Finalment, sembla que tot s’aclareix,
potser a Sitges "només" hi hauran 10 candidatures tot i que falta confirma si la
Plataforma, Fem Sitges, aconsegueix les 500 signatures per fer la llista d’electors i si Ciutadans presenta candidatura, llavors en tindríem 12.
Molts ens preguntem si tanta
dispersió és bona, personalment soc del parer que no, segur que alguna d’aquestes
candidatures no arriba al 5% per entrar en el tall per tenir regidors/es, ergo,
vots llençats? Ja fa temps que vinc defensant una candidatura conjunta de les
forces d’esquerres sobiranistes, però encara que hi ha qui ho ha intentat, tanmateix,
hi ha qui ho ha menyspreat atès que hi ha qui es creu guanyador per designació
divina. Tinc clar, que en dos anys, els partits catalans s’hauran de
replantejar, a la dreta podem trobar les restes del PP, potser per això el seu
candidat a Sitges, l’amic Ferran Llombart, utilitza un web .cat i es presenta
com a Populars Sitgetans? Al centre podrem trobar la refosa Convergència, que
podrà deixar de jugar a la puta i la ramoneta, atès que no caldrà pactar amb la Cort. L’espai socialdemòcrata l’haurà
d’omplir ERC i els que pugui sumar, com Més, Avancem o Solidaritat, i, així, finalment es podran posar per endavant les
polítiques socials. I l’esquerra alternativa continuarà en mans de les CUP’s i
les seves propostes trencadores. I poc més? Dono per fet que en una Catalunya independent Ciutadans desapareix i que ICV o es renova o la CUP se'ls menga. Potser un parell més de partits, a
Sitges en parlem de 10/12 candidatures, algunes d’elles semblen com duplicades
atès que són projectes personals per desavinences.
Tot sembla indicar que per primer
cop CiU pot guanyar les municipals, no pas per mèrits propis, el balanç dels
seus quatre anys d’alcaldia i principal partit de govern és molt fluix. Ens
parlaran de l’herència rebuda, però sento tenir que recordar-ho, ho puc fer per
coneixement directe, el 2003, el primer govern Baijet del que vaig ser membre
com a regidor d’ERC, es va trobar un forat immens, cap projecte en cartera i un
Ajuntament desballestat, i es va arreglar sense apujar la pressió fiscal, IBI,
i encetant un grapat de projectes per tal posar Sitges al segle XXI. El govern
actual ha solucionat el greu forat econòmic amb la recepta fàcil, apujar
impostos i baixar despesa, principalment despesa social. Tanmateix, s’ha
carregat el Reference, retrocedint vint anys en la organització interna de l’Ajuntament,
i ens vol fer creure com a seus nous projectes com l’IAB, l’escola d’arts. Però,
electoralment, li pot afavorir la diàspora socialista, atès que a Sitges hi han
3 candidatures, PSC, Més i Entesa.
El PSC, astutament, s’ha
reforçat, com ja havia fet abans, amb ICV. Uns s’asseguren sumar uns centenars
de vots i els altres tenir representació. Un cop més, l’habilitat negociadora d’en
Gabi Serrano ha funcionat, atès que oferint poc guanya molt. Val a dir que
aquestes negociacions, ICV, no només les ha tingut amb el PSC, tanmateix, amb
Més i amb Podemos, i en aquests casos amb l’afegitó del que queda d’Acció per
Sitges. Segur que en Serrano tenia clar que anar sols era un mal negoci.
La proposta de Més, els
socialistes sobiranistes, és una novetat que crec interessant. Ens plantegen un
programa bastant coherent, una llista amb alguns noms de pes i amb experiència
reconeguda. Però, és llàstima que, com ja es va fer a les europees, no hagin
pogut fer llista conjunta amb ERC, era una aposta guanyadora.
Entesa per Sitges, és la proposta
de l’Armand Paco, és una proposta per la gestió, si l’Armand té alguna virtut
és el de la gestió. Caldrà veure qui l’acompanya, però si aconsegueix
representació, no està clar, jo el preferiria tenir en el equip de govern que
no pas a l’oposició.
La CUP s’ha aliat amb el moviment
de Procés Constituent i ens fa una proposta d’autèntica esquerra alternativa,
no com la que ens planteja el tertulià de la Sexta.
Aquest cop, caldria ajuntar-hi l’Entesa,
se’ns proposen 3 partits municipalistes. A NH i SGI, les propostes d’en Lluís
Marcé i la Vinyet Lluís, respectivament, cal sumar-hi la proposta d’en Marc
Martínez, Benestar i Cultura. En aquest poble sembla que això de fer partits és
com una mena de hobby.
I que dir dels meus, ERC, vull
deixar clar que no soc membre de la secció local de Sitges, atès que la meva
adreça postal és de Ribes. Crec que s’ha perdut una oportunitat amb la
possibilitat de la llista d’esquerres que sí va funcionar per les europees. El
problema és que el de sempre actua, el que va fer les trampes i em va difamar perquè volia em meu lloc el 2007, torna a remenar i a podrir. L’eslògan general de campanya d'ERC és molt clar “nou
país nous pobles”, i per fer un nou país cal regenerar, renovar, també els
municipis i a Sitges ho veig difícil, atès que, el més possible, és que el nou
govern estigui molt fragmentat, no és aquest el problema jo vaig formar part d’un
govern amb 5 partits, i no semblen tenir intencions de formar equips. Ens podem
trobar amb una repetició d’aquests quatre anys amb algunes sigles canviades. No
pinta be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada