QUI MENTEIX?

El missatge generalitzat en contra del dret a exercir la democràcia, votar, que és el que farem en breu a Catalunya, es basa en el no a tot i en dir que els defensors del dret a votar menteixen. 

Ens diuen que votar el que volem votar és il·legal, il·legal? És evident que aquesta gent no llegeix, no s’informa, només escolten allò que volen escoltar. Si ho fessin, si llegissin i per exemple haguessin llegit la sacrosanta Constitució, tindrien clar que fer el  referèndum és una decisió política, com diu l’article 92. Però si haguessin llegit una mica més, haurien llegit la Carta de les Nacions Unides, ratificada pel Borbó, que en el seu article 1 parla del dret dels pobles a la lliure determinació. I, tanmateix, no s’han llegit la sentència del 2010 del tribunal de l’Haia, on queda clar que per davant de les lleis hi ha la democràcia, votar.

Tanmateix, menteixen quan diuen que el govern central està mantenint financerament a la Generalitat de Catalunya. Obliden el greu dèficit fiscal, del 8% del  PIB, uns 16.000 M€, que pateix Catalunya any rere any. Obliden la baixa execució de les inversions estatals a Catalunya, l’any 2012 va ser del 35% del total pressupostat per Catalunya, sent la mitja dels darrers vint anys del 72%, quan a Madrid, i sense ànims de fer comparances, va ser del 110%, o a Aragó del 120%, dues comunitats governades pel PP, sectarisme?. Obliden els deutes reals del govern central amb la Generalitat, per conceptes com els incompliments de la Llei de Dependència on l’estat hauria d’aportar el 50% i només aporta el 20%. No diuen que practiquen la usura, atès que els diners que diuen donar a la Generalitat, en realitat són crèdits. No diuen que el 43% dels impostos recaptats a Catalunya no hi tornen i no sabem on van, ho intuïm, deuen anar a subvencionar altres autonomies, com és el cas d'Extremadura o Galícia, i així poden fer creure que allà si que en saben de gestionar i no parlen de que tenen la mitat de les competències que té Catalunya i que més del 20% dels seus recursos són subvenció. I deuen anar a finançar en part, alguna de les inútils mega-infraestructures que es construeixen per tota Espanya, la inútil Marca España, i així enriquir als de la Llotja del Bernabeú, i deuen servir per mantenir alguns dels ministeris sense quasi competències, com els de cultura, sanitat o educació. I, tanmateix, deuen anar a pagar els sous d’alguns dels molts assessors, masses, i molts d’ells indocumentats, com qui a demanat quin sou cobra en Ramón Llull per dirigir la càtedra Ramón Llull.

Menteixen quan diuen que el “desafiament” independentista, obliden que som el poble el que hem sortit massivament al carrer, està trencant la cohesió social a Catalunya, no deuen sortir massa de les seves torres d’ivori, dels seus despatxos, no deuen caminar gaire pels carrers de Catalunya. La cohesió social es trenca amb el missatge de la por i la mentida, amb els atacs constants a la llengua i al sistema educatiu, com constantment fan el PP i C’s. La cohesió social la intenten trencar els mateixos que ens volen negar la democràcia.

Menteixen quan diuen que a Catalunya el castellà està perseguit, per parlar en català han expulsat a gent del tren o els jutges rebutgen documentació per estar escrita en català. Ja fa 300 anys, que constantment, s'han fet lleis en diversos àmbits on s'ha prohibit parlar en català, lleis que sempre ha fet el poder central per tal d'intentar castellanitzar Catalunya.

Menteixen quan diuen que ens quedarem fora d’Europa, obliden que som europeus, que, atès que la nacionalitat espanyola no es perd, ho diu la sacrosanta Constitució, diguin el que diguin, continuarem sent ciutadans d’Europa. Que Catalunya com a estat no serà membre de la UE, és possible, i? No rebrem els ajuts, que ara tampoc rebem, que sembla que és l’únic que els hi interessa, els diners per mantenir el seu sistema obsolet, atès que el seu model econòmic està basat en l'espoli.  Tanmateix, en lloc està escrit que passa quan una part d’un estat membre s’independitza i que passa amb l’estat que és redueix. I, tanmateix, Europa és molt més que la UE, és el cas de Suïssa, Noruega, Dinamarca o Andorra, estats europeus membres d'altres associacions, com l'EFTA, que tenen convenis de lliure comerç i moviment de persones amb la resta d'Europa o inclús alguns d'ells utilitzen l'euro. Europa és molt més que la UE, i no serà autèntica fins que no sigui la Europa dels pobles i no dels estats.

Menteixen aquells que diuen que el pacte per la consulta només s’ha fet per aprovar uns pressupostos, potser és el que farien els partits que només pensen en el poder pel poder, per mantenir unes poltrones, uns partits amb dirigents que mai han treballat i que no tenen cap problema, quan governen, en fer tot al contrari al deien els seus programes electorals. El pacte per la consulta s'ha fet perquè és el que ha demanat el poble, ho ha fet sortint al carrer i votant en les darreres eleccions al Parlament, on va tornar a donar la majoria als partits que volen exercir el dret a decidir, consultar a la gent, democràcia.

El cert és que les lleis internacionals i la jurisprudència ens emparen. Que és el poble qui vol parlar votant i decidir el seu futur. Que les lleis mai poden negar la democràcia. Que és viable i no es vol fer en contra de ningú. La raó és nostra i a Esquerra ho tenim clar i ho demostrarem el 9 de novembre votant SÍ i SÍ.

DEC SER TONTO

Vull creure que no dec ser l’únic que es fa aquesta pregunta. El cert és que, massa sovint, haig de llegir, de veure, declaracions de tota mena dels "grans líders”, per dir-ho suau, dient tota mena de tonteries, tota mena de declaracions sense base ni raó. És evident, que estic parlant de declaracions al voltant del moment històric en el que vivim, un moment que pot representar el del renaixement d’un país, el meu país, el nostre, Catalunya.

El darrer en parlar, ha estat el Governador del Banc d’Espanya, un lacai del govern central, que ha tornat al discurs de la por, que si Catalunya s’independitza, la fallida econòmica és segura, estarà fora del euro, els catalans ens anirem de peus a l’infern!!! El mateix discurs que abans hem escoltat a personatges com els ministres Margallo, Montoro, .....la FAES en ple, els comparses de l’Aznar, el president espanyol responsable de la bombolla immobiliari, el pitjor president de la democràcia, el que ens va portar a una guerra per poder posar els peus en una taula.¡ i així va voler fer creure a tothom que era important, ell i el país de pandereta que presidia.

Però, si només  fossin aquests, cap problema, és la dreta espanyola, indocumentada i antiquada, com els de Ciutadans o la llesta d’UPD, dos projectes polítics semblants en estar antiquats i en no respectar els principis democràtics. Però és que també ho fan els de l’aparell del PSC, els Navarro i Balmons, els que estan totalment supeditats al PSOE i alguns d’Unió, el nucli dur del Duran, que posen per endavant els seus interessos als del país. Diuen NO per la por de trencar l’statuquo, per no haver de reconèixer una realitat, que no és una altre que el poble català vol democràcia, com sempre. El poble vol votar.

Però no entenc com no veuen que o negocien o marxem. No entenc, com el sectarisme, els interessos partidistes, els interessos d’una classe de vividors, gent com la Rosa Díez que fa 30 anys que viu d’un sou com càrrec electe, com la ministra Báñez que no ha treballat mai, com la Chacón que posa per endavant sempre els seus interessos personals, o dels Arenas i altri tropa pepera indocumentada i apoltronada....No entenc com la gent pot fer cas d’uns mitjans que menteixen sistemàticament, uns mitjans que acusen al President Mas de tenir diners a Suïssa i després no es retracten, uns mitjans que lliguen l’independentisme català amb ETA, o que no parlen de fets com que Europa ha aprovat el corredor mediterrani  i no el central, el del PP.

No entenc com no volen reconèixer, que aquest és un moviment de la gent, no és que el Mas s’ha tornat boig, és el poble que hem sortit al carrer, i ho hem fet perquè estem farts, i volem viure millor perquè  som conscients que podem viure millor, estem farts que altres visquin bé gràcies al nostre esforç. Estem farts dels atacs constants a la nostre identitat, la nostre cultura, al català. Estem farts dels intents d’assimilació, dels intents de Castella d’aconseguir una unitat impossible.  Estem farts que els nostres diners no serveixin per ajudar a tots aquells que a casa nostra necessiten ser ajudats, i serveixin per mantenir una imatge d’un país que no és el nostre, almenys podrien servir per ajudar a la gent i no a una marca que no se la creu ningú.

Ho tinc clar, soc tonto, no els entenc, ho perdran  tot, nosaltres marxarem i ells hauran de reaccionar o s’enfonsaran, però ja els hi ha passat abans, la seva feina serà trobar on xuclar.

LA FOTO, ÉS EL QUE IMPORTA?

Un, té la sensació, que la negociació dels pressupostos municipals de Sitges, entre el partit de l’alcalde, CiU, majoritari del govern de coalició que governa en minoria, i el principal partit de l’oposició, el PSC, el partit amb més regidors del plenari, atès que va ser el més votat en les eleccions del 2011, s’ha fet per una foto.

El vot afirmatiu socialista en l’aprovació inicial, s’ha fet a canvi d’una petita rebaixa del coeficient de l’IBI, 0.98, que no és la que demanava la Plataforma per uns impostos i serveis justos, 0.85. A canvi de consolidar la rebaixa lineal, del 50%, de la taxa d’escombraries. I, a canvi, d’alguns increments pressupostaris en polítiques socials, com la promesa de reobrir el Rusc. El cert és que tot fa pudor d’electoralisme. Atès que, com i quan es reobrirà el Rusc? O, com les millores pressupostaries ajudaran a abandonar la política assistencialista? I, la rebaixa fiscal, és real?

El cert, és que els pressupostos inicialment aprovats, són continuistes. El que importa és eliminar el deute ràpid, encara que sigui mantenint una carrega fiscal excessiva i rebaixant la qualitat dels serveis als que tenen dret els ciutadans. Les receptes neoliberals també tenen el seu lloc a Sitges, i el regidor d’hisenda és qui les aplica.

El PSC, podia haver aprofitat per aconseguir un coeficient de l’IBI proper al 0.85, l’Ajuntament no recaptaria tant, però la ciutadania el veuria amb millors ulls i els comptes igualment quadrarien. Podia haver  millorat la taxa d’escombreries, fent una taxa variable, més justa socialment, i que cobreixi el cost del servei, en comptes d’acceptar una rebaixa lineal. Ara, part del cost del servei, es pagarà amb la recaptació de l’IBI. I, tanmateix, podia haver proposat de recuperar un petit pla d’inversions amb els superàvits que la reducció de despesa, en personal i serveis, i la pujada  d’ingressos, gràcies a la puja de la pressió fiscal i els increments d’aportacions de l’estat, poden generar. El deute, no només s’ha de reduir, es pot negociar i refinançar, i l’Ajuntament de Sitges té patrimoni, Centre de Disseny, Oasis, Palau del Rei Moro, naus de les Pruelles, ara reduït després de llençar per la finestra el Reference, en una mostra de manca de visió i moguts, només, pel desig d'esborrar tot allò que havia fet l'alcalde Baijet. Aquest patrimoni es pot llogar, es poden fer concessions o si cal, vendre’l.

Però calia fer la foto, l’alcalde, que vol repetir, amb el possible cap de llista socialista, que es el que sembla que interessa a l'aparell, i ningú més. On eren els caps dels altres partits de govern? O és que s’han plantejat començar a visualitzar la possible sociovergencia pel 2015?

ESMENAR UNA ERRADA

La setmana passada, vaig fer públic un escrit on vaig cometre una errada. Vaig donar per fet ,que els regidors del SGI, Sitges Grup Independent. s’havien  quedat sols després de la dimissió de l’anterior executiva. I no, em vaig equivocar i ho sento, com va dir el caçador d'elefants, el que ha succeït, com em va comentar el regidor Ignasi Garrigó, a qui li agraeixo la explicació, ha estat el que tants cops, per desgràcia, succeeix en els partits polítics, les diferències acaben en enfrontaments entre les parts. Rés de nou a l’horitzó.

Qui cregui que els partits són uns ens monolítics, no els coneix, i no hi veieu un to prepotent, fa uns dotze anys que hi soc militant, he estat regidor a Sitges, secretari comarcal al Garraf i local a Sitges, tècnic de la regional del Penedès i ara soc vocal de la nacional de medi ambient, he proposat parts de programes, esmenat ponències i és meva l'esmena del Programa Marc que es va aprovar en el Congrés del 2008, que va facilitar que ERC apostes per la Vegueria del Penedès. 

 La base dels partits la formen un conjunt de persones, que creuen en uns principis o en una fita, i que hi dediquen part del seu temps, de forma voluntària i altruista, per ajudar a aconseguir que el seu partit sigui determinant i així aportar propostes per intentar millorar la societat. Però, el problema, ve amb els que utilitzen l’activitat política com a plataforma pels seus interessos personals. Amb els que fan de l’activitat política la seva feina o la manera d’omplir la seva targeta amb càrrecs. Aquesta gent és la que, de la intriga i la traïció al seus companys de partit, fan la seva eina habitual. Són aquells que ara onegen la estelada i fa dos anys s'amagaven el fet de ser d'ERC. Són aquells que ara  fan el que calqui per sortir a la foto i semblar els més de tot, els més indepens.

El normal en política, és el debat. La democràcia es basa en el pacte. I per debatre cal informació, anàlisi i obertura de mires. Els partits que creuen en la democràcia, informen a la seva militància i faciliten el debat, assemblees, i respecten les opinions diverses, i les fan rutllar sempre que siguin per construir. Per desgràcia, massa cops, hem vist, com els intrigants amaguen informació, no convoquen assemblees i  menyspreen altres opinions que no siguin les que beneficien els seus interessos. El temps passa factura, i quan un partit està controlat per intrigants, acaba perden vots i representació, atès que la ciutadania vol representants que compleixin els compromisos, que facin propostes per solucionar els problemes i que tinguin visió de futur. Normalment, els intrigants parlen molt be sense dir rés, fan veure que són amics de tothom i sempre apareixen en la foto, però mai donen la cara i sempre amaguen la ma.

Desconec les interioritats en els cas del SGI, parlo per les que conec directament, les que m'ha tocat patir. Els moments actuals, on alguns partits, PP+C's+PSC,posen en dubte la mateixa democràcia, atès que ens volen negar el dret que tenim com a poble, com a nació,  a votar per decidir el nostre futur, demanen persones, en tots els nivells dels partits, honestes i compromeses i disposades a treballar pel be comú.

La meva errada, al creure que el SGI ja no tenia base, és la de la por dels partits unipersonals, a Sitges en tenim massa coneixement. Crec en la política feta pels partits, uns partits amb principis, ideologia i amb honestatat, no crec amb els aparells de poder, amb les màquines de col·locació. No crec en els pactes per una foto, i molt menys, crec amb aquells personatges que ara treuen l'estelada i , no fa massa , s'amagaven de ser independentistes o militants d'un partit independentista com Esquerra, hi  ha qui ara té la targeta plena de càrrecs.......i la omplert traint a companys de partit, com el que escriu.

TÉ PROJECTE LA "NOVA MINORIA"?

Els fets succeïts aquest estiu, la picabaralla interna i externa al PP per l'embolic de les plaques del carrer i la plaça Espanya, han canviat la realitat política de Sitges. El govern de coalició, sorgit després de les eleccions del 2011, l’autoanomenat com el de la “Nova Majoria”i que va semblar tenir com a principi bàsic que al PSC ni aigua, s’ha trencat.

Qui menys qui més, ha escoltat o llegit, ha estat notícia en molts mitjans d'arreu, els fets dels merdes interns del PP de Sitges, que han acabat amb la destitució del prsident local, el regidor Carretero i l'assumpció del poder local per part de l'altre regidor, en Llombart. Rés de diferent de la realitat generalitzada d’aquest partit centralista i que sembla que només està preocupat per centrifugar-ho tot a Madrid. El pragmatisme d’uns pocs, Llombart, enfrontat al neoliberalisme del seguidors de l’Aznar que defensen els privilegis d’una élite i  una concepció antiquada de la societat. Unes plaques d’uns carrers, amb consulta popular inclosa per validar el canvi, amb votació al plenari municipal, on el PSC, sortosament, es va abstenir, potser l’alcalde no ho tenia previst, van ser el detonant pel trencament intern del PP i la seva sortida del govern, és el que passa quan la dinàmica estatal es porta a nivell municipal.

Tanmateix, vam llegir com dimitia en ple la executiva del SGI, per desavinences amb els seus dos regidors, segons sembla, no existia connexió entre executiva i electes. I, massa sovint, ens arriben comentaris de picabaralles en les reunions del govern municipal o que hi ha qui del seu partit li vol fer el llit a l’alcalde Forns. Tot això ens diu que la coalició no és tal cosa.

Amb la sortida del PP, el govern de la “Nova Majoria” ha passat a estar en minoria. Si quan tenia majoria, ja dubtava que tinguis un projecte clar, i no parlo d’agafar els programes electorals i fer un mix, parlo de tenir un projecte de futur per Sitges on estiguin reflectits els seus programes, pacte i consens. No hem d’oblidar que l’alcalde Forns ,va parlar del seu programa electoral, com d’un element dinàmic, sic,potser volia donar a entendre que no calia respectar-lo? o es volia apuntar a la moda actual, la que ha implantat el govern Rajoy, la de fer tot el contrari del que diu el seu programa electoral, per el que, possiblement, va rebre una part dels seus vots.

Ja sé que ens diran que ara el més important és sanejar les finances, ens tornaran a parlar del forat deixat pels governs de l'alcalde Baijet, o potser ja no, atès que necessiten l’abstenció del PSC per aprovar els pressupostos i ho estan negociant. Però això no és excusa per apujar l’IBI de forma exponencial i després intentar arreglar-ho rebaixant la taxa de la brossa i així acontentar a la Plataforma. La realitat ens diu que no tenen projecte, que es prenen decisions depenen de la pressió externa o dels capricis interns. L’exemple és el cas de les plaques, s’accepta la moció per acontentar a la CUP, i quan arriba el moment es veu com la coalició no es tal, no estic parlant de votar sempre conjuntament, estic parlant de la possibilitat de vot diferenciat en certs temes i no per això, com s’ha vist, s’ha de trencar. És el problema d’una coalició feta per anar en contra i per acontentar interessos personals.

I ara la nova minoria ho haurà de negociar tot. Haurà de negociar i vigilar que l’oposició no s’ajunti i no el deixi aprovar o l’obligui a canviar les propostes. Ara és quan coneixerem l’autèntic tarannà dels que governen Sitges, atès que hauran de fer quelcom més enllà de fer-se fotos i explicar de forma inintel·ligible  les pujades de l’IBI i la reducció de serveis.

Quina llàstima que ara els d’Esquerra no tinguem representació, l’electorat no ho va voler, algunes coses no es deurien fer be, potser la llista, potser la campanya, potser el programa, alguna cosa no es va fer be. Amb representació es podria incidir en les decisions municipals i, així, ajudar a preparar l’administració municipal per a la transició nacional, que molts esperem que serà la gran feina dels equips de govern que resultin de les eleccions del 2015. Per això són tant importants les municipals del 2015, i qui no les estigui preparant, segur que veurà com la ciutadania el deixa fora. Tanmateix, molt possiblement, les eleccions del 2015 seran les de les coalicions, un fet ja bastant normal a nivell municipal. 

Els governs de coalició demanen molta negociació i respecte pels posicionaments dels altres. Aconseguir un projecte clar on tothom estigui còmode, consens i pacte. I demanar acotar les diferències entre els temes municipals i els nacionals o d'altres àmbits territorials, cal pactar els municipals, no pas els altres, i això sembla que és el que no va entendre el PP de Sitges. Quan els d'ERC vam estar al govern, 2003-2007, amb l'Àngels Parés i jo mateix com a regidors, mai se'ns va ocorre reclamar al PSC que votés a favor de la Independència i si que vam pactar la no presència de la estanquera......

