FER EL FATXENDES

Quan no governen, els partits conservadors tenen el mal costum de generar desconfiança, no ja en el govern del partit contrari, sinó en el sistema mateix. A Catalunya, durant els set anys de governs d’esquerres, els tripartits, Convergència no ha deixat d’enviar el missatge del desastre, de la catàstrofe, de dir que ens governaven uns indocumentats, la veritat és que es creuen que la Generalitat és de la seva propietat. Durant l’època Pujol van fer i desfer, dels 23 anys, podríem salvar els deu primers, la resta només van servir per  apoltronar-se en el poder i fer-se una gran administració, la Generalitat, a mida, i sempre mirant que Espanya no s’enfadés.

A l’estat espanyol, el PP ha fet el mateix, primer va generar la bombolla immobiliària, va incentivar l’economia especulativa i quan va passar a l’oposició només ha parlat de catàstrofe, caos, terrorisme...Totes dues formacions han comptat  amb el suport de potents grups mediàtics que els han ajudat en la propagació del missatge catastrofista i en amagar els desastres que feien els seus on governaven, com la pràctica fallida de la Comunitat Valenciana o el desorbitat deute, 6.500M€, de l’Ajuntament de Madrid, tots dos governats de fa temps pel PP.

Totes dues formacions han basat les seves campanyes electorals en fets que no pensaven complir. Els nacionalistes s’han omplert la boca amb el pacte fiscal, després de criticar constantment a ERC per reclamar des de l’any 95 el concert econòmic. Com sempre, el concepte de pacte fiscal ha anat canviant, inclús al principi parlaven de la necessitat de fer una consulta per saber si la ciutadania el volia. Ara diuen que potser amb 6.000M€ anuals estarien contents. El cert és que després de donar lliçons i més lliçons a l’anterior govern, tot continua igual, Madrid ens espolia i no paga els deutes i la Generalitat dona serveis d’acord amb competències mal transferides  en època Pujol, sense rebre els recursos adients. La solució convergent és retallar i reduir serveis, privatitzar, però que no deien que ho solucionaven tot? Ara es queixen que Madrid no paga, però en Duran ho vota tot d’acord amb el PP i aquí es fan totes les fotos que demana la Sánchez Camacho, que es creu que és qui mana.

Els espanyolistes de dretes tornen a manar a Madrid, i amb majoria absoluta. En campanya es van omplir la boca amb la rebaixa d’impostos, la creació de llocs de treball i l’austeritat amb els diners públics. Han apujat impostos i la reforma laboral pot facilitar fer més aturats, i no parant de dir que la culpa del dèficit espanyol és de les autonomies, quan la realitat és que l’estat té el 70% dels recursos per donar el 30% dels serveis i les autonomies reben el 30% dels recursos i donen el 70% dels serveis. I no parlen de les macro inversions en autovies, AVE o aeroports, dissenyades sota el govern d’Aznar i fetes per tenir l’electorat content, obres pagades en part amb recursos europeus i, principalment, amb l’espoli fiscal constant que patim a Catalunya, on paguem peatges, la N-II continua sent una carretera de segona, els accessos al port de Barcelona no s’han fet....on han reconegut que han d’invertir 5.000M€ és en rodalies, menys AVE i més realitat. I pensen continuar fent AVE, o el corredor central ferroviari en comptes del mediterrani, en contra del que diu Europa, i tornen a parlar de polítiques d’aigua, i....

Es fan els fatxendes i  ens volen donar lliçons, en realitat s’aprofiten d’anys de peix al cove i que ha Catalunya no es feien bona part dels equipaments necessaris, quan això s’ha fet, tripartit, és quan s’ha fet  evident la realitat, Espanya ens espolia. Amb les xifres actuals, si Catalunya recaptés i gestiones tots els impostos, observant una quota de solidaritat amb l’estat com les que hi han per Europa, 4%, la Generalitat de Catalunya hauria acabat l’any 2011 amb superàvit i no amb un dèficit de 6.000M€. Deixeu de fer els fatxendes, el problema el té Espanya, sense Catalunya no té futur. Catalunya sense Espanya té un gran futur.

Al llarg de la història hem vist com Catalunya ha fet diverses revolucions econòmiques sense tenir matèries primes, grans fons de finançament o grans exercits per imposar-se. Les ha fet la gent, el seu esforç i treball, la seva capacitat de risc. Ara, un cop més, Catalunya és en una cruïlla, ens cal, al menys, el concert econòmic, Madrid no ho acceptarà i els convergents només donen voltes i parlen de portes en fora. Ara és el moment del front comú polític i el moviment de la societat civil vers la Independència. És el moment, ens ho mereixem.

ARA SÍ QUE TOCA?

Fa pocs dies, es va constituir a Sitges la delegació de l’Assemblea Nacional Catalana, que neix com un moviment social per aconseguir allò que molts volem, la Independència de Catalunya. Recentment també hem pogut escoltar i llegir com el President Pujol deia que potser ara sí és arribat el moment. Ja són més de 200 els municipis adherits a l’Associació de Municipis per la Independència, activada per l’alcalde de Vic, d’Unió. El Centre Català de Negocis, CCN, està divulgant per tot el país la realitat econòmica, les xifres de l’espoli i les xifres del PIB català, que demostren la viabilitat de Catalunya com estat europeu . El Conseller Mas-Colell no s’amaga de dir que si tinguéssim un concert econòmic com el d’Euskadi, amb quota de solidaritat inclosa, els comptes de la Generalitat serien uns altres, molt possiblement no parlaríem de retallades i sí de línies de finançament per pimes i autònoms. I no hem d’oblidar l’èxit de les consultes per la Independència i la quantitat de gent que vam anar a la manifestació del juliol, possiblement més d’un milió de persones de tota mena.

L’actual crisi econòmica té una doble basant per Catalunya, és global, afectant al deute públic, ara motiu d’especulació, afectant als pressupostos públics per la baixada de quasi un 30% dels ingressos per la baixada en el consum i en les taxes relacionades amb activitats diverses. I és estatal per dues raons, el reconegut espoli fiscal d’un mínim de 16.000 M€ anuals, un 35% del pressupost de la Generalitat, i el obsolet model productiu espanyol, basat en el model buròcrata i d’aparador de la capital estatal i que té com a màxim exponent el desastre valencià, o el conjunt d’obra pública feta per fer grans  les constructores de la capital, constructores que s’han infiltrat en diversos sectors arribant a la paranoia d’intentar controlar Repsol per poder pagar el crèdit amb el que van comprar les accions de la mateixa.

El moment ens demostra que som en una cruïlla, continuar dins un estat que ens espolia sense miraments per mantenir un model obsolet i sense futur, antiquat.  O ser un nou estat d’Europa, amb un model econòmic basat en la petita i mitjana empresa, manufacturera i amb valor afegit, en els serveis de qualitat, i un model de societat basat en les classes mitjanes i populars, que valoren més la qualitat que la quantitat, i creuen e una societat justa i solidària.

El debat és al carrer, els independentistes no ens hem d’amagar, cada cop més gent creu que el nostre futur és el de la creació de l’estat propi, que així tothom a Catalunya viuria millor, que no volem que amb els nostres diners es paguin aeroports sense avions o infraestructures fetes per competir amb les nostres, com les ampliacions del port de València. Pas a pas, caminem per aconseguir-ho, molt possiblement ara sí que toca, si ens ho creiem ho farem.