VALLCARCA

Els actuals propietaris d’Uniland han anunciat un ere per la plantilla, unes 70 persones, de la planta de ciment de Vallcarca. Una noticia ben normal en els moments actuals i que la reforma laboral del PP facilita atès que no cal autorització. La reforma laboral que havia de crear treball de moment només serveix per destruir-lo. Però és una mala noticia per Sitges, si desapareix la planta de ciment ja quasi no quedarà industria a Sitges, i és una mostra de com funciona el paradigma econòmic espanyol, de com no funciona.

Podríem pensar que el fet que la planta de ciment deixi de treballar es bo per el Parc, però no hem d’oblidar que si el Parc existeix ho és per la presència de les pedreres. L’espai PEIN del Garraf es va fer per limitar en espai i temps l’activitat de les pedreres i així controlar la possible degradació de l’entorn. La planta de ciment hi era des de fa....més de cinc mil persones van viure a Vallcarca, amb església, mercat i escola, eren altres temps. La necessitat de preservar l’espai natural va portar a la negociació i a uns convenis que limitaven els espais d’explotació, amb renúncies importants per les explotacions, i posaven data de caducitat, l’any proper 2013 la pedrera d’Eacsa ha de tancar. Uns convenis que l’Ajuntament de Sitges no els va ratificar fins l’any 2004, en el seu moment els van ficar en un calaix i sense la seva ratificació no tenien cap valor. Va ser una de les primeres tasques que vaig entomar com a regidor el 2003, atès que dins de les meves competències estava la de controlar les pedreres, la sorpresa va ser primer que no estaven ratificats i ,segon, que a l'Ajuntament no trobaven els originals. La ratificació va representar que l’Ajuntament cobrava i cobra una quantitat lligada a la producció de la pedrera, no així amb Uniland que segons conveni no ho pagava, aquest fet va motivar que en el seu moment, 2004, s’establís un nou marc de relacions Uniland/Ajuntament, una relació fluida i on marcava els criteris era l'Ajuntament. Es va aconseguir un camió de bombers, una ambulància, la Font de les Basses, salvar la barraca que ara trobem a la rotonda de Can Pei, els esculls submergits per ajudar a regenerar el fons marí  i altres petites col·laboracions. Les relacions eren bones perquè es feien directament Ajuntament/empresa, i perquè en aquells moments Uniland funcionava amb criteris nostres, era una gran empresa familiar preocupada per produir amb qualitat i no tenir problemes en el territori.

Els temps canvien, Uniland ara és de Portland, empresa de Madrid, on el més important és el valor de l’acció, on els guanys s’aconsegueixen especulant amb les accions o demanant crèdits amb elles, és com funciona el model econòmic espanyol, un model que recolza la reforma laboral dels neoliberals atès que els ajuda a quadrar balanços acomiadant gent, perillen 70 llocs de treball. És un model que beneficia a uns pocs i no treballa pensant en el futur, que continua actuant com ho feia Felip II, xuclar i espoliar tot el necessari de les colònies per mantenir la cort, el poder central. Un sistema on gent que no sap el que és una empresa ,pren decisions que les afecten  i els hi diu com actuar per sortir d'una crisi que en bona part son ells els que l'han provocat. Son ells els responsables de la bombolla immobiliària, de fer creure que el que importa és el valor de l'acció, de l'espoli que patim i ens ofega. I ara governen....

Tanmateix, abans l’Ajuntament parlava directament amb Uniland, ara l’alcalde parla d’Uniland amb el Conseller, i es fa la foto, sempre la foto. Aquest és el problema, massa foto, som en moments difícils i ens calen dirigents, a qualsevol nivell, també dins els partits, preocupats per la feina i no per la foto, que donin compliment a les seves promeses electorals, programes electorals, i que no estiguin preocupats per quedar be amb tothom, que no et diguin que són amics teus i et traeixen per una cadira. Ara cal compromís per recuperar la confiança i generar un nou paradigma que renovi el sistema i que asseguri el benestar a tothom.