DE PASSEIG PER LA CARRETERA

Aquest diumenge, com molts dies, he circulat per la carretera de les costes. I un cop més he recordat el dia que vaig veure per primer cop un projecte per arreglar la carretera, aprovat per un conseller convergent i sense cap mena d’informe de l’ajuntament convergent del moment. Jo havia anat a reclamar al director general de carreteres que neteges i fes obres de manteniment tenint en compte que es troba dins un espai natural protegit. Tanmateix, la visita era per demanar mesures per controlar els camions de les pedreres. En aquells moments, 2003-07, jo era el regidor de Medi Ambient i dins les meves responsabilitats  estaven les del control de les pedreres i dels espais naturals.

La sorpresa va ser majúscula al conèixer el projecte, amb ponts, talussos i tota mena de desfetes en un espai natural ja molt degradat per les pedreres i l’autopista. Vam decidir aturar el projecte, atès que ja tenim una via ràpida. No oblidem que a Esquerra  ja vam proposar una moció, aprovada pel Ple, demanant la gratuïtat per tots els residents al Garraf, clar que com Secretaria no té cura de les mocions aprovades, possiblement continua tancada en un calaix. Recordo el dia que anant de camí a Les Botigues amb l’amic Jordi Baijet, vam veure clar que el que havíem de demanar a la Generalitat era arreglar la carretera amb criteris paisatgístics, que permetés gaudir del paisatge.

Avui tenim una carretera segura i que permet gaudir des del conjunt de miradors del paisatge, que millorar-la no ha significat la destrossa de l’espai natural. És una via lenta, si, però ja fa temps que es van acabar els dies de fer carreres, reconec que jo era dels que sempre que era possible traspassava els límits raonables. Són vint minuts de revolts sense presses, l’actual trànsit no permet més.

No conec cap carretera com aquesta, amb uns miradors grans, integrats i orientats de manera assenyada i amb la protecció que dona seguretat als ciclistes. Possiblement faltaria algun espai per fer avançaments i cal solucionar la rotonda de Les Botigues. Haig de reconèixer que, encara que ja no puc accelerar, em satisfà pensar que part del mèrit d’aquesta obra és meu i que a Sitges no li va costar un euro. Que ha provocat que més gent visiti el nucli del Garraf, nucli agradable i pintoresc  com pocs. Ara el que caldria és aconseguir que el robatori que representa el peatge no ho fos per la gent de Sitges, però jo ara no puc fer rés, potser els convergents que manen a tot arreu, si tinguessin una visió més social s’ho podrien plantejar.

No hem sortit

Aquest cop no, de nou al Garraf guanyen els de sempre, l'esperit del Congrés de Girona guardat en un calaix. Principalment em sap greu per l'equip proposat, un conjunt de persones disposades a treballar per ajudar a remuntar el Garraf sense cap mena d'interès personal. S'ha repetit l'assemblea per escollir candidat al Parlament o escollir la Regional, no es venia a votar una proposta i un equip, que hi farem. Potser ha arribat el moment que els "bàndols" es visualitzin? És evident que un existeix, l'altre no el conec i segons sembla és on soc jo. El temps dirà, el cert és que les dades electorals són clares, tenim un problema greu, no donem confiança a l'electorat, dona la sensació que alguns només es preocupen de tenir contenta una part de la militància per guanyar assemblees, quan el que hem de guanyar són eleccions i recuperar la representació.

Tanmateix, potser és el moment de reclamar coherència a tots aquells i aquelles que quan vam patir la davallada del Parlament no van dubtar en demanar públicament el cap de Puigcercós. Han perdut tot al Garraf i s'han blindat a les seves seccions locals i a la Regional, quan el que calia era un acte de coherència, ètica, i fer un pas enrere o al costat, com ha fet el mateix Puigcercós, un dels principals valors personals que té Esquerra, vull creure que és un fet provisional. 

Un dels problemes del Garraf és que no es parla clar, els que em coneixen saben que és com a mi m'agrada actuar, ¿o no som companys i companyes de partit?, fa molts anys que alguns tot ho fan d'amagat, amb resultats catastròfics com el desastre a Sitges del 2007, els tramposos que ho van fer ara són a la nova executiva comarcal.... com la davallada constant de vots a Vilanova, i el mateix, també hi son.

Aquest cop no, potser hi haurà un altre, no ho sé, ara cal obrir nous espais per treballar pel projecte, la sectorial nacional de Medi Ambient és un, ja pensarem altres, potser fer realitat l'altre sensibilitat? El trist d'aquestes situacions és veure gent que durant anys t'han jurat recolzament si feia el pas, quan arriba el moment....potser tenen por de perdre el blindatge?

Gràcies a totes i tots que heu cregut en aquesta proposta, ja trobarem altres vies per treballar per remuntar el Garraf, tot o en part i no deixeu mai de parlar obertament, no està en qüestió el projecte, són certes maneres de fer que han de canviar i certes persones  que haurien de reflexionar i tenir un moment de coherència i ètica.

salut i gràcies.

GARRAF 2015.

El proper divendres, l'Assemblea del Garraf escollirà la Presidència i permanent pels propers anys. Ja fa un temps, Congrés de Girona, que diversos militants ens hem plantejat presentar una candidatura amb un únic objectiu: 

- treballar per recuperar la representació perduda el 2011 en tot el Garraf

Hem constituït un equip de treball de gent diversa, d'acord amb els principis del Congrés de Girona, renovació i unitat. Una candidatura que no es presenta en contra de ningú, sense aspiracions personals, que no representa cap "sensibilitat" i amb ànim de servei.

La feina a desenvolupar té dues vies:

- àmbit extern: cal aconseguir la presència constant d'Esquerra en els mitjans de tota mena, coordinant les notícies i propostes de totes les seccions locals. Aprofitar els 2.0. Omplir les cartelleres.

- àmbit intern: hem de generar discurs, propostes al voltant dels temes que important en aquests moments a la ciutadania: atur, mobilitat, sanitat.....fer debat amb la militància, aprofitar les seves aportacions i explicar-ho a la ciutadania.

Volem treballar en equip, per ajudar a les seccions locals a recuperar el nostre espai als plenaris municipals del Garraf. Tots i totes junts ho podem fer

la candidatura:

Pres. - Jaume Torras

S.org - Pep Vives

S.P.municipal - Tòfol Tobal

S.P.parlamentària - Montse Freixa

S.comunicació - Xavi Toscano

S.finances - Guillem Hueso

S.dona - Marta Bosch

S.P. territorial - Ivan Pau

Retallar, retallar!!

La crisi està afectant de forma molt greu els pressupostos públics. La baixada d’ingressos provocada per la reducció en l’activitat econòmica  ha agafat a moltes administracions amb el peu canviat i sense idees. Venim d’uns anys on s’han construït equipaments i creat serveis sense contemplar els posteriors costos de manteniment o fer estudis de la possible rendibilitat, i en molts casos, es van fer més per un criteri electoral que per una necessitat social.

Els actuals governants, en general de tarannà conservador, han decidit que la manera de fer quadrar els comtes públics és aplicant la tisora i apujant taxes. Es retallen sous públics i perden la feina molts eventuals. I es retallen els serveis que rep la ciutadania, que veu com s’han incrementat els preus de serveis bàsics i com paga més impostos com l’IBI. Aquests governants, són els mateixos que no han acceptat la creació d’un impost a la banca o recuperar l’impost de successions, afavorint els interessos d’una elit.

Els pressupostos 2012 de Sitges, van per aquest camí. La retallada social queda clara en les reduccions pressupostàries dràstiques en serveis com Sitges Capaç, d’un 75%, que pràcticament el condemna a mort, o la reducció en el conjunt d’ajuts socials previstos, d’un 40% i tan necessaris en aquests  moments. No oblidem que primer s’han carregat el Centre Obert d’El Rusc.  La reducció, retallada, afecta els equipaments educatius en forma greu, i ho fa sota el govern d’uns que s’han omplert la boca de la importància de la formació. El cas més flagrant és el de l’Escola de Música, no només fa temps que no cobra, la subvenció prevista es redueix en un 50%, ¿quants nens i nenes de Sitges podran estudiar música? Reducció en els diners previstos pel manteniment d’edificis, reducció dràstica en els diners per transport escolar i reducció en els diners destinats a les llars d’infants. I un detall, l’oficina municipal d’escolarització no té pressupost. Totes aquestes reduccions només poden representar dues coses: o es rebaixa la qualitat del servei o els usuaris han de pagar més.

On no sembla que hi apliquin les tisores és en l’apartat de comunicació, la foto no pot faltar i cal tenir cap de premsa per més de 60.000€ anuals i fer entrevistes a Intereconomia.

És cert, les finances municipals no estan en un bon moment. Els darrers dos anys de l’anterior govern van ser una disbauxa on ni la regidora ni l’interventor van controlar rés, van baixar els ingressos i les prioritats no estaven clares. Però de moment no hem vist cap proposta interessant, hem vist molta foto i sortida de to, com es va fer amb el cas Sitges Reference, per després preveure una partida per pagar el lloguer. Ara calen idees, optimitzar recursos,  cobrar el que toca, de particulars i administracions, i denunciar a les administracions superiors que no paguen, i pagar. El que no es pot fer, és retallar o eliminar serveis, o fer que els usuaris paguin més. Sitges és un municipi molt dinàmic, amb un gran patrimoni municipal, cal gestionar si, però el més important és tenir projecte i ara no el veiem.

PACTE O CONCERT?

Durant molts anys, els recursos a disposició de la Generalitat per satisfer els serveis que hem de rebre, semblava que eren suficients. Durant els anys del President Pujol, es van rebre moltes competències i pocs recursos, però en general, no ens queixàvem, Catalunya generava tant que la manca real de recursos no es manifestava. Potser en aquells anys van creure que era més important poder dir:”hem aconseguit aquesta o aquella transferència” , que fer el que ha de fer una administració pública: administrar i donar els serveis que té delegats. Els darrers deu anys dels 23 de govern Pujol ja van començar a evidenciar una certa manca de recursos directes i, per sobra de tot, van deixar clar on invertia els diners l’estat espanyol, diners que en un 25% es recaptaven a Catalunya  i no era a Catalunya.

L’estat espanyol ha invertit milers de milions d’euros en autovies per on no passa ningú, en kilòmetres de tren Ave que després s’han de tancar al no tenir usuaris, en aeroports buits; hem vist  com diverses autonomies, de les receptores, han pagat portàtils i llibres de text, i estem veient com les crítiques pel dèficit pública actual sempre son contra Catalunya i no contra autonomies amb un 25% de treballadors públics, Extremadura, o estan vorejant la fallida com València. L’estat espanyol pateix un greu problema de concepte, continua funcionant com en els anys de Felipe II, Castella i la cort vivien del que xuclaven de les colònies, ara la colònia és Catalunya.

Les xifres són contundents, som el 16% de la població de l’estat espanyol, produïm el 23% del PIB, el 25% de la recaptació fiscal i el 32% de les exportacions. El retorn és del 10-12%, l’espoli fiscal és del 9.5% del PIB català, només el 70% de les inversions previstes per l’estat es fan realitat. En un estat federal normal, la Generalitat de Catalunya podia haver tancat el 2011 amb uns 2.000M€ en caixa i ho ha fet amb un dèficit de 6.000M€.......

Esquerra Republicana des de l’any 95’, està demanant el concert econòmic, un sistema del que gaudeixen Euskadi i Navarra d’acord amb privilegis franquistes i en el marc d’un estat que diu que tots som iguals. ERC vol un sistema que permeti a Catalunya recaptar i gestionar tots els impostos i negociar una quota de retorn a l'Estat pels serveis prestats i una altra en concepte de solidaritat , que Navarra i Euskadi no paguen en l'actualitat, com preveia l’Estatut aprovat pel Parlament i destrossat a Madrid, primer pel Congrés, després pel pacte ZP-Mas i al final pel Tribunal Constitucional. Ara, de nou, aquest és el sistema que han pactat al Parlament CiU, ERC i ICV. Nosaltres parlem sempre de concert econòmic i CiU parla de pacte per poder obrir la porta a negociar xifres i tornar a la seva política de sempre, molta paraula i poca concreció, a Sitges també estan fent el mateix. Resulta evident que el suport del PSC al concert o pacte fiscal seria d'un gran valor, però en cap cas aquesta adhesió hauria de servir d'excusa per descafeïnar i buidar de contingut allò que s'ha pactat al Parlament i que forma part de la "transició nacional" anunciada per Artur Mas en el discurs d'investidura. Ara el més important és posar l'accent en la necessitat que Catalunya disposi dels  recursos  que genera, aquesta és l'única via per acabar amb l'actual dèficit fiscal. I això no es pot fer dins de la Lofca. Després de la sentència del Constitucional contra l'Estatut i la massiva manifestació del juliol del 2010, no s'entendria un altra ronda de negociacions a la baixa, ni de cara endins ni de cara enfora.

Ara fa uns dies, vam poder escoltar Oriol Junqueras, President d’Esquerra Republicana, al Cercle d’Economia, a Barcelona, en un auditori ple d’empresaris, alguns tant importants com el president d’Abertis. Junqueras va plantejar la necessitat d’unitat i esforç de tothom davant la crisi, va recordar, és historiador, que Catalunya ja ho ha fet abans en diverses ocasions, i va deixar clar que un dels elements necessaris per sortir de la crisi és el concert econòmic, o millor la plena sobirania. El model econòmic català funciona i és constantment revisat i modificat per la societat catalana. Els problemes apareixen quan ens deixem arrossegar pels models econòmics i socials de l’estat espanyol o quan es porta al límit la prestació de serveis.

Durant set anys, els governs d’esquerres van mirar de posar al dia els equipaments i els serveis que la ciutadania es mereix, i la caixa no va donar per més. La crisi ha agreujat la situació, la reducció d’ingressos de la Generalitat és en aquests moments d’un 30%, han baixat els ingressos propis i ho han fet els que ens envia l’estat, no ho ha fet el percentatge d’espoli, vora el 9%. En lloc del món succeeix.

Concert o pacte?, no hi ha dubte, la Independència és la solució, i provisionalment el concert com s’ha pactat al Parlament. El PSC s’hauria de sumar i no repetir les errades del passat, votant a Madrid diferent del que havien votat al Parlament, obrint la porta a que CiU pactes per la porta del darrera, que és com més els hi agrada actuar. I, tanmateix, caldria demanar a particulars i entitats pagar  els impostos en l’Agència Tributària Catalana, sempre que sigui possible. Com deia fa uns dies, que deixin de fer els fatxendes amb els nostres diners.