El cert és que l'acceptació de les recomanacions d'austeritat per una colla de buròcrates preocupats per defensar el seu estatus,
estan portant a la misèria a milions de persones en mitja Europa. I, per
desgràcia, Espanya és un bon exemple. Els cortesans buròcrates que controlen
l’aparell de l’estat, que fa segles que ho fan, no han tingut cap problema en aplicar la recepta
equivocada. Un cop més Espanya torna a prioritzar la Cort a les persones, l’espoli a
l’economia productiva. Un cop més la responsabilitat de la fallida ens volen fer creure que no és del
gestor central, de totes totes ens intenten fer creure que ara és dels gestors autonòmics i municipals, de les
duplicitats i mal govern de les administracions més petites. Però el que ens hauríem de plantejar és on és la duplicitat, un
exemple: les qüestions relatives a Educació, Cultura i Esport, estan
transferides, en general, a totes les autonomies, llavors com és que es
continua mantenint un Ministerio amb uns 11.500 treballadors directes i un
pressupost anual d'uns 2.561 milions d'euros. O les duplicitats internes de la
mateixa estructura central, on es pot trobar tot un equip econòmic directe pel
President dins les 1.600 persones que treballen per Presidència..... Patim una
estructura central, que gestiona el 70% del pressupost i dona el 30% dels serveis, amb 455 alts càrrecs i 812 eventuals (càrrecs de
confiança)....Patim un estat que no sembla ser conscient que per mantenir la
Cort cal que hi hagi activitat econòmica per tal de recaptar impostos, abans ara i sempre. Que
l’activitat econòmica necessita infraestructures i que aquestes no són elements d'aparador, són elements per satisfer necessitats de la societat, i que aquestes infraestructures s'han de mantenir i evolucionar.
Les recomanacions equivocades de
l’FMI, no només semblen beneficiar a les grans companyies, semblen fetes a mida, potser és per això que
el govern central les ha posat en pràctica sense miraments. A Espanya les grans
companyies són del sector financer, energètic o de la construcció, i totes tenen
relació directa i constant amb l’administració, cap fabrica rés. Són aquestes
companyies les que gestionen fons de pensions, mútues sanitàries,
infraestructures de peatge, empreses de neteja municipals, fan l’obra pública i
s’afavoreixen de les privatitzacions dels serveis i empreses públiques, i són
les companyies que no tenen cap problema en despatxar personal, deslocalitzar
serveis o no pagar les subcontractes. I totes reparteixen dividends amb normalitat.
I totes contracten a ex-ministres amb sous milionaris.
L’FMI s’ha equivocat i no han
dimitit els responsables, i, tanmateix, no han proposat solucions per tornar a la via del
creixement, ni han plantejat indemnitzacions als damnificats per la seva
errada. I, tanmateix, tampoc, com era de suposar, el govern central, ha fet cap senyal de
canviar d'estratègia. L’economia productiva, la de les pimes i autònoms, que
representa el 90% de l’activitat total, que és la que genera llocs de treball,
continua sense veure cap senyal que generi confiança i ajudi recuperar la tranquil·litat i l'estabilitat tant necessàries per a reactivar el
consum, motor del nostre sistema econòmic. Pel govern central, l’economia espanyola ha d'estar al servei de la
cort, ha de servir per donar una imatge irreal d'Espanya al món i per mantenir unes
estructures que recorden l’imperi de Felip II, antiquades, centralistes i sectàries.
L'FMI s'ha equivocat i el poder central ho està intentant aprofitar per recuperar part del poder perdut amb els sistema autonòmic, i les persones?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada