Aquest diumenge, com molts dies,
he circulat per la carretera de les costes. I un cop més he recordat el dia que
vaig veure per primer cop un projecte per arreglar la carretera, aprovat per un
conseller convergent i sense cap mena d’informe de l’ajuntament convergent del
moment. Jo havia anat a reclamar al director general de carreteres que neteges
i fes obres de manteniment tenint en compte que es troba dins un espai natural
protegit. Tanmateix, la visita era per demanar mesures per controlar els
camions de les pedreres. En aquells moments, 2003-07, jo era el regidor de Medi
Ambient i dins les meves responsabilitats
estaven les del control de les pedreres i dels espais naturals.
La sorpresa va ser majúscula al
conèixer el projecte, amb ponts, talussos i tota mena de desfetes en un espai
natural ja molt degradat per les pedreres i l’autopista. Vam decidir aturar el
projecte, atès que ja tenim una via ràpida. No oblidem que a Esquerra ja vam proposar una moció, aprovada pel Ple,
demanant la gratuïtat per tots els residents al Garraf, clar que com Secretaria
no té cura de les mocions aprovades, possiblement continua tancada en un
calaix. Recordo el dia que anant de camí a Les Botigues amb l’amic Jordi
Baijet, vam veure clar que el que havíem de demanar a la Generalitat era
arreglar la carretera amb criteris paisatgístics, que permetés gaudir del
paisatge.
Avui tenim una carretera segura i
que permet gaudir des del conjunt de miradors del paisatge, que millorar-la no
ha significat la destrossa de l’espai natural. És una via lenta, si, però ja fa
temps que es van acabar els dies de fer carreres, reconec que jo era dels que
sempre que era possible traspassava els límits raonables. Són vint minuts de
revolts sense presses, l’actual trànsit no permet més.
No conec cap carretera com
aquesta, amb uns miradors grans, integrats i orientats de manera assenyada i amb
la protecció que dona seguretat als ciclistes. Possiblement faltaria algun espai
per fer avançaments i cal solucionar la rotonda de Les Botigues. Haig de reconèixer
que, encara que ja no puc accelerar, em satisfà pensar que part del mèrit
d’aquesta obra és meu i que a Sitges no li va costar un euro. Que ha provocat
que més gent visiti el nucli del Garraf, nucli agradable i pintoresc com pocs. Ara el que caldria és aconseguir
que el robatori que representa el peatge no ho fos per la gent de Sitges, però
jo ara no puc fer rés, potser els convergents que manen a tot arreu, si
tinguessin una visió més social s’ho podrien plantejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada