VEGUERIA, ARA SI, ARA NO

 El 4 de juliol del 2005, el ple de l’Ajuntament de Sitges aprovà una moció per la que Sitges s’adheria a la campanya per aconseguir una Vegueria pròpia, la Vegueria del Penedès. Aquesta aprovació es va fer amb els vots en contra de dos dels partits del govern municipal del moment, PSC i ICV, i el vot a favor de la resta de forces amb representació municipal: NH, AxS, PP, CIU i ERC. Va ser Esquerra el partit que va presentar la moció i ho va fer formant part del govern municipal i amb la consciència que dos del socis votarien en contra, però aquestes coalicions són temporals i la Vegueria és per molt de temps. Esquerra no es un partit que treballi pensant en el temps proper electoral, Esquerra treballa per aconseguir una fita en el temps, la Independència del nostre país, un país amb la distribució territorial que nosaltres, la ciutadania catalana, hauríem de decidir.

El 29 d’octubre del 2009, el Ple de l’Ajuntament de Sitges ha aprovat una moció per anular l’adhesió de Sitges a la campanya per aconseguir una Vegueria pròpia, amb els vots a favor del govern municipal, PSC i ICV, i els vots en contra de tota l’oposició: NH, AxS, PP, CIU i ERC. El PSC fa us de la majoria, entra en el joc democràtic, cap problema. Però, perquè no ho han fet abans? Quins son els motius del seu rebuig a la Vegueria pròpia?

El fet que ha motivat la presentació d’aquesta moció ha sigut que Esquerra en l’anterior Ple va demanar la col·locació dels cartells que anuncien que Sitges era un municipi adherit, com podem veure a Vilanova i a Ribes, un detall, dos municipis amb alcalde del PSC. Si Esquerra no hagués demanat rés, el PSC no hauria presentat la moció, fet reconegut per el primer secretari del PSC al Penedès, en Rafel Roig, regidor a Sitges.

El rebuig a la Vegueria pel PSC de Sitges, tal com va explicar en el Ple el mateix regidor socialista, es basa en factors econòmics, en el fet que el Penedès rep més de la metròpoli del que genera, sempre segons els criteris del regidor.

Diversos municipis amb govern del PSC s’han adherit a la campanya, com el cas que ja hem dit de Ribes i de Vilanova. Vilanova no només està adherida sinó que ha presentat al·legació al Pla Territorial Metropolità per tal que es tingui en compte l’àmbit funcional del Penedès. L’àmbit, aprovat pel Parlament de Catalunya, planteja que l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, son una unitat territorial que cal contemplar i potenciar. El problema real per no voler la Vegueria passa per la desaparició de les diputacions provincials i el poder econòmic en el món local que representen. Passa per una llei electoral d’acord amb una distribució territorial que pot no afavorir als grans partits. Passa per que el Penedès decideixi deixar de ser un territori on la metròpoli col·loqui allò que necessita per les seves comunicacions o allò que li molesta: TGV, autopistes, Logis, incineradora....El Penedès té identitat pròpia i capacitat per generar un model econòmic propi i de futur. El dret a decidir també pel Penedès.

ARENYS

 Diumenge 13 de setembre, després d’un agradable passeig en moto amb companys de la secció local, tot fent camí per Sant Quintí, inauguraven la nova seu local, vaig gaudir d’un fet important: la ciutadania d’Arenys de Munt que va voler va poder dipositar una papereta amb un si o un no. Quina tonteria, no es res més que el lliure exercici de la democràcia, allò que es van inventar a Atenes ara fa quasi tres mil anys. Res més que expressar una opinió, que exercir una llibertat, un dret, la llibertat d’expressió.

Arenys era una festa, una gentada omplia la riera tota plena de senyeres i estelades. Música, dinars populars, i gent votant. Van votar el 41%, i ho van fer amb el coneixement que el seu acte era testimonial, atès que a Arenys es va fer una consulta, es va demanar el parer i el resultat no obliga a rés, el resultat fa pales un estat d’opinió.

Però, de que tenen por els que han dit que era il·legal, que la justícia ho tenia que prohibir,....?

Potser del resultat?, no fos que es visualitzes que volen la Independència de Catalunya molta més gent de la que ara voten als partits independentistes.

Potser de que es parli obertament de la possible i desitjada per molts Independència de Catalunya? Si l’Estat espanyol és una democràcia ho ha de demostrar no posant impediments per el seu exercici. Les reaccions ens diuen que alguns temes son tabús, que en segons quines qüestions Catalunya té deures i no drets. Que encara es creuen que hem de demanar permís i callar.

La realitat és que Espanya no vol que marxem, perdria el 22% del PIB, el 35% de les exportacions, el 16% de la població i uns 15.000M d’euros anuals dels nostres impostos, el famós i reconegut dèficit fiscal, que es reparteixen alegrement en nom de la solidaritat territorial, de la unitat d’un estat que no ens creiem ni volem.

Arenys és una gota, un gra de sorra, un pas més, encara haurem de fer molts, hem de crear estat, hem d’aconseguir la base social necessària i suficient per aconseguir la fita. És la feina que està fent Esquerra, encara que alguns no ho creguin, que ens diguin botiflers, a Esquerra tenim clar que primer hem d’estructurar el país i ho hem de fer nosaltres, som independentistes, i això es fa governant, als municipis o a la Generalitat i es fa donant solucions avui i planificant el futur. I ho fem pensant en tothom que hi viu a Catalunya, perquè estem convençuts que si fóssim estat, un estat d’Europa, tothom a Catalunya viuria millor.

Arenys ha estat el primer, d’ara endavant veurem com altres municipis seguiran aquest camí i així coneixerem millor els desitjós de la ciutadania, més municipis posaran en pràctic el principi bàsic de la participació en democràcia, o no som una democràcia?

QUÉ ELS HI FA POR?

Quin rebombori, primer amb la manifestació, ara amb la consulta, però ja hauríem d’estar acostumats. Hauríem de tenir clar que cada cop que el poble català es vol expressar, vol exercir el dret universal d’expressió, hem d’assistir a declaracions de tota mena, hem de veure com es pretén que justifiquem cada pas que donem, en poques paraules, volen que demanem permís per ser com som.

La societat catalana ha decidit que cal sortir al carrer, independentment del que digui el Constitucional, per deixar clar que allò que va aprovar en referèndum democràtic el poble català, cap tribunal ho pot modificar. 

El poble és sobirà, o no som una democràcia? Un cop més, som davant d’un acte de pur colonialisme, un més dels que pateix Catalunya des de fa 300 anys. Per l’estat, el poble català no té dret a debatre el seu futur, un futur que el volen decidir altres, principalment aquells que necessiten els recursos que es generen a casa nostra.

En el cas d’una consulta, perquè tenen por? Potser els hi fa por que es faci pales que el sentiment per la sobirania és real, que un percentatge important del poble català vol un estat propi, que volem exercir el dret a decidir dels pobles que contempla la carta dels drets humans de l’ONU? O potser els hi fa por la democràcia de veritat, la que neix de la gent, de la ciutadania, a on el que importa no es el que es diu per sortir en els mitjans, el que importa és el que es fa.

Els hi fa por el fet de veure que el desig a decidir, no es planteja per anar en contra de rés, es vol exercir per el benestar del poble català, de tothom que hi viu a Catalunya. Els colonialistes actuen per sentiment de conquesta, amb el principi de casta superior que té el dret i el deure d’adoctrinar d’acord amb els seus principis que són els únics vàlids.

Que no tinguin por, a Catalunya cada cop més gent volem la Independència per viure millor, per decidir nosaltres, per no justificar-nos, per no demanar permís, per que tothom que hi viu a Catalunya la senti com casa seva, per ser un estat més d’Europa, tenim el dret i el volem exercir.

Cadaqués

Si hi ha un indret que em té el cor robat és Cadaqués. Segons m'han dit, el primer cop que hi vaig anar-hi no tenia ni un any. Clar que aixo és normal, si tenim en compte que el meu avi Jaume hi anava en moto als anys vint i els avis Torras feien el mateix pero en cotxe. I no cal oblidar el lligam més important de tots: els Agustí, la germana de la meva mare, han tingut residència estable des d'els anys vint. Potser aquests lligams, pero per sobre de tot, el poble, el paisatge que l'envolta, la llum de l'hivern, fan que periodicament tingui la necessitat d'anar a Cadaqués.

Val a dir, que gràcies a haver tingut llogada una caseta a principis dels noranta, he conegut el Cadaqués d'hivern, el dels dimarts o qualsevol altre dia de la setmana, el dur Cadaqués d'hivern, fred i sense gent. I encara m'agrada més.

Cadaqués i res més, ja ho diuen. Els records de joventut, bons i dolents, el meu cosí Eduardo és enterrat a Cadaqués, flueixen cada cop que arribo tot baixant de la carretera plena de revols. Les passejades per la Riva, els pic-nics, les hores mortes al Marítim, les nits a Es Porró....la tramuntana, les cales de pedres, l'aroma de mar....Cadaqués. Barques de fusta, temps on no és important l'hora, on cal mirar el vent, els núvols i preveure el retorn, no fos cas que la tramontana no ens deixi entrar.

Cadaqués és un bon lloc per passar-hi aquell temps que es vol tenir de solitud, de reflexió. Cadaqués i res més.

FER POLÍTICA

Fa uns deu anys que desenvolupo activitat política, inclús he estat càrrec electe, atès que vaig ser regidor de l'Ajuntament de Sitges durant el període 2003-07. Soc dels que creu que tothom en algun moment de la seva vida, hauria de tenir certa activitat política, hauria de saber com realment funcionen les administracions públiques, com es gaste els nostres impostos, quines son les demandes de la ciutadania...Soc dels que creu que l'activitat política hauria de ser una de les més nobles a realitzar, el benestar de la ciutadania és el negoci present i futur d'aquesta activitat. Si l'activitat política es feta de forma més o menys coherent, es pot aconseguir una certa planificació del futur i aconseguir que crisis econòmiques com l'actual, no afectin tant a la població.

La realitat ens allunya del que he dit, l'acció d'uns pocs que fan ús de la política pels seus interessos personals, la mediocritat d'alguns que hi veuen una forma de guanyar-se la vida, les picabaralles per sortir en els mitjans, les promeses que no es compleixen, donen una pèssima imatge a aquesta activitat. Es normal que la ciutadania s'allunyi de la política.

Peò, la gran majoria de les persones que s'hi dediquen, la majoria sense rebre retribució, ho fan de cor, pel sentiment del servei a la comunitat, per això crec que tothom en algun moment s'hauria d'implicar directament, molt possiblement la seva concepció d'aquesta activitat canviaria.

Personalment, l'activitat política m'omple de satisfacció. Quan vaig fer de regidor, vaig ser el de Medi Ambient, vaig obrir portes i crear una consciència que, mica a mica, recull els seus fruits. Ara, com a secretari comarcal i vocal de la regional, ajudo als regidors i regidores i les seccions locals amb les seves polítiques municipals. Val a dir, que no tot han estat flors i violes, atès que he estat víctima de les calumnies d'un "company" de partit a qui feia ombra en els seus desitjos de grimpar i assegurar feina per la seva parella. Aquests fets van provocar la pèrdua de la meitat dels vots a les municipals del 2007, on jo no em vaig presentar per Sitges, ho vaig fer com a cap de llista per Olivella, tal com em va demanar el partit i així obrir una escletxa en aquest municipi.

Soc independentista, soc d'esquerres, soc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya per convicció. Em dedico a l'activitat política per sentiment i potser per tradició: el meu avi va ser tinent d'alcalde per la Lliga a Badalona; el meu pare, va ser alcalde a Badalona 1960-63 i diputat provincial un grapat d'anys; parents i entreparents ficats en política, molts, Trias Fargas, Roca....I de tots sé que es van dedicar per sentiment, no pas per diners o altres interessos.

La política, el servei a la ciutadania, la planificació de possibles futurs, em té enganxat. 

ORBITAL

Una nova infraestructura es planteja al Garraf, el tren orbital. És interessant, ens permetrà connexions amb transport públic amb Vilafranca, Igualada, Mataró. Però si no ho gestionem correctament, l'afectació en el territori serà molt important. Per aquesta raó, l'executiva comarcal d'Esquerra ha treballat per posar d'acord a totes les seccions locals i presentar una al·legació comarcal conjunta. Aquesta al·legació demana: recorregut totalment soterrat; estacions en els nuclis urbans; ramal d'unió entre Ribes i Sitges; desaparició de la línea e la costa; no afectació als espais naturals protegits, espais PEIN; funcionament com a metro; cap afectació per la Platja Llarga de Vilanova.

A darrera hora, Sitges ha presentat una al·legació conjunta amb AxS....sense comentaris.

Com actual secretari comarcal de política municipal d'Esquerra al Garraf tinc el propòsit d'aconseguir que totes les seccions locals funcionin de forma conjunta, som a prop d'aconseguir-ho.

Esquerra té com a un dels principis bàsics el de la defensa del territori, en aquesta al·legació es demostra. Aquesta al·legació és un bon exemple de com s'aplica aquest principi.

salut i república.