TEMPS D’ENQUESTES

Una mostra de que vivim en temps políticament convulsos, és el fet que, constantment, es donen a conèixer enquestes per saber què pensar votar la ciutadania, com es valoren els líders de les diverses formacions polítiques i, en menor mesura, què preocupa o què es vol fer. Tanmateix, hem de ser conscients, que aquestes enquestes es fan amb una intencionalitat, potser només es vol informar, però la majoria, i per això es parla d’enquestes cuinades, busquen una finalitat més o menys sectària.

Portem uns mesos, en els que veiem com alguns mitjans de comunicació privats d’àmbit estatal, s’han aficionat a les enquestes i només semblen tenir una intenció, fer créixer el nou fenomen de la política espanyola, el nou líder messiànic Pablo Iglesias i la seva formació Podemos. Una nova fórmula basada en vells conceptes, la justícia social i l’assemblearisme, uns principis que fa anys que formen part de l’ADN tant d’ERC com de les CUP. Deu ser que a l’estat això és una novetat? I, tanmateix, les darreres notícies, ens parlem del desig d’aquesta nova formació d’aconseguir el poder per fer els canvis que no explica, ni quins ni com, com no tinc programa no li hauré de donar compliment i no faré el ridícul com els actuals?El cert és que aquesta situació és fruit d'anys d'un sistema al poder, segles hauriem de dir, un sistema que ara està embolcallat pels principis democràtics però que no semblen massa desenvolupats, el poder real és en mans d'uns pocs i el poble és un titella que vota quan li diuen i desprès el fan callar, i això ara sembla trencat.

Enquesta important és la darrera del CEO, i no ho dic pels resultats, ho dic per la seriositat que inclús els voceros centralistes li atorguen. ERC guanyaria les eleccions, al Parlament i al Congreso, sent la minoria majoritària al Principat. El bloc sobiranista pot crèixer amb el creixement de les CUP, que pot multiplicar per tres la seva representació. I el SI SI pot guanyar el 9N i que calgui, sent aquest un fet que, tot sembla indicar, el poder central el té clar i per això, sempre parlant de donar compliment a la llei, intenta que no es faci. Un poder central que sempre parla de la llei, però que no diu quin article i de quina llei és on prohibeix votar i fer aquesta pregunta. Un poder central que incompleix sistemàticament les lleis, ho fa amb la Llei de Dependència, amb la de Finançament Autonòmic, amb l’Estatut, amb el 70% de les normatives europees o amb les Cartes dels Drets dels Pobles o de les Persones de l’ONU, cartes que com a lleis són de rang superior a la sacrosanta Constitución.

Contestar a una enquesta és el que farem el proper 9N, però una enquesta que pot ser la més important en la nostra història com a poble. Amb un valor polític que transcendeix els àmbits als que estem acostumats. Que planteja noves maneres d’exercir el dret a vot, votarà tothom que hi vulgui, només cal demostrar que hi vius a Catalunya. Amb taules amb voluntaris i no amb gent que hi és per un sorteig fet en un ple municipal extraordinari, cobrant i de mala gana. Això sí que és fer política alternativa, facilitant la participació en tots els nivells i reduint despesa. En aquesta enquesta tant important serà el resultat com la participació, millor dit, la participació serà la dada transcendental per la que el món tornarà a mirar-nos i a preguntar-se que cony està passant, que com pot ser que en un estat del primer món, en una teòrica democràcia consolidada i moderna, l’estat negui un dret fonamental com és el dret a vot, el dret a participar en les decisions que afecten a tothom, el dret a decidir quin futur volem. El cert és que aquesta manca de visió del poder central, ens diu en quin model d’estat hi vivim i no el volem. Un estat que sembla només treballar per defensar un sistema, el que ja coneixem popularment com a Llotja del Bernabeu, on no compta  el poble, només existeix una màquina que cal anar engreixant i on Catalunya és la gallina que no para de posar ous i es va aprimar per la manca de pinso. El 9N hem d’anar a votar per deixar clar que aquest no és el model d’estat que volem i que el nou estat el volem definir entre tots, per aconseguir un nou estat net, just i on tothom i visqui millor.

I, per anar acabant, també a Sitges se’n fan d’enquestes. L’Eco ha preguntat pel 9N a tots els regidors i regidores i la resposta més sorprenent és la den Ricard Vicente, cap de llista del PSC, atès que està d’acord amb el 9N i amb l’estat propi, posicionament clarament allunyat de les directrius del partit i més properes a les de NECAT, el nou partit que agrupa als socialistes que volen que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Tanmateix, interessant veure com els ara regidors independents, Marc Quero i Mercè Espada, confirmen perquè han deixat el PSC, atès que estan d’acord amb el 9N i l’estat propi, ergo, en Ricard Vicente?

Tanmateix, sembla ser, corren rumors, que l’equip de govern ha fet l’enquesta que normalment es fa uns mesos abans de les eleccions municipals. Una enquesta que es va fer el 2006 i el 2010. Diuen que els resultats insinuen l’empat dels dos partits grans CiU i PSC, en els 3-4 regidors i que la resta de partits, que aconsegueixin representació, no passaran dels 2 regidors. Es a dir, la sociovergència no aconseguirà la majoria per la que semblava estar treballant l’actual direcció del PSC a Sitges. Si l’enquesta encerta, el nou govern municipal pot estar composat per més forces polítiques que l’actual, els pactes hauran de ser sòlids i el programa consensuat clar, i ,fora bo, que les forces polítiques que accedeixin al govern, assumeixin les responsabilitats que, possiblement , el nou escenari nacional demanarà als municipis. I, tanmateix, si l’enquesta és certa, deixa clar que aquelles forces que creien que per acció divina aconseguirien ser la minoria majoritària i l’alcaldia, no han posat prous ciris, o el que és el mateix, no han fet feina de carrer i no han generat confiança, possiblement per desconeixement dels posicionaments no expressats si és que existeixen.

Diumenge 9N farem la més important de les enquestes, la que dirà al món sencer què volem, en la que hi podem participar-hi tots i ningú la podrà cuinar, el resultat serà el que sigui i tothom l’hauria d’acceptar.