ENS HO CREIEM?

Els carrers del centre de Barcelona plens a basar. Un munt de gent amb un mar d’estelades, aquesta va ser la realitat d’aquesta Diada històrica del 2012. I una reivindicació clara, més d’un milió de persones demanant un estat propi, demanant que Catalunya esdevingui un  nou estat d’Europa, la Independència. Aquella massa de gent estava de festa, no hi havia violència, hi havia il·lusió en la possibilitat d’un futur millor per a tothom a Catalunya.

Vaig tenir la sensació, la percepció, que ens ho creiem, que ara sí es pot plantejar i ho hem de fer. La ciutadania ho vol. Ara cal que la política faci la seva feina, una feina gens fàcil, amb molts disposats  a posar pals a les rodes, molts d’ells a casa nostra i per l’esquena.

La ciutadania vol ser consultada, cal saber si majoritàriament és això el que volem, democràcia. I sembla que és la democràcia el que fa por. La democràcia no és només demanar el vot cada quatre anys, és donar compliment als programes per els que es demana el vot, és legislar en favor de tota la ciutadania, és donar compliment als pressupostos aprovats i és donar veu i escoltar sempre que calgui a la ciutadania. Cal fer un referèndum amb una pregunta clara, si o no a l’estat propi. El govern del poble sense el poble és el totalitarisme i ,en certs moments, sembla que és el que volen alguns grups polítics, deuen tenir enyorança de temps passats. 

Atès que molts ens ho creiem, hem de treballar de forma conjunta, sense tacticismes de partit, per fer el referèndum i, de forma paral·lela, per anar creant les estructures d’estat necessàries el dia desprès. No cal fer una coalició, cal ser honestos i no fer la política de declaracions que tan mal ens fa. Hem de fer política d’accions, les eleccions importants han de ser les del dia desprès, ara hi ha una prioritat, consolidar la base social suficient.

És important que si ens ho creiem ho hem de dir, no ens hem d’amagar. Conec alguns que quan van a l’Associació de Veïns amaguen el fet de ser independentistes i quan hi ha foto es posen al costat de  l’estelada o busquen càrrecs dins el partit per fer el fatxendes. A la Diada, més d’un milió de persones no es van amagar, va ser una manifestació independentista tal com va plantejar l’entitat organitzadora, l’Assemblea Nacional Catalana. Els partits vam quedar en un segon pla, i això és molt bo, ha estat la societat la que ha parlat.

Els i les que ens ho creiem tenim molta feina, hem d’aconseguir treure la por, normal en un possible canvi com aquest, que poden tenir parents o amics. La nostra seguretat els hi ha de donar la confiança que molts cops els missatges ambigus de molts polítics no els hi donen. Si tothom fa la feina al seu abast ho aconseguirem. Al Parlament els partits han de votar sense missatges contradictoris, han de fer la feina legislativa necessària per fer el Referèndum i preparar els canvis legislatius necessaris per assegurar que tot començarà a funcionar el primer dia. El govern ha d’explicar com ho farem i potser programar unes eleccions per provocar una majoria independentista al Parlament. Els partits han de tenir clars els seus posicionaments i no enganyar a la ciutadania amb proclames o informacions que no diuen la veritat.

Tots i totes plegats hauríem de tenir clar que tenim l’oportunitat de crear un estat com nosaltres vulguem. Ens podem plantejar, debatre i decidir si volem tenir exercit; com ens relacionem, si és que ho hem de fer, amb la religió; si ens convertim en un paradís fiscal amb l’euro com a moneda; .......Ho podem fer i ho hem de fer.

Econòmicament, en un principi, no es planteja un problema de futur. Som un país de 7,5 milions d’habitants, amb PIB superior als 210.000 milions d’euros anuals. Tenim un model econòmic bastant diversificat, amb sectors potents com el turisme, l’agroalimentari, el farmacèutic, la biotecnologia, ....Som un país culturalment potent, amb molta producció literària i artística i una potent industria al darrera. El factor econòmic no ens ha de fer patir, tenim el potencial de Portugal que quasi ens triplica en població.

Tots i totes plegats no hem de tenir por dels atacs que patirem, no cal entrar en la baralla, cal tenir la seguretat que des de dintre ningú actuarà per l’esquena per conservar alguna poltrona ben pagada. Sempre s’han dit moltes mentides vers Catalunya a Espanya, ara en sentirem més. Haurem de suportar moltes tonteries com la del president d’Extremadura, una comunitat amb un 26% de funcionaris, 9,2% a Catalunya, i que més del 25% dels recursos públics que utilitzen no els produeixen. O les bestieses de la Cospedal, que governa la pitjor economia autonómica   i es permet lliçons d’austeritat guanyant una fortuna pels seus càrrecs.

Tots i totes junts ho podem fer i ho hem de fer.