divendres, 2 de novembre del 2018

Equipaments per satisfer necessitats o per guanyar vots?

 

S’apropen eleccions i, com ja és norma, el tema dels equipaments tornarà a ser un dels punts centrals dels programes de les possibles  candidatures. És ja una tradició, parlar i  proposar tota mena d’equipaments que es diu que són necessaris per satisfer desitjos o necessitats de la ciutadania. El cert és que fer la carta als reis és fàcil de fer, però gens aconsellable.

Per proposar equipaments cal tenir un cert projecte de futur pel municipi, planificar el més correctament possible les inversions i els temps d’execució, tenir la seguretat que l’espai a ocupar és l’adient i que els costos de manteniment en el temps són assumibles. I cal que realment siguin necessaris, sia pel creixement demogràfic, pel desenvolupament econòmic del municipi o per les necessitats noves fruit del desenvolupament constant de la societat.

Però, parlem de Sitges, que és el que ens interessa. El llistat del Pla d’Equipaments de l’Ajuntament, es pot consultar al web municipal, és llarg i ambiciós o això ens volen fer creure. No és nou, és pràcticament el mateix que va elaborar el primer govern de l’Alcalde Baijet amb un parell de diferències. Tanmateix, no hem d’oblidar que per realitzar la majoria dels equipaments previstos cal tenir els terrenys adients i que, principalment, aquests terrenys són fruit del desenvolupament urbanístic, aquell famós 10% d’aprofitament municipal i que, gràcies al POUM aprovat el 2006, amb el vot contrari de CiU, ara que s’està desenvolupant el darrer espai urbanitzable de Sitges, l’Ajuntament ha de rebre una gran pastilla a la Plana Oest així com té la possibilitat de gestionar espais per habitatge social a La Granja II. L’Ajuntament pot plantejar, ara sí, atès que tindrà els terrenys, la possibilitat de fer nous equipaments. Però ens calen o fora millor destinar bona part d’aquests nous terrenys per fer un bon parc d’habitatge social de lloguer i optimitzar els equipaments que ja existeixen?

El creixement demogràfic obliga a ampliar els equipaments educatius, potser no cal fer-ne de nous, però si ampliar o renovar els actuals. L’Escola Barrachina, per exemple, ja no dona per més, clar que si es trobes la solució pels dos anys d’obres necessaris per fer una escola nova en el mateix espai, solució a on continuar amb l’activitat escolar, es podria plantejar el que en el seu moment proposava l’amic Paco Merlo i aprofitar el subsòl de l’escola i fer un aparcament per buidar de cotxes la zona. Ens calen més places de llars d’infants però s’han de fer en espais on arribar caminant. Tanmateix, cal fer realitat l’Escola Agnès, i sembla que s’han de preveure solucions per dues iniciatives privades: l’Escola Pia, una permuta i aprofitar l’edifici com a hotel d’entitats i el patí per fer habitatge social de lloguer és una opció; i el creixement de l’IAB, el somni de l’Alcalde Baijet, que l’Ajuntament hauria d’entomar com una possibilitat per recuperar la tradició teatral perduda i potenciar activitats artístiques com la dansa.

El Pla d’equipaments ens parla de certs espais esportius. Un ja hauria de ser realitat, el camp de rugbi, per cert el Rugbi Sitges ha estat proclamat millor club de Catalunya, no han degut tenir en compte les instal·lacions actuals. Es parla del tercer camp de futbol, això no és res més que completar el projecte de Pins Vens aprovat el 2006. Però no parla de res relacionat amb activitats esportives nàutiques o d’altre mena.

Tanmateix, el Pla planteja la possibilitat de fer un segon CAP. Potser fora millor primer optimitzar l’actual i recuperar el servei d’urgències i tornar a tenir farmàcies de guàrdia.

El Pla no ens parla de la necessitat de tenir un Ajuntament del segle XXI, serà perquè la base ja existia i l’Alcalde Forns, molt mal aconsellat, s’ho va carregar? Parlo, és evident, del Sitges Referènce, avui una ruïna, on s’hi estava encabint tota la part administrativa municipal, possibilitant una gestió molt més eficient i que ara facilitaria que l’Edifici Miramar fos un gran centre cultural com volen fer amb Can Falç, però qui ho pagarà? En el llistat no hi apareix el Patronat, serà perquè el llistat no està actualitzat o perquè no hi ha proposta ni recursos? El que sí trobem al llistat és la possibilitat d’un recinte firal, sic, per fer quantes fires? Amb quin cost de construcció i manteniment? Personalment, no hi veig cap necessitat en llençar uns recursos, en utilitzar un espai important, en allunyar de la població activitats que donen vida al municipi. Posar unes carpes costen el lloguer i prou.

El principal equipament que ha de fer l’Ajuntament és un bon parc d’habitatges de lloguer. Amb gestió municipal, amb mides diverses i amb lloguers a preus raonables i de llarga durada i així les noves generacions no hauran de marxar a altres municipis.

Sitges està urbanitzant els seus darrers espais, esperem que l’Ajuntament faci diana amb els equipaments que realment cobreixin les necessitats actuals i futures.

publicat a l'Eco de Sitges, 2 novembre 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada