25N, LA MEVA REFLEXIÓ

Hem llegit i escoltat moltes opinions diverses al voltant dels resultats del 25N, la majoria són interessades i sectàries. Com sempre, sembla que cap partit ha perdut i el cert és que alguns han perdut i altres han guanyat alguna cosa.

El cert és que un ha desaparegut, Solidaritat, possiblement la manca de propostes realistes i el tarannà del discurs, massa dur i malcarat, els hi ha passat factura, potser és que el seu naixement massa personalista i per anar en contra ha propiciat aquest tarannà?.

Dos han perdut una bona quantitat de diputats i alguns vots totals, CiU i PSC, les retallades han passat factura als primers, que potser es van creure que fent un gir sobiraniste, que aplaudeixo, els votants els hi perdonarien les retallades en sanitat i educació que ens afecten a tots i no ha estat així, han perdut alguns vots i amb la pujada de participació els hi ha representat perdre 12 escons i no tenir la majoria absoluta que tant reclamaven per governar sense problemes. Els segons, els del PSC,  són en caiguda lliure, i continuaran  fins que trobin un nou rumb i es redefineixin, o són catalinistes o són espanyolistes i definitivament  són el PSOE a Catalunya.

Dos han guanyat alguna cosa, el PP, merda, no m’agrada que el partit que constantment fa accions en contra de Catalunya, guanyi vots a casa nostra. Vull creure que només recull vot espanyolista i poc més, però no aconsegueix, per sort,  de cap de les maneres ser l’alternativa ni tenir cap opció de pactes, i no les té per coherència, pels atacs constants a la Generalitat, a Catalunya, al català. I també ha guanyat alguna cosa ICV, l’esquerra tradicional, guanya un mos possiblement per la puja  de la participació.

Tres han triomfat. Ho ha fet C’s, Ciudadanos, que  ha triplicat escons, no amagaré que no m’agrada, no m’agrada el seu missatge populista, ple de missatges que voregen la difamació i la mentida, poc educat i m’atreviria a dir que antiquat. Amb un missatge espanyolista antiquat i ple de topics contra la gent que fa política que en aquests moments de crisi fan forat. Han triomfat  les CUP,  entren amb força amb tres escons, reforçant el bloc independentista i d’esquerres i portant al Parlament una manera diferent d’entendre l’acció política.

I ha triomfat, aquest cop sí, Esquerra Republicana, i això em fa molt content, doblant resultats i recuperant una posició important i aconseguint ser la segona força en diputats. La pujada de la participació segur que ens ha beneficiat, atès que som coneixedors de rebre vots d’un electorat molt exigent i crític, un fet que molts dels altres partits no sembla que pateixin. I, tanmateix, l’efecte Junqueras ha estat important, atès que l’Oriol planteja fer política amb majúscules i de manera ètica i coherent i molt propera al carrer.  L’Oriol és com és, i ens demana a tothom d’Esquerra el mateix, que siguem com som, i que ens obrim, que escoltem i acceptem que hi han altres opinions i entre tots ens podem i ens hem d’ajudar.

Esquerra té un full de ruta clar i la ciutadania ha anat a votar i ens ha dit que l’executem, no crec que ens hagi votat per governar, ens ha votat per fer que el Parlament i el poble voti si o no a la Independència i per vetllar que no es retalli més l’estat del benestar. Ens han votat perquè aquest cop de nou, hem tramés il·lusió i ara l’aposta és l’estat propi, fa uns anys l’aposta va ser fer créixer i desenvolupar la Catalunya socialment justa, i va ser portar els altres partits d’esquerres al bloc sobiranista i es van fer els governs d’esquerres, els tripartits, tant menyspreats però que van fer escoles, caps i jutjats, van millorar la sanitat i la educació. Un desenvolupament que ha tallat la crisi i, principalment, les polítiques neoliberals i centralistes dels governs de Madrid.

Han guanyat en força els espanyolistes, unionistes, minoritaris al Parlament, i , per sobra de tot, hem guanyat  els independentistes. I, tanmateix, s’ha consolidat una majoria suficient per fer la consulta.  És preocupant veure com el missatge de la por i de la mentida no només no fa perdre vots, facilita guanyar-los. És el missatge del PP, por i mentides, són els que reclamen donar compliment a les lleis i són els primers en no complir-les, no compleixen els pressupostos que ells han aprovat, no compleixen l’Estatut i sembla que només els hi preocupa que els seus, els de la llotja del Bernabeu, continuïn fent negocis amb l’aval dels diners públics, fent infraestructures inútils o salvant les destrosses financeres. Ningú ha d’oblidar que qui va destrossar Caixa Madrid va ser una tal Blesa, col·locat per l’Aznar, el pitjor president de l’estat espanyol i que ara es permet donar lliçons. No hem d’oblidar tots els imputats per corrupcions diverses del PP, els Matas, Camps i altres. Com no hem d’oblidar que va ser el PP qui va portar l’Estatut al Constitucional, qui va estar recollint signatures en contra de l’Estatut per tota Espanya. Ha estat el PP qui ha portat a la fallida la Comunitat Valenciana i qui està intentant eliminar el català a les Illes. No hem d’oblidar quin és el model econòmic que defensa el PP, el totxo, els serveis de baixa qualificació, l’especulació financera i la subvenció, les prebendes per Eurovegas a Madrid. I l’ús de fons externs en benefici propi,  sigui en forma de fons europeus o d’espoli fiscal de Catalunya. I és preocupant que hagin guanyat alguns vots i un diputat per Girona.

És preocupant que a Sitges la segona força sigui el PP, i em felicito però em preocupa, veure com a Sitges, Vilanova i Ribes, Esquerra ha tret uns bons resultats, lluny dels desastres de les darreres municipals. Potser és el moment que els responsables locals i comarcals facin autocrítica, els votants possibles pel que sembla existeixen, i només ens voten en les grans ocasions. Potser aquests responsables s’haurien de plantejar, en comtes de fer-se fotos i intrigar per assegurar optar a o tenir una cadira, obrir el partit i parlar amb tothom i acceptar la diversitat d’opinions, com fa en Junqueras. I, tanmateix, potser deixar que altre gent, que hi és dins Esquerra, tiri endavant el projecte independentista, i transmeti l’ il·lusió que tanta falta ens fa ara  i expliquin el projecte que Esquerra té per Catalunya.

Els resultats del 25N han conformat un Parlament que sembla reflectir el moment en el que es troba Catalunya, on una gran majoria volem ser consultats, on una part d’aquesta majoria té dubtes però vol decidir i vol informació. On una minoria vol ser consultada per dir no, el seu és un altre projecte. I on una altra minoria ni vol ser consultada ni vol que es consulti, no vol democràcia. Ara ens cal que el President Mas conformi un govern potent per sortir de la crisi, que plantegi uns pressupostos, possiblement retallats, però que no haurien d’afectar al poble, i que es posi data al dret a decidir, si ho fa així sap que tindrà Esquerra al seu costat, com a principal partit de l’oposició i principal defensor de l’estat propi. És el moment de fer política amb majúscules, no de negociar poltrones, a Esquerra no fem política per les poltrones la fem per aconseguir el que fa temps demanem, la Independència.