Ara fa uns quinze dies, vaig tenir la mala sort de relliscar amb la moto en un carrer de Sitges. Un carrer amb un asfalt que sembla un mirall, inclús caminant rellisques. No sembla, que el govern municipal, tingui com a prioritari el manteniment de l’asfalt dels carrers, plens de forats i asfalt de dubtosa qualitat.
La relliscada va ser a molt poca velocitat, però amb la mala sort de picar amb el genoll al terra. Resultat, la part superior de la tíbia a fer punyetes. Ràpidament, em vaig veure envoltat de gent que em volia socorre, així com membres de la Policia Local de Sitges que en pocs minuts van controlar la situació.
La lesió és greu, directe a urgències dels Camils. I així comença una estada als Camils de dues setmanes, amb operació inclosa. Una estada on he rebut un tracte extraordinari de la bona gent que hi treballa als Camils. Tant el personal de la 3ª planta, sia metges, infermeres, auxiliars o personal de neteja. Com els camillers que m’han bellugat d’un cantó a l’altre. O el personal de quiròfans. Sempre han estat preocupats perquè no patis dolor, i fa mal. Perquè estigues el més confortable possible dins les circumstàncies, amb una cama immobilitzada i sempre en horitzontal tot és complicat. I sempre amb una paraula amable. Tot i les retallades, tenim una sanitat de primera amb professionals de primera.
Gràcies a en Pijoan, a la Vinyet, a la Pepi, a la Laura, a...... a tota la bona gent dels Camils, heu aconseguit fer més suportable aquest mal tràngol, gràcies, gràcies.
publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada