ARENYS

 Diumenge 13 de setembre, després d’un agradable passeig en moto amb companys de la secció local, tot fent camí per Sant Quintí, inauguraven la nova seu local, vaig gaudir d’un fet important: la ciutadania d’Arenys de Munt que va voler va poder dipositar una papereta amb un si o un no. Quina tonteria, no es res més que el lliure exercici de la democràcia, allò que es van inventar a Atenes ara fa quasi tres mil anys. Res més que expressar una opinió, que exercir una llibertat, un dret, la llibertat d’expressió.

Arenys era una festa, una gentada omplia la riera tota plena de senyeres i estelades. Música, dinars populars, i gent votant. Van votar el 41%, i ho van fer amb el coneixement que el seu acte era testimonial, atès que a Arenys es va fer una consulta, es va demanar el parer i el resultat no obliga a rés, el resultat fa pales un estat d’opinió.

Però, de que tenen por els que han dit que era il·legal, que la justícia ho tenia que prohibir,....?

Potser del resultat?, no fos que es visualitzes que volen la Independència de Catalunya molta més gent de la que ara voten als partits independentistes.

Potser de que es parli obertament de la possible i desitjada per molts Independència de Catalunya? Si l’Estat espanyol és una democràcia ho ha de demostrar no posant impediments per el seu exercici. Les reaccions ens diuen que alguns temes son tabús, que en segons quines qüestions Catalunya té deures i no drets. Que encara es creuen que hem de demanar permís i callar.

La realitat és que Espanya no vol que marxem, perdria el 22% del PIB, el 35% de les exportacions, el 16% de la població i uns 15.000M d’euros anuals dels nostres impostos, el famós i reconegut dèficit fiscal, que es reparteixen alegrement en nom de la solidaritat territorial, de la unitat d’un estat que no ens creiem ni volem.

Arenys és una gota, un gra de sorra, un pas més, encara haurem de fer molts, hem de crear estat, hem d’aconseguir la base social necessària i suficient per aconseguir la fita. És la feina que està fent Esquerra, encara que alguns no ho creguin, que ens diguin botiflers, a Esquerra tenim clar que primer hem d’estructurar el país i ho hem de fer nosaltres, som independentistes, i això es fa governant, als municipis o a la Generalitat i es fa donant solucions avui i planificant el futur. I ho fem pensant en tothom que hi viu a Catalunya, perquè estem convençuts que si fóssim estat, un estat d’Europa, tothom a Catalunya viuria millor.

Arenys ha estat el primer, d’ara endavant veurem com altres municipis seguiran aquest camí i així coneixerem millor els desitjós de la ciutadania, més municipis posaran en pràctic el principi bàsic de la participació en democràcia, o no som una democràcia?

QUÉ ELS HI FA POR?

Quin rebombori, primer amb la manifestació, ara amb la consulta, però ja hauríem d’estar acostumats. Hauríem de tenir clar que cada cop que el poble català es vol expressar, vol exercir el dret universal d’expressió, hem d’assistir a declaracions de tota mena, hem de veure com es pretén que justifiquem cada pas que donem, en poques paraules, volen que demanem permís per ser com som.

La societat catalana ha decidit que cal sortir al carrer, independentment del que digui el Constitucional, per deixar clar que allò que va aprovar en referèndum democràtic el poble català, cap tribunal ho pot modificar. 

El poble és sobirà, o no som una democràcia? Un cop més, som davant d’un acte de pur colonialisme, un més dels que pateix Catalunya des de fa 300 anys. Per l’estat, el poble català no té dret a debatre el seu futur, un futur que el volen decidir altres, principalment aquells que necessiten els recursos que es generen a casa nostra.

En el cas d’una consulta, perquè tenen por? Potser els hi fa por que es faci pales que el sentiment per la sobirania és real, que un percentatge important del poble català vol un estat propi, que volem exercir el dret a decidir dels pobles que contempla la carta dels drets humans de l’ONU? O potser els hi fa por la democràcia de veritat, la que neix de la gent, de la ciutadania, a on el que importa no es el que es diu per sortir en els mitjans, el que importa és el que es fa.

Els hi fa por el fet de veure que el desig a decidir, no es planteja per anar en contra de rés, es vol exercir per el benestar del poble català, de tothom que hi viu a Catalunya. Els colonialistes actuen per sentiment de conquesta, amb el principi de casta superior que té el dret i el deure d’adoctrinar d’acord amb els seus principis que són els únics vàlids.

Que no tinguin por, a Catalunya cada cop més gent volem la Independència per viure millor, per decidir nosaltres, per no justificar-nos, per no demanar permís, per que tothom que hi viu a Catalunya la senti com casa seva, per ser un estat més d’Europa, tenim el dret i el volem exercir.