ara un ERO....Sitges que fas?

Ja fa any i mig, que la coalició de  govern autoproclamada de la Nova Majoria, governa l’Ajuntament de Sitges. Tothom és conscient que van entrar en un moment difícil, amb els comptes municipals fora de control,  amb un important deute financer, un pla de sanejament en marxa no respectat i factures no tramitades acumulades en alguns calaixos, els de Cultura, Via Pública,... i sense cap resposta per a la baixada d'ingressos provocada per la greu crisi que tots patim. Però la realitat és que la majoria dels partits que conformen la coalició de la Nova Majoria, CiU+PP+NH+GIS, es van presentar a les darreres eleccions municipals criticant la gestió del segon govern de majoria socialista de l'alcalde Baijet, de l'amic Jordi, donant xifres del deute, i dient que ells podien arreglar el desgavell, i fer-ho sense perjudicar a la ciutadania.

Un any i mig després, no han arreglat rés, constantment estan parlant de l’herència rebuda i volen fer creure que desconeixien el deute real, que sembla ser que és lleugerament inferior a alguna de les xifres que van donar en campanya, l'alcalde Forns sempre parlava dels 70 milions, poc més de 15 encara són anteriors als governs d'en Baijet. La solució del govern de la Nova Majoria, una majoria que recorda i molt, la coalició que va governar del 95 al 2003, algunes sigles noves però les mateixes cares, és aplicar les solucions més senzilles. Per tal d'incrementar ingressos,  de recuperar el nivell del 2008, s’incrementa la pressió fiscal i llestos. S’apuja l’IBI i es ven una moto, que és Madrid la responsable, però no es diu que és l’Ajuntament qui decideix el gravamen a aplicar, i l’Ajuntament de Sitges a decidit aplicar un gravamen per la banda alta. Tanmateix, no diuen que aprofitant l’alt valor cadastral de les finques de Sitges, segons sembla el valor cadastral del conjunt de les finques de Sitges és d'uns 3.000 milions d'€, podria baixar el gravamen i així reduir la pressió fiscal. 

Potser el regidor d'hisenda vol justificar el sou? O potser és que no sap com fer respectar un Pla de sanejament, com es va fer del 2004 al 2006. Un Pla de Sanejament,  és, com indica el seu nom, un pla per sanejar i equilibrar les finances municipals, reduint despesa de forma equilibrada i millorant ingressos de forma raonable i sostenible. És aplicar el sentit comú i tenir clar que la despesa ordinària es paga amb ingressos ordinaris i els extraordinaris serveixen per fer allò extra o no imprescindible.  

Per tal de reduir despesa, aquest govern tant modern, sembla que només sap fer una cosa, despatxar gent. Vam veure com l’alcalde es feia fotos amb grups d'aturats de Sitges. Ara sembla que no té cap problema en enviar gent a l’atur. I quan els treballadors municipals van el dia del Ple municipal a queixar-se, l’alcalde entra per la porta del darrera, aquesta foto no la volia, la seva cap de premsa li deuria dir que millor no. El govern de la Nova Majoria planeja fer o un ERO de 47 persones o una reducció de sou del 15%, planteja fer el que es fa en les empreses gestionades per models neoliberals i que només tenen una preocupació: quin dividend cobraran els accionistes. Potser si primer no s’haguessin gastat diners en acomiadaments o no tinguessin càrrecs de confiança, com deien algun dels partits de la coalició en el seu programa electoral, com és el cas de  la cap de premsa a més de 60.000 anuals, o reduïssin dietes o no les paguessin als que cobren algun sou, en el cas dels càrrecs electes. I potser si el sou màxim fos el de l’alcalde, la solució no seria reduir el sou dels mileuristes municipals. Tanmateix, el govern es podria estalviar diners en comunicació, potser el manteniment de web, facebook i twiter, segons sembla contractat a una empresa externa, el podrien fer treballadors de la casa. Potser ara no és el moment d’invertir en canviar plaques de carrers. Tanmateix, si aquest govern reclamés els diners que la Generalitat li deu i que en molts casos ja s’ha gastat, el deute no s’incrementaria.

Molt possiblement, si aquest govern tingues un projecte clar i no fos una coalició feta per anar en contra de l’anterior govern, en aquests moments es parlaria en altres termes. Possiblement s’hauria tingut que incrementar alguna taxa, retallar algun servei, deixar alguna plaça sense cobrir, i refinançar el deute, però s’hauria fet de forma equilibrada i transparent, consensuant amb les parts implicades, aplicant i respectant un Pla de Sanejament coherent.

Fer política és prendre decisions i planificar, és posar el bé comú per davant de les estratègies de partit. És vetllar perquè lo públic funcioni  de la millor manera possible. El problema el tenim quan som governats per grups que no creuen en lo públic. Som immersos en una crisi brutal, perquè gent com un tal Aznar, el pitjor  president del govern d'Espanya, van imposar la teoria que els mercats es regulen sols, que no calia controlar el sistema financer, que es podia construir en qualsevol lloc. Ara entre tots hem d’arreglar el desastre que personatges com aquest han provocat. Un desastre que té noms com Bankia, Bancaja, o realitzacions inútils com l'aeroport de Castelló i TGV's que no agafa ningú. I aquest desastre no s’arregla acomiadant  gent o apujant impostos desmesuradament. Ara és el moment de fer POLÍTICA, amb majúscules, i els mediocres, els que només pensen en fer-se fotos, que són capaços de trair al company de partit per una poltroneta, no en saben d'això.

La Nova Majoria de Sitges no és nova, és vella, si fos nova plantejaria propostes diferents i engrescadores i només sap aplicar les velles i obsoletes receptes neoliberals de l'Aznar. A Sitges mana un concepte antiquat i que ja està demostrat que  no funciona, un concepte basat en el totxo, l'especulació i la destrucció de l'economia productiva, i pensat per continuar mantenint engreixada la llotja del Bernabeu, la cort de Madrid. 

L'Alcalde Baijet es va equivocar en no controlar a qui controlava la despesa, però tenia un projecte clar i de futur per Sitges, l'alcalde Forns, ho sento però lo de batlle ho trobo carrincló, no té cap projecte i sembla que només està preocupat de la foto i tenir content un cert sector de la població. 

Quina paciència hem de tenir fins el 2015.....

TO BE OR NOT TO BE

Parafrasejant Shakespeare, i no és que de cop hagi aprés a parlar anglès,  que no, que soc incapaç, si no com va fer en Toni Alba al míting d’Esquerra per la campanya per les eleccions al Parlament del 25 de novembre a Vilanova, on l’Oriol Junqueras va parlar clar, com sempre. Ser o no ser , aquest és el dilema. Ser catalans, que ho som, o ser espanyols, que ho som per obligació, per imposició, per colonització, per la força de les armes.

Ser una societat socialment justa, amb uns serveis públics de qualitat i per a tothom, amb una sanitat universal i amb la nostra gent gran ben atesa o ser la societat de les tisores i continuar amb les retallades per aconseguir equilibrar els comptes públics i reduir el dèficit, que s’ha de fer però no aixi  quan hi ha molts aspectes a optimitzar i retallar que no afecten directament a la ciutadania, com la despesa militar, les infraestructures sense futur, les duplicitats entre administracions i les administracions inútils com el Senat o les Diputacions, la casa real, la despesa en representació i assessors.....o la despesa exagerada en la representació d'Espanya al món,com l'Institut Cervantes o unes ambaixades inútils com s'ha vist ara amb la tramitació del vot dels catalans.  És important remarcar que la marca Espanya és una marca que no ven i que retrau les possibles inversions foranies a casa nostra, és un llast per les nostres exportacions, no facilita que la prima de risc baixi, és el problema.

Ser la societat de la igualtat d'oportunitats,  on tothom té els mateixos drets i deures, on tothom amb treball i sort té l’oportunitat d'intentar millorar, on sempre hi ha una segona oportunitat i no existeix el fracàs. O ser la societat de les desigualtats, on uns pocs que tenen molt, principalment els de la Llotja del Bernabéu,  paguen poc i tenen dret a tot i més, i uns molts que tenen poc, paguen molt i veuen com els seus drets van minvant. I en el cas dels catalans, agreujat perquè paguem molt, rebem poc i veiem que els que s'aprofiten  llencen la nostra solidaritat obligada, en fer el fatxendes.

Ser la societat del respecte, on totes les opinions, les creences, les tendències sexuals, els orígens, les identitats diverses,  són respectades. O ser la societat del pensament únic, de l’amenaça vers qui no pensa el mateix, dels intents d’assimilació i desaparició de les identitats, de les llengües i cultures, que no s’emmarquen en el pensament únic.

Ser un país de futur, en constant renovació i evolució, aprenent del passat, obert al món, que defensa amb orgull una cultura pròpia i no demana la renúncia a les identitats culturals pròpies als nouvinguts. O ser un país amb una cultura vella, antiquada i gens respectuosa amb altres identitats, que continua amb els somnis de l’imperi que va ser i que ha perdut.

Ser un país amb una economia diversificada, en constant evolució, on tant importants són les petites empreses com les multinacionals, on el món financer està controlat, on es valora l’esforç i el treball i l’administració està per ajudar i no per posar traves. O ser part d’un estat amb un model econòmic obsolet, que funciona per fer més important la cort, la capital, on es vol que entre uns pocs es controli tot, on no es creu en la economia productiva, es creu en l’especulació i els dividends. Ser part d’un estat que ha dilapidat els nostres diners i els d’Europa, i que ha fet de la subvenció i la realització d’infraestructures  inútils el seu paradigma.

Ser un estat més d’Europa, on la nostra veu tingui la importància que li pertoca, on es conegui la nostra cultura, la nostra història, com és realment, on poder decidir amb la resta de territoris quina Europa volem. O ser un tros d’un estat que no explica la nostra realitat a Europa, que no defensa els nostres interessos i que ens espolia sistemàticament.

En Junqueras ho ha dit clar, ell no vol ser el President de la Generalitat, vol ser el President de la República Catalana. Jo vull ser ciutadà de la República Catalana, ser ciutadà d’un nou estat d’Europa, i vull saber quants més ho volen ser. Primer preguntar, democràcia, i si el resultat és que una gran majoria vol ser d’un nou estat d’Europa, a negociar amb qui calgui i a fer-lo.

És evident que votaré a l’Oriol Junqueras, que com fa un grapat d'anys, votaré a Esquerra Republicana, tinc confiança en l’Oriol i vull canviar el nom del meu partit, que no calgui recordar que som republicans, perquè viurem en una república i que som de Catalunya, perquè ja no caldrà reivindicar la nostra identitat. L'Oriol ho ha dit, vol ser el President de Catalunya, de la República Catalana, i jo el vull com a president i vull ser ciutadà de la República Catalana, un estat més d'Europa.

L'ATLÀNTIDA, O COM INTENTAR DESVIAR L'ATENCIÓ

Un cop més, cal parlar d’un tema que ja fa anys que dona voltes, L’Atlàntida, la històrica discoteca de Sitges a l'aire lliure i, actualment, en ple espai natural protegit. Fa uns sis anys, que l'espai que ocupa es considerat espai protegit dins la Xarxa Natura 2000, està afectat pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i ,en conseqüència, és espai PEIN. 

En aquests darrers anys, la discoteca ha deixat de ser una icona per passar a ser un problema, soroll, brutícia, molèsties pel veïnat, queixes constants. Recentment, s'ha parlat d'unes obres i del possible tancament. El cert, és que hem hagut de veure, com Costes, misteriosament, trigava més de cinc anys en executar una sentència d'enderrocament que afectava a dos espais diferents de la construcció, com es pot veure en la fotografia. Aquest enderrocament modificava aspectes tant importants com l'aforament o les mesures de seguretat.I ara fa un parell d’anys, vam veure com es feien unes obres, que segons informen els tècnics, calia fer per qüestions de seguretat. Segons es va dir, calia reforçar uns murs, un reforçament que es va aprofitar per recol·locar els equips de só i així fer creure que molestaria menys per les nits.  

El cert és que diversos particulars i el Semprona, han portat a la Fiscalia les obres i la llicència d’activitat. I quan un tema és acceptat per la Fiscalia, hi han possibles imputats, que no culpables, això ho haurà de dir el jutge. Ho dic així, perquè llegint la notícia publicada per premsa de l’Ajuntament a l'Eco de Sitges, el lector pot treure la conclusió que l’amic Armand Paco, regidor d’Urbanisme del 2003 al 2011, és culpable d'alguna malifeta, ho dubto.

En aquest cas, de nou, l’actual equip de govern municipal de Sitges, conegut com a Nova Majoria, una coalició de quatre partits: CiU+PP+NH+GIS, actua com en tots els temes, pilotes fora. I en aquest cas no ho pot fer. És cert que l’Armand va autoritzar les obres, sempre d'acord amb els informes dels tècnics, atès que no és el regidor qui decideix si es dona o no una llicència, són els tècnics els que informen de forma favorable o desfavorable i hi ha una legalitat que cal complir. Tanmateix, és cert que el mateix Armand va anular la llicència d’activitat, d'acord amb els informes desfavorables dels tècnics. La discoteca ja no complia i no es podia adaptar de cap manera a l'actual normativa. I, tanmateix,no és menys cert que, misteriosament, l’estiu 2011 L’Atlàntida va funcionar, algú va emetre un informe favorable, i ho ha tornat a fer aquest estiu 2012, i ho ha permès l’actual govern municipal, el de l’alcalde Forns.

El cert és que si durant l’estiu 2011, la Policia Local precintava la discoteca i els precintes eren trencats, desconec si el trencament constant dels precintes va comportar alguna sanció, aquest estiu la discoteca ha obert amb total normalitat, senyal que tenia alguna llicència. Potser la regidora d’Urbanisme hauria d'explicar alguna cosa, atès que deixa obrir una discoteca que ja hauria d'haver tancat o canviat la seva activitat aprofitant les instal·lacions en unes altres activitats més adients amb la catalogació actual de l’espai natural on es troba, i no deixa obrir un hotel, el de l'Avinguda Sofia, per uns balconets que no està clar si hi poden ser.

I per acabar d'adobar- ho, en el darrer ple municipal s’aprova la creació d’una comissió per tractar el tema. No se pas de que volen tractar, la informació és la que és, i és a l’Ajuntament, si el que volen és parlar amb els imputats que els truquin. Potser s’hauria tingut que fer una comissió pel cas de l’abocador de la Fita, abocaments incontrolats de residus un cop ja tancat l'abocador, amb dos imputats i un d'ells declarat culpable. Potser s’hauria d’haver fet amb totes les irregularitats urbanístiques fruit de la interpretació de les Normes Subsidiàries,  però això ja ho feia la Comissió de seguiment del Pla General, desfeta per l’actual govern.

Un cop més, el govern actual de Sitges ens demostra no tenir projecte, que només sap parlar del passat i així justificar els seus incompliments dels programes. Un mal que sembla afectar a molts dels governants actuals, a Madrid estem veient com el PP fa tot el contrari del que va prometre en campanya, segons ells la crisi només és responsabilitat de ZP i obliden qui va generar la bombolla immobiliària i va desregular el sector financer, ho va fer el seu guru Aznar.  

A Sitges, tot aquest moviment dona la sensació d'estar fet  per desviar l’atenció d'una realitat que afecta profundament a la ciutadania, la pujada desorbitada de l’IBI, l’increment constant de les taxes, la reducció dels serveis. Un increment d'impostos i una retallada dels serveis que el govern de la Nova majoria justifica per l'herència rebuda, segons diuen l'IBI cal pujar-lo per pagar el deute i els serveis s'han de retallar per que no hi han diners. És cert, els darrers dos anys del govern Baijet van provocar un forat important, no es va complir el Pla de Sanejament i qui tenia que controlar la despesa no ho va fer. Peró, també és cert que en Baijet tenia un gran projecte per Sitges, que va incrementar el patrimoni municipal amb equipaments com el Palau del Rei Moro o el Centre de Disseny, que el museu Stanfli és una realitat....... Sitges té un problema, el seu govern no té projecte i vol aprofitar el cas de l'Atlàntida i el nom de l'Armand per desviar l'atenció. La cap de premsa es guanya el seu magnífic sou.