LA FOTO, ÉS EL QUE IMPORTA?

Un, té la sensació, que la negociació dels pressupostos municipals de Sitges, entre el partit de l’alcalde, CiU, majoritari del govern de coalició que governa en minoria, i el principal partit de l’oposició, el PSC, el partit amb més regidors del plenari, atès que va ser el més votat en les eleccions del 2011, s’ha fet per una foto.

El vot afirmatiu socialista en l’aprovació inicial, s’ha fet a canvi d’una petita rebaixa del coeficient de l’IBI, 0.98, que no és la que demanava la Plataforma per uns impostos i serveis justos, 0.85. A canvi de consolidar la rebaixa lineal, del 50%, de la taxa d’escombraries. I, a canvi, d’alguns increments pressupostaris en polítiques socials, com la promesa de reobrir el Rusc. El cert és que tot fa pudor d’electoralisme. Atès que, com i quan es reobrirà el Rusc? O, com les millores pressupostaries ajudaran a abandonar la política assistencialista? I, la rebaixa fiscal, és real?

El cert, és que els pressupostos inicialment aprovats, són continuistes. El que importa és eliminar el deute ràpid, encara que sigui mantenint una carrega fiscal excessiva i rebaixant la qualitat dels serveis als que tenen dret els ciutadans. Les receptes neoliberals també tenen el seu lloc a Sitges, i el regidor d’hisenda és qui les aplica.

El PSC, podia haver aprofitat per aconseguir un coeficient de l’IBI proper al 0.85, l’Ajuntament no recaptaria tant, però la ciutadania el veuria amb millors ulls i els comptes igualment quadrarien. Podia haver  millorat la taxa d’escombreries, fent una taxa variable, més justa socialment, i que cobreixi el cost del servei, en comptes d’acceptar una rebaixa lineal. Ara, part del cost del servei, es pagarà amb la recaptació de l’IBI. I, tanmateix, podia haver proposat de recuperar un petit pla d’inversions amb els superàvits que la reducció de despesa, en personal i serveis, i la pujada  d’ingressos, gràcies a la puja de la pressió fiscal i els increments d’aportacions de l’estat, poden generar. El deute, no només s’ha de reduir, es pot negociar i refinançar, i l’Ajuntament de Sitges té patrimoni, Centre de Disseny, Oasis, Palau del Rei Moro, naus de les Pruelles, ara reduït després de llençar per la finestra el Reference, en una mostra de manca de visió i moguts, només, pel desig d'esborrar tot allò que havia fet l'alcalde Baijet. Aquest patrimoni es pot llogar, es poden fer concessions o si cal, vendre’l.

Però calia fer la foto, l’alcalde, que vol repetir, amb el possible cap de llista socialista, que es el que sembla que interessa a l'aparell, i ningú més. On eren els caps dels altres partits de govern? O és que s’han plantejat començar a visualitzar la possible sociovergencia pel 2015?

ESMENAR UNA ERRADA

La setmana passada, vaig fer públic un escrit on vaig cometre una errada. Vaig donar per fet ,que els regidors del SGI, Sitges Grup Independent. s’havien  quedat sols després de la dimissió de l’anterior executiva. I no, em vaig equivocar i ho sento, com va dir el caçador d'elefants, el que ha succeït, com em va comentar el regidor Ignasi Garrigó, a qui li agraeixo la explicació, ha estat el que tants cops, per desgràcia, succeeix en els partits polítics, les diferències acaben en enfrontaments entre les parts. Rés de nou a l’horitzó.

Qui cregui que els partits són uns ens monolítics, no els coneix, i no hi veieu un to prepotent, fa uns dotze anys que hi soc militant, he estat regidor a Sitges, secretari comarcal al Garraf i local a Sitges, tècnic de la regional del Penedès i ara soc vocal de la nacional de medi ambient, he proposat parts de programes, esmenat ponències i és meva l'esmena del Programa Marc que es va aprovar en el Congrés del 2008, que va facilitar que ERC apostes per la Vegueria del Penedès. 

 La base dels partits la formen un conjunt de persones, que creuen en uns principis o en una fita, i que hi dediquen part del seu temps, de forma voluntària i altruista, per ajudar a aconseguir que el seu partit sigui determinant i així aportar propostes per intentar millorar la societat. Però, el problema, ve amb els que utilitzen l’activitat política com a plataforma pels seus interessos personals. Amb els que fan de l’activitat política la seva feina o la manera d’omplir la seva targeta amb càrrecs. Aquesta gent és la que, de la intriga i la traïció al seus companys de partit, fan la seva eina habitual. Són aquells que ara onegen la estelada i fa dos anys s'amagaven el fet de ser d'ERC. Són aquells que ara  fan el que calqui per sortir a la foto i semblar els més de tot, els més indepens.

El normal en política, és el debat. La democràcia es basa en el pacte. I per debatre cal informació, anàlisi i obertura de mires. Els partits que creuen en la democràcia, informen a la seva militància i faciliten el debat, assemblees, i respecten les opinions diverses, i les fan rutllar sempre que siguin per construir. Per desgràcia, massa cops, hem vist, com els intrigants amaguen informació, no convoquen assemblees i  menyspreen altres opinions que no siguin les que beneficien els seus interessos. El temps passa factura, i quan un partit està controlat per intrigants, acaba perden vots i representació, atès que la ciutadania vol representants que compleixin els compromisos, que facin propostes per solucionar els problemes i que tinguin visió de futur. Normalment, els intrigants parlen molt be sense dir rés, fan veure que són amics de tothom i sempre apareixen en la foto, però mai donen la cara i sempre amaguen la ma.

Desconec les interioritats en els cas del SGI, parlo per les que conec directament, les que m'ha tocat patir. Els moments actuals, on alguns partits, PP+C's+PSC,posen en dubte la mateixa democràcia, atès que ens volen negar el dret que tenim com a poble, com a nació,  a votar per decidir el nostre futur, demanen persones, en tots els nivells dels partits, honestes i compromeses i disposades a treballar pel be comú.

La meva errada, al creure que el SGI ja no tenia base, és la de la por dels partits unipersonals, a Sitges en tenim massa coneixement. Crec en la política feta pels partits, uns partits amb principis, ideologia i amb honestatat, no crec amb els aparells de poder, amb les màquines de col·locació. No crec en els pactes per una foto, i molt menys, crec amb aquells personatges que ara treuen l'estelada i , no fa massa , s'amagaven de ser independentistes o militants d'un partit independentista com Esquerra, hi  ha qui ara té la targeta plena de càrrecs.......i la omplert traint a companys de partit, com el que escriu.