ANEM DE CAMPANYA?

De nou ens trobem immersos en una campanya electoral, eleccions pel Parlament Europeu, unes eleccions que ens permeten votar els eurodiputats, els que després escolliran el President de la Comissió per primer cop. No cal dir que és important anar a votar, atès que el Parlament  Europeu legisla aproximadament el 75% de les normes que ens afecten, gràcies a normes europees es va aturar i es tornarà a fer, el Plan Hidrologico del Cañete i l'Aznar que hauria representat la mort del Delta de l'Ebre, per posar un exemple. Però tornem a estar de campanya, es pengen cartells, pocs, es fan mítings, reduïts, i sentim moltes, masses, declaracions i la majoria no parlen d’Europa.

Però, cal fer encara aquesta mena de campanya? Plantejo la pregunta després d’haver participat directament en diverses campanyes amb ERC, partit del que soc militant. Ho he fet com a candidat a les municipals. Ho he fet organitzant i coordinant actes, atès que durant un temps vaig ser tècnic del partit. Participant en la redacció de programes electorals, atès que soc membre d'una executiva sectorial. Inclús he estat representant d’ERC davant la junta electoral territorial. Però,  possiblement, ja ha arribat el moment de plantejar altres formes de fer arribar el missatge, atès que, és evident, la societat es comunica de moltes i diverses formes i no sembla que el cartell o el míting siguin les més seguides. Els mítings es fan per sortir als mitjans i s’omplen amb convençuts. I els mitjans només treuen aquelles frases on s’ataca al rival.

En aquesta campanya no sentim parlar d’Europa, ens parlen de que cal aturar, prohibir, de l’herència rebuda, ens envien missatges per ficar por, ens intenten fer creure que vivim en mig de la crispació social, ens omplen de mentides per aconseguir que la gent no vagi a votar? Molts creiem que als grans partits estatals sembla que no els hi interessa que la ciutadania vagi a votar, ens neguen el dret a decidir votant el nostre futur com a poble, i, tanmateix, semblen entestats en fer que la gent es quedi a casa i només votin els seus, realment creuen en la democràcia? O només són aparells de poder per mantenir un status quo, un model d’estat obsolet basat en xuclar els recursos d’altres?

El sistema de comunicació entre partits i ciutadania ha de canviar. Hauria de ser més constant, inclús eliminant, si cal, les campanyes electorals. I, tanmateix, més directe, potser, si és que cal fer campanya, es podria parlar de fer carpes on tots els partits tinguessin una taula? D’eliminar els temps controlats als mitjans públics? D’eliminar tota la despesa en cartells que només afavoreix als grans, alguns amb ingressos dubtosos?

Però cal recuperar el fet que la política és una eina pel benestar de la gent, per administrar el present però ,principalment , per planificar un cert futur. Cal tornar a escoltar a la gent i no només en campanya, sempre. Cal tenir un discurs assenyat i deixar de fer de l’atac a l’adversari, la gran estratègia. I cal donar compliment als programes electorals que són molt més que una declaració d’intencions o un conjunt de propostes per tenir a tothom content, haurien de ser autèntics contractes amb la ciutadania. Quan vaig ser regidor a Sitges, 2003-07 tenia que donar compliment a 10 punts del programa i així es va fer excepte amb un, el que parlava de la estabilització de les platges, el meu projecte és el que es discuteix a la taula del Ministerio hores d’ara.......

Ens cal regenerar la política, alguns ho intentem des de dins, atès que massa gent hi veu en ella un problema, quan hauria de ser la solució. Hauríem de tenir professionals fent política i no professionals de la política; eliminar les donacions als partits i fundacions; clarificar el sistema salarial dels càrrecs electes, han de cobrar un sou just amb les seves responsabilitats,però cal tancar la possibilitat de dietes i de certes prebendes innecessàries; cal trencar els ponts entre les empreses que depenen del BOE i el poder polític; i cal fer realitat la separació i independència dels tres poders. Ara, a l’estat espanyol, aquesta regeneració sembla impossible, i ens ensenya el que no hem de fer en el nou estat que els catalans estem creant. Hem de votar, volem votar, i ho volem fer per crear un nou estat d’Europa, una Europa igualitària on el poder és de la gent i no dels poders fàctics, la Europa dels pobles.