divendres, 25 de novembre del 2011

Han guanyat....paciència

Han guanyat, rés a dir, la ciutadania ha parlat i ha decidit, uns quants no ho han fet i s’han quedat al sofà. El PP torna a tenir el poder a les espanyes i ja han començat els missatges contradictoris, on abans reclamaven als socialistes els diners del fons de competitivitat, diners que ens deu Espanya, ara és un ja ho veurem. La Camacho defensant el tri-lingüisme a la escola i callant quan li pregunten si intentaran abolir el sistema d’immersió, educació és competència de la Generalitat ho tenen difícil. Però no hem de ser catastrofistes, la realitat del moment deixa poc marge, cal continuar prenen decisions i fent accions per reconduir el sistema. Molt possiblement el que hauria de fer en Rajoy és recuperar algunes de les regulacions que va desmuntar l’Aznar, recuperar una banca pública de veritat, defensar la sanitat i la educació pública, defensar l’estat del benestar que tant ens ha costat construir davant els atacs de certs grups, si vol complir amb el seu electorat. En Rajoy haurà de generar el marc propici per que les pimes i els autònoms, autèntics motors de la economia, puguin treballar i créixer, ho ha dit en campanya, encara que la realitat ens diu que només s’escolta el que diuen els de la CEOE, els de la gran banca i els de les grans constructores, els grans productors d’aturats, els que per fer quadrar els llibres, per millorar el valor de les accions en borsa i presentar beneficis estratosfèrics, no tenen cap problema en despatxar gent, aquests són els que aconsellen al nou president, glups....

Cada cop més, els economistes senyalen directament a certs grups financers com a provocadors de l’actual crisi. Uns grups que han pogut actuar amb plena llibertat gràcies a les desregulacions fetes durant els 80 i els 90 pels neoliberals, Aznar a Espanya. Quan van aconseguir que tothom acceptés que els mercats, encara no sé què són, s’autoregulaven, van començar la seva feina per omplir-se totes les butxaques, primer als USA amb les hipoteques escombraries i altres “productes” financers, ara a Europa especulant amb el deute públic. El fet, és que la política d’un grup, d’un pensament, ha obert la porta que ha provocat aquesta crisi, on uns pocs s’estan enriquint a cabassos i uns molts ens estem empobrint. No tenen escrúpols per si les seves accions arruïnen tota una societat, els mateixos que els hi van obrir la porta faran creure a la ciutadania que els poden treure del forat, resultat majoria absoluta del PP, guanyada sense esforç, sense dir que pensen fer, només dient allò que vol sentir la gent, que hi haurà feina per tothom. Un engany.

Molt possiblement tornarem a uns dies on la realitat del carrer camina per un cantó diferent, ja en aquests moments veiem com moltes pimes s’han llançat a exportar, veiem com la crisi no afecta a tothom. Ara més que mai ens calien uns governs decidits, no en retallar drets socials, decidits en enfrontar-se a aquests grups i canviar les normes del joc. Ni a Barcelona, ni a Madrid tenim aquests governs, només podem esperar quedar-nos com estem i esperar una nova oportunitat i que la veu de l’ independentisme, els 3 d’ERC a Madrid, no deixi en cap moment de demanar justícia per Catalunya i la seva gent, amb la consciència que si no patíssim l’espoli constant del 9% del PIB, Catalunya afrontaria d’una forma molt diferent aquesta crisi. Nosaltres patim dues crisis, la mundial i la provocada per l’espoli espanyol.

Han guanyat, ara que arreglin el que en bona mesura van ajudar a provocar, paciència i esperança en temps millors. Som més aprop del somni, el cami continua, guanyi qui guanyi a Madrid. Nosaltres hem de continuar creant un nou estat d'Europa.