Ens ha tocat viure en una època
de canvis constants, uns canvis que en època de crisi es veuen agreujats per la
presa. El moment actual demana canvis, renovacions, en el sistema econòmic i en
el dels equilibris socials. Uns canvis que hauríem de liderar els partits
polítics, amb propostes i compromís, unes propostes per donar confiança a la
ciutadania i recuperar el camí de la tranquil·litat, un camí on el que
important és la felicitat de tothom. Però un té la sensació que els partits
estem més preocupats en les “renovacions” internes, en fer creure que hi han
canvis, quan la realitat és que els mediocres en la seva constant intriga s’han
recolocat.
Ja fa un temps que tinc una certa
activitat política, fins i tot he estat regidor, però encara em continuen
sorprenent certes coses, és més important el que es diu que el que es fa, quan
el que es fa és el que queda. Constantment hem de veure com gent que mai ha
tingut relació amb una empresa, com els capellans que aconsellen que fer a les
parelles, donen receptes i prenen decisions que afecten a la economia real, la
productiva, las dels autònoms i les petites empreses, el 90%, com la reforma
laboral aprovada pel PP i CiU, pensada per afavorir les grans empreses i d’acord
amb la concepció antiquada que té Espanya del teixit econòmic. En cada campanya
electoral assistim a l’orgia de la mentida, unes mentides que quan les diuen
els de la dreta no passa rés, esta acceptat que el programa és paper mullat, el
que importa és el titular. I així podríem enumerar molts altres motius que ens
diuen que no ho estem fent bé.
En aquests moments, els partits d’esquerres
donem la sensació d’estar descol·locats, no hem estat capaços de generar
confiança, ni de contestar als constants atacs i mentides de certs mitjans de
comunicació que recolzen als partits conservadors. Ara tot és dir que els
governs d’esquerres han malgastat a capaços, oblidem fàcilment qui ha
planificat i gastat diners en aeroports tancats, en AVE sense necessitat o en
vies ràpides a Madrid. Les esquerres hem llançat els diners en millorar l’educació,
la sanitat i els serveis socials. L’errada ha estat no tenir resposta ràpida a
la baixada d’ingressos per la crisi, i ha estat la por a perdre eleccions i en molts casos tot això
esta facilitant que els processos de renovació es facin malament i els mediocres,
en molts casos, aprofitin per tornar a grimpar.
Compromís, propostes, coherència i
claredat en el discurs, haurien de ser els pilars de l’activitat política en
qualsevol nivell. És el que demano als líders del meu partit, ERC, és el que
trobo en gent com l’Anna Simó, en Joan Puigcercós o el mateix Oriol Junqueras,
actual president, i no estic trobant en “líders” territorials, d’aquí i d’allà,
més preocupats en mantenir-se en una poltroneta de poder que en fer créixer la
base social que ens ha de portar a aconseguir l’estat propi. Renovar-se vol dir
canviar, millorar els sistemes, les maneres de fer, generar un nou paradigma i
treballar sense pensar en la foto, pensant en la realitat de l’activitat
política, modificar la realitat per millorar a tothom la seva qualitat de vida,
aconseguir que tothom sigui una mica més feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada