NO SOM UN PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

Que ens trobem en un moment històric, ningú ho pot negar. Una part important i creixent de la societat catalana vol decidir, vol actuar en democràcia, vol decidir en quin marc jurídic com a nació vol viure, vol parlar i fer modificar el que calgui per tal que els desitjos d’una majoria, democràcia, es facin realitat. La gent d’aquest país s’ha aixecat, en pau, i demana que l’aparell administratiu faci la feina que calgui per donar compliment als desitjos de la majoria, que treballi per la ciutadania.

Aquells que, per diversos motius, en algun moment hem tingut que tractar amb l’aparell estatal central, molt possiblement, hem escoltat un concepte, procediment administratiu, es a dir, papers i tramitació administrativa. Pels buròcrates, els que controlen el poder central, la realitat no existeix, existeixen els papers, els tràmits, el procediment  administratiu. Això ho vaig descobrir, quan, com a regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sitges vaig anar a Madrid, amb l’Alcalde Baijet i l’Armand Paco, regidor d'Urbanisme. Pont aeri i bocata a Barajas, dues hores de reunió per parlar de la sorra de les platges i del conjunt Kansas-Picnic-Club de Mar. La meva sorpresa va ser que per els tècnics i delegats de Costes  tot era un problema administratiu, atès que les edificacions estaven en espai públic, no importava quants anys feia que hi eren o que ja fossin part de l'història de Sitges. I que dir de la sorra, en el problema de la sorra només calia tramitar el concurs per l’extracció i refer les platges segons els seus desitjos. La realitat de Sitges no era important i dels “problemes”, prenien les decisions per la seva solució, persones que mai havien estat a Sitges i que ni es plantejaven consulta el parer de la gent de Sitges.

Aquest cas de la sorra és només un exemple de com funciona el poder central, no existeixen problemes, existeixen procediments administratius, papers i no realitats. El “problema català” és un procediment administratiu, atès que hi ha municipis que no posen l’estanquera o han decidit pagar els seus impostos en un altre lloc, atès que es demana donar compliment a lleis tant lluny dels seus interessos com l'Estatut, atès que un territori, la gent que hi viu en aquest territori, reclama el que considera seu. I quan hi ha un problema administratiu, el que fa el poder central és mirar cap un altre cantó i si cal aplicar la sanció, no pas buscar la solució. I la sanció al “problema català” és escanyar financierament, no donar compliment als compromisos dels pressupostos  o a les lleis com l’Estatut.  El poder central no es planteja, pel que sembla, analitzar i estudiar la realitat, i no es planteja debatre i  pactar, només es planteja com solucionar el procediment administratiu. I la possible solució, sempre serà la que afavoreixi els seus interessos i sota els seus principis, atès que consideren que només ells tenen la raó, allò d’una, grande i libre.

A Madrid, sembla que es continuen creient que,això de la Independència, és una envolada del President Mas per desviar l’atenció del cas Palau i el de les ITV. A Madrid es pensen que actuem com ells, i no, la gentada de la manifestació ho teníem clar i el president només fa allò que en democràcia cal fer, fer cas de la voluntat popular.

El procediment administratiu que ara ha de fer Madrid és el de la democràcia, modificar i autoritzar el que calgui per que el poble català parli. I acceptar la realitat, que el poble és sobirà, que les lleis s’han de canviar quan calgui, i que dos no son parella si un no vol, i Catalunya, jo diria, que es vol divorciar.