NERVIS

En aquests moments, que podem creure com a històrics, que ho són, no hi ha dia sense declaració contrària al desig democràtic de preguntar a la gent. No hi ha dia, on no escoltem a dirigents catalans dels partits que ens volen negar el dret democràtic del vot, els unionistes, o dels que ho accepten, però intenten desacreditar el missatge sobiranista, els de la tercera via.  Però, més que les declaracions internes, molts cops fruit de tacticismes de partit fora de context, atès que demostren no entendre que aquest moviment és de la societat, una societat que demana a tots aquells partits que hi estan d’acord, que treballin conjuntament, no és el moment de tacticismes, són les declaracions externes les interessants.

És evident, que el poder central, els partits estatals i els mitjans de comunicació de la cort, continuen sense voler entendre que aquest és un moviment social, que és la gent la que es va indignar el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional i la que està marcant el camí a seguir als polítics i que per això omplim els carrers i no despengem les estelades. Participació, opinió pròpia, democràcia, sembla ser que són conceptes que a la cort no entenen, no els hi interessen. Només entenen que l’actual sistema no es pot canviar, no s’ha de canviar, atès que és un sistema que funciona pel manteniment dels seus privilegis. I la gent està dient que ja en té prou, ho estan dient a Mallorca, ho van fer els indignats, o estem fent a Catalunya. La gent reclama fer política d’altres maneres, amb participació, missatges clars, respectant els compromisos, respectant els programes electorals.

I s’han posat dels nervis, en comptes de dialogar i buscar el pacte, han optat per negar, intentar prohibir, acollonir. Ara hem d’escoltar com intel·lectuals de tertúlia, s’atreveixen a dir que el català és un invent del segle XIX fet per uns pocs separatistes ilustrats,  l’Abad Oliva no va existir? O que Catalunya mai, però mai, ha estat un estat independent, i com és que els historiadors, els de veritat, quan parlen de la Corona d’Aragó, parlen d’una confederació d’estats, un d’ells el Principat de Catalunya? O que ens posaran aranzels, que no podrem pagar les pensions, que totes les empreses marxaran, que ningú ens comprarà rés, que.........I no volen reconèixer la realitat, que ells ens necessiten més que nosaltres a ells, que Catalunya, amb el 16% de la població, representa el 25% del mercat, el 20% del PIB, el 28% de les exportacions, el 24% de les cotitzacions, que el 70% de les exportacions espanyoles a Europa ho fan per Catalunya, que el 80% del gas i petroli entra per Catalunya ...però el seu orgull antiquat no els hi permet dir-ho, atès que seria tant com dir que el seu model és obsolet i ha fracassat.

I, el cert, és que no ho entenc. No entenc com es pot ser tant obtús, amb tant poca visió de futur, està clar que només estan interessats en tenir el poder, que el progrés, el benestar de la gent, que la societat avanci amb el respecte i la igualtat com a principis bàsics, els importa una merda. No entenc aquesta negació constant al clamor popular, a una realitat fruit, en part, a les seves errades, a la seva prepotència. I no entenc com no són conscients que, tenint el poder, haurien de ser ells els que obrissin les portes pel diàleg i plantejar propostes per arreglar els greuges que pateix Catalunya. I no entenc, com volen que ens quedem amb aquesta manera d’actuar, la paciència té un límit, el poble català està dient prou a l’espoli, als insults, a la prepotència.   Som al segle XXI, nosaltres ho tenim clar, els que controlen el poder central deuen creure que el temps no passa i que la democràcia només és anar a votar cada quatre anys per saber qui fa veure que mana i que rés canviï.