I si fem POLÍTICA?

Segons ens diu l’Enciclopèdia, la Catalana naturalment, podem entendre com l'acció política com el conjunt d’activitats teòriques i practiques referents a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats. Tanmateix, el moment actual ens diu que aquestes relacions  són de poder, ho són entre els ciutadans i l’estat , i entre els estats. El terme política, tal com l’entenem actualment , es refereix al conjunt de  teories sobre el govern de la societat i a les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.

La realitat és lluny del que ens diu l’Enciclopèdia. Constantment  assistim a declaracions i repliques,  insults i amenaces paraules i més paraules, la majoria buides de contingut, entre els dirigents dels diversos partits, entre els representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Com a norma, no veiem un debat real sobre formes de govern, veiem retrets. Veiem com el que importa és el titular al diari o l'imatge en els mitjans. Veiem com ha arrelat el concepte que en política tot si val, i alguns, molts, creiem que no. No si val l’intriga i la traïció, ni amb els adversaris ni amb els “companys” i així grimpar dins el propi partit sense tenir mèrits ni coneixements. No si val mentir, i mentir és no complir  els compromisos, un programa electoral és un compromís, és una de les raons per les que es reben vots. Una proclama en un míting també, no hem d'oblidar un tal ZP i el seu "apoyaré". Com ho és un pressupost de qualsevol administració, els pressupostos es fan per executar-los i any rere any veiem com Madrid deixa per executat d'un 20 a un 30% de les inversions pressupostades a Catalunya, a Madrid s'executa el 110%. No si val difamar alegrament per tal d'enfosquir l'imatge de l’adversari, el joc brut no s'ha de permetre en cap nivell, i molts ho hem patit, personalment he patit el joc brut de "companys" de la secció local, un d'ells va arribar a dir que quan era regidor cobrava comissions d'una pedrera i un altre, no fa massa, es va dedicar al joc de la puta i la ramoneta per un càrrec, sense sou i molta possible feina, i que ara no serveix de rés.

Els moments actuals, amb un doble repte en el nostre país, per un cantó recuperar en la seva plenitud l’estat del benestar deixant enrere la crisi, i, paral·lelament,  aconseguir el que una part important del poble va demanar, l’estat propi, demanen fer política amb majúscules. Els moments actuals demanen escoltar, analitzar, fer debat i proposar, i fer-ho d'acord amb la ciutadania, complint els acords i els compromisos, amb transparència i sense por, oblidant els tactismes  Els moments actuals, més que mai, demanen tenir càrrecs electes brillants, preparats i disposats a treballar sense buscar un retorn mediàtic  o electoral. És el moment d'escombrar la mediocritat, tots aquells que només hi són per la foto o per fer el fatxendes, tant arrelada en la política darrerament. És el moment de recuperar la confiança en la política. 

A Catalunya hem de fer política. Patim un estat que ens espolia i ens juga a la contra, fent més greus els efectes de la crisi, una crisi provocada pels principis neoliberals dels que ara governen a Madrid, el PP d’Aznar. Patim els intents recentralitzadors del PP d’en Rajoy, que només pretenen continuar amb un model social i econòmic antiquat i en fallida, que sembla que només està preocupat per concentrar en la cort tot el poder polític i econòmic de l’estat espanyol. Patim els atacs a tot allò que és diferent del pensament únic, amb personatges com els ministres Wert i Garcia Margallo al cap davant, dos ideòlegs de la FAES, la fundació de l'Aznar que rep mig milió d'euros a l'any del govern central per escampar el pensament neoliberal. Patim els incompliments constants de les lleis, l’estatut i els “presupuestos generales”, per aquells que s’omplen la boca constantment amb la paraula Constitución. Hem de fer política, mirar endavant i afrontar el futur amb optimisme. Ens cal un bon pacte per aquesta legislatura, un pacte que millori els ingressos i recuperi part o tot de l’estat del benestar que ens han retallat. Un pacte que possibiliti mesures pel finançament de les empreses, banca pública. Un pacte que plantegi solucions als problemes d’habitatge. Un pacte que posi data a la consulta per saber si volem o no tenir un estat propi, i si és que si, endavant, que tots hi sortirem guanyant. Això i no quotes de poder o càrrecs, poltrones, és el que des d’Esquerra hem plantejat al President Mas. Gestionar el dia a dia es fa des del Govern, i per això CiU no ens necessita. Personalment, sempre he defensat que fem política per aconseguir governar i aplicar les nostres propostes, però el moment en el que vivim, demana concentrar esforços en l'acció legislativa de futur, demana crear i preparar estructures d'estat pensant en un futur molt proper.I  legislar es fa des del Parlament, on s’aproven les lleis i els pressupostos, i aquí CiU sí ens necessita i hi som i estem disposats a fer el pacte que ha de beneficiar a tothom. 

