TRAM 337

Ja tenim gigafoto, ara si hi ha qui tingui temps i paciència, podem saber fil parranda, quants vam anar per agafar-nos les mans i fer.nos una foto per que el món s'assabentés de la nostra realitat. Ho vam fer abans, vam omplir els carrers de Barcelona, la meva ciutat, la capital del meu país,  Catalunya, per dir que no acceptàvem que un tribunal escapcés el que el poble, nosaltres, havíem aprovat, l'Estatut. No cal parlar de la poca credibilitat d'aquest tribunal totalment polititzat, que hauria de vetllar per l'estricta respecte i aplicació de la sacrosanta Constitución.

Vam tornar a sortir massivament per la Diada, i no per recolzar el pacte fiscal com volia llavors el President Mas, ho vam fer, omplint d'estelades el centre de Barcelona, per demanar la INDEPENDÈNCIA. I ho vam fer sempre en un entorn festiu, de reivindicació pacífica, no buscant la confrontació. En totes aquestes manifestacions, Via Catalana inclosa, el poble català va demostrar el seu tarannà, va deixar clar que aquest és un procés transversal i que vol el bé per tothom a casa nostra.

El problema és que el poder central, no parlo d'Espanya, parlo del poder central, la estructura administrativa secular que viu de xuclar recursos i no generar, no vol deixar  de cap manera que marxi la gallina dels ous d'or. El problema és que aquest poder central fa massa anys, segles, que viu de l'esforç d'altres. En el seu moment va espoliar les colònies, recentment els recursos europeus, que han servit, cal dir-ho, per fer el metro de Madrid, molts kilòmetres d'AVE que no tenen viatgers, ampliar el port de València......Però principalment, el poder central de l'estat espanyol, ha xuclat recursos de la perifèria, de València, Mallorca i, no cal dir-ho, de casa nostra. Només cal mirar les xifres macroeconòmiques,  les dades d'exportacions, els percentatges de mercat, d'aportacions a la seguretat social, fiscals, de producció industrial, turisme...... El problema és que el poder central és un poder basat en la burocràcia i en el poder d'una élite cortesana, que abans ballava al voltant d'un rei i ara ho fa al voltant del BOE i el govern.

I el poble català, la gent que hi vivim a Catalunya, ha dit prou, hem dit prou, volem decidir, volem votar, volem gestionar els nostres recursos. Com un dia li vaig dir a un company del rugbi dels meus fills, no volem que algú ens cobri la nostra nòmina, ens doni una part i ens digui com ens ho tenim que gastar, i això és el que fa massa anys ens fa el poder central espanyol. Fa massa anys que el poder castellà ens diu com hem de viure. 

La Via Catalana, les manifestacions, les accions dels diversos partits sobiranistes, són un reflex del que el poble vol, viure en pau i amb el benestar que ens pertoca, ser solidaris no vol dir donar un xec en blanc. I, tanmateix, tothom vol respecte, prou d'escoltar lliçons de Monagos i altres, prou d'escoltar dades que no són reals, prou de mentides i amenaces. Volem decidir i ho farem, i si decidim ser un estat, marxarem i prou. Al tram 337, ens vam agafar les mans i vam cridar INDEPENDÈNCIA!!!!!!