Sempre que puc, assisteixo a plenaris municipals, tant de Sitges com
d’altres municipis, ho feia abans de ser regidor i ho continuo fent ara, però
ara el coneixement i la experiència, possiblement, fan que tingui una visió molt
crítica amb el que proposen, diuen i com ho diuen els diversos regidors i regidores, tant de govern com de la oposició i de qualsevol dels partits que tenen representació. No cal dir, que algun cop, hi assisteixo per invitació del/la representant d'ERC, que em demana una opinió crítica de la seva acció.
És interessant veure com els
membres del govern municipal expliquen o defensen les seves propostes i el
debat que generen aquestes propostes. Tanmateix, són interessants les mocions,
que normalment són propostes de la oposició, i les preguntes que fa la oposició
al govern. I, a Sitges, tanmateix, el públic pot fer preguntes i rebre alguna
resposta. Fins aquí un plantejament que pot engrescar a anar-hi de públic a
algun ple municipal. Però la realitat, a Sitges, és, en aquests moments, lluny de
ser engrescadora.
El govern fa poques propostes i
sembla seguir, amb exactitud, el manual, apujar impostos al principi i fer
propostes per acontentar a la
ciutadania, al final. Primer han apujat l’IBI i s’han fet un embolic amb la
taxa d’escombraries. I ara porten propostes al Ple de participació ciutadana en
els pressupostos o de subvencions per la promoció econòmica. Primer et collo i
desprès et dono una almoina, el PP ara no hi és al govern, però el mètode
sembla calcat al del govern central. I
ara tornen a parlar d’habitatge social, de mesures per fer quelcom amb els
2.500 habitatges tancats i continuen fent bandera de les mesures caritatives
per ajudar a famílies amb problemes. Però en cap dels casos, parlem d’un gran
projecte articulat i amb recursos.
Però tampoc la oposició brilla.
El PSC està adormit i massa sovint dona la sensació de jugar a un futur
sociovergent. El regidor de la CUP és l’únic que fa d’autèntica oposició, però
ser un de sol no dona massa marge.
En aquest darrer ple, l’espai de
les mocions, va portar una mica de debat. Es va parlar de fer una consulta per
definir el model de estat, de l’estat espanyol, de si monarquia o república. El
PSC demanant una consulta quan ens intenta negar la consulta del 9N? El cert és
que del que més es va parlar és de l’absència de la foto del nou monarca. El
que podria fer l’alcalde, és enviar la foto a posar marc i que no torni, com en
el seu moment es va fer amb l’estanquera, que va anar a la bugaderia i no va
tornar, calia rentar-la molt a fons, com caldria fer-ho amb l’estat que
representa.
Tanmateix, la CUP va presentar
una moció per fer assemblees municipals, i els mateixos que abans s’omplien la
boca amb participació ciutadania en la part d’inversions dels pressupostos, ara
votaven en contra. Participació només en allò que el govern vol i de la forma
pautada que no li porti problemes. Ja sabem, que les assemblees a segons qui,
fan por, però és la forma per que tothom que ho desitgi parli, i si volem
escoltar coses assenyades, primer s’ha d’informar i no crec que la ciutadania
estigui informada de forma imparcial.
Un ple avorrit, com és la tònica
d’aquest Mandat a Sitges. Mostra d’una realitat, l’Ajuntament, no només és un
desgavell organitzatiu, no només a fet un pas enrere en equipaments i
manteniments, si no que, no té cap projecte important, torna a no tenir
projecte de poble. L’equip de govern sembla com si anar fent, el dia a dia, i a
esperar que passin els quatre anys, és el principi bàsic. Diran que han reduït
el monstruós deute rebut, en el 2003 també ens vam trobar amb la caixa buida i
un deute fora de norma i ho vam solucionar sense apujar impostos, donant
compliment a un pla de sanejament, prioritzant i cercant recursos a sota les pedres.
Però no tot són els diners i encara menys quan s’ha apujat l’IBI com han fet,
generant uns ingressos molt importants, ara sempre apareix la paraula
superàvit. El problema és el d’una coalició que va néixer per anar en contra de
l’anterior alcalde, l’alcalde Baijet, i que va pactar un repartiment de
competències i no un programa de govern.
Molts, vull creure, desitgem un
canvi en el 2015, i voldríem veure unes esquerres unides per tirar endavant
Sitges, però hores d’ara, aquesta unitat no sembla massa factible, els
personalismes d’alguns, que tenen ganes de sortir a la foto, ho poden impedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada