En el fracàs dels partits espanyols d’arribar a un pacte per fer govern, hi podem trobar molts motius, però hi ha un, crec jo, que sobresurt, la gesticulació. Ens hem afartat d’escoltar als seus representants en platós de televisió o en rodes de premsa buides de contingut. Han omplert les xarxes de missatges buits de contingut però sempre intentant fer creure que la raó només és seva i que és la paraula d’un gran estadista. Però a la fi, paraules buides, incoherències i, massa sovint, mentides.
El ridícul és encara més gran, al menys pels electors catalans, atès que aquests que han fracassat són els mateixos que reien de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP i arribaven a exigir eleccions i que tornés el “seny” al Parlament, i ara callen davant d’un govern fort i que està fent la feina per la que va ser votat. I, tanmateix, fan el ridícul aquells que s’han omplert la boca amb un referèndum que saben que no farem o amb canvis constitucionals que poden durar eternament i que constantment intenten posar pals a les rodes per tal que rés es bellugui i continuar marejant la perdiu.
Però la gesticulació sembla, en aquests moments, ben ancorada en l’activitat política. El que es debat en un plató és més important que el que es fa en un hemicicle. I el missatge, el que es diu, ha deixat de ser important, el que importa és on es diu, el mitjà. No només veiem com donar compliment als programes electorals s’ha convertit en una mena d’acudit, no ser coherents o arribar a mentir, no sembla ser important, només importa l’impacte i fer creure que es fa alguna cosa. I massa cops, els electors, tenim la sensació que ens prenen per tontos.
Per desgracia, aquesta gesticulació, la trobem en tots els nivells. Només cal veure a les xarxes i hi trobarem imatges de dinars, sopars, de reunions amb algú, de viatges amb AVE, de trobades que fa temps que es fan i ara fan creure que són noves.......i sí, no cal anar gaire lluny, l’equip de govern de Sitges sembla haver fet un màster.
L’alcalde Forns sembla tenir dues obsessions, eliminar qualsevol rastre dels anys de govern de l’alcalde Baijet, en els primers quatre hi érem els d’ERC, actuals socis de l’alcalde Forns. I sortir als mitjans, però quan un assisteix al Ple Municipal, autèntic termòmetre de l’activitat dels càrrecs electes, i veu poca teca. Tanmateix, no estem veient gaire compliment del pacte de govern, un exemple, en el darrer Ple, la CUP va presentar una moció per tal d’exercir la sobirania fiscal. És aquest un dels punts del pacte de govern. No és el primer cop que la CUP presenta aquesta moció, ho va fer el 2014 i, llavors, l’alcalde Forns hi va votar en contra. 10 mesos porta el govern amb un pacte de govern consensuat i el regidor d’hisenda encara no ha fet que l’Ajuntament pagui els tributs a l’Agència Tributària de Catalunya, serà que l’ús del mòbil no li deixa temps per executar el pacte de govern. I els meus de foto en foto, sense comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada