Sitges té alguns temes
recurrents, un és el de la sorra. Les platges són vitals per l’economia
sitgetana, no només com a reclam turístic, si no, tanmateix, com a modus
vivendi d’un grapat de famílies que cada any depenen de la mida de la platja
per dimensionar llurs negocis. Però la realitat és crua, les intervencions
fetes al llarg del litoral, impedeixen el moviment natural de la sorra i
faciliten que les platges de Sitges no en tinguin prou. L’historial
d’intervencions i propostes és llarg i la realitat continua sent la que és.
Ara fa 10 anys, en aquells
moments jo era el regidor de Medi Ambient en representació dels votants d’ERC,
vaig portar per primer cop, hi vaig tenir que anar tres cops i per rés, el
projecte d’estabilització de les platges de Sitges. Un projecte que neix d’una
proposta d’ERC, ho portàvem al programa electoral del 2003, que va desenvolupar
un equip d’experts ha demanda de la
comissió municipal amb representació sectorial i política. Aquest projecte
plantejava fer un conjunt d’esculls submergits per tal d’aturar la sorra quan
la llevantada, principalment, ataca el nostre litoral. Uns esculls que
respectarien l’actual divisió de platges i l’activitat dels pescadors
artesanals de Sitges, i que no entrarien en contradicció amb l’actual estatus
de reserva marina del nostre litoral, reserva inclosa dins la Xarxa Natura 2000 europea.
Aquest projecte fa 10 anys que és
a la taula del Ministerio, i ara també en la de la Generalitat per mor de noves
competències vers el litoral i les platges. Durant aquest temps, diversos hem estat els regidors de Sitges que
hem visitat el despatx de Madrid. La resposta, sembla que sempre ha estat la
mateixa, és una proposta interessant i cal estudiar-la ens han dit, i sempre
sentint el mateix tuf, els tècnics ministerials només pensen en moure sorra i
no importa on aconseguir-la. Proper al poble del Garraf, encara hi ha un forat
en el fons marí, fruit d’una extracció de sorra, que xucla tot el que es posa
al seu abast. El fet de tenir la planimetria del fons marí, amb les zones on trobar posidònia, feta per la
Fundació Natura i recentment actualitzada per la Diputació, ha servit per
aturar la possibilitat d’una nova extracció massiva i per obligar a plantejar
un actuació diferent i estable, el projecte d’estabilització de les platges de
Sitges del 2004.
I ara, un cop més, hem tornat a
veure la draga actuant. I un cop més, és la sorra que s’acumula al voltant de
Port Ginesta la que es reparteix per algunes de les platges del municipi. I com
sembla ja norma, s’ha fet tard i s’ha generat el conseqüent debat al voltant de
la seva necessitat. Que les platges de Sitges necessiten sorra és un fet, però
molts tenim no ja dubtes, la seguretat
que aquest sistema no és l’adient.
S’han tingut en compte les
afectacions als pescadors? Al fons marí? Calia fer-ho tant tard? Qui ho paga?
El regidor Garrigó, amb bona voluntat, ha intentat explicar alguna d’aquestes
qüestions, però el problema està en alguns despatxos. A Madrid, el problema de
les platges de Sitges no deixa de ser un procediment administratiu, on entra el
paquet del Passeig i els establiments afectats, i d’unes platges que no són on
es deuen banyar els seus. Per la Generalitat, és una problemàtica per la que no
té recursos ni competències clares.
Com deia, ara fa 10 anys, vaig
portar a Madrid un avantprojecte per les platges de Sitges, que sembla que és
el projecte que els hi cal, segons paraules de l’actual i anteriors regidors
competents en el tema. Un cop més, es demostra la diferent manera d’entomar els
problemes d’una administració que no ens representa i que només sembla vetllar
perquè els seus interessos com a
estructura, no es vegin afectats. Et reconeixen que el projecte potser és el
projecte adient però no és el que els hi interessa. Esparverat, assisteixes a
veure com les persones que prenen les decisions, molts cops, no coneixen no ja
el problema, no coneixen el litoral del que els hi parles i depenen del que els
hi diuen uns buròcrates que només defensen el seu estatus. Inclús, un problema
com aquest, ens posa en evidència la necessitat de la sobirania plena.
Esperem que el regidor Garrigó
se’n surti i no tinguem que tornar a veure la draga treballant, que els
pescadors i els de les platges puguin treballar amb tranquil·litat, i que
deixem de patir per les llevantades.