RENOVAR-SE O......

Ens ha tocat viure en una època de canvis constants, uns canvis que en època de crisi es veuen agreujats per la presa. El moment actual demana canvis, renovacions, en el sistema econòmic i en el dels equilibris socials. Uns canvis que hauríem de liderar els partits polítics, amb propostes i compromís, unes propostes per donar confiança a la ciutadania i recuperar el camí de la tranquil·litat, un camí on el que important és la felicitat de tothom. Però un té la sensació que els partits estem més preocupats en les “renovacions” internes, en fer creure que hi han canvis, quan la realitat és que els mediocres en la seva constant intriga s’han recolocat.  

Ja fa un temps que tinc una certa activitat política, fins i tot he estat regidor, però encara em continuen sorprenent certes coses, és més important el que es diu que el que es fa, quan el que es fa és el que queda. Constantment hem de veure com gent que mai ha tingut relació amb una empresa, com els capellans que aconsellen que fer a les parelles, donen receptes i prenen decisions que afecten a la economia real, la productiva, las dels autònoms i les petites empreses, el 90%, com la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, pensada per afavorir les grans empreses i d’acord amb la concepció antiquada que té Espanya del teixit econòmic. En cada campanya electoral assistim a l’orgia de la mentida, unes mentides que quan les diuen els de la dreta no passa rés, esta acceptat que el programa és paper mullat, el que importa és el titular. I així podríem enumerar molts altres motius que ens diuen que no ho estem fent bé.

En aquests moments, els partits d’esquerres donem la sensació d’estar descol·locats, no hem estat capaços de generar confiança, ni de contestar als constants atacs i mentides de certs mitjans de comunicació que recolzen als partits conservadors. Ara tot és dir que els governs d’esquerres han malgastat a capaços, oblidem fàcilment qui ha planificat i gastat diners en aeroports tancats, en AVE sense necessitat o en vies ràpides a Madrid. Les esquerres hem llançat els diners en millorar l’educació, la sanitat i els serveis socials. L’errada ha estat no tenir resposta ràpida a la baixada d’ingressos per la crisi, i ha estat la por  a perdre eleccions i en molts casos tot això esta facilitant que els processos de renovació es facin malament i els mediocres, en molts casos, aprofitin per tornar a grimpar.

Compromís, propostes, coherència i claredat en el discurs, haurien de ser els pilars de l’activitat política en qualsevol nivell. És el que demano als líders del meu partit, ERC, és el que trobo en gent com l’Anna Simó, en Joan Puigcercós o el mateix Oriol Junqueras, actual president, i no estic trobant en “líders” territorials, d’aquí i d’allà, més preocupats en mantenir-se en una poltroneta de poder que en fer créixer la base social que ens ha de portar a aconseguir l’estat propi. Renovar-se vol dir canviar, millorar els sistemes, les maneres de fer, generar un nou paradigma i treballar sense pensar en la foto, pensant en la realitat de l’activitat política, modificar la realitat per millorar a tothom la seva qualitat de vida, aconseguir que tothom sigui una mica més feliç. 

INSUBMISSIÓ.....PRIMER PAS.

Dijous 12, Agència Tributària Catalana, un grup d’empresaris i autònoms paguen la quota trimestral de l’IVA. Aquest fet que hauria de ser normal, no el de pagar l’IVA, el de fer-ho a l’Agència Tributària Catalana, no ho és. L’Agència existeix, però molts no sabem que hi podem fer amb ella. Ara aquest grup de pioners ens proposen utilitzar-la per pagar l’IVA, i sembla que és legal. En comptes de fer-ho en l’agència estatal, fer-ho en la catalana, i que aquesta decideixi si ho envia a Madrid, si s'ho queda a compte dels deutes d’Espanya amb Catalunya o a compte de futurs pagaments.

A partir del moment que l’Andreu i la Maria, una parella de petits empresaris rurals de Siurana van fer pública aquesta possibilitat, diverses entitats i alguns partits polítics s’han posat a treballar i mirar d'esbrinar si el mètode que proposen és correcte. 

És important que una iniciativa com aquesta parteixi de la ciutadania, de la nomenada societat civil, encara que jo soc dels que penso que amb excepció dels militars, els capellans i els vividors reials, tothom és societat civil. És important que la ciutadania prengui la iniciativa en el camí per assolir l’estat propi i es demostri que aquest desig no només el tenim uns quants que militem i votem partits independentistes,  és un desig cada cop més majoritari a la societat catalana. Els partits polítics tenim una feina a fer, explicar la situació real per aconseguir recolzaments, fer el marc legislatiu necessari i generar les estructures bàsiques pel funcionament del nou estat, és el que durant set anys hem fet els d’Esquerra al Govern i ara els convergents van desmuntant per tenir contenta a la del PP i que el Duran no tingui problemes a Madrid.

Fa uns dies, a Vilafranca, vaig poder escoltar a l’Andreu, acompanyat per l’Albert Castellanos, secretari d’economia i treball d’Esquerra, explicant els motius de la seva decisió i el procediment que pensava seguir, clar i senzill. No és de rebut que una part important dels impostos que es generen a casa nostra no s’inverteixin aquí, i molt menys ara amb les retallades de tota mena que està aplicant el govern de la Generalitat. L’Andreu ha trobat una possibilitat per pagar directament  a la Generalitat una part d’aquests impostos i que sigui decisió del govern que fer amb aquests diners i veuríem si per un cop els convergents son capaços d’enfrontar-s’hi amb Madrid.  

És el moment del compromís. És el moment de la gent valenta, de la que no busca la foto, de la que sempre troba  un moment per treballar per ajudar a  posar un gra més de sorra en el camí per la Independència. Aquests primers vuit empresaris i autònoms són gent valenta i honesta, potser la seva acció és el principi d’una via, com el de l’Assemblea Nacional, o la dels Municipis per la Independència. És el moment perquè cadascú trobi l’espai més adient per treballar en la unitat pel resultat.

Ara és important que no deixem  que els mediocres de sempre, els que desconeixen que és l’ètica i la paraula, els que et fan creure que són els teus amics i que només treballen pels seus interessos personals, els i les que sempre donen les culpes a tercers de les seves errades i fracassos i que per desgràcia  en trobem a tota arreu, sort que són pocs, aprofitin la situació per fer-se la foto i fer creure a tothom que han estat ells i elles les que ho han fet.

De moment, el que podem anomenar insubmissió fiscal vers Espanya,  ja ho han practicat vuit valents i valentes, i molts més s’ho estan plantejant. Pas a pas ho aconseguirem.

MASSACHUSETS

La sortida de la crisi demana idees i compromís que ajudin a recuperar la confiança perduda, atès que és la manca de confiança la que genera por en el futur i  està alentint la recuperació. Tanmateix, cal fer canvis en el nostre sistema econòmic, renovar el funcionament d’alguns sectors, diversificar i facilitar el creixement amb valor afegit. No cal inventar rés de nou, només observar altres indrets, altres territoris amb característiques similars i analitzar que els hi funciona i plantejar com fer-ho a casa nostra.

En els últims mesos, hem sentit parlar de dues idees, Eurovegas i Massachusets. D’Eurovegas millor no parlar, és un model allunyat tant socialment, com econòmicament, com mediambientalment del tarannà de casa nostra. De Massachusets en parla molt sovint el President Mas, i en parla com exemple d’èxit al voltant del món del coneixement. Em sona això del coneixement com a eix generador d’activitat econòmica  estable i de qualitat i com a element per generar sinèrgies amb altres sectors.

Tothom a Sitges pot entendre que estic parlant de la proposta que va fer l’alcalde i amic Baijet, que es va acabar dient Qualia, i que la pèssima gestió de la buròcrata regidora dels diners, la promoció econòmica mai pot estar en mans dels buròcrates, va portar al fracàs. Un concepte molt interessant que per llàstima es va desvirtuar. La realitat és que el que el president Mas ens vol fer veure a Massachusets és el mateix concepte que ens proposava en Baijet, però aquí es va criticar i convertir en eina pel descrèdit electoral, com abans es va fer amb la proposta per rentabilitzar el camp de futbol i amb les plusvàlues pagar un camp nou i una biblioteca.

Soc dels que creu que el concepte era i és bo, que no calia fer tot el muntatge que va muntar la buròcrata i si que calia haver consolidat el centre universitari i, per sobre de tot, calia haver engrescat a la gent de Sitges en el projecte i deixar-se de fundacions de Madrid i altres parafernàlies. Que el concepte és bo ens ho demostra el fet que una de les empreses del Centre d’Empreses Creatives ubicat al Centre de Disseny, té com a funció el del desenvolupament per la posada en funcionament d’una universitat d’arts escèniques.

En aquests moments de crisi és important tenir projectes de futur que donin confiança, que no és el que en aquests moments ens transmeten els actuals governants, ni els de Madrid, ni  els de Barcelona, ni els de Sitges. Només sentim parlar de l’herència rebuda, de lo malament que ho han fet els anteriors i així no parlem de les pujades d’impostos, de les retallades en serveis, dels casos de corrupció del PP, dels 1.000 M€ que ha demanat l’Ajuntament de Madrid per pagar factures, de que el govern del PP no pensa pagar els diners que l’Estat deu a Catalunya i el govern de la Generalitat no fa rés. Ara no es moment de fotos i propaganda, és moment de propostes que donin confiança, encara que la proposta sigui del nostre adversari polític.

És llàstima que continuem posant per endavant votar persones a votar projectes, a tots els nivells, i això ens porta a la perversió, es vota a qui quedar millor davant la càmera, o a qui parla millor encara que no digui rés, o qui es dedica a la intriga per tenir els recolzaments necessaris a canvi de.....Necessitem projectes de futur, la societat està en constant moviment i demana propostes que no està reben, tinc la sensació de que molts dels nostres dirigents, en qualsevol nivell, fa anys que estan assentats, que només els hi preocupa conservar la poltrona i la quota de poder, un poder que en molts casos no existeix, atès que no tenen on actuar, tenim massa gent ocupant espais de responsabilitat, de qualsevol nivell, que només hi son per dir que hi son i no per actuar i estan aconseguint que les persones que si que volen actuar, que tenen projecte, que estan disposats a assumir responsabilitats, desapareguin, i ho pagarem car. 

La proposta de centre universitari podia haver estat un pas endavant i obrir Sitges a un altre sector. I propostes, de moment, el govern de la Nova Majoria de Sitges, cap. Com tampoc des del govern de la Generalitat. Tenim un problema, podem acabar com Italia, la societat civil per un cantó i l'estat per un altre. 

COHERÈNCIA

Segons ens diu l’Enciclopèdia Catalana, coherència és l’absència de contradicció entre les parts d’un argument, actuar d’acord amb el pensament. Segons sembla, per molts, aquest concepte està renyit amb l’activitat política. Una activitat, que una gran majoria creiem que ha de ser honesta, de servei a la col·lectivitat i  coherent amb uns principis i unes propostes pel benefici de tothom.

En un escrit, publicat a L'Eco de Sitges, ara fa uns anys, titulat “Ètica i estètica”, vaig dir que “s’equivoquen aquells que pensen que en política tot si val” i denunciava que “hi ha massa personatges que es creuen polítics o amb el dret de figurar, i que són capaços de tot: d’inventar rumors, de difamar, de calumniar, inclús de trair als seus teòrics companys de partit”. Els anys, l’experiència, em diuen que vaig fer curt, masses mediocres i grimpadors han arribat a l’activitat política de qualsevol nivell, alguns fins hi tot et diuen que són els teus amics i amigues i quan arriba el moment de la veritat obliden el recolzament que tant t’havien assegurat, no fos cas que.... És una de les realitats que està desprestigiant l’activitat política, quan aquests personatges assoleixen algun càrrec només actuen per conservar-lo, si els resultats electorals són negatius sempre serà culpa de tercers i són capaços de demanar la dimissió a qui ha sortit malparat en unes eleccions i ells i elles mirar de blindar-se   per no reconèixer el seu fracàs. El seu projecte sempre serà el de l’ambigüitat i la manca de compromís.

Segons una dita, “una persona sàvia és aquella que diu el que pensa i fa el que diu”. El moment actual demana gent així, gent normal i coherent, la bona gent que aplica el sentit comú en les seves accions, que inverteix el temps que hi pot per ajudar a millorar la societat i que no perd el temps en intrigues. Tenim un gran futur com a societat avançada, lliure i justa, però ens hem de treure de sobra aquesta petita tropa de tramposos i perdedors, que només saben que intrigar i mentir per conservar la seva quota de poder, que no d’autoritat, aquesta és la seva feina.

Ara i sempre cal compromís, cal que la gent que desenvolupem activitat política, en qualsevol nivell, tinguem com a principis bàsics el de la coherència i l’honestedat, ètica. Els consensos per aconseguir  els pactes, s’han de fer de cara i de forma neta. La gran majoria de la gent que té alguna activitat política actua d’aquesta forma, per sort, però els tramposos fan de la mentida i la intriga part de la seva estratègia i acabant sent la imatge  fàcil pel desprestigi de l’acció política, un desprestigi que interessa per fer créixer l’abstenció i així consolidar el poder d’uns pocs. Ara més que mai, la ciutadania ha d’intervenir, fent debat i tenint opinió, votant, exigint transparència i recordant el passat i exigint tenir un futur igual o millor, atès que qui no recorda el passat no té futur.