TEMPS DE PRESSUPOSTOS

Passat l’estiu, comença el temps on les diverses administracions públiques presenten, debaten i aproven, o prorroguen, els pressupostos pel següent any. Els pressupostos de qualsevol administració, són el document més important que anualment han d’elaborar. Els pressupostos ens parlen del tarannà, dels principis i de les actuacions que els diversos equips de govern volen implantar i realitzar, ens diuen qué rebrem com a ciutadans i quant ens costarà, ens diuen l'ús que es dona als imposts que paguem.

El govern central, el de la recentralització, tot just els ha fet públics, ara faran veure que els debaten al Congreso i els aprovaran aprofitant la majoria absoluta del PP, fruit de l’abstenció dels votants socialistes.  Amb aquests pressupostos, el PP ens demostra, un cop més, quin és el seu model. Un model basat en un estat centralista, que no creu en la economia productiva i que continua invertint en megaestructures per tenir content a alguns electors i afavorir els seus, els de la llotja del Bernabeu, i per fer creure al món que Espanya és potenta. Un model que continua vivint de la captació de recursos externs per mantenir la cort, com feia Felip II. Però els aprovaran i després executaran allò que més els hi convingui. No hem d’oblidar que en els anys 2011 i 2012, el grau d’execució a Catalunya ha estat del 35%, sense comentaris.

Tanmateix, l’Ajuntament de Sitges, també hauria de portar pel seu debat i possible aprovació, complicada atès l'actual minoria de la "Nova Majoria", els seus pressupostos. Primer caldrà fer-ho amb les ordenances fiscals, es a dir, la fiscalitat municipal, una de les fonts d’ingressos de l’Ajuntament, atès que també rep diners de l’estat i de la Generalitat.  El punt fort de les ordenances serà l'IBI, atès que s’haurà de debatre quin coeficient aplica l’Ajuntament a l’IBI i veurem com el regidor dels diners, possiblement,  intenta tornar a justificar  un coeficient elevat per la herència rebuda. Quan el que caldria, atès que l’actualització cadastral ha estat molt elevada, per tal d’afavorir a la gent de Sitges, és ajustar a la baixa el coeficient, i si cal reduir despeses, que ho facin eliminant càrrecs de confiança, com deia algun dels partits en el seu programa, o rebaixant-se el sou el 30% com també es deia en algun dels programes, clar que hem de recordar que per l’alcalde el seu programa electoral és dinàmic, potser s’emmiralla en el que fa el president del govern central, que fa tot el contrari del que deia el seu programa electoral.

En el debat, tanmateix,  es parlarà de la taxa d’escombreries, que el govern municipal ja va anunciar que rebaixava a la meitat, per tant, amb la taxa només es cobrirà el 50% del cost del servei. O es paga amb recursos que podrien tenir una altre destinació o empitjora encara més el servei. O s’aplica un coeficient elevat a l’IBI i així hi han diners per pagar el que no es cobreix amb la taxa. Però perquè no es planteja una taxa variable, que cobreixi el cost del servei i una bona col·lecció de desgravacions, principalment per aquella gent que recicla, que fa compost o que produeix pocs residus?

I quan arribi el debat dels pressupostos, veurem com ens voldran vendre que son els més socials de la història, com ha fet el govern central. Que continuen amb les retallades no volgudes, per la herència rebuda., pel forat deixat per l'anterior alcalde, l'alcalde Baijet, Però, possiblement, no entendrem rés del que ens expliqui el regidor, com és la norma, ho vam veure amb el cas del Reference, encara no tenim clar a quants milions puja la pèrdua patrimonial per l’Ajuntament, atès que es perd la titularitat d'un terreny municipal i el 50% de la societat gestora de l'edifici, i ja veurem les possibles responsabilitats pel president de la societat, l'alcalde Forns. 

En els pressupostos, donada la realitat actual de l’Ajuntament, un autèntic reialme de taifes, ens trobarem partides duplicades, partides obertes per un si de cas.....com passa amb els pressupostos del govern central, on podem trobar un equip econòmic assessor pel president del govern tant potent com el mateix ministeri, o subvencions per la FAES des de diversos ministeris.

Esperem que la oposició faci la seva feina i s’estableixi un debat en benefici de la gent, i no sigui, un cop més, un joc de tenis taula on els intents de donar lliçons d’història agafen tot el protagonisme. Sitges genera prou recursos per que l’Ajuntament faci uns pressupostos com cal, uns pressupostos per donar servei.

NERVIS

En aquests moments, que podem creure com a històrics, que ho són, no hi ha dia sense declaració contrària al desig democràtic de preguntar a la gent. No hi ha dia, on no escoltem a dirigents catalans dels partits que ens volen negar el dret democràtic del vot, els unionistes, o dels que ho accepten, però intenten desacreditar el missatge sobiranista, els de la tercera via.  Però, més que les declaracions internes, molts cops fruit de tacticismes de partit fora de context, atès que demostren no entendre que aquest moviment és de la societat, una societat que demana a tots aquells partits que hi estan d’acord, que treballin conjuntament, no és el moment de tacticismes, són les declaracions externes les interessants.

És evident, que el poder central, els partits estatals i els mitjans de comunicació de la cort, continuen sense voler entendre que aquest és un moviment social, que és la gent la que es va indignar el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional i la que està marcant el camí a seguir als polítics i que per això omplim els carrers i no despengem les estelades. Participació, opinió pròpia, democràcia, sembla ser que són conceptes que a la cort no entenen, no els hi interessen. Només entenen que l’actual sistema no es pot canviar, no s’ha de canviar, atès que és un sistema que funciona pel manteniment dels seus privilegis. I la gent està dient que ja en té prou, ho estan dient a Mallorca, ho van fer els indignats, o estem fent a Catalunya. La gent reclama fer política d’altres maneres, amb participació, missatges clars, respectant els compromisos, respectant els programes electorals.

I s’han posat dels nervis, en comptes de dialogar i buscar el pacte, han optat per negar, intentar prohibir, acollonir. Ara hem d’escoltar com intel·lectuals de tertúlia, s’atreveixen a dir que el català és un invent del segle XIX fet per uns pocs separatistes ilustrats,  l’Abad Oliva no va existir? O que Catalunya mai, però mai, ha estat un estat independent, i com és que els historiadors, els de veritat, quan parlen de la Corona d’Aragó, parlen d’una confederació d’estats, un d’ells el Principat de Catalunya? O que ens posaran aranzels, que no podrem pagar les pensions, que totes les empreses marxaran, que ningú ens comprarà rés, que.........I no volen reconèixer la realitat, que ells ens necessiten més que nosaltres a ells, que Catalunya, amb el 16% de la població, representa el 25% del mercat, el 20% del PIB, el 28% de les exportacions, el 24% de les cotitzacions, que el 70% de les exportacions espanyoles a Europa ho fan per Catalunya, que el 80% del gas i petroli entra per Catalunya ...però el seu orgull antiquat no els hi permet dir-ho, atès que seria tant com dir que el seu model és obsolet i ha fracassat.

I, el cert, és que no ho entenc. No entenc com es pot ser tant obtús, amb tant poca visió de futur, està clar que només estan interessats en tenir el poder, que el progrés, el benestar de la gent, que la societat avanci amb el respecte i la igualtat com a principis bàsics, els importa una merda. No entenc aquesta negació constant al clamor popular, a una realitat fruit, en part, a les seves errades, a la seva prepotència. I no entenc com no són conscients que, tenint el poder, haurien de ser ells els que obrissin les portes pel diàleg i plantejar propostes per arreglar els greuges que pateix Catalunya. I no entenc, com volen que ens quedem amb aquesta manera d’actuar, la paciència té un límit, el poble català està dient prou a l’espoli, als insults, a la prepotència.   Som al segle XXI, nosaltres ho tenim clar, els que controlen el poder central deuen creure que el temps no passa i que la democràcia només és anar a votar cada quatre anys per saber qui fa veure que mana i que rés canviï. 

DOS I PROU

Si, només dos anys ha durat el govern de l’autonomenada “Nova Majoria” a l’Ajuntament de Sitges, la coalició feta per anar en contra del PSC, el partit més votat en les eleccions del 2011. Un cop més, la coalició conservadora  s’ha trencat, aquest cop ha estat al PP al que han fet fora. Aquest cop, no ha estat un motorista, com quan l'Alcalde Junyent va fer fora a NH, aquest cop uns SMS de l’alcalde i prou.

Des d’un principi, va semblar que aquesta coalició, que s’ha quedat en minoria, es feia per anar, com deia, en contra de l’anterior govern de l'alcalde Baijet del PSC. El cert és que algunes de les seves accions això fan creure, com ha estat tot l’affaire del Rèference, l’alcalde no volia les oficines municipals fora del rovell de l’ou i algú no volia o no entenia com funcionava allò de pagar lloguer a una empresa on l’Ajuntament tenia el 50%.........o no entenia que l’edifici es podia optimitzar. Com a resultat, una important pèrdua patrimonial i ja veurem si el temps no porta algú al jutjat per haver provocat la fallida.

Des d’un principi, i sempre donant la culpa a l’anterior govern, aquesta coalició ha retallat serveis, convertint, de nou, els serveis de benestar social en serveis assistencials, en caritat. I ha pujat  els impostos tot el que ha pogut, aplicant un coeficient desorbitat a l'IBI, precisament quan s'acaba de fer la revisió cadastral. I si, és cert, l’anterior govern, durant els seus darrers dos anys, es va descontrolar i algunes regidories van gastar el que no tenien, no va donar compliment al segon Pla de Sanejament, generant un important forat conegut per tothom, atès que va ser tema  en campanya electoral. Però l’actual govern hauria de recordar que, per desgracia, això no és nou, els seus van deixar un forat el 2003 que es va solucionar, i es va fer sense fer soroll i donant compliment a un Pla de Sanejament, atéè que el 2006 es va tancar amb superàvit. El greu, és que aquest govern ha decidit solucionar el forat de la forma senzilla, apujant impostos, reduint personal i incrementant el deute, aprofitant que en Montoro ha utilitzat els diners que ens espolia cada any per fer usura amb els municipis. I és precisament el partit del ministre Montoro, el PP, el que sempre parla de que només es preocupen dels problemes reals, els que han trencat i han deixat en minoria el govern municipal de Sitges. i un “problema”, el canvi de nom d’uns carrers, que només sembla preocupar al 3.2% de la població, que són els que van votar en la consulta popular, ha provocat el trencament.  Ergo, per al PP, els problemes importants són els identitàris i no els econòmics com ens volen fer creure.

