VOLEM RIURE

En un mes, tot sembla haver canviat. Ara fa un mes, un clam va omplir el centre de Barcelona, Independència!!. Aquest fet, un immens moviment col·lectiu, ha aconseguit que  el món giri la vista vers Catalunya i pregunti per la seva realitat.  Però tothom és conscient que aquest clam ha obert la caixa dels trons, la cort, el conjunt de persones i entitats que es mouen al voltant del govern central, per tal de concentrar els poders polítics i econòmics en mans d’uns pocs i així afavorir els seus interessos,  i mantenir un sistema secular, es neguiteja. Els missatges de la por i l’amenaça constant, s’han convertit en fet normalitzat. La ciutadania s’arruïnarà, els títols universitaris no tindran validesa, no tindrem moneda, no serem Europa, se’ns tancaran les fronteres...Els missatgers de l’apocalipsi de Catalunya són ministres i dirigents peperos i mitjans de comunicació de la capital castellana que sense escrúpols mantegen, arribant a la paranoia d’inventar  l’historia, volent fer creure que Espanya sempre ha existit i Catalunya no ha existit mai....obliden que la Marca Hispànica, embrió de l’actual Catalunya és del segle X, que els primers escrits en català són molt anteriors als fets en castellà, que el primer Parlament va ser el nostre, que.......

El debat, l’essència de la democràcia, no existeix, la mentida i l’intriga, les grans enemigues de la democràcia, es passegen per tots els mitjans de comunicació sense problemes. És la demostració que no tenen arguments reals i tenen por. Potser és que mai han cregut en la veritable democràcia, aquella on la sobirania rau en el poble, que és el que decideix, i no només votant cada quatre a uns partits amb uns programes que després no pensen complir. Al poble, la ciutadania, cal consultar-la sempre que calgui, les autèntiques democràcies, Suissa per exemple, ho fan. A Espanya sembla que consultar a la ciutadania sigui un pecat, i ara a Catalunya volem ser consultats, i segons el resultat actuar.

La cort té por, el seu sistema, creat per Felip II, es pot trencar, els que produeixen estan dient prou, estem farts: l’any 2011, l’estat només ha executat el 35% de les inversions pressupostades a Catalunya, a Madrid ha executat el 110%, no poden dir que no hi han diners, nosaltres en paguem molts, el 24% dels impostos recaptats a tot l’estat. L’estat plora pensant que no sap a qui podrà continuar espoliant si marxem.

Catalunya és la comunitat autònoma que té més competències transferides,  el doble de les que té la comunitat de Madrid. Només per aquesta raó, Catalunya hauria de ser la comunitat que rebés més recursos per habitant, la realitat és que som el 16% de la població de l’estat i només rebem l’11%, i això és així des de....El cert és que ja fa temps que a Catalunya plorem pel malbaratament constant que fa l’estat amb els diners que tant ens costen guanyar, no veiem que serveixin per generar riquesa i si per finançar obres faraòniques inútils i que molts cops van en contra dels nostres interessos, però ara hem dit prou, volem riure i ara som conscients que dins d’Espanya no ho podem fer.

Com exemple del dit anteriorment, no cal més que parlar de les infraestructures: la NII, al seu pas per Girona, porta més de deu anys amb obres fantasmes pel seu desdoblament, el territori està trinxat,  i darrerament hem escoltat veus del Ministerio dient que desdoblar-la podia provocar problemes a la concessionària de la autopista. És evident a qui protegeix el poder central, a la ciutadania és evident que no. La N340, en el seu pas pel Penedès des de Vallirana, fa anys que hauria d’estar desdoblada, pressupostada abans que es fes l’Ave, aquest sí que s’ha fet, trinxant el territori. I si parlem dels accessos al port de Barcelona,  millor riure, la paranoia arriba a límits fora de control, fa deu anys que existeix l’acord per fer-los, l’empresa xinesa ha fet la seva part i ara el Ministerio exigeix que la meitat de l’obra, que ja hauria d’estar feta, la pagui directament el Port, i durant aquest temps hem vist com l’estat no parava d’invertir en el port de València, també conegut com el port de Madrid, per poder competir amb el de Barcelona....Conceptes com competitivitat, eficiència, planificació, rigor, són desconeguts per la tropa que controla l’estat espanyol per més gran benefici de la llotja del Bernabeu.

En aquests moments ens cal fer POLÍTICA, amb majúscules, i ens cal tenir persones competents fent política, amb projecte i voluntat de treball, i que si han de renunciar temporalment a la seva feina han de cobrar, i no una classe política que només estigui preocupada per la seva poltrona. Aquesta és una realitat que patim en tots els partits, com sinó es pot entendre que gent que ocupa càrrecs electes o en estructures territorials, s’agafi al fet de la voluntarietat o al de no cobrar, per justificar la manca real d’activitat? que no intriguin i no es presentin. Potser ho van fer per anar en contra d’algú? En aquest cas estem parlant de misèria i no de política. Com tampoc es pot entendre aquells que consideren que els hi toca. Com tampoc es pot acceptar aquells que han fet de la política el seu modus vivendi, el sou és més important que el compliment del compromís, el programa. El moment demana lideratge i compromís, per això confio amb en Junqueras, l’Anna Simó o en Joan Tardà. El moment ens està dient que els governants de Madrid no donen la talla, no tenen projecte, només volen protegir les seves poltrones i els negocis dels seus amics. Hem de marxar, ho hem de preguntar i si una majoria suficient hi està d’acord, ho hem de fer. Mirar de pactar la sortida i si no és possible, bon vent i barca nova. Europa ens espera.