ÉS MOROSA

Una de les qüestions que més problemes està donant a moltes empreses és el de la morositat i més en uns moments com els actuals on el crèdit està sota mínims. Però no tots els morosos són iguals. N'hi ha que no poden pagar i d'altres que no volen pagar, no és la seva prioritat. La distinció és clau.

El sentit comú diu que si un morós ho és per circumstàncies molt determinades i que semblen tenir solució, és convenient parlar-hi, buscar un acord, fins i tot ajudar-lo. És el que desitgen moltes famílies amb greus problemes amb la seva hipoteca, que estan patint per manca de feina i que voldrien poder parlar de dació en el pagament i cancel·lació del deute, com ja han fet molts bancs amb certs promotors. I ara els bancs tenen un parc immobiliari per gestionar... I en el cas que el morós ho és per sistema, de manera reiterada i amb tot el morro, cal mirar de cobrar el màxim al més aviat possible i tenir un pla per tal de deixar de tenir relacions amb el morós. La experiència ens diu que  les seves actituds difícilment canviaran, i que si es veu fort possiblement empitjoraran i el risc és fer la pilota de deutes cada cop més gran, i quan això passa la fallida potser el resultat final, fallida de qui produeix els recursos no de qui no els paga.

¿Hem de negociar amb un morós voluntari i reincident? Només ho hem de fer per la manera de cobrar, i el calendari del cobrament. I el dia que et pagui, en cap cas  ho hauràs de celebrar, ni l'hi hauràs d'agrair,el deute era d'ell, per això se l'anomena tècnicament morós. Espanya és morosa, deu molts diners a Catalunya, i no parlo dels diners que ens espolia any rere any, parlo dels diners que d’acord amb l’Estatut, Llei orgànica de l’estat espanyol, hauria d’invertir a casa nostra o, en cas de no fer-ho, pagar-los. I ara ens diuen que no els pensen pagar, que no pensen donar compliment a les lleis del seu estat. Ara els “grans gestors” del PP, de forma xulesca i prepotent, diuen que no pensen pagar, que aquesta Llei no s'ha de complir. Prefereixen ajudar als seus bancs i invertir en infraestructures de rics que no tenen cap futur de rendibilitat real i continuar mantenint una administració estatal innecessària, amb duplicitats flagrants i sistemes antiquats, no fos cas que el "miracle" de la capital s'ensorrés.

Un “gestors” que no paren de donar lliçons i que han portat a la fallida el País Valencià, han generat un deute de 6.000M€ a l’Ajuntament de Madrid o han provocat el desastre de Bankia. Que només pensen com afavorir els seus. Però obliden una realitat, Catalunya amb la sisena part de la població de l’estat, produeix el 21% del PIB, el 35% de les exportacions, el 24% de les cotitzacions a la Seguritat Social, el 25% dels impostos que es recapten, Catalunya podria ser un país d’Europa de qualitat, però pateix l’espoli anual del 8,5% del PIB, uns 16.000M€, i només rep l’11% del total que es gasta Espanya....Un “gestors” que només fan que buscar responsables per justificar els seus incompliments i ineptituds. Com volen que Europa o el que es coneix com a mercats tinguin confiança en un estat amb aquests “gestors”al capdavant, potser per això al capdavant d’economia o d’hisenda han posat a uns personatges que desconeixen què vol dir economia productiva i el valor de l’esforç i el respecte. ¿Aquests personatges tenen algun model econòmic que no estigui basat en el món financer i la especulació, el de l’aparador de les grans infraestructures i equipaments i esdeveniments innecessaris?

Si Catalunya no pagués el peatge que paga per formar part de l’estat espanyol, hi haurien més diners per mantenir els serveis i per ajudar, no subvencionar, a la gent i a les empreses en moments com els actuals, per ajudar a exportar, per tenir les infraestructures adients, com els accessos al Port de Barcelona, per ajudar a la recerca, per obrir canals on les empreses i professionals treballin i generin riquesa, treball i estabilitat. En general, les administracions públiques catalanes, encara que molts intentin demostrar el contrari, són austeres i tenen un índex de personal relativament baix. Amb mig any d’espoli, la Generalitat liquidava els deutes....Catalunya té futur com estat europeu, és Espanya qui potser no el té, que pagui el que ens deu i que segui per escoltar les nostres condicions per fer una separació en pau. Quan abans marxem, millor.