I si fem POLÍTICA?

Segons ens diu l’Enciclopèdia, la Catalana naturalment, podem entendre com l'acció política com el conjunt d’activitats teòriques i practiques referents a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats. Tanmateix, el moment actual ens diu que aquestes relacions  són de poder, ho són entre els ciutadans i l’estat , i entre els estats. El terme política, tal com l’entenem actualment , es refereix al conjunt de  teories sobre el govern de la societat i a les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.

La realitat és lluny del que ens diu l’Enciclopèdia. Constantment  assistim a declaracions i repliques,  insults i amenaces paraules i més paraules, la majoria buides de contingut, entre els dirigents dels diversos partits, entre els representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Com a norma, no veiem un debat real sobre formes de govern, veiem retrets. Veiem com el que importa és el titular al diari o l'imatge en els mitjans. Veiem com ha arrelat el concepte que en política tot si val, i alguns, molts, creiem que no. No si val l’intriga i la traïció, ni amb els adversaris ni amb els “companys” i així grimpar dins el propi partit sense tenir mèrits ni coneixements. No si val mentir, i mentir és no complir  els compromisos, un programa electoral és un compromís, és una de les raons per les que es reben vots. Una proclama en un míting també, no hem d'oblidar un tal ZP i el seu "apoyaré". Com ho és un pressupost de qualsevol administració, els pressupostos es fan per executar-los i any rere any veiem com Madrid deixa per executat d'un 20 a un 30% de les inversions pressupostades a Catalunya, a Madrid s'executa el 110%. No si val difamar alegrament per tal d'enfosquir l'imatge de l’adversari, el joc brut no s'ha de permetre en cap nivell, i molts ho hem patit, personalment he patit el joc brut de "companys" de la secció local, un d'ells va arribar a dir que quan era regidor cobrava comissions d'una pedrera i un altre, no fa massa, es va dedicar al joc de la puta i la ramoneta per un càrrec, sense sou i molta possible feina, i que ara no serveix de rés.

Els moments actuals, amb un doble repte en el nostre país, per un cantó recuperar en la seva plenitud l’estat del benestar deixant enrere la crisi, i, paral·lelament,  aconseguir el que una part important del poble va demanar, l’estat propi, demanen fer política amb majúscules. Els moments actuals demanen escoltar, analitzar, fer debat i proposar, i fer-ho d'acord amb la ciutadania, complint els acords i els compromisos, amb transparència i sense por, oblidant els tactismes  Els moments actuals, més que mai, demanen tenir càrrecs electes brillants, preparats i disposats a treballar sense buscar un retorn mediàtic  o electoral. És el moment d'escombrar la mediocritat, tots aquells que només hi són per la foto o per fer el fatxendes, tant arrelada en la política darrerament. És el moment de recuperar la confiança en la política. 

A Catalunya hem de fer política. Patim un estat que ens espolia i ens juga a la contra, fent més greus els efectes de la crisi, una crisi provocada pels principis neoliberals dels que ara governen a Madrid, el PP d’Aznar. Patim els intents recentralitzadors del PP d’en Rajoy, que només pretenen continuar amb un model social i econòmic antiquat i en fallida, que sembla que només està preocupat per concentrar en la cort tot el poder polític i econòmic de l’estat espanyol. Patim els atacs a tot allò que és diferent del pensament únic, amb personatges com els ministres Wert i Garcia Margallo al cap davant, dos ideòlegs de la FAES, la fundació de l'Aznar que rep mig milió d'euros a l'any del govern central per escampar el pensament neoliberal. Patim els incompliments constants de les lleis, l’estatut i els “presupuestos generales”, per aquells que s’omplen la boca constantment amb la paraula Constitución. Hem de fer política, mirar endavant i afrontar el futur amb optimisme. Ens cal un bon pacte per aquesta legislatura, un pacte que millori els ingressos i recuperi part o tot de l’estat del benestar que ens han retallat. Un pacte que possibiliti mesures pel finançament de les empreses, banca pública. Un pacte que plantegi solucions als problemes d’habitatge. Un pacte que posi data a la consulta per saber si volem o no tenir un estat propi, i si és que si, endavant, que tots hi sortirem guanyant. Això i no quotes de poder o càrrecs, poltrones, és el que des d’Esquerra hem plantejat al President Mas. Gestionar el dia a dia es fa des del Govern, i per això CiU no ens necessita. Personalment, sempre he defensat que fem política per aconseguir governar i aplicar les nostres propostes, però el moment en el que vivim, demana concentrar esforços en l'acció legislativa de futur, demana crear i preparar estructures d'estat pensant en un futur molt proper.I  legislar es fa des del Parlament, on s’aproven les lleis i els pressupostos, i aquí CiU sí ens necessita i hi som i estem disposats a fer el pacte que ha de beneficiar a tothom.