RETALLADA

Finalment ZP i el seu govern han plantejat mesures per plantar cara al dèficit públic i la manca de confiança generats per la crisi econòmica que patim. Tard i malament.

Tard atès que ja fa més de de dos anys que patim la crisi, que encara fa més temps que els analistes donaven veus d'alerta al voltant de la feblesa del creixement econòmic de l'estat espanyol basat en el totxo i el endeutament, un model fruit de les polítiques econòmiques del govern Aznar.

Tard per a quasi cinc milions de persones a l'atur, moltes sense perspectives de futur, endeutades en un somni que ha fet rics als gestors dels bancs i alguns promotors sense escrúpols. Tard per a un grapat de famílies que no arriben a final de mes i per a un munt d'immigrants que es van trobar amb les portes obertes per entrar en el que creien era el paradís i ara és el seu infern.

Tard per a moltes petites i mitjanes empreses i autònoms, ofegats per la manca de finançament i el retard en el pagament que pateixen moltes subcontractes. No oblidem que al parlar de petites i mitjanes empreses i autònoms, ho fem del 90% de la economia del nostre país i dels autèntics generadors de llocs de treball, juntament amb el consum de les famílies, els veritables motors de la economia.

Malament, atès que un cop més es pren la mesura fàcil i populista, és Espanya. Congelar pensions és un insult per la gent gran, pels que durant anys van treballar i cotitzar fent créixer l'estat. Rebaixar els sous dels funcionaris és un menyspreu per molts professionals, metgesses, bombers, professores d'universitat, policies...que treballen pel nostre benestar, pel benestar de tota la ciutadania.

Malament, atès que un cop més donen peu a veus que demanen privatitzacions i reduccions de l'estat del benestar. Perquè no proposen privatitzar la xarxa d'autopistes?, com tenim a Catalunya.

El govern de Madrid, responsable de més del 80% del dèficit, s'hauria de replantejar si cal que Espanya tingui soldats a l'Afganistan o si cal tenir ministeris amb competències totalment transferides a les comunitats autònomes, per exemple. El que hauria de fer és aconseguir que el finançament arribi a les empreses, hauria de posar les bases per regenerar el model econòmic de l'estat, hauria de vetllar perquè totes les administracions compleixin amb els principis de rigor i austeritat en la gestió dels recursos públics. La realitat ens diu que els pressupostos estatals són virtuals, poc més del 75% de la inversió aprovada a Catalunya s'executa, la solidaritat territorial ens costa quasi 18.000M€ anuals a Catalunya i permet que autonomies que ens doblen la ràtio de funcionaris per habitants, regalin els llibres de text o tinguin superàvit fiscal. Espanya ens surt cara, amb estat propi tothom a Catalunya viuria millor.