SITGES DIU SI AL 9N

El passat 24 de setembre, en un ple municipal extraordinari,extraordinari pel fet a votar i per que no era ordinari, l’Ajuntament de Sitges va aprovar donar recolzament i suport a la consulta del proper 9N, aprovant la moció proposada des de la societat civil. La sala plena a basar, nervis, cares d’il·lusió,  consciència de estar vivint moments històrics. Amb excepció dels representants del PP, els portaveus i regidors dels diversos partits van deixant clar el seu recolzament al 9N. En Marc Quero i la Mercè Espada, PSC, van deixar clar el seu recolzament sense embuts a la moció, sense haver de remarcar que ha de ser legal com sempre demana el PSC. 17 vots a favor i 4 en contra, la senadora socialista, seguidora de la Chacón, es va afegir als vots negatius del PP.

Però, hauria estat raonable un posicionament diferent al vot afirmatiu? No hem d’oblidar, que el govern municipal va votar en contra de la sobirania fiscal tot i ser Sitges municipi membre de l’AMI. No, el cert és que negar el dret a votar no és raonable, ni ètic i ens parla d’un tarannà molt poc democràtic. En cap cas es pot dir que una llei ho prohibeix, i si ho fa,que no és el cas, aquesta llei no és democràtica i cal canviar-la.

A Sitges el 9N es votarà, no crec que la policia local o els mossos ho intentin impedir, i l’estat no té prous mitjans físics per impedir-ho. I no cal que parlem del ressò internacional, precisament a Sitges i viuen molts estrangers, un 25% de la població, que hi podran dir la seva i dir al món que hi passa, que ens volen negar un dret democràtic bàsic en ple segle XXI i en un estat que es vanta de país avançat i modern, però que ens està demostrant que continua en el segle XVIII.

I, havent vist com l’alcalde actual va votar en contra de la sobirania fiscal, utilitzant un informe del secretari on deia que podia patir alguna responsabilitat penal, un fet que no dona cap confiança pensant en els temps propers, cal plantejar la possibilitat, un cop més, que davant els reptes actuals ens cal un conjunt de gent al govern municipal que tingui clar quin és el camí de la transició nacional. Ens cal que les forces de esquerres i centreesquerra que recolzen el dret a decidir i l’estat propi, plantegin una proposta unitària, oberta i transversal. Una proposta que proposi un equip de gent preparat i disposat a tot, que treballi pel poble i no per la foto.