Ja som en pre-campanya, el proper 25 de novembre votarem de nou per escollir els nostres representants al Parlament de Catalunya, dos anys abans del comte. El President Mas, atès que no ha aconseguit el pacte fiscal, la proposta amb la que va guanyar les eleccions del 2010, convoca eleccions anticipades, per un cop coherència.
De nou, els diversos partits polítics ens bombardejaran amb propostes, proclames i
promeses i amb crítiques i atacs al que
diuen els adversaris. De nou els partits ens presentaran els seu programa, el document que
hauríem de considerar com el seu projecte i el seu compromís, contracte,
amb la ciutadania a la que demana el vot per tal d'esdevenir el seu
representant en les institucions. Però,
realment ens plantegen un projecte o omplen papers amb propostes que després compliran depenen del grau de representació aconseguida, o directament, en el cas d'obtenir majoria absoluta, oblidaran per fer el que els hi vingui de gust?
En aquests moments, veiem com el
govern de l’estat, majoria absoluta del PP, està fent tot el contrari del que
va dir en el seu programa, retallades en polítiques socials, pujada de l’IVA...i
només sembla que els hi preocupa el dèficit, rescatar els bancs dels seus amics com Bankia, l’imatge d’Espanya a l’exterior, una imatge destrossada per la incompetència dels governants de l'estat, els actuals i els anteriors, i recentralitzar. Tanmateix, hem escoltat a l’alcalde de Sitges, alcalde de CiU en coalició amb PP+NH+GIS, dir en el plenari que el seu és
un programa dinàmic, i aplicant aquest dinamisme que vol dir incomplir el seu programa, ha tancat El Rusc, a pujat impostos..... En tots dos
casos, es dona com a raó dels incompliments l’herència rebuda, una herència
que era coneguda, en el cas de Sitges i en campanya, l’actual alcalde parlava
del deute de 70 milions d'euros. El cert és que en tots dos casos la realitat és
la manca de projecte, atès que quan hi ha projecte, el programa electoral és,
bàsicament, el llistat d'accions que durant els següents quatre anys es vol
realitzar per anar implementant el projecte que es defensa. Potser en el cas
del PP sí que existeix un projecte: retornar al concepte unitari i clàssic d’Espanya, recentralitzar, on
la cort, ara la llotja del Bernabéu ho xucla tot pel manteniment d’una elit de
buròcrates d'alt nivell i omplir les butxaques dels que fan les grans infraestructures, moltes d'elles innecessàries i
ara s’està demostrant que si aquest és el seu projecte, és un fracàs.
Aquest possible plantejament del
PP, ens demostra que el problema el tenim quan no existeix projecte real, quan els personatges que manegen un partit, creuen que fer política és parlar bé i sortir a la
foto, que el que importa és tenir el poder, que continuen creient que en política tot si val, inclosa la traïció al
company de partit. El partit que desenvolupa la seva activitat amb gent d'aquesta al capdavant, no té projecte, no donarà compliment al programa i mai
reconeixerà l’errada i en cap cas servirà a la ciutadania, que és pel que fem política. El problema, com ja he dit en altres ocasions, és que personatges d'aquests els tenim en tots els partits, petits i grans, personatges que per ser
presidents de qualsevol executiva interna
o per ser candidats o el que sigui es dediquen a l’intriga, inclús a la
difamació, o es presenten per anar en contra d'algú que pot ser perjudicial al
seus interessos, sense valorar si el projecte que es planteja és bo. És difícil veure'ls venir, sempre fan creure a tothom que són amics, i molt més quan el
normal és estar treballant per desenvolupar el projecte que creus que és el millor per a la
ciutadania, aquests personatges no treballant, només es fan fotos.
A Esquerra Republicana tenim projecte, un gran projecte, volem aconseguir l’estat propi, fa anys que ho diem. Volem un estat socialment just, amb
serveis universals i de qualitat, amb igualtat d’oportunitats, amb una economia
diversificada i basada en la petita i mitjana empresa i l’empenta dels
individus. Un estat d’Europa projectat en el món i al segle XXI i que no oblidi la seva història mil·lenària Un estat que
cuidi el territori, contemplant el paisatge com un gran patrimoni. Un cop
més, he col·laborat activament en el programa, un programa que ens diu que el
projecte és ben viu. A Esquerra tenim clar que no fem política per tenir el
poder, sortir en alguna foto o tenir càrrecs, encara que algun dels nostres, una minoria que s'aprofita de l'assemblearisme, així ho pensi. Fem
política per aconseguir el que nosaltres creiem que és el millor per a tothom,
l’estat propi, Catalunya nou estat d’Europa.
Ara és el moment de fer propostes
per recuperar la confiança de la gent, no només en el nostre projecte, cal recuperar la confiança en la societat, inclús en el sistema, un sistema que hem d'evolucionar, modificar i fer-lo més proper i just per a tothom. Jo, no cal dir-ho,
confio en gent com l’Oriol Junqueras o l’Anna Simó, els conec, els seus dies de
feina són llargs, molt llargs, i no s’aturen, amb gent com aquesta segur que ho
aconseguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada