Recta final municipals 2015 a Sitges

Finalment, sembla que tot s’aclareix, a Sitges hi hauran 12 candidatures. La Plataforma Fem Sitges ha aconseguit més de 700 avals i presenta llista i Ciutadans torna a presentar una candidatura fantasma i així tanquen el paquet que ja contava amb: CiU, PSC, ERC, MÉS, SGI(els independents de la Vinyet), NH (els independents del Lluís), Entesa (la proposta de l’Armand), PP, Capgirem Sitges (CUP+Procés Constituent), SBC (la proposta del Marc). El BOP, diari oficial de la Diputació de Barcelona, són les candidatures que registra i són les paperetes que els votants trobaran.

Molts ens preguntem si tanta dispersió és bona, personalment soc del parer que no, segur que alguna d’aquestes candidatures no arribarà al 5% per entrar en el tall per tenir regidors/es, ergo, ¿vots llençats? Ja fa temps que vinc defensant una candidatura conjunta de les forces d’esquerres sobiranistes, però encara que hi ha qui ho ha intentat, tanmateix, hi ha qui ho ha menyspreat atès que hi ha qui es creu guanyador per designació divina, per llegir resultats anteriors sense criteri o coneixement o inconsciència. Tinc clar, que en dos anys, per molt estirar, els partits catalans s’hauran de replantejar, atès que la realitat nacional haurà canviat. A la dreta, el terreny dels conservadors, ens podem trobar les restes del PP, ¿potser per això el seu candidat a Sitges, l’amic Ferran Llombart, utilitza un web .cat i es presenta com a Populars Sitgetans?

Al centre podrem trobar la refosa Convergència, que podrà deixar de jugar a la puta i la ramoneta i fer de partit liberal, atès que és aquesta ideologia la que domina ara en el sí de CDC. L’espai socialdemòcrata, el meu, l’haurà d’omplir ERC i els que pugui sumar, penso en els sobiranistes que han fugit del PSC, MÉS i Avancem, amb els que encara treballen per Solidaritat, amb gent d’ICV i EU i altres que creuen en la justícia social i la igualtat. Si aquest fos l’escenari, ERC, finalment, podria posar per endavant les polítiques socials. I l’esquerra alternativa continuarà en mans de les CUP’s i les seves propostes trencadores. I poc més? Potser un parell més de partits, a Sitges en parlem de 12 candidatures, però algunes d’elles semblen com duplicades, atès que són projectes personals per desavinences.

Tot sembla indicar que per primer cop CiU pot guanyar les municipals, no pas per mèrits propis, el balanç dels seus quatre anys d’alcaldia i principal partit de govern és molt fluix. Ens parlaran de l’herència rebuda, és cert, els darrers dos anys del segon govern Baijet no van ser bons, però sento tenir que recordar-ho, ho puc fer per coneixement directe, el 2003, el primer govern Baijet del que vaig ser membre com a regidor d’ERC, es va trobar un forat immens, uns 21 milions d’euros de deute i poc més de cinc milions en factures per pagar, any 2003!, però cap projecte en cartera i un Ajuntament desballestat, i es va arreglar sense apujar la pressió fiscal, IBI, i encetant un grapat de projectes per tal de posar Sitges al segle XXI. El govern actual ha solucionat el greu forat econòmic amb la recepta fàcil, apujar impostos, IBI, i baixar despesa, principalment despesa social canviant el criteri d’ajut al de fer caritat. Tanmateix, s’han carregat el Reference, l’edifici on s’agrupaven bona part dels diversos departaments administratius municipals, provocant un retrocés de al menys vint anys en la organització interna de l’Ajuntament. I ens volen fer creure com a seus nous projectes com l’IAB, l’escola d’arts. Però, per desgràcia, electoralment, li pot afavorir la diàspora socialista i la manca d’unitat de les esquerres.

El PSC, s’ha de reconèixer, astutament, s’ha reforçat, com ja havia fet abans, 2003, amb ICV. Uns s’asseguren sumar uns centenars de vots, que poden representar un regidor i els altres tenir representació,  que molt possiblement no l’aconseguirien. Un cop més, l’habilitat negociadora d’en Gabi Serrano ha funcionat, atès que oferint poc guanya molt. Val a dir que aquestes negociacions, ICV, no només les ha tingut amb el PSC, tanmateix, amb MÉS i amb Podemos-Sitges, que desconec qui són, i en aquests casos amb l’afegitó del que queda d’Acció per Sitges, en Bosch a la recerca de la darrera oportunitat. Segur que en Serrano tenia clar que anar sols era un mal negoci.

La proposta de MÉS, els socialistes sobiranistes, és una novetat que crec interessant. Ens plantegen un programa bastant coherent, treballat i amb detalls. Una llista amb alguns noms de pes i amb experiència reconeguda i amb il·lusió. Però, és llàstima que, com ja es va fer a les europees, repeteixo, i ho recomanava el Consell Nacional d’ERC, no hagin pogut fer llista conjunta amb ERC, era una aposta guanyadora.

Entesa per Sitges, és la proposta de l’Armand Paco, és una proposta pensada per la gestió, si l’Armand té alguna virtut és el de la gestió. Caldrà veure qui l’acompanya, però si aconsegueix representació, no està clar, jo el preferiria tenir en el equip de govern que no pas a l’oposició.

La CUP s’ha aliat amb el moviment de Procés Constituent i ens fa una proposta d’autèntica esquerra alternativa, no com la que ens planteja el tertulià de la Sexta o com en el seu moment ens plantejava el de la motxilla.

Aquest cop, caldria ajuntar-hi l’Entesa, se’ns proposen 3 partits municipalistes. A NH i SGI, les propostes d’en Lluís Marcé i la Vinyet Lluís, respectivament i amb els seus fidels clars, cal sumar-hi la proposta d’en Marc Martínez, Benestar i Cultura, una incògnita. El cert és que en aquest poble sembla que això de fer partits és com una mena de hobby.

I que dir dels meus, ERC, vull deixar clar que no soc membre de la secció local de Sitges, atès que la meva adreça postal és de Ribes i que tinc l’honor d’anar a la llista de Canyelles, atès que els amics de la secció local m’han demanat ser-hi. Crec que s’ha perdut una oportunitat amb la possibilitat de la llista d’esquerres que sí va funcionar per les europees. El problema és que el de sempre actua, va fer trampes el 2007 i ara remena per tal que el seu club d’amics funcioni.

L’eslògan general de campanya d’ERC  és molt clar, “nou país nous pobles”, per fer un nou país cal regenerar, renovar, també els municipis i a Sitges ho veig difícil, atès que, el més possible, és que el nou govern estigui molt fragmentat, no és aquest el problema jo vaig formar part d’un govern amb 5 partits, però no semblen tenir intencions de formar equips. Ens podem trobar amb una repetició d’aquests quatre anys amb algunes sigles canviades. Personalment, treballo per fer-ho a Canyelles, on sí que crec que fer un Nou Poble és possible.

Municipals, recta final

Finalment, sembla que tot s’aclareix, potser a Sitges "només" hi hauran 10 candidatures tot i que falta confirma si la Plataforma, Fem Sitges, aconsegueix les 500 signatures per fer la llista d’electors i si Ciutadans presenta candidatura, llavors en tindríem 12.

Molts ens preguntem si tanta dispersió és bona, personalment soc del parer que no, segur que alguna d’aquestes candidatures no arriba al 5% per entrar en el tall per tenir regidors/es, ergo, vots llençats? Ja fa temps que vinc defensant una candidatura conjunta de les forces d’esquerres sobiranistes, però encara que hi ha qui ho ha intentat, tanmateix, hi ha qui ho ha menyspreat atès que hi ha qui es creu guanyador per designació divina. Tinc clar, que en dos anys, els partits catalans s’hauran de replantejar, a la dreta podem trobar les restes del PP, potser per això el seu candidat a Sitges, l’amic Ferran Llombart, utilitza un web .cat i es presenta com a Populars Sitgetans? Al centre podrem trobar la refosa Convergència, que podrà deixar de jugar a la puta i la ramoneta, atès que no caldrà pactar amb la Cort. L’espai socialdemòcrata l’haurà d’omplir ERC i els que pugui sumar, com Més, Avancem o Solidaritat,  i, així, finalment es podran posar per endavant les polítiques socials. I l’esquerra alternativa continuarà en mans de les CUP’s i les seves propostes trencadores. I poc més? Dono per fet que en una Catalunya independent Ciutadans desapareix i que ICV o es renova o la CUP se'ls menga. Potser un parell més de partits, a Sitges en parlem de 10/12 candidatures, algunes d’elles semblen com duplicades atès que són projectes personals per desavinences.

Tot sembla indicar que per primer cop CiU pot guanyar les municipals, no pas per mèrits propis, el balanç dels seus quatre anys d’alcaldia i principal partit de govern és molt fluix. Ens parlaran de l’herència rebuda, però sento tenir que recordar-ho, ho puc fer per coneixement directe, el 2003, el primer govern Baijet del que vaig ser membre com a regidor d’ERC, es va trobar un forat immens, cap projecte en cartera i un Ajuntament desballestat, i es va arreglar sense apujar la pressió fiscal, IBI, i encetant un grapat de projectes per tal posar Sitges al segle XXI. El govern actual ha solucionat el greu forat econòmic amb la recepta fàcil, apujar impostos i baixar despesa, principalment despesa social. Tanmateix, s’ha carregat el Reference, retrocedint vint anys en la organització interna de l’Ajuntament, i ens vol fer creure com a seus nous projectes com l’IAB, l’escola d’arts. Però, electoralment, li pot afavorir la diàspora socialista, atès que a Sitges hi han 3 candidatures, PSC, Més i Entesa.

El PSC, astutament, s’ha reforçat, com ja havia fet abans, amb ICV. Uns s’asseguren sumar uns centenars de vots i els altres tenir representació. Un cop més, l’habilitat negociadora d’en Gabi Serrano ha funcionat, atès que oferint poc guanya molt. Val a dir que aquestes negociacions, ICV, no només les ha tingut amb el PSC, tanmateix, amb Més i amb Podemos, i en aquests casos amb l’afegitó del que queda d’Acció per Sitges. Segur que en Serrano tenia clar que anar sols era un mal negoci.

La proposta de Més, els socialistes sobiranistes, és una novetat que crec interessant. Ens plantegen un programa bastant coherent, una llista amb alguns noms de pes i amb experiència reconeguda. Però, és llàstima que, com ja es va fer a les europees, no hagin pogut fer llista conjunta amb ERC, era una aposta guanyadora.

Entesa per Sitges, és la proposta de l’Armand Paco, és una proposta per la gestió, si l’Armand té alguna virtut és el de la gestió. Caldrà veure qui l’acompanya, però si aconsegueix representació, no està clar, jo el preferiria tenir en el equip de govern que no pas a l’oposició.

La CUP s’ha aliat amb el moviment de Procés Constituent i ens fa una proposta d’autèntica esquerra alternativa, no com la que ens planteja el tertulià de la Sexta.

Aquest cop, caldria ajuntar-hi l’Entesa, se’ns proposen 3 partits municipalistes. A NH i SGI, les propostes d’en Lluís Marcé i la Vinyet Lluís, respectivament, cal sumar-hi la proposta d’en Marc Martínez, Benestar i Cultura. En aquest poble sembla que això de fer partits és com una mena de hobby.

I que dir dels meus, ERC, vull deixar clar que no soc membre de la secció local de Sitges, atès que la meva adreça postal és de Ribes. Crec que s’ha perdut una oportunitat amb la possibilitat de la llista d’esquerres que sí va funcionar per les europees. El problema és que el de sempre actua, el que va fer les trampes i em va difamar perquè volia em meu lloc el 2007, torna a remenar i a podrir. L’eslògan general de campanya d'ERC és molt clar “nou país nous pobles”, i per fer un nou país cal regenerar, renovar, també els municipis i a Sitges ho veig difícil, atès que, el més possible, és que el nou govern estigui molt fragmentat, no és aquest el problema jo vaig formar part d’un govern amb 5 partits, i no semblen tenir intencions de formar equips. Ens podem trobar amb una repetició d’aquests quatre anys amb algunes sigles canviades. No pinta be.  

L’AUTOCONSUM, UNA PORTA A LA INDEPENDÈNCIA ENERGÈTICA

Un dels pilars pel desenvolupament sostenible d’un territori és el de la energia. En aquests moments, el Parlament Europeu té com una de les seves fites més importants, el aconseguir una autèntica unió energètica que minimitzi la dependència amb tercers. I té com a objectiu últim i principal, proporcionar als consumidors i empreses la possibilitat d’accedir a energia segura, neta i a un cost competitiu. No cal dir, que en aquest plantejament, les energies renovables adopten una posició preeminent, i l’adopten per molts motius: redueixen la dependència exterior,  redueixen el consum de combustibles fòssils contribuint a la lluita contra el canvi climàtic, faciliten el tancament de les nuclears, fan possible un cost estable i incentiven l’economia local i d’alt valor afegit.

L’autoconsum, la producció d’energia en el lloc on s’ha de consumir, produint-la a partir de fons renovables, hauria de ser un dels pilars d’aquesta revolució energètica que vol fer el Parlament Europeu. I dic hauria, atès que la realitat ens allunya d’aquest desig. La realitat ens parla d’un govern central, com no podia ser de cap altre manera, que en comptes d’ajudar al desenvolupament de les renovables i de l’autoconsum, entenent-lo, tanmateix, com acció de pressa de consciència del problema del canvi climàtic, ens vol imposar una taxa per la captació del sol o del vent, vol imposar traves burocràtiques per tal de provocar la desesperació de tothom que vulgui fer una instal·lació i que ha provocat inseguretat jurídica i la ruïna de molts petits i grans inversors. L’actual govern del PP, amb l’assessorament de la FAES, vol deixar l’estat encallat en el model energètic dels oligopolis, dels seus finançadors. Aquest no és el camí d’Europa, ergo, no és el nostre. No ens creiem les mentides al voltant del dèficit de tarifa responsabilitzant les primes a les renovables.

En una recent trobada a Barcelona del sector de les empreses relacionades amb la fotovoltaica i l’autoconsum, vam poder escoltar explicacions tècniques i molt ben documentades, on es desmuntava tota l’argumentació del ministre Soria i, tanmateix, es va posar en dubte que el famós decret que vol  implantar la taxa al sol,  acabi sent publicat.

L’autoconsum ha de ser un dels pilars del model energètic en la Nova Catalunya que estem creant, tant pels particulars i empreses com per les institucions, els ajuntaments. El nostre territori ens permet diversificar la font utilitzada, tenim sol i vent, biomassa diversa, hidràulica, tenim xarxa empresarial i una part important de la ciutadania conscienciada.  Ens cal independència energètica.

Ja fa molt de temps, que en els documents de treball d’ERC, programes electorals i programes marcs congressuals, apareix el concepte autoconsum energètic, atès que no només apostem per les energies renovables, volem el tancament de les nuclears i que cada ciutadà, empresa o institució tingui llibertat energètica.

L’autoconsum ens obra una porta més en aquest procés vers al nou país.

article publicat a la revista digital d'ERC atès que Vocal sectorial de Medi Ambient i Energia 

TEMPS DE BALANÇOS I...DE PROMESES?

El Mandat 2011-2015 s’acaba, a finals de maig votarem, com cada quatre anys, per renovar els plenaris municipals i potser provocar canvis substancials en els equips de govern municipals. Molts analistes pronostiquen la dificultat per aconseguir nous governs majoritaris municipals davant la quasi segura dispersió del vot, dispersió provocada pel descrèdit de l’activitat política, per l’aparició de múltiples noves candidatures i per la manca de propostes atractives i realistes dels partits tradicionals.

Sitges no és pas una excepció. En aquests moments, les possibles  candidatures ultrapassen lo raonablement lògic i tot sembla indicar que el nou govern serà una mica diferent a l’actual. Ho serà atès que un nou pacte CiU-PP no sembla massa lògic,  la dinàmica del país és la que és i el PP és, juntament amb Ciutadans, el partit que ens nega els nostres drets nacionals. I, tanmateix, atès que la manca d’acció de govern possiblement restarà representació al partit de l’alcalde, CiU, obrint el ventall de les possibles aliances per tal de fer un govern municipal mínimament estable.

Pot presentar l’actual govern CiU-NH-SGI un balanç de Mandat mínimament atractiu? No, rotundament no. Ens parlaran, segur, del forat rebut, cert, però una situació que massa sovint succeeix, i a Sitges ja va passar el 2003 i es va solucionar amb rigor i idees,tancant el 2006 amb superàvit. L’actual govern es va trobar un gran forat i ho ha solucionat amb la recepta fàcil, pujada de l’IBI i reducció dels serveis, i, tanmateix, s’ha beneficiat de mesures del govern central que només cerquen recentralitzar, en aquest cas el deute de les administracions públiques i així presentar l’administració central com garant de la prestació dels serveis bàsics. Si, han aconseguit un nivell de deute municipal acceptable, però el que no és acceptable és la reducció en la qualitat dels serveis,com la neteja i manteniment dels carrers, el tancament del Rusc o la desorganització interna de l’Ajuntament. Com no és acceptable l’increment de l’IBI, una pujada que s’ha fet aprofitant l’actualització dels valors cadastrals i aplicant un coeficient excessiu per tal de solucionar ràpid el deute rebut.

Ens diran que s’han renovat els Museus, però no diran que va ser l’equip de l’alcalde Baijet el que va aconseguir posar d’acord les administracions implicades per fer la renovació i que l’Ajuntament de Sitges no hi poses  un euro.

I, tanmateix, podríem parlar del Reference. El seu tancament, no només ha retornat l’aparell administratiu municipal al segle XIX, pot representar una pèrdua patrimonial d’uns quants milions d’euros per l’Ajuntament de Sitges i ,qui no diu, que alguna responsabilitat penal per algun electe.

I ara tothom ens farà promeses, però, què ens poden prometre? Què necessita Sitges? cal algun nou equipament? O tornarem a sentir parlar de que cal atreure turisme de qualitat o fer un recinte firal o que s’abaixaran els impostos o que es reduiran els sous dels electes o.....tot això ho deien els partits de l’actual govern en els seus programes del 2011 i ho hem vist?

Però, Sitges té menester d’algun nou equipament?, o, el que cal, és tenir un projecte de poble factible i engrescador?, és tornar a tenir farmàcia de guàrdia,  els carrers nets i sense top manta, és tenir un Ajuntament organitzat i eficient i és tenir un Ajuntament que doni els serveis de qualitat que a Sitges s’han de donar sense apujar impostos, cercant altres fonts de finançament?

No, que no facin promeses, que ens proposin programes que després siguin capaços de complir, que per això es fan els programes electorals. Que proposin bons candidats, gent amb ganes de treballar per Sitges, que parlin i escoltin a la gent del carrer i que tinguin idees i visió de futur. Necessitem que els possibles nous electes tinguin clar que en el cas de tenir que fer governs de coalició, fet quasi segur a Sitges, els pactes de govern es facin en funció d’un projecte comú fruit de les coincidències dels programes i no senzill repartiment de competències i cadires que comportaria, de nou, un Ajuntament fragmentat en compartiments estancs i molt poc eficient.

Per endavant tenim uns mesos interessants, uns mesos que aclariran quantitat i qualitat de les llistes i al final un nou govern municipal. I quatre anys que poden ser els darrers i els primers.