El PP de Sitges ha ensenyat les cartes, només els hi preocupa que la estanquera onegi, com ho fa  a la policia local. Només els hi preocupa defensar un sistema, la cort, la llotja del Bernabeu, on una casta de polítics i buròcrates es relacionen amb les grans empreses de serveis i constructores que viuen de l’obra pública i estan regulades pel BOE. Només els hi preocupa culpabilitzar de tots els mals  als altres, ells no s’equivoquen mai. I ara que ja no tenen feina a l’Ajuntament, han començat amb la política de la por com a missatge contra el moviment sobiranista. I un cop més, s’equivoquen, ells que tant parlen de complir la llei, potser que llegeixin la sacrosanta Constitució: la nacionalitat espanyola no es perd, en conseqüència, la ciutadania europea tampoc; serem els catalans els que decidirem o canvien el que diuen que no es pot canviar. El problema per la gent de Sitges, és que l’alcalde Forns, fins ara, els hi ha fet cas, i així hem perdut el Rèference, tenim els carrers plens de top-manta, les terrasses són un descontrol o els veïns de les Botigues es queixen, amb raó, perquè no veuen la policia local.

El nou govern en minoria canviarà el seu “projecte”? difícilment, atès que no en tenen de projecte, atès que els seus programes electorals són paper mullat des del moment que l’alcalde va parlar de programes dinàmics, atès que no sembla un govern cohesionat. El PP ja ha anunciat que presentarà una moció per recuperar els noms dels carrers, i els dos partits independents ja han anunciat que aquest cop votaran en contra. La poltrona i el sou semblen tenir més pes que la coherència.

I pensant en clau 2015, molt possiblement, la solució per Sitges, passa, com ja ha dit una nova força d’esquerres, en un front unitari o semblant, en un grup de gent que treballi per Sitges i ho faci amb el recolzament de diversos partits i moviments ciutadans i així generar un equip de treball preparat per a gestionar l'Ajuntament en els moments de la transició al nou estat. Cal trencar amb la tradició i fer un canvi, som en època de crisi, som en època de canvis i el que succeeix ara al govern de Sitges no s’ha de repetir

LA PREPOTÈNCIA O EL DESCONEIXEMENT FAN PARLAR AL REGIDOR D'HISENDA DE SITGES

Per segon cop, el primer va ser el setembre del 2011, segons sembla, hauré d’esmenar-li la plana al regidor dels diners, el d’hisenda, de l’Ajuntament de Sitges, Jordi  Mas, d’Unió.

Ja el primer cop, vaig veure que a aquest senyor no li agrada que li portin la contraria i el que li agrada és mirar pel retrovisor. Atès que sempre busca responsables dins els vuit anys de govern anteriors, que ell sempre anomena socialistes i s’equivoca. El govern fruit de les eleccions del 2003, en un inici va ser una coal·lició entre Entesa(PSC-ICV) i ERC, i, atès que era un govern en minoria, faltava un vot, el 2004 es van afegir AxS i Unió..... 

Ara m’ha tocat el rebre, i això que només vaig ser regidor del 2003 al 2007, amb les competències de Medi Ambient. Una de les responsabilitats que vaig tenir com a regidor i en compliment del programa d’ERC, va ser la d’implantar mesures per millorar el reciclatge de residus a Sitges. Vull creure que tothom és conscient que un dels motors econòmics de Sitges és la hostaleria, i que aquesta activitat genera molts residus. Un dels desgavells que vam haver d’entomar l’any 2003, precisament, va ser el dels residus. En aquells moments, el normal  era  veure els carrers de Sitges constantment bruts i amb brossa descontrolada, contenidors de vidre i cartró desbordats.....Teníem coneixement que la Generalitat estava fent una nova llei de residus, on es plantejava la separació entre els residus domiciliaris i els comercials. Per aquesta raó des de la regidoria vam fer l’Ordenança de residus, vigent, i vam buscar accions com la que vam plantejar al Gremi d'Hostaleria per tal de reduir l'impacte dels residus dels agremiats als carrers de Sitges.

Uns quants agremiats, els que van voler, i als que els hi hauriem d'agrair que ho fessin, van contractar els serveis de Càritas per la recollida del cartró i del vidre, amb el compromís de l’Ajuntament que aquest cost, assumit voluntàriament per les empreses, es recuperaria d’alguna manera un cop s’implantés la taxa. El compromís de l'Ajuntament va ser aprovat en Junta de Govern. El cert és, que gràcies a un pacte amb empreses del Gremi, vam buidar de forma important els carrers de brossa, vam millorar els nivells de reciclatge de Sitges i vam possibilitar que Càritas dones feina a unes persones que tenien greus problemes per a la reinserció social.

Sento dir-li al regidor Mas, que en la qüestió de la taxa, jo no hi tinc rés a veure, i ERC tampoc, atès que quan es va tramitar no hi vam ser. Li haurem de tornar a recordar al regidor Mas, que ERC va estar en el govern del 2003 al 2007, un govern que va donar compliment a un Pla de Sanejament que va tancar el 2006 amb superàvit. Un govern que va incrementar el patrimoni municipal adquirint el Palau del Rei Moro, el Centre de Disseny, construint la llar d’infants La Moixiganga, o el CEIP Maria Ossó.....i que es va trobar un Ajuntament amb la caixa buida, amb uns cinc milions d’euros en factures per pagar, amb un deute financer de 21 M€ i totalment desorganitzat i que, en comtes de mirar pel retrovisor, ho va solucionar. I no em cansaré de recordar-li que, del que va fer el govern del 2009 al 2011, quan es va generar el forat, ni aquest que escriu, no hi era, ni ERC, estava a la oposició, en tenim cap responsabilitat.

I, tanmateix, li haure de recordar al regidor Mas que els pactes que fa l’Ajuntament s’han de respectar, es fan en nom de la institució. No senyor Mas, no busqui el que no és, vostès han decidit que s’han de carregar tot el es va fer durant els vuit anys anteriors, on ERC  va tenir responsabilitats de govern en els quatre primers, amb l’Àngels Parés i aquest que escriu. Ho acaben de fer amb el Reference, que ja veurem quants diners li costa a l’Ajuntament. I, tanmateix, semblen entestats en  inculpar als anteriors responsables polítics, ho han intentat i no ho han aconseguit ni amb l’alcalde Baijet, ni amb els antics regidors Carmen Prat i Armand Paco,potser és que ara em toca a mi?

PARLAR PER PARLAR

Ja fa molt de temps, que tinc el convenciment, que un dels principals mals de l’activitat política, és la tropa de personatges que només i són per omplir la targeta, que si president d'això o d'alló, que si conseller d'això o .........targeta plena i activitat nul·la. 

En tots els partits o entitats ens trobem personatges d’aquests, i, per desgracia, alguns aconsegueixen, desconec per quins mèrits, intriga, personatges de palla, arribar inclús a presidir entitats o territorials d’algun partit o ser membres de qualsevol comissió, sempre que i hagi foto. Aquesta gent és aquella que creu que fer política és parlar sense dir rés, anar a tots els actes i mirar de seure en primera fila, o col·locar-s’hi be a la foto corresponent. I per aconseguir omplir de títols la seva targeta, no tenen escrúpols, no són de fiar, per desgràcia he conegut algun, ara són presidents, secretaris d'alguna territorial, inclús es creuen que lideren alguna secció local, i només han fet que mentir i intrigar.

En aquests moments, hom podria tenir la sensació, que en el plenari municipal, i tenim algun personatge d’aquests. El cert és, veient el gruix dels plenaris, que l’actual govern porta pocs temes pel seu debat. Serà que la poca activitat per mor de la crisi, té alentit l’Ajuntament? Serà que la feinada immensa que estant fent per fer desaparèixer tot el que es va fer en els vuit anys Baijet, els hi impedeix fer qualsevol altre feina? O potser és que posar d’acord quatre grups, amb quatre programes, encara que algun sigui dinàmic, com en el seu moment va dir el mateix alcalde Forns del seu, és una tasca....impossible?.

De moment només hem vist la pujada fiscal per solucionar ràpidament el forat deixat per l’anterior regidora dels diners, aquella que només parla castellà. Algun retoc del POUM, que no agrada a ningú. Hem vist com es posaven pals a les rodes d’un nou hotel, on després es van fer la foto el dia de la inauguració. Hem vist com han intentat penalitzar al jutjat a membres de l’anterior govern, sense aconseguir-ho. I, hem vist, com es llença per la finestra el patrimoni municipal,edifici del Sitges Rèference. Pel que sembla, ho fan perquè no els hi deu agradar tenir les oficines municipals a Les Pruelles, com va dir el mateix alcalde Forns. I hem vist molta foto i ja no veiem els plens, atès que Sitges ja no hi és en la TDT comarcal.

I hem escoltat massa vegades la disculpa de l’herència rebuda, i només ho fan per parlar del forat, real, dels darrers dos anys, i no parlen mai de que l’Ajuntament és el propietari del Palau del Rei Moro o del Centre de Disseny o de la quantitat d’habitatge social de lloguer o de la Llar d’infants de la Moixiganga, o del IES Vinyet......

Voldria veure un projecte de veritat, no només paraules per quedar be o justificar-s’hi. Ningú nega que el forat, les factures al calaix, ha estat un fet important i colpidor, però la solució deixa molt que desitjar, i molt més quan els rumors de cobraments a part del sou, continuen circulant. De moment, no sabem res de l’Agnès o del Rusc. Les façanes estan plenes de cartells, per molta sanció que s’anuncia, una prohibició que ja existia segur des de l’any 2004, Ordenança de neteja viària i residus. El descontrol amb les terrasses és important. El top-manta ens envaeix els carrers.

Han de parlar, però ho han de fer amb paraules que expliquin de forma senzilla i nítida la realitat, que qualsevol ho pugui entendre, no com ara. Vaig anar al ple extraordinari on es va donar el cop de mort al Rèference, i ,el cert, és que en molts moments no entenia res de les xifres que donaven des de l’equip de govern. És el normal, molt parlar, i per no dir res, potser és alguns d’ells ja està treballant pel 2015?

INVENTAR LA SOPA D'ALL, O L'ART DE NO FER RÉS I VOLER FER CREURE QUE........

L’actual govern municipal de Sitges, em dona molt la sensació, que està inventant la sopa d’all, que ens vol fer creure que fa molt i no fa rés. El servei de comunicació municipal, encapçala’t per una càrrec de confiança amb un gran sou, més gran que el del senyor alcalde, ens ha fet arribat un munt de notícies on semblava que totes les accions són una gran novetat....que lluny de la realitat, la única novetat és l'increment dels impostos i la reducció de la qualitat dels serveis.

La realitat, és que tenim un govern municipal trencat, o això sembla. Hem d'esperar que l’alcalde no envií el motorista a ningú aquest agost per dir-li que el seu grup resta fora del govern, com en el seu moment, 2001, va fer l'alcalde Junyent amb el grup den Lluís. Però entre uns regidors repudiats per la seva executiva dimissionària, els retrets d’un grup a un soci per unes plaques de carrer i els retrets a un altre soci, el majoritari, per l’apropiació mediàtica de les poques accions del govern....... Un govern que ha oblidat quins eren els seus programes electorats, jo sempre he dit que el programa electorat és un contracte i quan vaig tenir l’oportunitat, 2003-07, l’hi vaig donar compliment pràcticament al 100%, i, tanmateix,  l’actual alcalde convergent va dir que el seu programa era dinàmic,...que el que deia, canvia..... Un govern que sembla que només està preocupat de les fotos i d’inventar la sopa d’all. Ens volen fer creure que abans no es feia rés, que només es llençaven els diners ens xorrades.

Es fa una aportació de  sorra de Les Botigues, pagant l’Ajuntament, i oblidem que abans ja s’havia fet. En els anys 2005/06, pagant la Generalitat i el Port Ginesta, i d’acord amb la llei, es va portar sorra amb una draga a la Riera Xica i L’Estanyol, si no recordo malament. I no cal parlar del projecte d’estabilització de les platges de Sitges, un projecte d’Esquerra Republicana, que com a Regidor de Medi Ambient vaig defensar a Madrid i que continua sent EL PROJECTE per les platges de Sitges. Un projecte avalat per catedràtics i que per la tropa de Madrid no es més que un procediment administratiu. Un projecte que planteja l´ús d'esculls submergits per trencar l'onada i així la sorra només es belluga en la mateixa platja.

Ara ens diuen que posaran multes a qui pengi cartells a les façanes. Obliden que l’Ordenança de neteja viària del 2004 ja ho preveia, ordenança  que vaig fer des de la regidoria de Medi Ambient. El  cert, és que en el seu moment ,va servir perquè certes discoteques deixessin de penjar cartells. Ara, per desgracia, tenim empaperades moltes façanes, les cartelleres municipals desbordades i el poble brut. No calia tant rebombori, atès que aplicant una ordenança que ja existia  i havia prou.

A Sitges, tenim un govern municipal que ens vol fer creure que fa moltes coses, la càrrec de confiança, la cap de premsa, ha de justificar el magnífic sou, més de seixanta mil euros. Un govern que ens vol fer creure que tots els mals són culpa de l’anterior govern, i si, l'anterior govern en els seus darrers dos anys, va omplir elsmcalaixos de factures, però va incrementar el patrimoni municipal amb edificis com el Palau del Rei Moro, el Centre de Disseny o el Sitges Reference, ara finiquitat per l'alcalde i en Carretero. Un govern que ens vol fer creure que abans no s’havia fet rés, o si s’havia fet, va ser abans del 2003......... Un govern que ens vol fer creure que estar inventant la sopa d’all.......I fa molts anys que està inventada.

EL PARADIGMA DEL RETROCÉS: EL CAS REFERENCE

Assistir un divendres a un ple municipal, sense càmeres de tv i només per tractar un punt en l’ordre del dia, és un fet estrany. El punt a tractar ha de ser important i urgent. I un cop acabat el ple un tenia la sensació que el punt era important, però no urgent. I estrany va ser el to del debat, fet amb una agressivitat excessiva, mancat d’educació i amb la prepotència que darrerament és la marca de la casa del govern municipal. 

Les càmeres de tv ja no hi són, atès que l'Ajuntament de Sitges, ha marxat del consorci comarcal de la TDT, el Canal Blau que tant bon servei ens estava donant. Els i les sitgetanes, ja no poden veure els plens municipals en directe o en diferit per la tv, només els hi queda la opció de seure en una cadira de públic, tornem al passat. On ha quedat la transparència?

El cas Reference ja és conegut, i sembla que ja es pot haver signat un conveni per tal de donar solució a la problemàtica. Una solució on tothom perd, aquesta és la norma en els processos concursals, les suspensions de pagaments, que és on ha portat a la empresa público/privada l'actual equip de govern sitgetà. L’Ajuntament, és l'amo del 50% de la companyia propietària i gestora de l’edifici. L’actual govern municipal provoca la fallida d’una empresa on l’Ajuntament és soci? Quin model de gestió del patrimoni municipal és aquest.

La obsessió per esborrar l’acció dels governs Baijet, que sembla tenir l’actual alcalde, aconsellat pel regidor Carretero, l’acció bona i dolenta, sembla, tanmateix, ser al darrera tota la seva actuació en aquest tema. Que l’alcalde voldria tenir les oficines municipals a tocar del Cap de La Vila, és un fet, ell mateix va dir que a Les Pruelles estaven massa lluny. Es a dir, es renuncia a un edifici que permet tenir unes oficines municipals del segle XXI, millorant les condicions de treball, possibilitant ser més eficients en la gestió administrativa municipal, que poden facilitar la reducció de costos, i, per tant, millorar el servei a la ciutadania. Es renuncia perquè aquest edifici no és el seu projecte, està massa lluny del centre i el soci, en la propietat de l’edifici, no els hi agrada.

I sí, és cert, en un inici, com apareix en el POUM aprovat el 2006, l’edifici es pretenia fer a la Plana Est/Oest, però la crisi ha provocat que un edifici plantejat  com a viver d’empreses, primer, i després comercialitzat  per a oficines grans, fet en un terreny municipal, fos aprofitat per encabir les oficines municipals, pagant lloguer a una empresa, on l’Ajuntament té el 50%. Era la millor solució? Potser no, però va ser la solució per un edifici buit, per un nou edifici pel que no es tenien recursos i  per millorar les condicions de treball administratives de l’Ajuntament. Crec que és millor aixó que tenir diversos centres administratius, desperdigats pel municipi, incrementant els costos de manteniment, reduint l'eficiència dels treballadors i tornant als possibles reialmes de tàifes dels noranta, que és potser el que volent, donada la total desunió actual del govern municpal.

Tanmateix, ara es pot perdre tot: el terreny, l’edifici, diners. El cert és, que després d’una hora de debat, no vaig ser capaç d’entendre que comportarà el conveni, quants diners perd l’Ajuntament, i, tanmateix, no vaig entendre la urgència per fer un ple extraordinari. Es podia signar, segons sembla i si no és que s’amaga alguna cosa, qualsevol dia i, per tant, el tema es podia haver debatut en el ple de juliol. 

Ja ho he dit, l’alcalde sembla obsessionat per esborrar l’acció de govern de vuit anys d’esquerres a Sitges. És cert, els darrers dos anys, van ser un desastre, no es va reaccionar davant la baixada d’ingressos i algunes regidories van gastar el que no tenien omplint alguns calaixos de factures per pagar. Però ara obliden que durant aquests anys es va aprovar el POUM, es va incrementar el patrimoni municipal amb equipaments com el Centre de Disseny, el Palau del Rei Moro o la llar d’infants de la Moixiganga, es van arreglar carrers, es.......que el primer pla de sanejament, el que es va haver de fer per solucionar el desastre financer heretat el 2003, on vam trobar calaixos plens de factures i la caixa buida, es va tancar amb superàvit. Que es van posar les bases pel Sitges del segle XXI.

El govern municipal té un projecte clar o, com ens diuen els ocellets, cadascú va per lliure?Aquests ocellets ens diuen que l’alcalde està sol amb el seu secretari i la comunicadora i només parla amb el Carretero i l’assessora jurídica. De moment, només sabem que l’Ajuntament pot estar a punt de perdre patrimoni, i que tot indica que es retorna als noranta en relació als equipaments administratius . I que el to en el plenari no és el que caldria.

NO SOM UN PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

Que ens trobem en un moment històric, ningú ho pot negar. Una part important i creixent de la societat catalana vol decidir, vol actuar en democràcia, vol decidir en quin marc jurídic com a nació vol viure, vol parlar i fer modificar el que calgui per tal que els desitjos d’una majoria, democràcia, es facin realitat. La gent d’aquest país s’ha aixecat, en pau, i demana que l’aparell administratiu faci la feina que calgui per donar compliment als desitjos de la majoria, que treballi per la ciutadania.

Aquells que, per diversos motius, en algun moment hem tingut que tractar amb l’aparell estatal central, molt possiblement, hem escoltat un concepte, procediment administratiu, es a dir, papers i tramitació administrativa. Pels buròcrates, els que controlen el poder central, la realitat no existeix, existeixen els papers, els tràmits, el procediment  administratiu. Això ho vaig descobrir, quan, com a regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sitges vaig anar a Madrid, amb l’Alcalde Baijet i l’Armand Paco, regidor d'Urbanisme. Pont aeri i bocata a Barajas, dues hores de reunió per parlar de la sorra de les platges i del conjunt Kansas-Picnic-Club de Mar. La meva sorpresa va ser que per els tècnics i delegats de Costes  tot era un problema administratiu, atès que les edificacions estaven en espai públic, no importava quants anys feia que hi eren o que ja fossin part de l'història de Sitges. I que dir de la sorra, en el problema de la sorra només calia tramitar el concurs per l’extracció i refer les platges segons els seus desitjos. La realitat de Sitges no era important i dels “problemes”, prenien les decisions per la seva solució, persones que mai havien estat a Sitges i que ni es plantejaven consulta el parer de la gent de Sitges.

Aquest cas de la sorra és només un exemple de com funciona el poder central, no existeixen problemes, existeixen procediments administratius, papers i no realitats. El “problema català” és un procediment administratiu, atès que hi ha municipis que no posen l’estanquera o han decidit pagar els seus impostos en un altre lloc, atès que es demana donar compliment a lleis tant lluny dels seus interessos com l'Estatut, atès que un territori, la gent que hi viu en aquest territori, reclama el que considera seu. I quan hi ha un problema administratiu, el que fa el poder central és mirar cap un altre cantó i si cal aplicar la sanció, no pas buscar la solució. I la sanció al “problema català” és escanyar financierament, no donar compliment als compromisos dels pressupostos  o a les lleis com l’Estatut.  El poder central no es planteja, pel que sembla, analitzar i estudiar la realitat, i no es planteja debatre i  pactar, només es planteja com solucionar el procediment administratiu. I la possible solució, sempre serà la que afavoreixi els seus interessos i sota els seus principis, atès que consideren que només ells tenen la raó, allò d’una, grande i libre.

A Madrid, sembla que es continuen creient que,això de la Independència, és una envolada del President Mas per desviar l’atenció del cas Palau i el de les ITV. A Madrid es pensen que actuem com ells, i no, la gentada de la manifestació ho teníem clar i el president només fa allò que en democràcia cal fer, fer cas de la voluntat popular.

El procediment administratiu que ara ha de fer Madrid és el de la democràcia, modificar i autoritzar el que calgui per que el poble català parli. I acceptar la realitat, que el poble és sobirà, que les lleis s’han de canviar quan calgui, i que dos no son parella si un no vol, i Catalunya, jo diria, que es vol divorciar.

EN MANS D'UNA COLLA DE BURÒCRATES I CORTESANS

Al revisar els currículums de l’actual i de l’anterior govern central, es descobreix amb  preocupació, que la majoria dels seus membres han desenvolupat les seves carreres professionals o a les administracions públiques, o dins dels partits polítics, o dins els equips directius de grans multinacionals de serveis que funcionen com si fossin empreses públiques. Ara ens trobem que els grans mèrits de la ministra de treball han estat ser càrrec dins el partit o en nom del partit, per posar un exemple.

La majoria d’aquests personatges, donen el perfil de com col·loquialment entenem que és un buròcrata. Per la majoria, un buròcrata és un alt càrrec d’alguna administració pública, que té despatx i remena papers i que té com a principi bàsic per  solucionar els problemes, la creació d’una comissió de treball o un comite de sabis, amb recursos i personal adients, i que en un temps prudencial, sis mesos mínim. El primer que farà és dir quin és el problema, que tothom ja coneix; més tard donarà alguna recomanació i ,amb sort, quan plantegi la solució, i ho farà amb bombos i platerets, el problema aquest ja no existirà, i dic amb sort, atès que aquests personatges acostumen a viure totalment allunyats de la realitat i sembla que no entenguin que els diners que manegen són fruit dels impostos, són fruit de la nostra feina, la de tothom, la de la economia real.

Per a la majoria d’aquests personatges, el principi bàsic en la seva feina, és el del manteniment del estatu-quo, el del poder de l’administració central, el manteniment de la cort. No sembla ser el servei públic el que mou l’aparell per aquesta gent controlat, i fa molts segles que ho fan. I ara que ja fa temps que no poden espoliar els recursos de les colònies, ens espolien a nosaltres i així tenen recursos per subvencionar a certs territoris i continuen amb la feina de concentrar tot el poder, el polític i l’econòmic, a Madrid.

Però, com a bons buròcrates, desconeixen que vol dir economia productiva, la del carrer, la nostra, la que no es mou per molts plans i decrets que faci el govern de torn, la que necessita finançament per tirar endavant els projectes per créixer, la que genera treball i riquesa per a tothom. Per aquesta tropa només existeixen les grans empreses de l’IBEX 35, i és important tenir en compte que 32 d’elles viuen pendents sempre del BOE. Pendents de les grans obres públiques, atès que són grans constructores o entitats financeres que donaran el finançament. O, tanmateix, pendents de les tarifes regulades dels serveis bàsics, que ens donen molts cops des de empreses que abans eren públiques i que van ser privatitzades i així l’amic de torn es va fer ric.

Si algú té la paciència de mirar els organigrames dels Ministerios, descobrirà un munt de duplicitats, de departaments inútils, estructura, molta estructura, molts càrrecs que han de tenir al seu servei molts funcionaris. Uns funcionaris que podrien fer altres feines on sí farien un autèntic servei públic, als jutjats en fan falta  molts, per exemple, i que els tenen mouen papers per fer important algun buròcrata. I això és així potser des de Felip II, el que per tres cops va portar a la fallida la corona.

El nou estat català, ha de mirar de no copiar rés del sistema administratiu espanyol, ni la seva estructura centralista i allunyada de la població. Ni les seves lleis majoritàriament fetes per protegir el poder central. Ni el seu desori pressupostari, que solament compleix amb els seus. Ens hem de gastar els diners en donar servei a la població, amb els equipaments i infraestructures adients, dotant de recursos les polítiques socials perquè ningú es quedi fora. Estem plantejant fer un nou estat i el podem fer com creiem més adient, no cal seguir cap model, potser només cal fer el que sempre hem fet a Catalunya, ja ho fèiem en temps dels Comtes, parlar i pactar, democràcia.

Els fets ens demostren que aquesta colla de cortesans i buròcrates potser lo de la democràcia els hi interessa poc o gens, el cert és que ara, adduint el compliment de la llei, ens volen negar, però obliden que les lleis es canvien quan el poble ho vol.

PERLES CONSTITUCIONALS

En uns moments, on sembla que només existeix una realitat, la constitucional, estaria bé que tots aquells que constantment ens reclamen el compliment i respecte de la llei, li fessin una lectura amb una mica de cura. El cert és, que quan es fa aquesta lectura, al menys jo he tingut aquesta sensació, es pot arribar a veure aquest document més com un reglament de funcionament del poder central i un conjunt de principis, alguns ja antiquats, a cops contradictoris i quasi sempre amb un principi clau, el del manteniment d’un sistema secular que ha de perviure amb independència del model jurídic de l’estat.

Constitucions catalanes de  1599

Al preàmbul de la Constitució es diu: “Proteger a todos los españoles y pueblos de españa en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones”. Serà per aquest principi que en Wert ens intenta imposar la seva llei? O, com és que es permeten els atacs constants al català a Les Illes, València o l’Aragó? I això que a l’article 3 es diu:”La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Dit això, podríem arribar a pensar que personatges com el Wert, en Bauzà o qualsevol del PP valencià estan incomplint la Constitució? I, tanmateix, quants recursos hi destina el Ministerio per la “protecció” del català? Jo no ho he estat capaç de trobar-ho.

A l'article 10, trobem algo tant interessant com això: "Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretararán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España". En la declaració de la ONU, es declara el dret a l'autodeterminació dels pobles i es diu que cap estat que ratifiqui la Declaració pot fer lleis contraries a la mateixa. Espanya la va ratifica el 1977.

A l'article 11, es diu que "ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad", es a dir, no ens poden fer fora, continuarem sent espanyols i per tant europeus de ple dret. 

A l'article 20 es reconeix el dret a "expresar y difundir los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción" que es suma a l'article 16 on "se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley". Suposo que en compliment d'aquests principis es va fer la Llei de partits o s'acaba de portar al Tribunal Constitucional la declaració de  sobirania del Parlament de Catalunya, per alguns el concepte democràcia sembla no existir quan es posa en dubte el model centralista que funciona des de Felip II.

A l'article 24, se'ns parla de que "todas las personas tienen derecho a obtener tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión", i que ha produït la llei de taxes del ministre Gallardon, si no que davant el cost de les taxes la majoria de la ciutadania renunci a acudir a la justícia i el temps ens dirà que pot representar això. 

A l'article 27 es va acordar que "todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza" i ara veiem com entenen els del PP aquest principi, que tothom ha de tenir la llibertat d'ensenyar només en castellà anant en contra del pacte col·lectiu que representa l'immersió lingüística.

En aquests moments s'està fent una llei per les administracions locals que sembla oblidar el que diu l'article 140, "la Constitución garantiza la autonomia de los municipios. Estos gozarán de personalidad jurídica plena. Su gobierno y administración corresponde a sus respectivos Ayuntamientos", hom es pot interpretar que en cap cas, l'estat és qui per dir als municipis les despeses que han de tenir. Cal afegir el que diu l'article 142, "las Haciendas locales deberán disponer de los medios suficientes para el desmpeño de las funciones que la ley atribuye a las Corporaciones respectivas y se nutrirán fundamentalmente de tributos propios y de participación en los del Estado y de las Comunidades Autónomas". Llegint això, hom pot arribar a creure que el primer que s'hauria de fer en moments de retallades és assegurar el finançament dels ens locals i anar pujant, que qui ha de fer les retallades és l'estat en les seves estructures. I, tanmateix, és important llegir el que es diu a l'article 156, on es diu que "las Comunidades Autónomas podrán actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos tributarios de aquél, de acuerdo con las leyes y los estatutos". Es a dir, tots aquells que han posat el crit al cel per l'agència tributària catalana, o no han llegit mai la Consticuión que tant defensen o actuen amb mala llet.

Un dels efectes de la crisi ha estat l’esclat dels desnonaments, molts d’ells fruit de la mala praxis d’un sistema financer abocat al negoci immobiliari i que s’ha aprofitat d’unes lleis antiquades o inexistents,  i d’uns governants més preocupats de preservar els privilegis de la cort que defensar els drets constitucionals de la ciutadania. En concret, en aplicar el que diu l’article 47: “todos los españoles tienen derecho a disfrutar  de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalias que genere la cción de los entes públicos”. Suposo, que en aplicació d’aquest principi, l’Aznar, el pitjor president de la democràcia, va fer aquella llei del sol que va donar barra lliure a poder edificar en qualsevol lloc, provocant greus problemes de manteniment a molts municipis, obrint la porta a la requalificació amb qualsevol excusa o a una llei urbanística com la del País Valencià que ha acabat anul·lada per la Comissió europea. I la participació en les plusvàlues,  arreu sembla haver estat interpretat com el dret a fer equipaments inútils o infraestructures impossibles de mantenir. Potser el problema és que els gestors de lo públic només pensen en com guanyar les eleccions?. Milers de famílies estan perdent els seus habitatges i la bombolla ha deixat uns tres milions d’habitatges buits. Serveixen  d’alguna cosa  els principis constitucionals?

