GOVERNAR O GESTIONAR

Molt sovint hem escoltat que un dels mèrits a tenir en compte en un possible càrrec electe era el de la seva capacitat de gestió, normalment aquest mèrit el volen tenir els que pertanyen als que podem considerar com a grans partits, els que normalment estan governant en algun lloc. Però governar, fer política, no és gestionar, és prioritzar i prendre decisions, és tenir compromís. Per gestionar ja tenim els funcionaris, és el càrrec electe qui els hauria de marcar les prioritats i els temps d'execució.

Soc dels que creu que fer política és una activitat important i noble, ho he dit altres vegades, fer política representa la possibilitat de modificar la realitat per millorar les condicions de vida de la gent del nostre entorn, i per fer-ho cal tenir propostes i compromís. Per fer-ho cal governar quan els vots t’ho permeten i cal fer propostes quan no. Quan algú que es dedica a l’activitat política es venta de bon gestor, millor que no ens fiem, és senyal de manca d’idees i de cap intenció de tenir compromís.

Un càrrec electe no gestiona, governa, fa propostes de futur i vetlla pel compliment del seu programa electoral, que és el seu contracte amb la ciutadania. La professionalització de l’activitat política ens ha portat a tenir polítics professionals, gent que hi viu d’aquesta activitat, i el que ens cal són professionals de la política, gent que quan si dediquen ho fan al cent per cent, cobrant el que és just per la responsabilitat, però amb la consciència que és temporal i que és una activitat de servei i compromís. El moment actual ens diu que tenim un problema, pel que sembla no tenim massa gent que governi i si molts que gestionen, tenim molts que quan han estat a la oposició només s’han dedicat a la crítica i han aprofitat la connivència dels mitjans de comunicació i del gran capital, i que quan governen només gestionen, potser és que han de tornar favors. Ara patim les conseqüències, gestors que fan política, que gestionen per guanyar eleccions i tenir el poder, mediocres que manen i que s’acoquinen davant els poderosos, que no son conscients que representen el poder més important el de la gent. Per desgràcia la dinàmica dels partits està permetent que molts mediocres assoleixin llocs importants, només els hi cal intrigar i assegurar-se uns vots pel congrés de torn i  si cal ens carreguem gent que molesta, com en Joan Puigcercós. Els partits han de tornar a ser instruments de servei per a la societat, on totes les opinions són importants, independentment de   qui guanyi els congressos, on el que importi no sigui sortir a la foto i dir qualsevol cosa en qualsevol reunió, on l’important esdevinguin les propostes que comportin compromís i possibles guanys per a la societat.

Durant anys hem escoltat com aquests del PP, els que de nou governen a Madrid,  ens deien que eren grans gestors i ara veiem els fruits, Bankia/AVE/Gurtel.... L’Ajuntament de Madrid té un deute immens, fet sota Aguirre i Gallardón, però ens diuen que són inversions en infraestructures necessàries per millorar el moviment econòmic de la capital estatal, clar que per ells no és una inversió econòmicament estratègica el corredor ferroviari mediterrani o els accessos al port de Barcelona i si ho és fer arribar un inútil AVE a Càceres o Santiago de Compostela o llençar milions d’euros en “promocions” com el F1 urbà a València o equipaments inútils com l’aeroport de Castelló...

Ara ens calen persones davant amb compromís, idees, amb capacitat de recuperar la confiança de la ciutadania, que no parlin per parlar o per sortir a la foto. Ens calen líders que s’enfrontin amb el gran capital i ens cal que els partits oblidin els moviments estratègics i que defensin uns principis i plantegin accions per assegurar i millorar la qualitat de vida de tothom, encara que això representi no guanyar eleccions i ocupar càrrecs.

El PP no té solucions, és el problema, ha portat a la pràctica fallida a la Generalitat valenciana, està desmuntant l’estat del benestar a les Balears desprès de fer negocis, ha ensorrat caixes i bancs per finançar els seus somnis per afavorir els seus amics constructors i sembla que només vol recuperar el vell concepte unitari i colonialista.  Durant els anys d’oposició, com ha fet CiU a Catalunya, la seva tàctica a estat la de quan pitjor millor, com ja va fer l’Aznar a mitjans dels noranta. I ara no saben que fer per recuperar la confiança que han destrossat i la solució no es un nou ZP, la solució a Catalunya és + Catalunya, és l’estat propi, és recuperar la confiança en el sistema i modificar tot allò que no funciona, és forçar a obrir el crèdit, és tenir clar que som Europa, és oblidar-nos d’Espanya i convertir-la en un mercat més, és ser valents i per un cop ser egoistes i pensar només en Catalunya i la gent que hi viu.

Tanmateix, si els que ens governen, els de CiU, governessin,  actuarien i a un morós que ens diu que no pensa pagar, govern del PP, el portarien al jutjat i en cap cas li votarien rés i nacionalitzarien l’aeroport o les caixes intervingudes a compte dels anys d’espoli , faria ja l’oficina de la hisenda pròpia i convocaria ja el referèndum per saber si el poble  vol l’estat propi. Si qui governa des de la plaça Sant Jaume es creu que governa actuaria, primer el concert econòmic, desprès el referèndum i després actuar d’acord amb el que el poble digui, atès que en democràcia la sobirania és del poble i ningú pot negar el que el poble decideix.