COHERÈNCIA

Segons ens diu l’Enciclopèdia Catalana, coherència és l’absència de contradicció entre les parts d’un argument, actuar d’acord amb el pensament. Segons sembla, per molts, aquest concepte està renyit amb l’activitat política. Una activitat, que una gran majoria creiem que ha de ser honesta, de servei a la col·lectivitat i  coherent amb uns principis i unes propostes pel benefici de tothom.

En un escrit, publicat a L'Eco de Sitges, ara fa uns anys, titulat “Ètica i estètica”, vaig dir que “s’equivoquen aquells que pensen que en política tot si val” i denunciava que “hi ha massa personatges que es creuen polítics o amb el dret de figurar, i que són capaços de tot: d’inventar rumors, de difamar, de calumniar, inclús de trair als seus teòrics companys de partit”. Els anys, l’experiència, em diuen que vaig fer curt, masses mediocres i grimpadors han arribat a l’activitat política de qualsevol nivell, alguns fins hi tot et diuen que són els teus amics i amigues i quan arriba el moment de la veritat obliden el recolzament que tant t’havien assegurat, no fos cas que.... És una de les realitats que està desprestigiant l’activitat política, quan aquests personatges assoleixen algun càrrec només actuen per conservar-lo, si els resultats electorals són negatius sempre serà culpa de tercers i són capaços de demanar la dimissió a qui ha sortit malparat en unes eleccions i ells i elles mirar de blindar-se   per no reconèixer el seu fracàs. El seu projecte sempre serà el de l’ambigüitat i la manca de compromís.

Segons una dita, “una persona sàvia és aquella que diu el que pensa i fa el que diu”. El moment actual demana gent així, gent normal i coherent, la bona gent que aplica el sentit comú en les seves accions, que inverteix el temps que hi pot per ajudar a millorar la societat i que no perd el temps en intrigues. Tenim un gran futur com a societat avançada, lliure i justa, però ens hem de treure de sobra aquesta petita tropa de tramposos i perdedors, que només saben que intrigar i mentir per conservar la seva quota de poder, que no d’autoritat, aquesta és la seva feina.

Ara i sempre cal compromís, cal que la gent que desenvolupem activitat política, en qualsevol nivell, tinguem com a principis bàsics el de la coherència i l’honestedat, ètica. Els consensos per aconseguir  els pactes, s’han de fer de cara i de forma neta. La gran majoria de la gent que té alguna activitat política actua d’aquesta forma, per sort, però els tramposos fan de la mentida i la intriga part de la seva estratègia i acabant sent la imatge  fàcil pel desprestigi de l’acció política, un desprestigi que interessa per fer créixer l’abstenció i així consolidar el poder d’uns pocs. Ara més que mai, la ciutadania ha d’intervenir, fent debat i tenint opinió, votant, exigint transparència i recordant el passat i exigint tenir un futur igual o millor, atès que qui no recorda el passat no té futur.