal de redreçar les finances públiques:  les retallades. Van calcular a la baixa les pèrdues reals que provoquen les retallades. Les finances públiques estan molt malmeses per una despesa pública mal gestionada; per la baixada d'ingressos motivada per la reducció en la recaptació conseqüència de la crisi econòmica; per la especulació amb el deute públic i per la neteja amb fons públic d'un sector financer endeutat fins a les celles per especular amb el totxo i unes polítiques expansives equivocades.

El cert és que l'acceptació de les recomanacions d'austeritat per una colla de buròcrates preocupats per defensar el seu estatus, estan portant a la misèria a milions de persones en mitja Europa. I, per desgràcia, Espanya és un bon exemple. Els cortesans buròcrates que controlen l’aparell de l’estat, que fa segles que ho fan, no han tingut cap problema en aplicar la recepta equivocada. Un cop més Espanya torna a prioritzar la Cort a les persones, l’espoli a l’economia productiva. Un cop més la responsabilitat de la fallida ens volen fer creure que no és del gestor central, de totes totes ens intenten fer creure que ara és dels gestors autonòmics i municipals, de les duplicitats i mal govern de les administracions més petites. Però el que ens hauríem de plantejar és on és la duplicitat, un exemple: les qüestions relatives a Educació, Cultura i Esport, estan transferides, en general, a totes les autonomies, llavors com és que es continua mantenint un Ministerio amb uns 11.500 treballadors directes i un pressupost anual d'uns 2.561 milions d'euros.  O les duplicitats internes de la mateixa estructura central, on es pot trobar tot un equip econòmic directe pel President dins les 1.600 persones que treballen per Presidència..... Patim una estructura central, que gestiona el 70% del pressupost i dona el 30% dels serveis,  amb 455 alts càrrecs i 812 eventuals (càrrecs de confiança)....Patim un estat que no sembla ser conscient que per mantenir la Cort cal que hi hagi activitat econòmica per tal de recaptar impostos, abans ara i sempre. Que l’activitat econòmica necessita infraestructures i que aquestes no són elements d'aparador, són elements per satisfer necessitats de la societat, i que aquestes infraestructures s'han de mantenir i evolucionar.

Les recomanacions equivocades de l’FMI, no només semblen beneficiar a les grans companyies, semblen fetes a mida, potser és per això que el govern central les ha posat en pràctica sense miraments. A Espanya les grans companyies són del sector financer, energètic o de la construcció, i totes tenen relació directa i constant amb l’administració, cap fabrica rés. Són aquestes companyies les que gestionen fons de pensions, mútues sanitàries, infraestructures de peatge, empreses de neteja municipals, fan l’obra pública i s’afavoreixen de les privatitzacions dels serveis i empreses públiques, i són les companyies que no tenen cap problema en despatxar personal, deslocalitzar serveis o no pagar les subcontractes. I totes reparteixen dividends amb normalitat. I totes contracten a ex-ministres amb sous milionaris.

L’FMI s’ha equivocat i no han dimitit els responsables, i, tanmateix, no han proposat solucions per tornar a la via del creixement, ni han plantejat indemnitzacions als damnificats per la seva errada. I, tanmateix, tampoc, com era de suposar, el govern central, ha fet cap senyal de canviar d'estratègia.  L’economia productiva, la de les pimes i autònoms, que representa el 90% de l’activitat total, que és la que genera llocs de treball, continua sense veure cap senyal que generi confiança i ajudi recuperar la tranquil·litat i l'estabilitat tant necessàries per a reactivar el consum, motor del nostre sistema econòmic. Pel govern central, l’economia espanyola ha d'estar al servei de la cort, ha de servir per donar una imatge irreal d'Espanya al món i per mantenir unes estructures que recorden l’imperi de Felip II, antiquades, centralistes i sectàries. 

L'FMI s'ha equivocat i el poder central ho està intentant aprofitar per recuperar part del poder perdut amb els sistema autonòmic, i les persones?