ON ÉS LA VEGUERIA?

Ara que a Sitges, com en molts altres municipis del Penedès,  també hi trobem, quan arribem en vehicle, els cartells que recorden que Sitges és un municipi adherit a la Vegueria Penedès, hom es pot preguntar, i la Vegueria?

Pot estranyar la pregunta, però desprès de tot el soroll que s’ha fet en temps d’eleccions, que han fet certs partits dient aquí que estan a favor de la Vegueria del Penedès, que ells si que la defensen i només ells l'aconseguiran, ara ja fa temps que no se’n parla. Ans al contrari, els partits que més van voler fer creure que ells sí que defensaven la Vegueria, CiU i PP, són els que han intentat tancar totes les portes possibles per tirar endavant la distribució territorial en vegueries.

Com sempre, el doble llenguatge, en cada lloc es diu el que cal per guanyar vots i cap problema, el compromís i l’ètica desapareixen per tal d’aconseguir el poder. El cert és que en aquests moments, al Parlament de Catalunya, es parla de diverses lleis, la Llei Electoral, la de Regim local i la vicepresidenta Ortega té al calaix la de Vegueries, aprovada i que cal desenvolupar.

Les tres lleis van lligades, la electoral s’hauria de fer tenint en compte el model territorial que aprovat per Catalunya, les Vegueries i municipis. La de regim local hauria d’estructurar les competències i la distribució de recursos en cada un dels nivells administratius, Generalitat, Vegueries i Municipis, en el ben entès que les Diputacions desapareixen, com diu la Llei de Vegueries, i els Consells Comarcals han de ser gestors de serveis mancomunats. Per tant, el desenvolupament de la Llei de Vegueries és cabdal, atès que és la que desenvolupa la distribució territorial de l’estat català. Potser per això la Consellera Ortega l’ha ficada al calaix? És evident que els que manen a Unió no volen saber rés de la Independència, constantment en Duran i Lleida ens ho demostra. Permeteu-me recordar que va ser Esquerra qui va portar la Llei de Vegueries i l’Àmbit al debat parlamentari, i ho va fer, atès que el programa marc del congrés 2008 de Girona, va aprovar i afegir una esmena d’un militant del Penedès demanant el compromís del partit per treballar i defensar la Vegueria del Penedès, i Esquerra intenta complir els seus compromisos, els altres partits, constantment ens demostren no tenir cap problema en no complir les promeses i compromisos, com no compleixen els programes electorals. Vam sentir dir a l'alcalde convergent de Sitges que el seu programa electoral era dinàmic.....i així justificava els seus incompliments: no posar la taxa d'escombraries, no tancar el Rusc....i no cal parlar del president espanyol, ha pujat l'IVA, ha rescatat bancs, no ha creat ni un lloc de treball.....

La hipocresia del PP és gran, parlant pel territori de la Vegueria  i impugnant l’Estatut, la llei de Vegueries o el que calgui per tal de fer mal, i sempre, com fa el govern de Madrid, buscant culpables en els anteriors gestors o en altres administracions. Dient que era Esquerra qui treballava en contra, quina barra.

El que és cert és que l’Àmbit Funcional del Penedès, la figura urbanística/administrativa necessària per demanar la Vegueria, està aprovada i ara cal desenvolupar-la, feina tècnica i de debat parlamentari, i saber quins municipis de l'Anoia no hi volen ser. I fer el debat en el territori per definir els punts bàsics pel desenvolupament del Penedès. L'anterior executiva regional d'Esquerra va començar aquesta feina, el grup d'idees va el·laborar la Proposta pel Penedès, però ja fa més d'un any de la seva presentació i no s'ha tornat a parlar més.

Necessitem parlar ara de les Vegueries? Si. Ara és el moment de fer tota aquella feina que faciliti que el primer dia del nou estat, tot continuí funcionant, però tal com nosaltres creiem que és la forma més adient, no com ens manen des de Madrid.

Parlar de vegueries és parlar d’estat propi, de la Catalunya que volem. I parlar de vegueries no té perquè representar parlar de crear noves estructures administratives, pot ser l'oportunitat per reestructurar l'administració pública a Catalunya, generant un model, modern i eficient, amb una estructura política reduïda i amb les competències i recursos ben repartides en nom de l'eficiència i el benefici de la ciutadania, estalviant duplicitats i fent de la col·laboració norma. 

Haurem de recordar a tots els diputats i diputades del Penedès, de tots els partits que deien recolzar la Vegueria, PP, CiU, CUP i ERC, que reclamin desenvolupar ja l’Àmbit Funcional i haurem de continuar recordant que quan es parla de Penedès, es parla de l’Alt i Baix Penedès, de bona part de l’Anoia i del Garraf, atès que encara veiem ens molts mitjans o sentim a càrrecs electes d'aquests partits, que quan parlen del Penedès només ho fan per referir-se a l'Alt i ho repeteixo, el Penedès està conformat per l'Alt i Baix Penedès, el Garraf i bona part de l'Anoia.

ANUNCIS I MÉS ANUNCIS, I?

Nou intent de cop d’efecte del govern de la Nova Majoria de l'Ajuntament  de Sitges, s'anuncia la reducció de la taxa d’escombraries en un 50% pel 2014. La cap de comunicació justifica el seu magnífic sou. Si fa uns dies, ens comunicaven la bona notícia de la signatura del conveni per a la creació del centre universitari de les arts escèniques, el gran projecte de l’alcalde Baijet, ara ens anuncien baixades de taxes pel 2014.

En un principi, una taxa es paga per pagar un servei, i l’administració que el dona té la potestat de repercutir-lo en la proporció que cregui més convenient, en el ben entès que la part del servei que no es cobreixi amb la taxa sortirà d’altres recaptacions, com l’IBI. Soc del parer que les taxes han de servir per pagar la totalitat del servei i que el que cal és preveure un ampli ventall de bonificacions per fer-los assequibles a tota la ciutadania i socialment justos. Tanmateix, el pagament d’una taxa fa prendre en consciència una realitat, en aquest cas, generem residus i cal que rebin un tractament i això té un cost.

Parlem de taxes i no d’impostos, no ho fem de l’IBI. El cobrament d’un impost no equival a donar cap servei, és la forma que té l’administració d’aconseguir recursos per fer tot allò que ha de fer, com netejar i il·luminar els carrers, vetllar per la nostra seguretat i mantenir el municipi en condicions raonables. Ara a Sitges veiem com el govern de la Nova Majoria, pel 2013, ha incrementat de forma desorbitada el rebut de l’IBI, ho fa amb l’excusa del forat heretat i aprofitant una revisió cadastral molt més elevada del que es preveia. Potser és que el regidor dels diners de la Nova Majoria, espera que el  forat heredat en un any ja l'haurà omplert gràcies a aquesta forta pujada? És el que es pot entendre amb l’anunci de rebaixes de taxes pel 2014, no seria millor reduir al mínim possible el coeficient de l’IBI? potser és que la recaptació serà, finalment, molt superior a la prevista? Al final, tot ens parla de feina feta a salto de mata, de feina feta per fer oblidar l’anteriorment feta pels governs d’esquerres, i ens parla de feina d’aparador, fotos i anuncis. I quina casualitat, que aquest anunci de rebaixes, es fa coincidint en el temps amb l’anunci de que no hi han qüestions penals al voltant del Sitges Reference, on, per cert, el que es volia era tacar a l’alcalde Baijet. O, tanmateix, que Urbanisme de la Generalitat atura les obres de la reforma dels museus per defectes administratius, cal tornar a fer el concurs, en els canvis del projecte fets pel govern de la Nova Majoria, canvis que no són estètics, sempre acceptables, són de concepte, canvis que en el seu moment no es van plantejar com al·legacions quan era el moment i que poden costar, al cap baix, un parell de milions d’euros.

Ho he dit altres vegades, aquest govern no té projecte i una part dels seus membres, sembla que creuen que governar és fer-se fotos i anar a inauguracions i actes diversos. Governar és actuar per intentar millorar la qualitat de vida de tothom a Sitges, és fer uns pressupostos coherents, cobrar unes taxes i impostos raonables i donar els serveis que pertoquen i és aplicar les ordenances. Governar és parlar amb la gent, trepitjar el carrer i prendre decisions pensant en el futur, no només en les properes eleccions.

OPINO, OPINAS, OPINARE

Ara, molts tenim la sensació de que tenim tota la informació que volem al nostre abast. Ens podem arribar a creure, fins hi tot, que en tenim massa. Però el cert, és que la informació que ens arriba, ho fa a trossos, esbiaixada i totalment manipulada. I la informació és imprescindible per poder opinar, i per poder-ho fer en base a l’anàlisi de fets i dades reals i així tenir una opinió fonamentada, que no vol dir que sigui la correcta.

El cert, és que un dels fets que més desencís  està generant en la gent, és el sentiment de sentir-se espectadors dels duels dialèctics  entre els líders polítics, on el que sembla que només importa és l’atac a l’adversari i posar en pràctica el “i tu més” per amagar les errades pròpies. Aquests duels, no es fan per millorar el benestar de la ciutadania, són part d'estratègies que només volen ensorrar a l'adversari.

Tanmateix, una part important del personal, se sent  les víctimes de les paraules buides i les promeses sense fonament ni  futur, les contradiccions constants i els oblits d’allò que s’havia dit. El pitjor és que ens volen fer creure que això és fer política i no ho és.

Una part important de la ciutadania és molt conscient que alguns d’aquests líders no s’informen, que sembla que només són capaços de dir allò que els assessors els hi preparen i així, molts cops, parlen de coses que desconeixen, com si fossin tertulians de qualsevol televisió en horari nocturn o de columnistes de certs diaris que només busquen titulars i fer mal per vendre diaris.  No estan realment informats i, per tant, no son capaços d’analitzar els problemes que pateix la societat, només són capaços de dir les proclames que els hi han dit que els hi faran guanyar vots i així continuar en el poder, atès que és el poder i no el servei a la ciutadania el que mou la seva activitat política. El cert és que, el que molts volem és escoltar i expressar opinions fonamentades i poder debatre-les per tal d’arribar a propostes possibles per solucionar els problemes i  generar un millor futur per a tothom, això és fer política.

Ara, aquest sentiment de desencís amb la política és molt fort. El govern central del PP, amb la connivència dels principals grups mediàtics, està deixant clar que només els hi interessa que el poble opini votant i prou, deuen creure que no tenim dret a saber i opinar, que  ells ja pensen per tothom i que només ells tenen la raó, el conegut pensament únic. Per a ells no cal que la ciutadania parli de polítiques socials, que coneguin la realitat econòmica de l’estat, la gran mentida, o que es generi un debat real al voltant de la necessària renovació i transformació de l’administració pública, amb una sola finalitat, la de millorar els serveis públics, la millora de la qualitat de vida de tothom. I com no volen que parlem de tot això i a casa nostra, hem decidit  ampliar aquest debat, afegint i posant pel davant el legítim debat de l’estat propi, hem de veure com els mitjans de comunicació s’omplen de casos de corrupció, evasió de capitals, espionatges... que no fan més que despistar i fer créixer el desencís. Ara cal presentar la  nació catalana com una cova plena de corruptes, evasors, prevaricadors, aprofitats, i que som un poble que només ens queixem i exigim diners, que ens inventem que l’estat li deu més de vuit mil milions d’euros a la Generalitat, que l’espoli fiscal és una gran mentida i és Espanya qui ens està subvencionant. En realitat, el que pretenen és generar dubtes sobre la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat, quan el problema és d’Espanya, atès que el model econòmic espanyol està basat en el espoli de les colònies  i per ells Catalunya és una colonia. I, tanmateix, el que pretenen des de ja fa temps és que la gent no participi, no voti, que només voti el seu vot captiu i que es creu les seves mentides i, així, continuar mantenint els privilegis d’una casta, els de la llotja del Bernabeu, que continuen creient que som en temps del imperi de Felip II. Una casta de buròcrates i aconseguidors, que no fabriquen rés i ho xuclen tot, que creuen que tot té principi i final a Madrid i la resta de l’estat està per servir-los, són els Aznar, Rato, Rubalcaba......no han treballat mai, sempre de càrrec en càrrec i fent lleis a la seva mida.

Hem d’opinar, i ho hem de fer amb coneixement de causa. Hem d’exigir que els que fan política, al nivell que sigui, tinguin opinió pròpia i no parlin per parlar, estiguin informats i analitzin per poder donar la millor resposta possible als problemes de la societat. Hem d’exigir que els mitjans de comunicació no manipulin la informació i que aquesta sigui veraç. Hem d’exigir que aquells que expressen opinions en els mitjans ho facin amb coneixement de la qüestió. Hem d'exigir que tots aquells que en els mitjans d'allà parlen de casa nostra, ho facin amb coneixement de causa, i no a partir de quatre eslògans plens de demagògia i mentides.

Tanmateix, la militància en un partit polític, jo soc militant d’ERC per convicció, atès que el seu ideari és el més proper als meus principis, basats en la socialdemocràcia, la justícia social, el respecte a la persona i l’independentisme, no hauria de limitar la capacitat d’opinar lliurament, en el ben entès, que normalment el que opini no s’allunyarà gaire dels principis i propostes del partit. Però, és evident, que sempre hi hauran  temes en els que no es pensa, ni es diu,  el mateix que es pot pensar o dir des del partit, o que hi hauran actuacions amb les que no hi estigui d’acord i, si s’escau, s’ha de poder dir, s’ha de dir. Els partits polítics no han de ser sistemes uniformes, com semblen que ho són els grans partits estatals, ja ho va dir aquell “quien se mueva no sale en la foto”, i sortir a la foto és, per a molts, fer política, i no ho és. Els partits polítics han d’estar oberts a la diversitat i evolucionar gràcies al debat generat, el debat intern, assemblees,  i el debat amb la societat.  Una societat que cal que trobi espais pel debat, com ho són moltes de les plataformes cíviques i així poder opinar en llibertat. Perquè és de llibertat del que estem parlant, de respecte per la democràcia, de respecte pels individus i de felicitat, atès que hauria de ser la felicitat de tothom la finalitat de totes les accions polítiques, i, per desgràcia, és aquesta felicitat el que en aquests moments ens volen negar.  Ens volen negar el dret a decidir quin estatus jurídic volem per Catalunya, el dret a decidir,allò que la Carta dels Drets dels Pobles de l’ONU, ratificada pel Congreso i signada pel rei espanyol, ens reconeix. I molts, el que volem, és ser lliures a casa nostra, per fer autèntica política, la que treballa per el benestar i la felicitat de tothom, i no aquesta que ens imposen que només busca alimentar la casta del poder central i per això manipulen la informació i segresten la democràcia. Hem d’opinar i ho hem de fer informats i amb convicció, ens hem de poder equivocar i ser responsables i beneficiaris de les errades i els encertos, però hem de ser lliures i viure en democràcia, que és el mateix que dir que vivim en el respecte i la llibertat.

PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA?

En uns moments, en els que l’acció política només s’hauria d'inscriure en la posada en pràctica de solucions a la crisi, ens trobem, de nou, en el joc de les picabaralles i de les declaracions buides. I ,per desgràcia, ara el reguitzell de declaracions i notícies només ens parlen de corrupció, principalment corrupció relacionada amb l'activitat política. Que existeix corrupció en la praxis política, no és cap novetat, és un fet històric, com existeix en qualsevol activitat, però en política afecta a la convivència i el benestar de la gent, genera desafecció i resta credibilitat a la gran majoria de persones honestes que desenvolupen alguna activitat política.

Ara, si el que volem és posar fi a la corrupció relacionada amb l'activitat política, ens cal autèntica transparència en tota l'activitat pública; ens cal crítica social raonada i fonamentada; i ens cal informació veraç, ens calen uns mitjans de comunicació objectius, que en aquests moments no tenim.

En aquests moments necessitem consciència social per la denúncia efectiva, amb la consciència que denunciar i constatar certs fets delictius relacionats amb actes corruptes és molt complicat, atès que normalment no es troben els diners desviats o pagats com a suborns, i que difícilment surt qui ha pagat i que només coneixem pocs dels que han cobrat.

Però és important no caure en l'imperi del rumor, massa sovint estem veient com qualsevol indici, comentari, es converteix en veritat sense fonament. El cert és que, pel que sembla, som en uns moments on qualsevol, mitjà de comunicació, grup polític o particular, pot difamar a qui fa activitat política i no passa rés. Som en uns moments, on tinc la sensació de que els que fem política som uns leprosos. El cert, al menys per a mi, és que l'activitat política és una activitat noble, que es fa per millorar el benestar de la col·lectivitat. Soc conscient, que aquest pensament, en aquests moments, no és general, però potser és que soc un idealista, un utòpic que continua creient en la bondat de les persones. El cert, per desgracia, és que per Sitges es passegen un parell de desgraciats, són parella i un d'ells ara és "càrrec territorial" del partit, que en el seu moment es van dedicar a dir a la militància local que, aprofitant que era regidor de l'Ajuntament de Sitges, cobrava comissions de les pedreres, que els hi ratllava el cotxe o que anava contra els gais....El cert és, tristament, que dins el partit, tenim massa gent que només vol posar títols en la seva targeta, encara que sigui traint a gent a la que els hi deien que eren amics, potser és que ser president d'alguna executiva és més important que l'amistat, l'honestedat o la paraula  donada. Allò tant català que val més la paraula que un paper, he hagut de veure com no és cert, com pot ser, si no,  que una presidenta local que sempre hem va jurar recolzament, el dia que hem presento per alguna cosa intriga en contra meva, potser és que tenia por que si guanyava volgués valorar els resultats electorals municipals?

Per desgràcia, en el seu moment, els difamadors, aquesta parella que aconsella ara a qui jo li feia els articles, van aconseguir que una part important de la militància canvies el que pensava de mi, clar que els que no van canviar de pensament ja no hi militen. Però no van aconseguir que deixes de cap manera l'activitat política. Per a mi és important el compromís, i atès que un està net, continuo treballant, ara ho faig com a membre de l'executiva de la sectorial de Medi Ambient d'ERC i, tanmateix, ho faig ajudant a diverses seccions locals.

Som en uns moments, on la mentida és fàcil d'escampar i el mal fet és difícil d'esvair, i, tanmateix, quan et saps innocent no perds el temps en desmentir, continues treballant pel bé comú.

Les persones que ens dediquem a la política, una noble activitat vital per la bona convivència i el desenvolupament de la societat, hem de ser conscients que cal regenerar el sistema. Si volem un sistema amb alt nivell de qualitat democràtica, l'hem de regenerar i evolucionar constantment, o bé la degradació de la vida política i social serà constant. I hem de ser conscients que aquesta possible degradació pot provocar  l'obertura d'una porta, la del populisme i els salva-patries. El 25N ens parla d'un cert creixement del populisme també a Catalunya, Ciutadans és el que ven; i ,darrerament, estem veient com el pitjor president del govern espanyol en la història de la democràcia, Aznar, es comença a presentar com la solució de futur per liderar un equip de tecnòcrates que ens treguin de la crisi on ens va ficar l'Aznar.

Com a poble que estem creant el nostre propi estat, tenim l'oportunitat de crear-lo de forma que les pràctiques corruptes ho tinguin difícil.Tenim la possibilitat de generar un sistema transparent, socialment just i igualitari, on fer política esdevingui un honor i no un negoci, atès que o hi ha rés més  noble que treballar per millorar la qualitat de vida dels teus veïns.

En política no tot si val, el joc brut no hi hauria de tenir cabuda, qui el practica no és polític, és una mala persona, un mal nascut o nascuda, que no es mereix cap mena de respecte.Cal fer neteja, difamadors i traïdors a la claveguera.