25N, LA MEVA REFLEXIÓ

Hem llegit i escoltat moltes opinions diverses al voltant dels resultats del 25N, la majoria són interessades i sectàries. Com sempre, sembla que cap partit ha perdut i el cert és que alguns han perdut i altres han guanyat alguna cosa.

El cert és que un ha desaparegut, Solidaritat, possiblement la manca de propostes realistes i el tarannà del discurs, massa dur i malcarat, els hi ha passat factura, potser és que el seu naixement massa personalista i per anar en contra ha propiciat aquest tarannà?.

Dos han perdut una bona quantitat de diputats i alguns vots totals, CiU i PSC, les retallades han passat factura als primers, que potser es van creure que fent un gir sobiraniste, que aplaudeixo, els votants els hi perdonarien les retallades en sanitat i educació que ens afecten a tots i no ha estat així, han perdut alguns vots i amb la pujada de participació els hi ha representat perdre 12 escons i no tenir la majoria absoluta que tant reclamaven per governar sense problemes. Els segons, els del PSC,  són en caiguda lliure, i continuaran  fins que trobin un nou rumb i es redefineixin, o són catalinistes o són espanyolistes i definitivament  són el PSOE a Catalunya.

Dos han guanyat alguna cosa, el PP, merda, no m’agrada que el partit que constantment fa accions en contra de Catalunya, guanyi vots a casa nostra. Vull creure que només recull vot espanyolista i poc més, però no aconsegueix, per sort,  de cap de les maneres ser l’alternativa ni tenir cap opció de pactes, i no les té per coherència, pels atacs constants a la Generalitat, a Catalunya, al català. I també ha guanyat alguna cosa ICV, l’esquerra tradicional, guanya un mos possiblement per la puja  de la participació.

Tres han triomfat. Ho ha fet C’s, Ciudadanos, que  ha triplicat escons, no amagaré que no m’agrada, no m’agrada el seu missatge populista, ple de missatges que voregen la difamació i la mentida, poc educat i m’atreviria a dir que antiquat. Amb un missatge espanyolista antiquat i ple de topics contra la gent que fa política que en aquests moments de crisi fan forat. Han triomfat  les CUP,  entren amb força amb tres escons, reforçant el bloc independentista i d’esquerres i portant al Parlament una manera diferent d’entendre l’acció política.

I ha triomfat, aquest cop sí, Esquerra Republicana, i això em fa molt content, doblant resultats i recuperant una posició important i aconseguint ser la segona força en diputats. La pujada de la participació segur que ens ha beneficiat, atès que som coneixedors de rebre vots d’un electorat molt exigent i crític, un fet que molts dels altres partits no sembla que pateixin. I, tanmateix, l’efecte Junqueras ha estat important, atès que l’Oriol planteja fer política amb majúscules i de manera ètica i coherent i molt propera al carrer.  L’Oriol és com és, i ens demana a tothom d’Esquerra el mateix, que siguem com som, i que ens obrim, que escoltem i acceptem que hi han altres opinions i entre tots ens podem i ens hem d’ajudar.

Esquerra té un full de ruta clar i la ciutadania ha anat a votar i ens ha dit que l’executem, no crec que ens hagi votat per governar, ens ha votat per fer que el Parlament i el poble voti si o no a la Independència i per vetllar que no es retalli més l’estat del benestar. Ens han votat perquè aquest cop de nou, hem tramés il·lusió i ara l’aposta és l’estat propi, fa uns anys l’aposta va ser fer créixer i desenvolupar la Catalunya socialment justa, i va ser portar els altres partits d’esquerres al bloc sobiranista i es van fer els governs d’esquerres, els tripartits, tant menyspreats però que van fer escoles, caps i jutjats, van millorar la sanitat i la educació. Un desenvolupament que ha tallat la crisi i, principalment, les polítiques neoliberals i centralistes dels governs de Madrid.

Han guanyat en força els espanyolistes, unionistes, minoritaris al Parlament, i , per sobra de tot, hem guanyat  els independentistes. I, tanmateix, s’ha consolidat una majoria suficient per fer la consulta.  És preocupant veure com el missatge de la por i de la mentida no només no fa perdre vots, facilita guanyar-los. És el missatge del PP, por i mentides, són els que reclamen donar compliment a les lleis i són els primers en no complir-les, no compleixen els pressupostos que ells han aprovat, no compleixen l’Estatut i sembla que només els hi preocupa que els seus, els de la llotja del Bernabeu, continuïn fent negocis amb l’aval dels diners públics, fent infraestructures inútils o salvant les destrosses financeres. Ningú ha d’oblidar que qui va destrossar Caixa Madrid va ser una tal Blesa, col·locat per l’Aznar, el pitjor president de l’estat espanyol i que ara es permet donar lliçons. No hem d’oblidar tots els imputats per corrupcions diverses del PP, els Matas, Camps i altres. Com no hem d’oblidar que va ser el PP qui va portar l’Estatut al Constitucional, qui va estar recollint signatures en contra de l’Estatut per tota Espanya. Ha estat el PP qui ha portat a la fallida la Comunitat Valenciana i qui està intentant eliminar el català a les Illes. No hem d’oblidar quin és el model econòmic que defensa el PP, el totxo, els serveis de baixa qualificació, l’especulació financera i la subvenció, les prebendes per Eurovegas a Madrid. I l’ús de fons externs en benefici propi,  sigui en forma de fons europeus o d’espoli fiscal de Catalunya. I és preocupant que hagin guanyat alguns vots i un diputat per Girona.

És preocupant que a Sitges la segona força sigui el PP, i em felicito però em preocupa, veure com a Sitges, Vilanova i Ribes, Esquerra ha tret uns bons resultats, lluny dels desastres de les darreres municipals. Potser és el moment que els responsables locals i comarcals facin autocrítica, els votants possibles pel que sembla existeixen, i només ens voten en les grans ocasions. Potser aquests responsables s’haurien de plantejar, en comtes de fer-se fotos i intrigar per assegurar optar a o tenir una cadira, obrir el partit i parlar amb tothom i acceptar la diversitat d’opinions, com fa en Junqueras. I, tanmateix, potser deixar que altre gent, que hi és dins Esquerra, tiri endavant el projecte independentista, i transmeti l’ il·lusió que tanta falta ens fa ara  i expliquin el projecte que Esquerra té per Catalunya.

Els resultats del 25N han conformat un Parlament que sembla reflectir el moment en el que es troba Catalunya, on una gran majoria volem ser consultats, on una part d’aquesta majoria té dubtes però vol decidir i vol informació. On una minoria vol ser consultada per dir no, el seu és un altre projecte. I on una altra minoria ni vol ser consultada ni vol que es consulti, no vol democràcia. Ara ens cal que el President Mas conformi un govern potent per sortir de la crisi, que plantegi uns pressupostos, possiblement retallats, però que no haurien d’afectar al poble, i que es posi data al dret a decidir, si ho fa així sap que tindrà Esquerra al seu costat, com a principal partit de l’oposició i principal defensor de l’estat propi. És el moment de fer política amb majúscules, no de negociar poltrones, a Esquerra no fem política per les poltrones la fem per aconseguir el que fa temps demanem, la Independència.