És nou el pla de mandat de Sitges?

Ara fa una dies, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sitges, amb l’alcalde Forns al capdavant, ens va presentar el Pla de Mandat 2015-2019. Document que ja hem pogut consultar al web municipal. El cert és que al escoltar la presentació feta al Miramar, la música no era nova, vaig tenir la sensació d’escoltar el del 2003-07 o el del 2007-11

Com a novetat i part positiva, sembla que ara sí, l’ús de les TIC, de les xarxes, de les tecnologies del Segle XXI, pot ser una realitat a l’Ajuntament de Sitges. No podia ser d’una altre forma, atès que el  regidor responsable i impulsor el veiem sempre enganxat al mòbil.

Tanmateix, cal remarcar com a positives, les propostes orientades a millorar les polítiques socials, deixant de ser assistencials, com ho han estat els darrers quatre anys, per tornar a ser proactives i dirigides ha diverses grups socials. En un principi, ambicioses, encara que no gaire concretes, propostes en habitatge social, formació, ajuts en la dependència i el menjador escolar, menjador social i mesures pels sense sostre.

Però, hi ha massa punts poc concrets, que repeteixen accions ja fetes o propostes, com deia al principi, que recorden propostes i accions del govern de l’alcalde Baijet. I, tanmateix, hi ha propostes que entren en contradicció amb accions fetes en el primer govern de l’alcalde Forns.

Anem a pams. Es pren el compromís de fer l’ingrés dels tributs a la Hisenda Catalana, clar que en la presentació es va dir que es faria si era “legal” i no oblidem que en el passat  Mandat, arrel d’una moció presentada per la CUP, l’alcalde Forns i el seu govern del moment, van votar en contra de fer-ho. El canvi de socis de govern ha despertat l’esperit independentista de l’alcalde Forns,  benvingut sia.

Es parla de donar suport als mitjans de comunicació locals i comarcals. Vol dir això que Sitges tornarà a formar part de Canal Blau i així podrem tornar a veure notícies de Sitges i els plens municipals en tv normal?o només és continuar amb les aportacions a l’Eco i al Diari de Vilanova?

Es parla de fer l’adequació dels terrenys on encabir l’edifici definitiu de l’escola Agnès. A veure si ho entenc, durant quatre anys, aquesta adequació no s’ha fet, i sí que ens han parlat de reunions i reunions amb el Departament d’Educació. Va aparèixer una partida pressupostària en els pressupostos de la Generalitat per tal de començar el projecte i l’escola i a dia d’avui, res de res, i un munt de famílies esperant la nova i necessària escola. El projecte de l’escola Agnès ve de lluny i ara no ens poden dir que adequaran el terreny, ens han de donar data d’obertura.

Es parla d’una possible Escola de Vela, interessant, però no es fa cap esment al Nàutic o al Club de Mar, entitats amb escola de vela i tradició de col·laboració amb l’Ajuntament en cursos pels infants. No voldria que fos un brindis al sol per acontentar algun membre del govern o alguna entitat local que fa alguna mena de pressió.

publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments

ÉS NOU EL PLA DE MANDAT DE SITGES?

Ara fa una dies, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sitges, amb l’alcalde Forns al capdavant, ens va presentar el Pla de Mandat 2015-2019. Document que ja hem pogut consultar al web municipal. El cert és que al escoltar la presentació feta al Miramar, la música no era nova, vaig tenir la sensació d’escoltar el del 2003-07 o el del 2007-11

Com a novetat i part positiva, sembla que ara sí, l’ús de les TIC, de les xarxes, de les tecnologies del Segle XXI, pot ser una realitat a l’Ajuntament de Sitges. No podia ser d’una altre forma, atès que el  regidor responsable i impulsor el veiem sempre enganxat al mòbil.

Tanmateix, cal remarcar com a positives, les propostes orientades a millorar les polítiques socials, deixant de ser assistencials, com ho han estat els darrers quatre anys, per tornar a ser proactives i dirigides ha diverses grups socials. En un principi, ambicioses, encara que no gaire concretes, propostes en habitatge social, formació, ajuts en la dependència i el menjador escolar, menjador social i mesures pels sense sostre.

Però, hi ha massa punts poc concrets, que repeteixen accions ja fetes o propostes, com deia al principi, que recorden propostes i accions del govern de l’alcalde Baijet. I, tanmateix, hi ha propostes que entren en contradicció amb accions fetes en el primer govern de l’alcalde Forns.

Anem a pams. Es pren el compromís de fer l’ingrés dels tributs a la Hisenda Catalana, clar que en la presentació es va dir que es faria si era “legal” i no oblidem que en el passat  Mandat, arrel d’una moció presentada per la CUP, l’alcalde Forns i el seu govern del moment, van votar en contra de fer-ho. El canvi de socis de govern ha despertat l’esperit independentista de l’alcalde Forns,  benvingut sia.

Es parla de donar suport als mitjans de comunicació locals i comarcals. Vol dir això que Sitges tornarà a formar part de Canal Blau i així podrem tornar a veure notícies de Sitges i els plens municipals en tv normal?o només és continuar amb les aportacions a l’Eco i al Diari de Vilanova?

Es parla de fer l’adequació dels terrenys on encabir l’edifici definitiu de l’escola Agnès. A veure si ho entenc, durant quatre anys, aquesta adequació no s’ha fet, i sí que ens han parlat de reunions i reunions amb el Departament d’Educació. Va aparèixer una partida pressupostària en els pressupostos de la Generalitat per tal de començar el projecte i l’escola i a dia d’avui, res de res, i un munt de famílies esperant la nova i necessària escola. El projecte de l’escola Agnès ve de lluny i ara no ens poden dir que adequaran el terreny, ens han de donar data d’obertura.

Es parla d’una possible Escola de Vela, interessant, però no es fa cap esment al Nàutic o al Club de Mar, entitats amb escola de vela i tradició de col·laboració amb l’Ajuntament en cursos pels infants. No voldria que fos un brindis al sol per acontentar algun membre del govern o alguna entitat local que fa alguna mena de pressió.

Ens diuen que cal nomenar un cap d’esports. Ja fa sis mesos que l’anterior cap va marxar per fer d’alcaldessa a Olivella i, sorpresa, encara no ha estat substituïda i aquest fet és una acció del Pla de Mandat, incomprensible i una mostra d’incompetència important o és el resultat de la manca d’organigrama?

De forma sorprenent, llegim en el document que cal formalitzar les relacions de la Regidoria de Turisme amb el sector privat per treballar de forma conjunta, ergo, que s’ha fet al llarg dels darrers 30 o 40 anys? És un plantejament que no entenc, acceptable fora parlar d’establir un nou marc, un nou model, un nou projecte, però tal com es planteja sembla que mai hagi existit la relació en el sector turístic entre l’ Ajuntament i els privats i els anys ens parlen de tot el contrari. Podríem pensar que el desig de l’alcalde Forns de trencar i esborrar tot l’anterior el porti a proclames com aquesta i que, tristament, la regidora i estigui d’acord.

De nou es parla de fer un centre logístic per la distribució de les mercaderies. I el polígon de Mas Alba que hauria de ser? I si no és Mas Alba, on pot anar? Només cal mirar el POUM, per cert, un POUM que no va tenir el vot favorable de CiU, per veure que qualsevol plantejament lògic passa per Mas Alba.

I, tanmateix, de nou apareix el recinte congressual,  on fer fires i firetes. No sembla que qui ho planteja, estigui tenint en compte els costos reals. Els costos de construcció i de manteniment. I la pregunta és on es fa i com ha de ser, espai i dimensions. Un altre tema recurrent, com el del centre logístic o l’escola de vela. Si la regidoria cerqués opinions en altres consistoris, el més possible és que la proposta anés al calaix.

En el document s’albira el desig inversor en mega-projectes. Sembla que el projecte museístic i de recuperació de Can Falç pot ser realitat, caldrà veure les xifres i fer un estudi econòmic acurat per tal d’orientar el més correctament possible el museu que es vol encabir. Ens parlen de recuperar i rehabilitar el Patronat per fer un casal d’entitats. Recuperar el Patronat és una vella reclamació d’ERC, però no a pagar per Sitges, la Generalitat l’hauria de retornar mínimament en condicions, en les actuals parlem de molts milions d’euros. En el paquet de grans inversions, tornem a escoltar el de la creació del Centre d’Interpretació de la Festa Major a l’Escorxador. Particularment, soc del parer, que aquest centre s’hauria de vincular amb el Palau del Rei Moro i l’Escorxador millorar-lo com a espai expositiu. I, per acabar amb les possibles grans inversions, se’ns fa la proposta de la vianalització del centre urbà, però no seria més correcte parla de continuar-la i acabar-la o no es pot dir atès que aquest projecte és anterior i la part més potenta es va fer amb l’alcalde Baijet?

I per acabar, coincidint amb la cimera mundial pel canvi climàtic, podem dir, que la sensibilitat mediambiental del Pla de Mandat és baixa o nul·la. Es proposa recuperar la deixalleria mòbil, potser podrien executar la moció presentada per ERC i aprovada, per tal de fer una Ecoparada en el Mercat Municipal. Ens diuen que faran programes de treball del reciclatge amb els infants, però en quin món viuen, si algú té clar el reciclatge són els infants, potser fa 15 anys que les escoles de Sitges tenen contenidors pel reciclatge a les aules. Qui assessora a la regidora està antiquat i té poc coneixement i és evident que ha oblidat la dita “solucions locals per problemes globals”, clar que potser és el mateix imbècil que em recriminava quan jo ho posava en els meus escrits com a regidor. En el document no es parla d’accions directes de l’Ajuntament per millorar energèticament el consum municipal. No es parla de cap política forestal. Es parla de renovar la concessió de recollida de la brossa, però en cap cas, es parla de com millorar i incrementar la recollida selectiva. No es fa cap esment a la recollida de residus comercials. I tot el que estigui relacionat amb l’entorn protegit, el 76% del municipi, només passa per una major implicació en el Consorci dels Colls-Miralpeix. El govern municipal es renta les mans amb l’entorn natural de Sitges.

Decebedor, tenia l’esperança que els meus, ERC, provoquessin un Pla de Mandat innovador, del Segle XXI i és el mateix de sempre, molta paraula i poca concreció. Paciència.

100 dies

Passat l’apassionant 27S, amb victòria dels que volem fer de Catalunya un nou estat d’Europa, atès que victòria és que 72 diputats i el 48% dels vots estiguin d’acord en aconseguir la Independència de Catalunya, que els del NO s’hagin quedat en el 39% dels vots i 52 diputats, i la resta, 11 diputats i el 13% dels vots, volen un referèndum i decidir. Com deia, passat el 27S, tornem la vista a Sitges. Han passat ja cent dies des que el nou govern municipal comences el seu camí. Però caminar i governar no és el mateix.

En aquests moments, desconec si l’Alcalde Forns ha signat ja els decrets de delegació pels diferents regidors i regidores del Govern. Al web municipal no ho he trobat, bé, no hi ha rés des de juny d’aquest any, ni Juntes de Govern, ni actes dels plens, ni decrets, serà per manca de temps? O de transparència?. Això vol dir que totes les resolucions, en el cas que el decret encara no estigui signat, les ha de signar l’alcalde. Un alcalde que està al 25% a Sitges i l’altre 75% com a diputat provincial de turisme, clar que com va dir en el Ple del dilluns 28, a les xarxes socials es pot testimoniar que sempre hi és. Els caps de setmana i on hi ha foto.

Però no crec que els problemes de l’Ajuntament de Sitges siguin conseqüència de la dedicació o no dels membres del govern, tres a dedicació complerta, un regidor a 80%, alcalde al 25% i la resta crec que per assistències. Els problemes s’arrosseguen de fa temps i ara trigarem en veure solucions, atès que els regidors i regidores a temps complert, els meus, els d’ERC, són nous. No són nous en el treball en l’administració pública, inclús una d’elles és treballadora de l’Ajuntament, però sí ho són en el fet de ser càrrec electe. Un càrrec electe no és un tècnic  pujat de grau, no té perquè conèixer com funciona l’administració, ha de tenir idees o saber captar-les, ha de buscar recursos i ha de liderar l’equip de gent amb qui li pertoqui treballar. I ha d’escoltar, trepitjar molt carrer i escoltar. I de moment, hem vist molta foto, molt sopar, que si, que ja ho sabem, que Sitges té això, però de moment només hem escoltat “ho estem treballant”, i quan això ho sents de gent amb experiència en la funció pública em fa pensar en allò de “si tens un problema crea una comissió”, primer s’ha de tramitar la seva aprovació, assignar personal i recursos i donar-li un temps perquè ens digui quin és el problema i més tard ens pot proposar una possible solució,  i amb sort el problema o a desaparegut o és tant greu que la comissió no pot donar solucions i torna a començar.

Quan vaig ser regidor, recordo que el primer que vaig fer el primer dia, va ser demanar l’estat de comptes de la regidoria, fer preparar un informe amb les mancances i cercar solucions amb la resta del govern per arreglar el forat. El segon va ser posar en marxa la redacció de l’Ordenança de neteja i residus a primers de setembre, no feia ni cent dies.....Actitud? o inconsciència de persona amb il·lusió?  Em perdonareu però jo no ho veig en l’actual govern, ni en els nous ni en els que ja hi eren.

Aquest estiu la problemàtica de la neteja i la brossa, s’ha desbocat. En Lluís ja no patrulla els carrers, un mètode efectiu quan els recursos són curts, però amb el que no hi estic massa d’acord quan hi ha un tècnic. El servei és curt, en el seu moment, amb les ànsies de reduir ràpid el deute, es va retallar en excés el que es paga a la concessionària. És cert que la concessionària no estava fent correctament la feina, per això en el seu moment l’Armand va deixar de pagar, però el que s’havia d’haver  aconseguit es  l’estricte compliment de la contracta, retallar el cost representa reduir o eliminar serveis, i aquest estiu hem vist els resultats pels carrers. Hem vist com molts locals abocaven a qualsevol hora i en qualsevol contenidor i com hi ha hagut molts particulars que, desconec la raó, s’han dedicat a no ficar la brossa en els contenidors, deixant-la al costat.

Tanmateix, caldria saber si tenen alguna proposta per reconduir les zones d’oci nocturn. Primer de Maig s’està morint. Joan Tarrida, abans un carrer tranquil, ara és intransitable per les nits. Hi ha botellón al parc de Can Robert i als espigons. Molts carrers tenen forats. El poble dona sensació d’estar deixat. I si, ja sé, em diran que lo principal en l’anterior Mandat ha estat eixugar el deute, però de cap manera, amb la recaptació que hi ha hagut per mor de la pujada de l’IBI, es pot deixar el poble tant deixat.

Espero, desitjo, ERC torna a governar, que en breu comencem a veure fruits, clar que quan un llegeix el Pacte de Govern té dubtes. És evident que és un pacte de govern fet condicionat pel moment històric que viu Catalunya, 27S, però és un pacte fluix, com, de moment, sembla fluix aquest govern. Encara estan treballant l’organigrama i aquest és un fet que desmotiva molt als treballadors municipals. I, tot sembla indicar, que volen ampliar el govern, provocant la provisionalitat en la distribució de les regidories o àmbits de competència, i això provoca la manca de propostes. No poden esperar gaire.

TRENCACLOSQUES SITGETÀ

Com ja és tradició, una més en un municipi de tradicions, el plenari municipal és un trencaclosques amb nou peces de difícil encaix. Els acords posteriors a les eleccions municipals, van facilitar que la llista més votada, ERC, conformés un govern capitanejat per la primera alcaldessa republicana, gran notícia. Però aquest govern, llàstima, és feble, atès que és un govern de coalició i en minoria, ergo, primer negocien internament i desprès han de buscar qui els ajudi a aprovar qualsevol proposta presentada en el plenari, tasca difícil i esgotadora que demana plena dedicació al municipi.

Personalment, creia que el pacte del Mandat anterior reeixiria amb el recolzament, ara sí que era convenient, de la CUP. El moment històric del país, semblava portar a renovar el pacte amb més força, però no, potser ambicions personals, com hem vist al Consell Comarcal o la Diputació, o la incapacitat de dialogar per incompatibilitats personals, han impossibilitat l’acord. El cert és que JuntsxSitges, l’antiga Convergència, sembla ser que sospesa la possibilitat de fer una moció de censura aliada amb el PSC, NH i Cs, sí, amb Ciudadanos, el partit que dia rere dia insulta, amenaça o difama a qualsevol electe independentista, sense comentaris. Però, tanmateix, sembla ser que els socialistes estan parlant amb el govern, fent evident que necessiten governar, potser tenen por de minvar encara més si no són a govern?

L’alcaldessa, ha aconseguit un bon recolzament pels pressupostos, Carme Gasulla, amb qui, crec, s’hauria de parlar de govern, però no és suficient. El PSC és una possibilitat, però planteja contradiccions importants de país, ho veiem al Parlament. Qui queda, si Junts no sembla estar per la labor? els més petits.

Amb un pressupost potent, finances sanejades, Sitges demana un govern segur i fort. Cal posar el municipi al dia i proposar un bon projecte. L’alcaldessa ha de liderar, amb dedicació plena, un govern on desapareguin sigles i tothom hi vegi un equip que treballa pel poble i el país.

A Sitges habemus pacte

 

Un cop més, els resultats electorals no deixaven altre opció, a Sitges tenim un govern de coalició. Sembla ja una tradició tenir governs municipals amb sigles de diversos partits, un fet que a la Meseta els hi sembla revolucionari, tanmateix, el segon govern den Baijet, que tenia majoria absoluta, va incorporar el representant d’ICV.

En anteriors mandats, veiem com els governs de coalició seguien, principalment, l’eix esquerra/dreta, sense oblidar que el govern del 2003-07 va incorporar un regidor d’Unió, l’amic Joaquim Millàn. Tanmateix, aquests governs, massa cops, han sorgit per anar en contra d’un altre, encara que fos la força més votada, cas del 2011, i han estat governs sense un clar pla de mandat, com el que ha presidit l’alcalde Forns en el seu primer Mandat, on cada partit s’ha preocupat només de la seva parcel·la. El nou pacte es fa en clau país, els liberals de CDC, els democratacristians d’Unió i els socialdemòcrates d’ERC, pacten un govern en minoria donant compliment al manifest de l’ANC signat abans de les eleccions. No oblidem que aquest manifest també el van signar la CUP, però no vol governar amb CiU, i el va signar NH, però ERC no els vol al govern.

A l’oposició trobem Sitgesen+, CUP, C’s, PP, NH i SGI, que difícilment es poden posar d’acord per tombar l’alcalde Forns i els socis d’ERC. Però coses més estranyes s’han vist.

Llegits el punts del pacte que han de conformar el Pla de Mandat, un té diversos dubtes. No es recupera la regidoria de Medi Ambient en un municipi amb dos terços del seu territori sent espai protegit, amb un àmbit marí protegit, amb greus problemes amb els residus, amb una proposta per estabilitzar la sorra de les platges embarrancada en els despatxos de Madrid des de fa deu anys, amb un Massís del Garraf gestionat quasi sense recursos per la Diputació, amb....... Algunes d’aquestes problemàtiques apareixen en el pacte de govern, però no es diu com s’entomaran i al voltant del nou regidor de Territori apareix la paraula sostenibilitat, ja fa uns anys hi va haver qui va confondre la sostenibilitat amb polítiques mediambientals.

Es parla d’incrementar els recursos en les polítiques socials, quan el que caldria és canviar-les i fer autèntica política social i no fer pràctiques assistencials que voregen la caritat.

Es parla de l’Escola Agnès, però quants anys fa que en parlem i només hem vist reunions, notícies i promeses, alguna licitació i poc més. L’espai continua igual, el carrer que calia moure continua igual i els barracots a la zona verda de Can Pei continuen igual.

I es parla de turisme, fa vint anys que visc a Sitges i sempre he escoltat la mateixa cançó: cal renovar el model turístic per un de més qualitat, més tranquil i respectuós, però no sento ha ningú dir com fer-ho i mentrestant fem la Gay-Pride o acceptem el descontrol del carrer Joan Tarrida.

Espero, desitjo, que aquest govern funcioni. Sitges no es pot permetre quatre anys més d’inactivitat i, tanmateix, vull que ERC ho faci be, ho vam fer en el 2003-07 en unes condicions molt diferents que les actuals on el moment del país passa per sobre de tot, encara que en altres municipis del voltant com Vilanova o Vilafranca no sembla que sigui el cas.

Si aquest és o no un bon pacte el temps ho dirà, de moment tenim un document d’intencions que no ens aporta cap gran novetat, clar que potser el pacte d’estabilitat a tres que es va gestar en el ja famós sopar del Subur, aportava alguna millora. El cert és que el pacte podia haver estat a tres bandes, Ciu-Sitgesen+-ERC. Pel que sembla, en aquest sopar, sota la tutela del tal Joan Olós, li haurem de demanar al seu company de redacció W.Cameron que ens faci cinc cèntims d’aquest personatge, es va arribar a un pacte d’estabilitat on CiU i ERC acceptaven les demandes de Sitgesen+. El que volia Sitgesen+ era controlar l’àrea de Turisme, posant al comunicador de la campanya com a gerent de l’Agència de Turisme, un coordinador per tal de col·locar a qui és possible que hagi de tornar a l’Ajuntament i la regidoria pel cap de llista. Però els regidors de Sitgesen+ no ho han acceptat, la coherència també existeix, torno a dir que no entenc com el cap de llista del PSC és un independentista declarat que creu en la honorabilitat de la política.

Be, el cert és que el possible pacte d’estabilitat a tres, s’ha convertit en un pacte sobiranista a dos. Ara espero, com es diu en el pacte, que l’alcalde Forns posarà en pràctica la sobirania i rectificarà el vot en contra de fa dos anys, serà que ara sí és independentista?

publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments

Pactar, per fer qué?

Temps de pactes, els resultats electorals obliguen a fer pactes. Per sort, al menys així ho crec, en la majoria de municipis, cal fer pactes. Les majories absolutes no són bones, no cal mirar les bestieses que fan els del PP al govern central, a la comarca en tenim una, a Canyelles, i que repeteix, i la conec, fa anys que hi col·laboro amb la secció local d’ERC, i no és pas un model de transparència, és un model de mediocre política clientelar com denuncien uns informes del secretari municipal.

Per sort a Sitges hi ha d’haver pacte, com és tradició. Ara cal saber que vol fer l’Alcalde Forns i que li accepten els possibles socis. Pot fer un pacte en clau sobiranista, fent un govern en minoria amb ERC, atès que la CUP ja ha dit que no. Aquest pacte el pot ampliar amb NH, que també va signar el manifest de l’ANC, però no sembla que ERC vulgui saber rés amb NH, no es creuen que l’amic Lluís està pel Procés, encara que sempre hi ha votat a favor.

Tanmateix, l’alcalde podria proposar un pacte d’estabilitat amb els altres dos grans partits PSC i ERC, on les qüestions identitàries passarien a un segon pla, aparcant el programa d’ERC i potser recuperant el projecte de municipi que en el seu moment vam començar ERC i PSC, era el Mandat 2003/07 i l’alcalde era en Jordi Baijet, però sembla difícil que el sr.Forns reconegui no tenir projecte i que al principi dels darrers quatre es va dedicar a desmuntar tot el que va poder dels anys d'en Baijet. Però, ERC voldrà pactar amb el PSC?

 

I, tanmateix, l’alcalde Forns pot intentar el pacte de la supervivència. Fent que els independents, NH i SGI, recolzin la sociovergència tant desitjada per alguns personatges que escriuen amb pseudònims.

Quin és el millor? Difícil de dir, atès que el que cal saber és per fer què? El 2003, les forces d’esquerres vam fer un pacte per recuperar l’Ajuntament, enfonsat econòmicament, si si amb un forat com un cabàs, i totalment desorganitzat i desmotivat, i ho vam aconseguir. Llàstima que la majoria absoluta següent, per això dic que no són bones, va acabar amb un forat, de nou, immens. El 2011, el pacte dels, diguem, conservadors, es va fer per que en Baijet no fos l’alcalde i els fets ens han demostrat que per rés més.

És possible que ara veiem un pacte per Sitges? per posar les bases per actualitzar i renovar el model econòmic? Per modernitzar l’Ajuntament? Per recuperar les polítiques socials de veritat? O ens trobarem amb un intercanvi de quotes de poder, sous i poc més?

Si volem fer un nou país, ho estem fent i ho aconseguirem, hem de renovar els municipis pensant en les seves realitats i problemàtiques. Tenim la gent, de tots colors i ideologies, i tenim les capacitats. Dissabte veurem com queda tot, si és que ho han resolt.

Qué ens proposen?

Ja estem envaïts per programes electorals, inclús alguns haurem participat en la seva elaboració, però no és aquest temps de prometre piscines, recintes firals o feina per tothom. Siguem realistes, els veïns i veïnes demanen seriositat, honestedat i transparència de veritat, no de boqueta, volen saber sous, dedicacions i feina present i futura que serveixi per resoldre els seus problemes, millorar la qualitat dels serveis que s’han de rebre i tenir un municipi presentable.

Tanquem un Mandat en el que molts municipis, per mor de la crisi i els forats econòmics provocats per les alegries anteriors, s’han vist abocats a una retallada generalitzada dels serveis, de la seva qualitat, i a una pujada de la pressió fiscal important, en molts casos excessiva,  clar que les directrius del govern central, com no podia ser d’una altre forma, no han ajudat gens, si no que ho han agreujat. Els municipis estan mal finançats, com ho estan les autonomies,  és paradoxal que només ben finançades ho estan les diputacions i, evidentment, l’administració de l’estat, que és la més allunyada del ciutadà i la que més recursos llença en un concepte antiquat, l’estat espanyol, capaç de gastar 300.000€ per mantenir els jardins d’una ambaixada i no pagar el 50% de la Llei de Dependència, o invertir en una xarxa ferroviària inútil, l’AVE, i no fer el corredor mediterrani o els accessos al Port de BCN, infraestructures que generen riquesa.

És un fet, que la crisi actual, de la que ens diuen que estem sortint, però tant lentament que a molts se’ns acabarà la paciència, ha posat, un mica, les coses en el seu lloc. La majoria de la població ja no es creu el missatge fàcil del venedor polític de torn, que promet llocs de treball a milers on no hi ha activitat econòmica. Que promet infraestructures on no calen o equipaments que no seran sostenibles i que no són necessaris. Que amaga no tenir projecte de futur de cap mena, que no és compromet en temes cabdals, a favor o en contra, com és el de la creació del nou país. Que no parla de fiscalitat, tant senzill com dir quin coeficient d’IBI vol aplicar, com estructurar la taxa d'escombraries o la de clavegueram. O si pensa tenir càrrecs de confiança i en quins llocs o si pensa confiar plenament en els treballadors municipals. O quin model organitzatiu vol implantar a l’ajuntament o no pensa canviar rés i que modernitzi un altre més endavant.

Criticar és fàcil i és el que veiem en moltes de les propostes que han estat a l’oposició o no tenen representació.

Però, aquests que critiquen tenen un projecte real? Estan mínimament informats de la realitat del ajuntament que volen governar? En general, no, i això els fa ser molt valents en la seva crítica i els fa plantejar propostes allunyades de les possibilitats i competències reals de cada ajuntament. Ho estem veient en aquestes candidatures populistes, que sembla que volen canviar el món sencer si aconsegueixen l’alcaldia, quan el ciutadà el que demana és pagar lo just i tenir un municipi net, on sigui agradable viure i on l’administració no esdevingui un problema si no un aliat per tal de viure millor.

QUE ENS PROPOSEN?

Ja estem envaïts per programes electorals, inclús alguns haurem participat en la seva elaboració, en el meu cas hi he participat en el general d'ERC i en el de la candidatura d'ERC a Canyelles,  però no és aquest temps de prometre piscines, recintes firals o feina per tothom. Siguem realistes, els veïns i veïnes demanen seriositat, honestedat i transparència de veritat, no de boqueta, volen saber sous, dedicacions i feina present i futura que serveixi per resoldre els seus problemes, millorar la qualitat dels serveis que s’han de rebre i tenir un municipi presentable.

Tanquem un Mandat en el que molts municipis, per mor de la crisi i els forats econòmics provocats per les alegries anteriors, s’han vist abocats a una retallada generalitzada dels serveis, de la seva qualitat, i a una pujada de la pressió fiscal important, en molts casos excessiva,  clar que les directrius del govern central, com no podia ser d’una altre forma, no han ajudat gens, si no que ho han agreujat. Els municipis estan mal finançats, com ho estan les autonomies,  és paradoxal que només ben finançades ho estan les diputacions i, evidentment, l’administració de l’estat, que és la més allunyada del ciutadà i la que més recursos llença en un concepte antiquat, l’estat espanyol, capaç de gastar 300.000€ per mantenir els jardins d’una ambaixada i no pagar el 50% de la Llei de Dependència, o invertir en una xarxa ferroviària inútil, l’AVE, i no fer el corredor mediterrani o els accessos al Port de BCN, infraestructures que generen riquesa.

És un fet, que la crisi actual, de la que ens diuen que estem sortint, però tant lentament que a molts se’ns acabarà la paciència, ha posat, un mica, les coses en el seu lloc. La majoria de la població ja no es creu el missatge fàcil del venedor polític de torn, que promet llocs de treball a milers on no hi ha activitat econòmica. Que promet infraestructures on no calen o equipaments que no seran sostenibles i que no són necessaris. Que amaga no tenir projecte de futur de cap mena, que no és compromet en temes cabdals, a favor o en contra, com és el de la creació del nou país. Que no parla de fiscalitat, tant senzill com dir quin coeficient d’IBI vol aplicar, com estructurar la taxa d’escombreries o la de clavegueram. O si pensa tenir càrrecs de confiança i en quins llocs o si pensa confiar plenament en els treballadors municipals. O quin model organitzatiu vol implantar a l’ajuntament o no pensa canviar rés i que modernitzi un altre més endavant.

Criticar és fàcil i és el que veiem en moltes de les propostes que han estat a l’oposició o no tenen representació. Però, aquests que critiquen tenen un projecte real? Estan mínimament informats de la realitat del ajuntament que volen governar? En general, no,  i això els fa ser molt valents en la seva crítica i els fa plantejar propostes allunyades de les possibilitats  i competències reals de cada ajuntament. Ho estem veient en aquestes candidatures populistes, que sembla que volen canviar el món sencer si aconsegueixen l’alcaldia, quan el ciutadà el que demana és pagar lo just i tenir un municipi net, on sigui agradable viure i on l’administració no esdevingui un problema si no un aliat per tal de viure millor.

Provisionalitat municipal

 

El nou Mandat municipal ha començat amb un govern nou i vell que en molts aspectes dona sensació, ens transmet, ho planteja, de provisionalitat. Dic que el govern és nou i vell, atès que només un terç, el corresponent a ERC, és nou, la resta és vell, CiU ja hi era, l’alcalde és el mateix només que canvia de soci i perfil, d’un pacte conservador a un de sobiranista.

Aquest nou-vell govern comença en minoria, només amb 8 regidors/es, situació difícil que obliga a pactar constantment amb els diversos partits de l’oposició cada punt de cada ple municipal. I aquest és el primer detall que ens parla de la provisionalitat d’aquest govern, atès que fins quan aguantarà aquest desgast constant de negociació i com ho portarà a terme?. Possiblement, ERC pactarà quan sigui possible amb la CUP, com ja ha fet, una CUP que ha deixat clar que en cap cas entrarà en un govern amb un alcalde de CiU, però que està disposada a pactar tot allò relacionat amb el projecte nacional i amb millores socials reals. I CiU farà el mateix amb Sitges en Positiu, quan el tema sigui realment de poble. I amb la resta, es pot pactar? Ara, sembla ser que no.

Tanmateix, la provisionalitat es pot reflectir en el mateix cartipàs. Un cartipàs fruit d’un pacte amb poques concrecions reals, només queda clar que l’11 de setembre veurem l’estelada a l’Ajuntament. Però veiem com els 3 d’ERC es mengen uns quants marrons, és potser el preu a pagar per les tres dedicacions?, clar que sent tots tres treballadors públics és el millor que poden fer, igualment el seu sou surt dels nostres impostos, millor que hi dediquin tot el seu temps a Sitges. Hi ha qui ha volgut vestir de transversalitat el repartiment de competències, però no quadra, és aquesta una declaració benintencionada o és fruit del desconeixement?, un equip de govern sempre ha de ser transversal, si no no funciona  i a Sitges en coneixem de reines de taifes municipals, ho va ser el govern den Junyent i ho ha estat l’anterior den Forns, esperem que aquest nou-vell govern no ho sigui.

Tanmateix, ja ens parlen de provisionalitat en l’organigrama municipal, ara cal adaptar-lo al nou cartipàs.....si desorganitzat i desmotivat estaven els treballadors municipals, ara, per endavant, uns quants mesos més de caos fins que tot encaixi amb el nou cartipàs. Però, i si passat el 27S hi ha canvis?

El cert, és que ara l’Ajuntament és un desgavell organitzatiu, i això és fruit dels quatre anys darrers on cada regidoria anava pel seu compte i dels darrers dos anys del govern Baijet on la pèssima gestió en personal i hisenda va desmotivar als treballadors de la casa. En el nou cartipàs, potser hauria estat més lògic que les qüestions de personal fossin assignades al mateix regidor que porta Organització, que ja coneix la casa i els seus treballadors. En comptes d’assignar-ho a un regidor novell en tots els sentits, que no coneix ni els treballadors ni l’Ajuntament. I perquè no lligar esports amb ensenyament i joventut?

En aquests moments són moltes les preguntes que ens podem fer amb el cartipàs d’aquest nou-vell govern. Hi ha alguna qüestió que atès el moment històric que vivim com a país ens hauríem de plantejar. Fa dos anys, l’alcalde Forns va votar en contra d’exercir la sobirania fiscal, ho farà ara?  És un dels punts de l’acord de govern, però com ho justificarà l’alcalde Forns? Que ha canviat en aquests dos anys? Penjar l’estelada només l’onze de setembre? Tanmateix, llegit el pacte ens podem preguntar si existeix un entorn natural, atès que només es fa esment de donar més recursos al Consorci dels Colls i es parla dels plans de restauració de les pedreres i no es diu rés d’eficiència energètica o reciclatge o com gestionar el Parc. I, tanmateix, es parla de nous equipaments, un brindis al sol com el del Patronat o la nova biblioteca, o es torna a parlar del recinte firal, però tot molt en l’aire, molt provisional. Esperem que aquest no sigui un govern provisional, voldria veure els regidors/es d’ERC fer tot el Mandat al govern i així tornar a demostrar que la gent d’ERC governem bé, com ho vam fer en el 2003-2007 l’Àngels Parés i aquest que escriu.

publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments

Recta final municipals 2015 a Sitges

Finalment, sembla que tot s’aclareix, a Sitges hi hauran 12 candidatures. La Plataforma Fem Sitges ha aconseguit més de 700 avals i presenta llista i Ciutadans torna a presentar una candidatura fantasma i així tanquen el paquet que ja contava amb: CiU, PSC, ERC, MÉS, SGI(els independents de la Vinyet), NH (els independents del Lluís), Entesa (la proposta de l’Armand), PP, Capgirem Sitges (CUP+Procés Constituent), SBC (la proposta del Marc). El BOP, diari oficial de la Diputació de Barcelona, són les candidatures que registra i són les paperetes que els votants trobaran.

Molts ens preguntem si tanta dispersió és bona, personalment soc del parer que no, segur que alguna d’aquestes candidatures no arribarà al 5% per entrar en el tall per tenir regidors/es, ergo, ¿vots llençats? Ja fa temps que vinc defensant una candidatura conjunta de les forces d’esquerres sobiranistes, però encara que hi ha qui ho ha intentat, tanmateix, hi ha qui ho ha menyspreat atès que hi ha qui es creu guanyador per designació divina, per llegir resultats anteriors sense criteri o coneixement o inconsciència. Tinc clar, que en dos anys, per molt estirar, els partits catalans s’hauran de replantejar, atès que la realitat nacional haurà canviat. A la dreta, el terreny dels conservadors, ens podem trobar les restes del PP, ¿potser per això el seu candidat a Sitges, l’amic Ferran Llombart, utilitza un web .cat i es presenta com a Populars Sitgetans?

Al centre podrem trobar la refosa Convergència, que podrà deixar de jugar a la puta i la ramoneta i fer de partit liberal, atès que és aquesta ideologia la que domina ara en el sí de CDC. L’espai socialdemòcrata, el meu, l’haurà d’omplir ERC i els que pugui sumar, penso en els sobiranistes que han fugit del PSC, MÉS i Avancem, amb els que encara treballen per Solidaritat, amb gent d’ICV i EU i altres que creuen en la justícia social i la igualtat. Si aquest fos l’escenari, ERC, finalment, podria posar per endavant les polítiques socials. I l’esquerra alternativa continuarà en mans de les CUP’s i les seves propostes trencadores. I poc més? Potser un parell més de partits, a Sitges en parlem de 12 candidatures, però algunes d’elles semblen com duplicades, atès que són projectes personals per desavinences.

Tot sembla indicar que per primer cop CiU pot guanyar les municipals, no pas per mèrits propis, el balanç dels seus quatre anys d’alcaldia i principal partit de govern és molt fluix. Ens parlaran de l’herència rebuda, és cert, els darrers dos anys del segon govern Baijet no van ser bons, però sento tenir que recordar-ho, ho puc fer per coneixement directe, el 2003, el primer govern Baijet del que vaig ser membre com a regidor d’ERC, es va trobar un forat immens, uns 21 milions d’euros de deute i poc més de cinc milions en factures per pagar, any 2003!, però cap projecte en cartera i un Ajuntament desballestat, i es va arreglar sense apujar la pressió fiscal, IBI, i encetant un grapat de projectes per tal de posar Sitges al segle XXI. El govern actual ha solucionat el greu forat econòmic amb la recepta fàcil, apujar impostos, IBI, i baixar despesa, principalment despesa social canviant el criteri d’ajut al de fer caritat. Tanmateix, s’han carregat el Reference, l’edifici on s’agrupaven bona part dels diversos departaments administratius municipals, provocant un retrocés de al menys vint anys en la organització interna de l’Ajuntament. I ens volen fer creure com a seus nous projectes com l’IAB, l’escola d’arts. Però, per desgràcia, electoralment, li pot afavorir la diàspora socialista i la manca d’unitat de les esquerres.

El PSC, s’ha de reconèixer, astutament, s’ha reforçat, com ja havia fet abans, 2003, amb ICV. Uns s’asseguren sumar uns centenars de vots, que poden representar un regidor i els altres tenir representació,  que molt possiblement no l’aconseguirien. Un cop més, l’habilitat negociadora d’en Gabi Serrano ha funcionat, atès que oferint poc guanya molt. Val a dir que aquestes negociacions, ICV, no només les ha tingut amb el PSC, tanmateix, amb MÉS i amb Podemos-Sitges, que desconec qui són, i en aquests casos amb l’afegitó del que queda d’Acció per Sitges, en Bosch a la recerca de la darrera oportunitat. Segur que en Serrano tenia clar que anar sols era un mal negoci.

La proposta de MÉS, els socialistes sobiranistes, és una novetat que crec interessant. Ens plantegen un programa bastant coherent, treballat i amb detalls. Una llista amb alguns noms de pes i amb experiència reconeguda i amb il·lusió. Però, és llàstima que, com ja es va fer a les europees, repeteixo, i ho recomanava el Consell Nacional d’ERC, no hagin pogut fer llista conjunta amb ERC, era una aposta guanyadora.

Entesa per Sitges, és la proposta de l’Armand Paco, és una proposta pensada per la gestió, si l’Armand té alguna virtut és el de la gestió. Caldrà veure qui l’acompanya, però si aconsegueix representació, no està clar, jo el preferiria tenir en el equip de govern que no pas a l’oposició.

La CUP s’ha aliat amb el moviment de Procés Constituent i ens fa una proposta d’autèntica esquerra alternativa, no com la que ens planteja el tertulià de la Sexta o com en el seu moment ens plantejava el de la motxilla.

Aquest cop, caldria ajuntar-hi l’Entesa, se’ns proposen 3 partits municipalistes. A NH i SGI, les propostes d’en Lluís Marcé i la Vinyet Lluís, respectivament i amb els seus fidels clars, cal sumar-hi la proposta d’en Marc Martínez, Benestar i Cultura, una incògnita. El cert és que en aquest poble sembla que això de fer partits és com una mena de hobby.

I que dir dels meus, ERC, vull deixar clar que no soc membre de la secció local de Sitges, atès que la meva adreça postal és de Ribes i que tinc l’honor d’anar a la llista de Canyelles, atès que els amics de la secció local m’han demanat ser-hi. Crec que s’ha perdut una oportunitat amb la possibilitat de la llista d’esquerres que sí va funcionar per les europees. El problema és que el de sempre actua, va fer trampes el 2007 i ara remena per tal que el seu club d’amics funcioni.

L’eslògan general de campanya d’ERC  és molt clar, “nou país nous pobles”, per fer un nou país cal regenerar, renovar, també els municipis i a Sitges ho veig difícil, atès que, el més possible, és que el nou govern estigui molt fragmentat, no és aquest el problema jo vaig formar part d’un govern amb 5 partits, però no semblen tenir intencions de formar equips. Ens podem trobar amb una repetició d’aquests quatre anys amb algunes sigles canviades. Personalment, treballo per fer-ho a Canyelles, on sí que crec que fer un Nou Poble és possible.

Municipals, recta final

Finalment, sembla que tot s’aclareix, potser a Sitges "només" hi hauran 10 candidatures tot i que falta confirma si la Plataforma, Fem Sitges, aconsegueix les 500 signatures per fer la llista d’electors i si Ciutadans presenta candidatura, llavors en tindríem 12.

Molts ens preguntem si tanta dispersió és bona, personalment soc del parer que no, segur que alguna d’aquestes candidatures no arriba al 5% per entrar en el tall per tenir regidors/es, ergo, vots llençats? Ja fa temps que vinc defensant una candidatura conjunta de les forces d’esquerres sobiranistes, però encara que hi ha qui ho ha intentat, tanmateix, hi ha qui ho ha menyspreat atès que hi ha qui es creu guanyador per designació divina. Tinc clar, que en dos anys, els partits catalans s’hauran de replantejar, a la dreta podem trobar les restes del PP, potser per això el seu candidat a Sitges, l’amic Ferran Llombart, utilitza un web .cat i es presenta com a Populars Sitgetans? Al centre podrem trobar la refosa Convergència, que podrà deixar de jugar a la puta i la ramoneta, atès que no caldrà pactar amb la Cort. L’espai socialdemòcrata l’haurà d’omplir ERC i els que pugui sumar, com Més, Avancem o Solidaritat,  i, així, finalment es podran posar per endavant les polítiques socials. I l’esquerra alternativa continuarà en mans de les CUP’s i les seves propostes trencadores. I poc més? Dono per fet que en una Catalunya independent Ciutadans desapareix i que ICV o es renova o la CUP se'ls menga. Potser un parell més de partits, a Sitges en parlem de 10/12 candidatures, algunes d’elles semblen com duplicades atès que són projectes personals per desavinences.

Tot sembla indicar que per primer cop CiU pot guanyar les municipals, no pas per mèrits propis, el balanç dels seus quatre anys d’alcaldia i principal partit de govern és molt fluix. Ens parlaran de l’herència rebuda, però sento tenir que recordar-ho, ho puc fer per coneixement directe, el 2003, el primer govern Baijet del que vaig ser membre com a regidor d’ERC, es va trobar un forat immens, cap projecte en cartera i un Ajuntament desballestat, i es va arreglar sense apujar la pressió fiscal, IBI, i encetant un grapat de projectes per tal posar Sitges al segle XXI. El govern actual ha solucionat el greu forat econòmic amb la recepta fàcil, apujar impostos i baixar despesa, principalment despesa social. Tanmateix, s’ha carregat el Reference, retrocedint vint anys en la organització interna de l’Ajuntament, i ens vol fer creure com a seus nous projectes com l’IAB, l’escola d’arts. Però, electoralment, li pot afavorir la diàspora socialista, atès que a Sitges hi han 3 candidatures, PSC, Més i Entesa.

El PSC, astutament, s’ha reforçat, com ja havia fet abans, amb ICV. Uns s’asseguren sumar uns centenars de vots i els altres tenir representació. Un cop més, l’habilitat negociadora d’en Gabi Serrano ha funcionat, atès que oferint poc guanya molt. Val a dir que aquestes negociacions, ICV, no només les ha tingut amb el PSC, tanmateix, amb Més i amb Podemos, i en aquests casos amb l’afegitó del que queda d’Acció per Sitges. Segur que en Serrano tenia clar que anar sols era un mal negoci.

La proposta de Més, els socialistes sobiranistes, és una novetat que crec interessant. Ens plantegen un programa bastant coherent, una llista amb alguns noms de pes i amb experiència reconeguda. Però, és llàstima que, com ja es va fer a les europees, no hagin pogut fer llista conjunta amb ERC, era una aposta guanyadora.

Entesa per Sitges, és la proposta de l’Armand Paco, és una proposta per la gestió, si l’Armand té alguna virtut és el de la gestió. Caldrà veure qui l’acompanya, però si aconsegueix representació, no està clar, jo el preferiria tenir en el equip de govern que no pas a l’oposició.

La CUP s’ha aliat amb el moviment de Procés Constituent i ens fa una proposta d’autèntica esquerra alternativa, no com la que ens planteja el tertulià de la Sexta.

Aquest cop, caldria ajuntar-hi l’Entesa, se’ns proposen 3 partits municipalistes. A NH i SGI, les propostes d’en Lluís Marcé i la Vinyet Lluís, respectivament, cal sumar-hi la proposta d’en Marc Martínez, Benestar i Cultura. En aquest poble sembla que això de fer partits és com una mena de hobby.

I que dir dels meus, ERC, vull deixar clar que no soc membre de la secció local de Sitges, atès que la meva adreça postal és de Ribes. Crec que s’ha perdut una oportunitat amb la possibilitat de la llista d’esquerres que sí va funcionar per les europees. El problema és que el de sempre actua, el que va fer les trampes i em va difamar perquè volia em meu lloc el 2007, torna a remenar i a podrir. L’eslògan general de campanya d'ERC és molt clar “nou país nous pobles”, i per fer un nou país cal regenerar, renovar, també els municipis i a Sitges ho veig difícil, atès que, el més possible, és que el nou govern estigui molt fragmentat, no és aquest el problema jo vaig formar part d’un govern amb 5 partits, i no semblen tenir intencions de formar equips. Ens podem trobar amb una repetició d’aquests quatre anys amb algunes sigles canviades. No pinta be.  

L’AUTOCONSUM, UNA PORTA A LA INDEPENDÈNCIA ENERGÈTICA

Un dels pilars pel desenvolupament sostenible d’un territori és el de la energia. En aquests moments, el Parlament Europeu té com una de les seves fites més importants, el aconseguir una autèntica unió energètica que minimitzi la dependència amb tercers. I té com a objectiu últim i principal, proporcionar als consumidors i empreses la possibilitat d’accedir a energia segura, neta i a un cost competitiu. No cal dir, que en aquest plantejament, les energies renovables adopten una posició preeminent, i l’adopten per molts motius: redueixen la dependència exterior,  redueixen el consum de combustibles fòssils contribuint a la lluita contra el canvi climàtic, faciliten el tancament de les nuclears, fan possible un cost estable i incentiven l’economia local i d’alt valor afegit.

L’autoconsum, la producció d’energia en el lloc on s’ha de consumir, produint-la a partir de fons renovables, hauria de ser un dels pilars d’aquesta revolució energètica que vol fer el Parlament Europeu. I dic hauria, atès que la realitat ens allunya d’aquest desig. La realitat ens parla d’un govern central, com no podia ser de cap altre manera, que en comptes d’ajudar al desenvolupament de les renovables i de l’autoconsum, entenent-lo, tanmateix, com acció de pressa de consciència del problema del canvi climàtic, ens vol imposar una taxa per la captació del sol o del vent, vol imposar traves burocràtiques per tal de provocar la desesperació de tothom que vulgui fer una instal·lació i que ha provocat inseguretat jurídica i la ruïna de molts petits i grans inversors. L’actual govern del PP, amb l’assessorament de la FAES, vol deixar l’estat encallat en el model energètic dels oligopolis, dels seus finançadors. Aquest no és el camí d’Europa, ergo, no és el nostre. No ens creiem les mentides al voltant del dèficit de tarifa responsabilitzant les primes a les renovables.

En una recent trobada a Barcelona del sector de les empreses relacionades amb la fotovoltaica i l’autoconsum, vam poder escoltar explicacions tècniques i molt ben documentades, on es desmuntava tota l’argumentació del ministre Soria i, tanmateix, es va posar en dubte que el famós decret que vol  implantar la taxa al sol,  acabi sent publicat.

L’autoconsum ha de ser un dels pilars del model energètic en la Nova Catalunya que estem creant, tant pels particulars i empreses com per les institucions, els ajuntaments. El nostre territori ens permet diversificar la font utilitzada, tenim sol i vent, biomassa diversa, hidràulica, tenim xarxa empresarial i una part important de la ciutadania conscienciada.  Ens cal independència energètica.

Ja fa molt de temps, que en els documents de treball d’ERC, programes electorals i programes marcs congressuals, apareix el concepte autoconsum energètic, atès que no només apostem per les energies renovables, volem el tancament de les nuclears i que cada ciutadà, empresa o institució tingui llibertat energètica.

L’autoconsum ens obra una porta més en aquest procés vers al nou país.

article publicat a la revista digital d'ERC atès que Vocal sectorial de Medi Ambient i Energia 

TEMPS DE BALANÇOS I...DE PROMESES?

El Mandat 2011-2015 s’acaba, a finals de maig votarem, com cada quatre anys, per renovar els plenaris municipals i potser provocar canvis substancials en els equips de govern municipals. Molts analistes pronostiquen la dificultat per aconseguir nous governs majoritaris municipals davant la quasi segura dispersió del vot, dispersió provocada pel descrèdit de l’activitat política, per l’aparició de múltiples noves candidatures i per la manca de propostes atractives i realistes dels partits tradicionals.

Sitges no és pas una excepció. En aquests moments, les possibles  candidatures ultrapassen lo raonablement lògic i tot sembla indicar que el nou govern serà una mica diferent a l’actual. Ho serà atès que un nou pacte CiU-PP no sembla massa lògic,  la dinàmica del país és la que és i el PP és, juntament amb Ciutadans, el partit que ens nega els nostres drets nacionals. I, tanmateix, atès que la manca d’acció de govern possiblement restarà representació al partit de l’alcalde, CiU, obrint el ventall de les possibles aliances per tal de fer un govern municipal mínimament estable.

Pot presentar l’actual govern CiU-NH-SGI un balanç de Mandat mínimament atractiu? No, rotundament no. Ens parlaran, segur, del forat rebut, cert, però una situació que massa sovint succeeix, i a Sitges ja va passar el 2003 i es va solucionar amb rigor i idees,tancant el 2006 amb superàvit. L’actual govern es va trobar un gran forat i ho ha solucionat amb la recepta fàcil, pujada de l’IBI i reducció dels serveis, i, tanmateix, s’ha beneficiat de mesures del govern central que només cerquen recentralitzar, en aquest cas el deute de les administracions públiques i així presentar l’administració central com garant de la prestació dels serveis bàsics. Si, han aconseguit un nivell de deute municipal acceptable, però el que no és acceptable és la reducció en la qualitat dels serveis,com la neteja i manteniment dels carrers, el tancament del Rusc o la desorganització interna de l’Ajuntament. Com no és acceptable l’increment de l’IBI, una pujada que s’ha fet aprofitant l’actualització dels valors cadastrals i aplicant un coeficient excessiu per tal de solucionar ràpid el deute rebut.

Ens diran que s’han renovat els Museus, però no diran que va ser l’equip de l’alcalde Baijet el que va aconseguir posar d’acord les administracions implicades per fer la renovació i que l’Ajuntament de Sitges no hi poses  un euro.

I, tanmateix, podríem parlar del Reference. El seu tancament, no només ha retornat l’aparell administratiu municipal al segle XIX, pot representar una pèrdua patrimonial d’uns quants milions d’euros per l’Ajuntament de Sitges i ,qui no diu, que alguna responsabilitat penal per algun electe.

I ara tothom ens farà promeses, però, què ens poden prometre? Què necessita Sitges? cal algun nou equipament? O tornarem a sentir parlar de que cal atreure turisme de qualitat o fer un recinte firal o que s’abaixaran els impostos o que es reduiran els sous dels electes o.....tot això ho deien els partits de l’actual govern en els seus programes del 2011 i ho hem vist?

Però, Sitges té menester d’algun nou equipament?, o, el que cal, és tenir un projecte de poble factible i engrescador?, és tornar a tenir farmàcia de guàrdia,  els carrers nets i sense top manta, és tenir un Ajuntament organitzat i eficient i és tenir un Ajuntament que doni els serveis de qualitat que a Sitges s’han de donar sense apujar impostos, cercant altres fonts de finançament?

No, que no facin promeses, que ens proposin programes que després siguin capaços de complir, que per això es fan els programes electorals. Que proposin bons candidats, gent amb ganes de treballar per Sitges, que parlin i escoltin a la gent del carrer i que tinguin idees i visió de futur. Necessitem que els possibles nous electes tinguin clar que en el cas de tenir que fer governs de coalició, fet quasi segur a Sitges, els pactes de govern es facin en funció d’un projecte comú fruit de les coincidències dels programes i no senzill repartiment de competències i cadires que comportaria, de nou, un Ajuntament fragmentat en compartiments estancs i molt poc eficient.

Per endavant tenim uns mesos interessants, uns mesos que aclariran quantitat i qualitat de les llistes i al final un nou govern municipal. I quatre anys que poden ser els darrers i els primers. 

Temps de balanços i....de promeses?

El Mandat s’acaba, a finals de maig votarem, com cada quatre anys, per renovar els plenaris municipals i potser provocar canvis substancials en els equips de govern municipals. Molts analistes pronostiquen la dificultat per aconseguir nous governs majoritaris municipals davant la quasi segura dispersió del vot, dispersió provocada pel descrèdit de l’activitat política, per l’aparició de múltiples noves candidatures i per la manca de propostes atractives i realistes dels partits tradicionals.

Sitges no és pas una excepció. En aquests moments, les possibles candidatures ultrapassen lo raonablement lògic i tot sembla indicar que el nou govern serà una mica diferent a l’actual. Ho serà atès que un nou pacte CiU-PP no sembla massa lògic, la dinàmica del país és la que és i el PP és, juntament amb Ciutadans, el partit que ens nega els nostres drets nacionals. I, tanmateix, atès que la manca d’acció de govern possiblement restarà representació al partit de l’alcalde, CiU, obrint el ventall de les possibles aliances per tal de fer un govern municipal mínimament estable.

Pot presentar l’actual govern CiU-NH-SGI un balanç de Mandat mínimament atractiu? No, rotundament no. Ens parlaran, segur, del forat rebut, cert, però una situació que massa sovint succeeix, i a Sitges ja va passar el 2003 i es va solucionar amb rigor i idees,tancant el 2006 amb superàvit. L’actual govern es va trobar un gran forat i ho ha solucionat amb la recepta fàcil, pujada de l’IBI i reducció dels serveis, i, tanmateix, s’ha beneficiat de mesures del govern central que només cerquen recentralitzar, en aquest cas el deute de les administracions públiques i així presentar l’administració central com garant de la prestació dels serveis bàsics. Si, han aconseguit un nivell de deute municipal acceptable, però el que no és acceptable és la reducció en la qualitat dels serveis,com la neteja i manteniment dels carrers, el tancament del Rusc o la desorganització interna de l’Ajuntament. Com no és acceptable l’increment de l’IBI, una pujada que s’ha fet aprofitant l’actualització dels valors cadastrals i aplicant un coeficient excessiu per tal de solucionar ràpid el deute rebut.

Ens diran que s’han renovat els Museus, però no diran que va ser l’equip de l’alcalde Baijet el que va aconseguir posar d’acord les administracions implicades per fer la renovació i que l’Ajuntament de Sitges no hi poses un euro.

I, tanmateix, podríem parlar del Reference. El seu tancament, no només ha retornat l’aparell administratiu municipal al segle XIX, pot representar una pèrdua patrimonial d’uns quants milions d’euros per l’Ajuntament de Sitges i ,qui no diu, que alguna responsabilitat penal per algun electe.

I ara tothom ens farà promeses, però, què ens poden prometre? Què necessita Sitges? cal algun nou equipament? O tornarem a sentir parlar de que cal atreure turisme de qualitat o fer un recinte firal o que s’abaixaran els impostos o que es reduiran els sous dels electes o.....tot això ho deien els partits de l’actual govern en els seus programes del 2011 i ho hem vist?

Però, Sitges té menester d’algun nou equipament?, o, el que cal, és tenir un projecte de poble factible i engrescador?, és tornar a tenir farmàcia de guàrdia, els carrers nets i sense top manta, és tenir un Ajuntament organitzat i eficient i és tenir un Ajuntament que doni els serveis de qualitat que a Sitges s’han de donar sense apujar impostos, cercant altres fonts de finançament?

No, que no facin promeses, que ens proposin programes que després siguin capaços de complir, que per això es fan els programes electorals. Que proposin bons candidats, gent amb ganes de treballar per Sitges, que parlin i escoltin a la gent del carrer i que tinguin idees i visió de futur. Necessitem que els possibles nous electes tinguin clar que en el cas de tenir que fer governs de coalició, fet quasi segur a Sitges, els pactes de govern es facin en funció d’un projecte comú fruit de les coincidències dels programes i no senzill repartiment de competències i cadires que comportaria, de nou, un Ajuntament fragmentat en compartiments estancs i molt poc eficient.

Per endavant tenim uns mesos interessants, uns mesos que aclariran quantitat i qualitat de les llistes i al final un nou govern municipal. I quatre anys que poden ser els darrers i els primers. 

És possible unir les esquerres?

Molt sovint sentim parlar de la necessitat d’unitat de les esquerres, el darrer a fer-ho a Sitges, ha estat en Ricard Vicente, alcaldable pel PSC a les municipals del maig. Al llarg dels darrers anys  hem vist moltes i diverses unions temporals d’alguns partits d’esquerres. La més recent, ha estat la coalició ERC-NECAT vers el Parlament Europeu, amb uns més que bons resultats i generant el que podria ser la llavor  del grup socialdemòcrata del nou estat que tenim a tocar.

De fer una candidatura d’esquerres,s’ha parlat a Sitges i no ha quallat,  uns possiblement s’han cregut que poden repetir el resultat de les europees i altres han deixat clar que segons amb qui, ni aigua. El cert és que la proposta era interessant i podia ser la que facilités trencar la dinàmica històrica a Sitges, cicles de vuit anys. Ara amb qui podria ajuntar-s’hi el PSC? Les condicions del moment no són les mateixes que les del 2003, quan vam fer un govern ERC-PSC-ICV que va portar a quatre bons anys de govern municipal. En Ricard Vicente o parla amb ICV o parla amb ICV, recuperar ponts amb MES (abans NECAT) o amb la proposta de l’amic Armand Paco, no sembla possible i la desfeta del PSC sembla irreversible.  El camí a l’estat propi està tensionant la vida política a Catalunya, com no podia ser d’una altre manera, i Sitges no és una excepció. El PSC, amb un cap de llista sobiranista, té dificultats per trobar companys de ruta per la seva deriva espanyolista. La sociovergencia, somiada per alguns, ara no interessa a CiU, al menys a nivell nacional, a Sitges? Potser a l’alcalde Forns, que encara que afiliat a l’AMI, renega de la sobirania fiscal, li pot interessar i així no necessitar els grups d’independents, actuals o els que puguin aparèixer i que juguen en la lliga de les capelletes.

Ens interessa que s’uneixin les esquerres? Crec que pensant en el nou estat que estem creant, sí, però tenint clar que no tothom en el mateix sac. El plantejament que fa l’Oriol Junqueras pel 27S, tres grans llistes sobiranistes liderades per CiU, centre-dreta, conservadors i liberals; per ERC, socialdemocràcia i per la CUP, aglutinant els moviments d’esquerres més radicals i alternatius, ens proposa dues grans unions d’esquerres liderades per partits assemblearis, de base municipalista  i de les classes mitges i populars i amb diferències ideològiques clares. Dues formacions que fa dècades que practiquen l’assemblearisme, les primàries i la participació ciutadania en la elaboració de programes, això que ara uns messies ens volen fer creure que són els primers en fer-ho, potser allà sí però no pas aquí.

És possible que passades les eleccions, donada la quasi segura atomització del plenari municipal, la unitat de les esquerres es faci realitat a Sitges, però no serà una unitat de programa, serà el de la unió per que no repeteixi l’actual govern i la seva manca d’acció. Tanmateix, podem assistir a una coalició sobiranista?