FENT MEMÒRIA

L’any 1966, l’ONU va aprovar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L’any 1976, l’ambaixador espanyol el va signar, i l’any següent, el rei espanyol el va ratificar.

Aquest pacte reconeix que, d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, també signada i ratificada per l’estat espanyol, no es pot realitzar l’ideal de l’esser humà lliure, en el gaudi de les llibertats civils i polítiques i alliberat de la por i la misèria, sense permetre que existeixin les condicions per permetre a cada persona gaudir dels seus drets civils i polítics, tant com els seus drets econòmics, socials i culturals.

En l’articulat d’aquest Pacte podem llegit coses tant interessants com les següents:

Art 1.1 tots els pobles tenen el dret de lliure determinació, establint lliurament la seva condició política.

Art 1.3 els estats promouran i respectaran l’exercici del dret de lliure determinació.

Art 2.2 cada estat es compromet a adoptar les disposicions legislatives necessàries per fer efectius els drets reconeguts en aquest Pacte.

Art 2.3 els estats han de garantir que tota persona que vegi violats aquests drets podrà interposar un recurs efectiu.

Art 5.2 No es pot admetre restricció de cap dels drets en un estat en virtut de lleis de qualsevol mena.

Art 20.1 tota propaganda a favor de la guerra estarà  prohibida per llei.

Art 20.2 tota apologia de l’odi  que constitueixi incitació a la discriminació, a la hostilitat o a la violència estarà prohibida per llei.

Art 27 als estats no es negarà a les minories el dret a la seva pròpia vida cultural i a utilitzar la seva pròpia llengua.

Si tot això ho va ratificar en el seu moment el rei espanyol, perquè hem de suportar totes les tonteries que constantment  diuen els que ens volen negar el dret a la democràcia.  Intenten posar por, amenacen amb la misèria econòmica, amb la marginació total, però no plantegen  ni argumentes reals, ni dades econòmiques, no tenen arguments.

Constantment, tanmateix, estem escoltant que cal complir la llei, potser que comencin donant exemple i en compliment de la llei paguin els diners, uns 8.000 milions d’euros, que li deuen a la Generalitat pels incompliments vers l’Estatut i els Presupuestos Generales. Que compleixin amb allò que ratifiquen i deixin d’intentar posar pals a les rodes de la democràcia. Volem saber i ho preguntarem si el poble català vol tenir un estat propi, i si la resposta és, majoritàriament, que si, el tindrem. Els pactes internacionals ens donen la raó.