MASSACHUSETS

La sortida de la crisi demana idees i compromís que ajudin a recuperar la confiança perduda, atès que és la manca de confiança la que genera por en el futur i  està alentint la recuperació. Tanmateix, cal fer canvis en el nostre sistema econòmic, renovar el funcionament d’alguns sectors, diversificar i facilitar el creixement amb valor afegit. No cal inventar rés de nou, només observar altres indrets, altres territoris amb característiques similars i analitzar que els hi funciona i plantejar com fer-ho a casa nostra.

En els últims mesos, hem sentit parlar de dues idees, Eurovegas i Massachusets. D’Eurovegas millor no parlar, és un model allunyat tant socialment, com econòmicament, com mediambientalment del tarannà de casa nostra. De Massachusets en parla molt sovint el President Mas, i en parla com exemple d’èxit al voltant del món del coneixement. Em sona això del coneixement com a eix generador d’activitat econòmica  estable i de qualitat i com a element per generar sinèrgies amb altres sectors.

Tothom a Sitges pot entendre que estic parlant de la proposta que va fer l’alcalde i amic Baijet, que es va acabar dient Qualia, i que la pèssima gestió de la buròcrata regidora dels diners, la promoció econòmica mai pot estar en mans dels buròcrates, va portar al fracàs. Un concepte molt interessant que per llàstima es va desvirtuar. La realitat és que el que el president Mas ens vol fer veure a Massachusets és el mateix concepte que ens proposava en Baijet, però aquí es va criticar i convertir en eina pel descrèdit electoral, com abans es va fer amb la proposta per rentabilitzar el camp de futbol i amb les plusvàlues pagar un camp nou i una biblioteca.

Soc dels que creu que el concepte era i és bo, que no calia fer tot el muntatge que va muntar la buròcrata i si que calia haver consolidat el centre universitari i, per sobre de tot, calia haver engrescat a la gent de Sitges en el projecte i deixar-se de fundacions de Madrid i altres parafernàlies. Que el concepte és bo ens ho demostra el fet que una de les empreses del Centre d’Empreses Creatives ubicat al Centre de Disseny, té com a funció el del desenvolupament per la posada en funcionament d’una universitat d’arts escèniques.

En aquests moments de crisi és important tenir projectes de futur que donin confiança, que no és el que en aquests moments ens transmeten els actuals governants, ni els de Madrid, ni  els de Barcelona, ni els de Sitges. Només sentim parlar de l’herència rebuda, de lo malament que ho han fet els anteriors i així no parlem de les pujades d’impostos, de les retallades en serveis, dels casos de corrupció del PP, dels 1.000 M€ que ha demanat l’Ajuntament de Madrid per pagar factures, de que el govern del PP no pensa pagar els diners que l’Estat deu a Catalunya i el govern de la Generalitat no fa rés. Ara no es moment de fotos i propaganda, és moment de propostes que donin confiança, encara que la proposta sigui del nostre adversari polític.

És llàstima que continuem posant per endavant votar persones a votar projectes, a tots els nivells, i això ens porta a la perversió, es vota a qui quedar millor davant la càmera, o a qui parla millor encara que no digui rés, o qui es dedica a la intriga per tenir els recolzaments necessaris a canvi de.....Necessitem projectes de futur, la societat està en constant moviment i demana propostes que no està reben, tinc la sensació de que molts dels nostres dirigents, en qualsevol nivell, fa anys que estan assentats, que només els hi preocupa conservar la poltrona i la quota de poder, un poder que en molts casos no existeix, atès que no tenen on actuar, tenim massa gent ocupant espais de responsabilitat, de qualsevol nivell, que només hi son per dir que hi son i no per actuar i estan aconseguint que les persones que si que volen actuar, que tenen projecte, que estan disposats a assumir responsabilitats, desapareguin, i ho pagarem car. 

La proposta de centre universitari podia haver estat un pas endavant i obrir Sitges a un altre sector. I propostes, de moment, el govern de la Nova Majoria de Sitges, cap. Com tampoc des del govern de la Generalitat. Tenim un problema, podem acabar com Italia, la societat civil per un cantó i l'estat per un altre.