Diu la dita que qui no té història no té futur, serà per això que tants que tenen pretensions la inventen o la manipulen. Durant sis segles, el Principat de Catalunya es dividia en Vegueries, territoris sota l’autoritat del Veguer, delegat del comte o vescomte. Aquest model va desaparèixer, com tot el marc normatiu català, amb el Decret de Nova Planta, 1716. A mitjans del segle XIX, el poder castellà inventà la divisió en províncies, escapçant el Penedès, es delimiten els termes municipals tal com els coneixem i a principis del XX s’institucionalitzen les comarques.
La República Catalana, una realitat imminent, té previst recuperar la divisió en vegueries i la supressió de les províncies. Per aquesta raó ja es va aprovar la Llei de Vegueries, amb 8 vegueries previstes, la del Penedès n’és una. L’impuls de la societat civil, amb la creació de la Plataforma per la Vegueria, que va treballar per tot el territori per donar a conèixer la proposta de Vegueria, que va pressionar als partits polítics per fer aprovar als plenaris municipals mocions d’adhesió a la Vegueria i la negociació d’ERC en el pla polític, primer amb els seus socis de Govern a la Generalitat i desprès al Parlament per aprovar la Llei, van aconseguir recuperar la Vegueria del Penedès. El Garraf n’és part important, atès que és part del Penedès Marítim.
En la imminent República, passarem a tenir 3 nivells administratius: la Generalitat amb les Vegueries com elements descentralitzadors, els consells comarcals com gestors dels serveis mancomunats i els municipis com a administració directe al territori i amb el ciutadà.
Bé, això és el que crec jo que que serà pel que anem coneixent. En aquests moments tenim el que tenim. I tenim uns ajuntaments encotillats per les directives den Montoro, en un flagrant atac a l’autonomia municipal contemplada en la sacrosanta Constitució, fetes per rentar la cara del dèficit públic galopant de l’estat espanyol i que han facilitat que ara tinguin uns romanents de caixa fora de tot coneixement, però que no estan complint amb el nivell de serveis que la ciutadania es mereix. Ho veiem a Sitges, on la problemàtica amb la concessionària de la brossa fa massa temps que dura, on en els darrers anys s’ha tingut la sensació que allò del manteniment no existia.
I ho veiem a Sant Pere de Ribes amb carrers plens de forats a Les Roquetes i a les urbanitzacions i una recollida de brossa que no compleix. Tenim un Consell Comarcal molt “petitet”. I tenim la presència de la Diputació Provincial, una institució anacrònica, que reparteix els molts recursos de que disposa de forma no gaire objectiva.
Serà més eficient l’administració amb Vegueries? Tot dependrà del factor polític, actualment, tant els consells comarcals com la Diputació són ens polítics que el ciutadà no escull directament, atès que els seus plenaris són fruit dels resultats de les municipals. Però, atès que els plenaris són polítics, decideixen com utilitzar recursos, ergo, el color polític pot afavorir o no a certs municipis. Personalment crec que els consells comarcals només haurien de ser gestors de serveis mancomunats. Els plenaris de les vegueries l’haurien de conformar els alcaldes i alcaldesses i haurien de ser el pont entre la Generalitat i els municipis i així tenir, en realitat, només dues administracions, la Generalitat, administració central de Catalunya, amb els seus serveis repartits per les Vegueries i els municipis, que haurien de veure créixer els seus recursos i així millorar els serveis directes a la ciutadania.
Si els municipis tinguessin més recursos, és possible que fos més fàcil donar solucions a problemàtiques com té Sant Pere de Ribes al tenir dos grans nuclis. I les solucions, crec jo, no passen per duplicar serveis, si no, per esmerçar recursos en cosir el territori i generar sentiment de pertinença a un territori i la Vegueria ens pot ajudar, som penedesencs. Però, la problemàtica dels dos nuclis és, en un altre nivell, el que succeeix amb les urbanitzacions, atès que ja han deixat de ser llocs d’estiueig, i molts dels nous residents no veuen el municipi com seu, atès que en molts casos, hi ha el sentiment de no existir en les polítiques municipals. En el món d’internet, les distancies ja no haurien de ser excusa de res. Per això la importància de fer realitat la República digital en tots els nivells i apropar l’administració a qualsevol terminal i la necessitat de tenir centres administratius que facilitin el treball en equip i no com passa ara a Sitges, desaparegut el Reference, on de nou és problemàtic fer reunions de treball interdisciplinàries o com passa a Sant Pere de Ribes amb duplicitats innecessàries, atès que és un sol municipi amb diversos nuclis.
La nova realitat imminent, la República, és l’oportunitat per actualitzar i fer més eficient l’administració pública, reduint nivells, potenciant les administracions municipals i els serveis a la ciutadania.
publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada