TO BE OR NOT TO BE

Parafrasejant Shakespeare, i no és que de cop hagi aprés a parlar anglès,  que no, que soc incapaç, si no com va fer en Toni Alba al míting d’Esquerra per la campanya per les eleccions al Parlament del 25 de novembre a Vilanova, on l’Oriol Junqueras va parlar clar, com sempre. Ser o no ser , aquest és el dilema. Ser catalans, que ho som, o ser espanyols, que ho som per obligació, per imposició, per colonització, per la força de les armes.

Ser una societat socialment justa, amb uns serveis públics de qualitat i per a tothom, amb una sanitat universal i amb la nostra gent gran ben atesa o ser la societat de les tisores i continuar amb les retallades per aconseguir equilibrar els comptes públics i reduir el dèficit, que s’ha de fer però no aixi  quan hi ha molts aspectes a optimitzar i retallar que no afecten directament a la ciutadania, com la despesa militar, les infraestructures sense futur, les duplicitats entre administracions i les administracions inútils com el Senat o les Diputacions, la casa real, la despesa en representació i assessors.....o la despesa exagerada en la representació d'Espanya al món,com l'Institut Cervantes o unes ambaixades inútils com s'ha vist ara amb la tramitació del vot dels catalans.  És important remarcar que la marca Espanya és una marca que no ven i que retrau les possibles inversions foranies a casa nostra, és un llast per les nostres exportacions, no facilita que la prima de risc baixi, és el problema.

Ser la societat de la igualtat d'oportunitats,  on tothom té els mateixos drets i deures, on tothom amb treball i sort té l’oportunitat d'intentar millorar, on sempre hi ha una segona oportunitat i no existeix el fracàs. O ser la societat de les desigualtats, on uns pocs que tenen molt, principalment els de la Llotja del Bernabéu,  paguen poc i tenen dret a tot i més, i uns molts que tenen poc, paguen molt i veuen com els seus drets van minvant. I en el cas dels catalans, agreujat perquè paguem molt, rebem poc i veiem que els que s'aprofiten  llencen la nostra solidaritat obligada, en fer el fatxendes.

Ser la societat del respecte, on totes les opinions, les creences, les tendències sexuals, els orígens, les identitats diverses,  són respectades. O ser la societat del pensament únic, de l’amenaça vers qui no pensa el mateix, dels intents d’assimilació i desaparició de les identitats, de les llengües i cultures, que no s’emmarquen en el pensament únic.

Ser un país de futur, en constant renovació i evolució, aprenent del passat, obert al món, que defensa amb orgull una cultura pròpia i no demana la renúncia a les identitats culturals pròpies als nouvinguts. O ser un país amb una cultura vella, antiquada i gens respectuosa amb altres identitats, que continua amb els somnis de l’imperi que va ser i que ha perdut.

Ser un país amb una economia diversificada, en constant evolució, on tant importants són les petites empreses com les multinacionals, on el món financer està controlat, on es valora l’esforç i el treball i l’administració està per ajudar i no per posar traves. O ser part d’un estat amb un model econòmic obsolet, que funciona per fer més important la cort, la capital, on es vol que entre uns pocs es controli tot, on no es creu en la economia productiva, es creu en l’especulació i els dividends. Ser part d’un estat que ha dilapidat els nostres diners i els d’Europa, i que ha fet de la subvenció i la realització d’infraestructures  inútils el seu paradigma.

Ser un estat més d’Europa, on la nostra veu tingui la importància que li pertoca, on es conegui la nostra cultura, la nostra història, com és realment, on poder decidir amb la resta de territoris quina Europa volem. O ser un tros d’un estat que no explica la nostra realitat a Europa, que no defensa els nostres interessos i que ens espolia sistemàticament.

En Junqueras ho ha dit clar, ell no vol ser el President de la Generalitat, vol ser el President de la República Catalana. Jo vull ser ciutadà de la República Catalana, ser ciutadà d’un nou estat d’Europa, i vull saber quants més ho volen ser. Primer preguntar, democràcia, i si el resultat és que una gran majoria vol ser d’un nou estat d’Europa, a negociar amb qui calgui i a fer-lo.

És evident que votaré a l’Oriol Junqueras, que com fa un grapat d'anys, votaré a Esquerra Republicana, tinc confiança en l’Oriol i vull canviar el nom del meu partit, que no calgui recordar que som republicans, perquè viurem en una república i que som de Catalunya, perquè ja no caldrà reivindicar la nostra identitat. L'Oriol ho ha dit, vol ser el President de Catalunya, de la República Catalana, i jo el vull com a president i vull ser ciutadà de la República Catalana, un estat més d'Europa.