Durant molts anys, els recursos a
disposició de la Generalitat per satisfer els serveis que hem de rebre,
semblava que eren suficients. Durant els anys del President Pujol, es van rebre
moltes competències i pocs recursos, però en general, no ens queixàvem,
Catalunya generava tant que la manca real de recursos no es manifestava. Potser
en aquells anys van creure que era més important poder dir:”hem aconseguit
aquesta o aquella transferència” , que fer el que ha de fer una administració
pública: administrar i donar els serveis que té delegats. Els darrers deu anys
dels 23 de govern Pujol ja van començar a evidenciar una certa manca de
recursos directes i, per sobra de tot, van deixar clar on invertia els diners
l’estat espanyol, diners que en un 25% es recaptaven a Catalunya i no era a Catalunya.
L’estat espanyol ha invertit
milers de milions d’euros en autovies per on no passa ningú, en kilòmetres de
tren Ave que després s’han de tancar al no tenir usuaris, en aeroports buits;
hem vist com diverses autonomies, de les
receptores, han pagat portàtils i llibres de text, i estem veient com les
crítiques pel dèficit pública actual sempre son contra Catalunya i no contra
autonomies amb un 25% de treballadors públics, Extremadura, o estan vorejant la
fallida com València. L’estat espanyol pateix un greu problema de concepte,
continua funcionant com en els anys de Felipe II, Castella i la cort vivien del
que xuclaven de les colònies, ara la colònia és Catalunya.
Les xifres són contundents, som
el 16% de la població de l’estat espanyol, produïm el 23% del PIB, el 25% de la
recaptació fiscal i el 32% de les exportacions. El retorn és del 10-12%,
l’espoli fiscal és del 9.5% del PIB català, només el 70% de les inversions
previstes per l’estat es fan realitat. En un estat federal normal, la
Generalitat de Catalunya podia haver tancat el 2011 amb uns 2.000M€ en caixa i
ho ha fet amb un dèficit de 6.000M€.......
Esquerra Republicana des de l’any
95’, està demanant el concert econòmic, un sistema del que gaudeixen Euskadi i
Navarra d’acord amb privilegis franquistes i en el marc d’un estat que diu que
tots som iguals. ERC vol un sistema que permeti a Catalunya recaptar i
gestionar tots els impostos i negociar una quota de retorn a l'Estat pels
serveis prestats i una altra en concepte de solidaritat , que Navarra i Euskadi
no paguen en l'actualitat, com preveia l’Estatut aprovat pel Parlament i
destrossat a Madrid, primer pel Congrés, després pel pacte ZP-Mas i al final
pel Tribunal Constitucional. Ara, de nou, aquest és el sistema que han pactat
al Parlament CiU, ERC i ICV. Nosaltres parlem sempre de concert econòmic i CiU
parla de pacte per poder obrir la porta a negociar xifres i tornar a la seva
política de sempre, molta paraula i poca concreció, a Sitges també estan fent
el mateix. Resulta evident que el suport del PSC al concert o pacte fiscal
seria d'un gran valor, però en cap cas aquesta adhesió hauria de servir
d'excusa per descafeïnar i buidar de contingut allò que s'ha pactat al
Parlament i que forma part de la "transició nacional" anunciada per
Artur Mas en el discurs d'investidura. Ara el més important és posar l'accent
en la necessitat que Catalunya disposi dels
recursos que genera, aquesta és
l'única via per acabar amb l'actual dèficit fiscal. I això no es pot fer dins
de la Lofca. Després de la sentència del Constitucional contra l'Estatut i la
massiva manifestació del juliol del 2010, no s'entendria un altra ronda de
negociacions a la baixa, ni de cara endins ni de cara enfora.
Ara fa uns dies, vam poder escoltar
Oriol Junqueras, President d’Esquerra Republicana, al Cercle d’Economia, a
Barcelona, en un auditori ple d’empresaris, alguns tant importants com el
president d’Abertis. Junqueras va plantejar la necessitat d’unitat i esforç de
tothom davant la crisi, va recordar, és historiador, que Catalunya ja ho ha fet
abans en diverses ocasions, i va deixar clar que un dels elements necessaris
per sortir de la crisi és el concert econòmic, o millor la plena sobirania. El
model econòmic català funciona i és constantment revisat i modificat per la
societat catalana. Els problemes apareixen quan ens deixem arrossegar pels
models econòmics i socials de l’estat espanyol o quan es porta al límit la
prestació de serveis.
Durant set anys, els governs
d’esquerres van mirar de posar al dia els equipaments i els serveis que la
ciutadania es mereix, i la caixa no va donar per més. La crisi ha agreujat la
situació, la reducció d’ingressos de la Generalitat és en aquests moments d’un
30%, han baixat els ingressos propis i ho han fet els que ens envia l’estat, no
ho ha fet el percentatge d’espoli, vora el 9%. En lloc del món succeeix.
Concert o pacte?, no hi ha dubte,
la Independència és la solució, i provisionalment el concert com s’ha pactat al
Parlament. El PSC s’hauria de sumar i no repetir les errades del passat, votant
a Madrid diferent del que havien votat al Parlament, obrint la porta a que CiU
pactes per la porta del darrera, que és com més els hi agrada actuar. I,
tanmateix, caldria demanar a particulars i entitats pagar els impostos en l’Agència Tributària
Catalana, sempre que sigui possible. Com deia fa uns dies, que deixin de fer
els fatxendes amb els nostres diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada