El problema és Espanya

Al govern de la Generalitat no li surten els números. Ja fa un any que en Mas governa, que Convergència va recuperar una Generalitat que es creu que és de la seva propietat i no pot quadrar els números, i no ho pot fer perquè Espanya no només no ens paga el que ens deu, ens roba.

Espanya ens deu 759M€, diners que ens ha de pagar per inversions no fetes i d’acord amb el que diu l’Estatut, l’estatutet que va pactar en Mas amb en ZP, diners que Espanya hauria d’haver pagat durant el 2011 i que no pensa pagar. I ens deu uns 1.400€ del Fons de suficiència, un fons creat per compensar a les autonomies que aporten més del que reben, és el cas de Catalunya, i que no queda clar quan s’ha de cobrar. Espanya no paga, només recapta com la seva tradició d’estat colonialista li demana, la metròpoli viu del que pot espoliar de les colònies i per Espanya Catalunya és una colònia.

I ara Espanya ens vol donar lliçons. Ara els que van provocar la bombolla inmobiliaria, els que han portat l’Ajuntament de Madrid ha tenir un deute de 6.500M€, que han provocat la desaparició del conjunt de caixes d’estalvi valencianes després de finançar les bogeries dels Zaplana, Camps i Barberà, que es creuen que el centre del món és Madrid. Els que, quan estan a l’oposició, no tenen cap problema en escampar constantment el missatge de la catàstrofe, del caos social i la fallida econòmica, del si jo no mano quan pitjor millor. La tàctica destructiva no es nova, a mitjans dels noranta, un tal Aznar ja ho va fer.

Ara es creuen que li poden dir a la Generalitat que ha de fer, quan el primer que ha de fer Espanya és pagar. El segon que ha de fer és deixar d’espoliar, uns 16.000M€ anuals, el 9% del PIB català, diners que surten de Catalunya en forma d’impostos i no retornen de cap manera. El tercer que ha de fer Espanya és incentivar la economia productiva i no la del valor de les accions en borsa. Espanya ha de deixar d’actuar com ho feia quan era un imperi, no es pot sempre buscar fora els responsables del desastre.

Els números són clars, i si, com a mínim, Catalunya tingués un sistema de finançament de concert econòmic, com tenen de sempre Euskadi i Navarra, tot i contemplant un quota de solidaritat amb els territoris amb menys recursos, fet  que no es dona en el cas dels territoris esmentats, els pressupostos de la Generalitat tindrien superàvit. La Generalitat tindria la possibilitat d’obrir línies de crèdit a baix interès per pimes i autònoms.  Es podrien fer i mantenir els equipaments necessaris per assegurar l’estat del benestar que ens mereixem, l’escola Agnès ja seria una realitat. Catalunya genera els recursos, Espanya els malgasta i ara ens vol donar lliçons.

Catalunya pateix una doble crisi, la global i la provocada per l’espoli que practica un estat amb un model econòmic del segle XIX, que s’aprofita d’un pacte constitucional fet a la baixa i del fet que durant anys la Generalitat acceptava competències sense recursos. Si Catalunya fos un estat més d’Europa, molt possiblement en aquests moments parlaríem de si el creixement econòmic és el que pertoca i no ho faríem de retallades de serveis i d’atac a la funció pública. El problema és Espanya, no ens doneu més lliçons, pagueu i ......