Retallar, retallar!!

La crisi està afectant de forma molt greu els pressupostos públics. La baixada d’ingressos provocada per la reducció en l’activitat econòmica  ha agafat a moltes administracions amb el peu canviat i sense idees. Venim d’uns anys on s’han construït equipaments i creat serveis sense contemplar els posteriors costos de manteniment o fer estudis de la possible rendibilitat, i en molts casos, es van fer més per un criteri electoral que per una necessitat social.

Els actuals governants, en general de tarannà conservador, han decidit que la manera de fer quadrar els comtes públics és aplicant la tisora i apujant taxes. Es retallen sous públics i perden la feina molts eventuals. I es retallen els serveis que rep la ciutadania, que veu com s’han incrementat els preus de serveis bàsics i com paga més impostos com l’IBI. Aquests governants, són els mateixos que no han acceptat la creació d’un impost a la banca o recuperar l’impost de successions, afavorint els interessos d’una elit.

Els pressupostos 2012 de Sitges, van per aquest camí. La retallada social queda clara en les reduccions pressupostàries dràstiques en serveis com Sitges Capaç, d’un 75%, que pràcticament el condemna a mort, o la reducció en el conjunt d’ajuts socials previstos, d’un 40% i tan necessaris en aquests  moments. No oblidem que primer s’han carregat el Centre Obert d’El Rusc.  La reducció, retallada, afecta els equipaments educatius en forma greu, i ho fa sota el govern d’uns que s’han omplert la boca de la importància de la formació. El cas més flagrant és el de l’Escola de Música, no només fa temps que no cobra, la subvenció prevista es redueix en un 50%, ¿quants nens i nenes de Sitges podran estudiar música? Reducció en els diners previstos pel manteniment d’edificis, reducció dràstica en els diners per transport escolar i reducció en els diners destinats a les llars d’infants. I un detall, l’oficina municipal d’escolarització no té pressupost. Totes aquestes reduccions només poden representar dues coses: o es rebaixa la qualitat del servei o els usuaris han de pagar més.

On no sembla que hi apliquin les tisores és en l’apartat de comunicació, la foto no pot faltar i cal tenir cap de premsa per més de 60.000€ anuals i fer entrevistes a Intereconomia.

És cert, les finances municipals no estan en un bon moment. Els darrers dos anys de l’anterior govern van ser una disbauxa on ni la regidora ni l’interventor van controlar rés, van baixar els ingressos i les prioritats no estaven clares. Però de moment no hem vist cap proposta interessant, hem vist molta foto i sortida de to, com es va fer amb el cas Sitges Reference, per després preveure una partida per pagar el lloguer. Ara calen idees, optimitzar recursos,  cobrar el que toca, de particulars i administracions, i denunciar a les administracions superiors que no paguen, i pagar. El que no es pot fer, és retallar o eliminar serveis, o fer que els usuaris paguin més. Sitges és un municipi molt dinàmic, amb un gran patrimoni municipal, cal gestionar si, però el més important és tenir projecte i ara no el veiem.