El proper 11 de setembre, molts
hi anirem a Barcelona per fer més d’un pas i omplir la capital de Catalunya
d’un clam, volem que Catalunya esdevingui ja un nou estat d’Europa. Volem fer
de Catalunya un estat europeu amb tots els drets i deures que això comporta, a
la gent de Catalunya no li fa por el compromís. L’actual moment de crisi
financera, crisi generada per la cobdícia d’uns pocs i pagada per uns molts que
no tenim cap guany ni culpa i sense resposta enèrgica de bona part dels
governants, ens està demostrant que ens
cal fer un pas més si volem garantir el benestar, educació, sanitat,
oportunitats, per tothom que visqui a
Catalunya.
El President Mas, sembla que
continua creient que podrà negociar el pacte fiscal en línea del concert
econòmic amb el govern central. Té l’obligació de creure-ho, va guanyar les
eleccions defensant aquest concepte ambigu, i ara es troba que ja no pot continuar
aplicant el sistema convergent clàssic, ara es troba que haurà d’actuar i enfrontar-s’hi amb el govern central, fet que
els convergents, en realitat, no han fet mai. El catalanisme de baixa intensitat
convergent, que tant agrada a Madrid, és en una cruïlla. El seu soci, en Duran
i Lleida, no sap com controlar els sectors sobiranistes propis i de CDC, els
seus recolzaments constants al PP, com l’esmena als pressupostos per
subvencionar les autopistes de peatge de Madrid, ara no li serveixen de rés, el
possible ministeri ha deixat de ser una possibilitat, els lobbys ja no el
necessiten ara parlen amb la Camacho. El somni del centre-dreta català de
catalanitzar Espanya s’acabat, el General Prim també ho va intentar i el van
assassinar, Espanya no ens vol en el poder, només vol els nostres calés. En
Ramón Trias Fargas, cosí del meu pare, ho va dir clar, Espanya ens controlarà
pels diners, ens ofegarà, l’Aznar ho va començar, en ZP no va reaccionar i va
incomplir la seva promesa amb l’Estatut, i en Rajoy ho intenta rematar.
El poble català, sembla que
majoritàriament és conscient que la possible
negociació del pacte fiscal serà un fracàs. Hem de ser conscients, que en
aquests moments Espanya no pot renunciar a controlar els 16.000 milions d’€ que
ens espolia cada any. Hem de tenir clar, que Espanya no vol renunciar a decidir
sobre els 45.000M€ que es generen a Catalunya en impostos, el 24% del total de
l’estat espanyol. Que Espanya no renunciarà al fet que el 16% de la població
genera el 24% de les aportacions a la Seguritat Social. Que Espanya no
renunciarà al sector productiu, principalment petita i mitjana empresa i
empreses familiars, que genera el 20% del PIB i el 35% de les exportacions. Que
Espanya no renunciarà a un territori on només hi destina l’11% dels recursos i
que li produeix un guany anual de 16.000M€, el 8,5% del PIB de Catalunya.
El problema d’Espanya és que no
creu en la economia productiva, la cort no sap que és. És un sistema basat en
l’especulació i l’espoli de les colònies, i
Catalunya és una colònia. És un sistema controlat, des de fa segles, per
alts funcionaris, buròcrates, que només els hi preocupa el procediment administratiu
i que la solució d’un problema és la creació d’una comissió, una comissió amb
dotació de personal i pressupost i que quan tingui les conclusions de l’estudi,
el problema ja no existirà. El Conde Duque Olivares ja actuava així, Espanya no
canvia, cal mantenir l’estatu quo d’una casta d’aprofitats, ara es diuen Aznar,
Rajoy, ZP, Griñan, Duran i Lleida, Camps, Matas, Urdangarín..........
El poble català ha de tenir clar
que la Independència no es proclama un dia sortint a una balconada. Cal tenir
les estructures del nou estat preparades per començar a treballar el dia
següent, per recaptar i donar serveis, pagar pensions i sous. Cal que Europa
d’acord amb el Tractat de Viena, 1978, ens accepti el mateix dia. Cal que el
Govern i el Parlament estiguin preparats per, de forma unitària, tenir i donar
respostes a tots els atacs i a tots els dubtes. Cal tenir un consens real,
entre totes les forces polítiques, del model d’estat que volem. Bona part de la
feina ja està feta, el nou estat serà una república, laica i, en principi, amb
una sola càmera parlamentària. La seva divisió territorial es farà en
Vegueries, al Penedès en volem vuit. Però, ens cal tenir exercit? L’Estatut
potser la base de la nova Constitució?.......
Els estudis del Centre Català de
Negocis, el liberal Sala Martín en els seus escrits, deixen clar que una
Catalunya independent és viable i sense problemes, no hem d’oblidar que el PIB
de Catalunya està en uns 200.000 milions d’€, que en aquests moments es
recapten uns 45.000 milions d’€ en impostos i que les necessitats de la
Generalitat voregen els 34.000 milions.....No hem d’oblidar que en aquests
moments el 53% de la producció és exportació. No hem d’oblidar que Catalunya
estat podria ser la quarta nació d’Europa per renta per càpita. La realitat és
que Espanya colla financerament la Generalitat, que hem de veure com altres
regions, que són receptores, reben més diners dels que aporten, com Extremadura
o Galícia, amb governs del PP, ens donen lliçons, i que ningú oblidi que a
Extremadura més del 25% de la població treballa per l’administració pública, el
9% a casa nostra. A Extremadura els nens
tenen portàtil gratis i molts malalts els envien a la Vall d’Hebron de
Barcelona....No hem d’oblidar que el Ministerio continua pagant l’AVE a
Santiago de Compostela i no fa els accessos al port de Barcelona, on uns xinesos
han invertit el que no tenim per fer el port comercial més important de la
Mediterrània.
L’Onze tothom a Barcelona, Europa
ha de tenir clar el que volem i Espanya que no hi ha rés ha negociar, el que és
nostre no volem que serveixi per mantenir una mentida plena d’aeroports buits,
d’AVES tancats o de ministeris sense competències. L’Onze hem de fer un pas més
i no deixar de caminar fins aconseguir que Europa tingui un nou membre,
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada