La història es repeteix, la del
vaixell, el mític Titànic que no es podia enfonsar ja la coneixem, es va voler fer creure el que
no era, insubmergible, i es va voler guanyar estalviant on no s’havia d’estalviar, en seguretat per a tothom i no només pels rics, i quan va
aparèixer el perill no es va poder reaccionar i es va enfonsar. Bankia sembla ser el mateix, un gegant que ens volien fer creure que era solvent i amb beneficis, res més lluny de la realitat. Bankia neix de la
fusió de diverses caixes per tal de solucionar els problemes de dues: Caja Madrid i
Bancaja, totes dues grans caixes controlades pel PP. Caja Madrid durant anys va
estar presidida per un tal Blesa, íntim amic de l’Aznar, sempre aquest personatge, el Bush espanyol, i va servir per finançar
el totxo, l’endeutament de la capital o el fitxatge de C.Ronaldo, un conjunt
d’activitats molt “socials”. Bancaja va ser una de les caixes que van finançar
els deliris urbanístics del PP valencià i a promotors com Martin Fadesa, promotora
que te el mèrit de ser la primera que va fer fallida, el seu gran actiu utilitzat com aval bancari van
ser un conjunt de terrenys forestals, com tot el massís del
Garraf, que en qualsevol moment els ajuntaments del PP li havien de requalificar, el
negoci clàssic de certs promotors en certs territoris.
Dins el procés de desaparició de
les caixes, atès que els bancs necessitaven eliminar unes competidores arrelades al
territori i que donaven una certa confiança a la ciutadania gràcies a les seves
accions socials, es crea primer el Banco Financiero y de Ahorros, BFA, 52,1%
Caja Madrid i 37,7% per Bancaja. Després es crea Bankia, on el BFA té el 45,5%,
i tot això sota el control d’un vell conegut ministre d’Aznar, Rodrigo Rato,
polític o financer?. El tercer moviment que intenta el PP per salvar les
entitats que financen els seus deliris, AVE, aeroports, Terra Mítica, cursa
urbana de F1... és el de la fusió amb una entitat solvent i quina millor que La
Caixa i així Madrid es queda amb la principal entitat financera catalana. Però
no, els dirigents catalans per un cop no han caigut en el parany, com sí ho va fer en el
seu moment el nou president de Bankia que va acceptar una espectacular i
immoral jubilació per deixar que el BBVA canvies Bilbao per Madrid. De nou hem
vist com el poder central feia l’impossible per treure poder econòmic a
Catalunya, ja ho vam veure en el cas d’Endesa, on es va veure el llavors
president, Pizarro, treure la Constitució espanyola per justificar que preferia
que Endesa fos alemanya abans que catalana i ha acabat sent italiana i controlada
per una empresa pública italiana....intel·ligents aquests nacionalistes
espanyols.
Ara és l’estat qui ha de salvar
Bankia. La Caixa no ha fet el que volia Madrid, ha fet el que el sentit comú recomanava. Ara
l’estat és propietari del 45%, el forat fet per l’iceberg és gran, molt gran,
però el vaixell ja no s’enfonsarà. El que és llàstima es que no s’aprofitarà
l’ocasió per recuperar una banca pública potent que asseguri finançament a
empreses i autònoms, no s’aprofitarà el
paquet d’habitatges en mans d’aquestes entitats per crear un veritable parc
d’habitatge públic de lloguer i així assegurar el dret a l’habitatge i a preus
raonables, i, tanmateix, no s’aprofitarà l’ocasió per que en totes les empreses
participades com Iberdrola, NH, Mapfre o Indra, no es despatxi gent i es facin
les inversions adients que assegurin un bon servei i la creació de treball
digne en qualsevol lloc de l’estat.
El PP ens vol fer creure que en
sap i Bankia és una mostra de tot el contrari, com ho és el desplegament de la
xarxa d’AVE o la virtual fallida de la Generalitat Valenciana. El govern del PP
el que ha de fer és pagar el que Espanya ens deu, es parla d’uns 2.000M€,
preocupar-se de l’economia real, la que mou el 90% de les empreses, petites i
mitjanes, i els autònoms, i deixar d’intentar el retorn al seu model unitari i
centralista, un concepte d’estat que ja no és viable. I nosaltres el que hem de
fer és continuar caminant per aconseguir l’estat propi i deixar de finançar
aquest estat colonialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada