Molt sovint sentim parlar de la necessitat d’unitat de les esquerres, el darrer a fer-ho a Sitges, ha estat en Ricard Vicente, alcaldable pel PSC a les municipals del maig. Al llarg dels darrers anys hem vist moltes i diverses unions temporals d’alguns partits d’esquerres. La més recent, ha estat la coalició ERC-NECAT vers el Parlament Europeu, amb uns més que bons resultats i generant el que podria ser la llavor del grup socialdemòcrata del nou estat que tenim a tocar.
De fer una candidatura d’esquerres,s’ha parlat a Sitges i no ha quallat, uns possiblement s’han cregut que poden repetir el resultat de les europees i altres han deixat clar que segons amb qui, ni aigua. El cert és que la proposta era interessant i podia ser la que facilités trencar la dinàmica històrica a Sitges, cicles de vuit anys. Ara amb qui podria ajuntar-s’hi el PSC? Les condicions del moment no són les mateixes que les del 2003, quan vam fer un govern ERC-PSC-ICV que va portar a quatre bons anys de govern municipal. En Ricard Vicente o parla amb ICV o parla amb ICV, recuperar ponts amb MES (abans NECAT) o amb la proposta de l’amic Armand Paco, no sembla possible i la desfeta del PSC sembla irreversible. El camí a l’estat propi està tensionant la vida política a Catalunya, com no podia ser d’una altre manera, i Sitges no és una excepció. El PSC, amb un cap de llista sobiranista, té dificultats per trobar companys de ruta per la seva deriva espanyolista. La sociovergencia, somiada per alguns, ara no interessa a CiU, al menys a nivell nacional, a Sitges? Potser a l’alcalde Forns, que encara que afiliat a l’AMI, renega de la sobirania fiscal, li pot interessar i així no necessitar els grups d’independents, actuals o els que puguin aparèixer i que juguen en la lliga de les capelletes.
Ens interessa que s’uneixin les esquerres? Crec que pensant en el nou estat que estem creant, sí, però tenint clar que no tothom en el mateix sac. El plantejament que fa l’Oriol Junqueras pel 27S, tres grans llistes sobiranistes liderades per CiU, centre-dreta, conservadors i liberals; per ERC, socialdemocràcia i per la CUP, aglutinant els moviments d’esquerres més radicals i alternatius, ens proposa dues grans unions d’esquerres liderades per partits assemblearis, de base municipalista i de les classes mitges i populars i amb diferències ideològiques clares. Dues formacions que fa dècades que practiquen l’assemblearisme, les primàries i la participació ciutadania en la elaboració de programes, això que ara uns messies ens volen fer creure que són els primers en fer-ho, potser allà sí però no pas aquí.
És possible que passades les eleccions, donada la quasi segura atomització del plenari municipal, la unitat de les esquerres es faci realitat a Sitges, però no serà una unitat de programa, serà el de la unió per que no repeteixi l’actual govern i la seva manca d’acció. Tanmateix, podem assistir a una coalició sobiranista?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada